Publicacions del 2022

Hi podrà participar qualsevol jugador, soci o amic del club d’escacs Tordera
Per inscriure’s, caldrà contactar amb l’organització (David Martos, Lluís Puigdemont, Rafel Angelats i Dani Angelats) abans l’11 de de gener.
La idea és jugar a través de la plataforma lichess, però en cas que els jugadors ho acordin, poden jugar presencialment.

La competició es dividirà en dues fases: la fase prèvia i la fase final.
Durant la fase prèvia cada jugador s’enfrontarà a tots els contrincants. A cada ronda, cada jugador tindrà un oponent assignat amb el que jugarà dues partides (una amb cada color) a ritme 10+5. El nombre de rondes dependrà de la quantitat de jugadors inscrits.

L’horari de les partides serà els dijous a les 21 hores cada tres setmanes: la primera ronda el 13 de gener de febrer, la segona el 3 de febrer, etc. En cas que a un jugador no l’hi vagi bé l’horari preestablert, ho haurà de comunicar al seu oponent amb qui acordarà un nou dia i hora. Demanem, pel bon funcionament de la lliga, que sempre que sigui possible es jugui abans de la següent ronda.

La classificació d’aquesta fase prèvia es farà en funció dels següents criteris:
1 - Punts
2 - Sonneborn-Berger
3 - Punts contra els jugadors empatats
La fase final la jugaran vuit jugadors: els quatre primers classificats absoluts i els quatre primers classificats amb ELO català estàndard inferior a 1800 o no federats (gener de 2022). En cas que un jugador sub1800 o no federat acabi entre els quatre primers classificats de la general, podrà competir a totes dues categories.

Paral·lelament a cada categoria, Les semifinals les jugaran primer contra quart i segon contra tercer. El guanyador de cada enfrontament jugarà la final. En cada enfrontament d’aquesta fase eliminatòria començarà jugant amb blanques el més ben classificat a la fase prèvia, i s’aniran alternant els colors a cada partida. Guanyarà qui arribi primer a 2 punts. En cas d’empat, es seguiran jugant partides fins que es desfaci l’empat.

El guanyador de la final absoluta serà el campió de la lliga social 2022. El guanyador de l’altra final serà el campió de la categoria sub1800 de la lliga social 2022.
L’organització es reserva el dret de solucionar qualsevol punt no previst en aquestes bases.

Aquest matí, i després del final accidentat de fa dos anys i de l'any sense jugar a causa de l'endimoniada pandèmia, hem pogut reprendre la Lliga Catalana per equips, i ho hem fet amb el primer equip visitant l'Hostalric A i el segon equip rebent, a casa, l'Hostalric B, en una mena de simetria que encara feia més estranya la situació. Per reblar el clau, el nostre tercer equip, que havia d'estrenar-se jugant a casa contra el Culonge i Sant Antoni C, no ha pogut jugar perquè divendres a la nit vam rebre comunicació que aquell equip es retirava de la competició.

El primer equip, doncs, ha fet el llarguíssim desplaçament fins a la vila d'Hostalric (Palau de pedra) i a un quart de deu ja ens havíem concentrat davant del local del carrer Ravalet, amb el sol tímid propi de la setmana dels barbuts. L'amic Fontanillas ja ens esperava a l'entrada per donar compliment al protocol covid que ha articulat la federació: control de certificats abans d'entrar.

El local és agradable i ben equipat, tot molt cuidat, fa una molt bona impressió. Hi ha, però, un PERÒ. Per una qüestió tècnica, NO es podia connectar la calefacció. I ja es pot entendre que una cosa així, el 23 de gener, amb temperatura propera als zero graus i amb el local ben ventilat (normativa), no té cap importància... El comentari d'en Josep (si ho arribo a saber, porto els guants, roba tèrmica, gorro i bufanda...) no podia ser més gràfic.

Temperatura a banda, el matx ha començat amb normalitat a dos quarts de deu. Això si entenem com a normalitat les estranyes sensacions que tots teníem després d'una pausa tan llarga.

Qui escriu, al tercer tauler, ha estat el primer d'acabar, i ho ha fet esgarrapant unes taules en una partida que tenia més que perduda en haver comès un error força inexplicable quan millor posició tenia.

Les partides d'en Josep, al primer, i d'en Daniel, al setè, semblaven calcades pel plantejament que els han fet les blanques (deducció: ho havien preparat!), i només han començat a diferir en un moment força clau. En Josep ha aplicat una recepta d'aparença poc vistosa però d'eficàcia provada, i ha acabat enduent-se el punt  amb claredat. En Daniel, en canvi, no ha estat tan encertat i li ha tocat patir de valent en un bosc tàctic. Al capdavall, però, n'ha sortit amb posició favorable i el rival ha rendit les armes quan encara tenia opcions de lluita.

Al segon, l'Eduard ha fet una partida eduardiana en què ho ha fet tot excepte rematar la feina, i n'ha tret unes altres taules.

En Juan, al quart, ha jugat també una partida ben bé en el seu estil, sobri, desconcertant i, sobretot, efectiu, que li ha donat un altre punt sencer. Era ell qui es meravellava veient els taulers 1 i 7 ("Están jugando la misma partida!").

En Pau, al sisè, ha picat pedra tot el matí, acumulant avantatges petits amb una paciència encomiable, i ha arribat a un final una mica superior però de molt mal guanyar, i tot i que en entrar al local, quan li han demanat el certificat de vacunació ha dit que ell volia vedella amb bolets, al final s'ha conformat amb unes taules.

La partida d'en Jacob, al vuitè, ens ha deixat per a la posteritat la pregunta gairebé metafísica: "I com carai s'ho ha fet, per guanyar?". Perquè durant una estona més que llarga les apostes devien estar 1000 a 1 per les taules. Però en Jacob n'és un mestre consumat, en això d'esclafar els apostadors...

I la darrera d'acabar, la d'en Joan, al cinquè, ha estat també una partida amb el segell "Joan". Bon plantejament teòric, bona resistència, paciència fins a arribar a un final que només podia guanyar el negre. I el selvatà s'ho ha cregut i ha abandonat, tot i que encara potser podia presentar una mica de lluita.

Un resultat força prou ampli en aquesta primera jornada i a esperar, la setmana vinent, el Badia. Ja en parlarem.

Si voleu veure l'acta de l'encontre:

acta

https://escacs.cat/index.php/component/fce?op=20&tasca=resultats#/grup/2022041/acta/18958

Segona jornada d'aquesta Lliga Catalana per equips, i avui sense les estrictes normes que van regir a la primera ronda: ja no calia el certificat covid a l'entrar.

El jove equip del Badia s'ha presentat puntualment i de seguida ens hem posat tots a la feina. Només de mirar les dues llistes es veia que la nostra esquadra superava en ELO força clarament la vallesana, però ja sabem prou que cada partit s´ha de jugar.

Han calgut dues hores ben bones de joc perquè es decidís pa primera partida, la d'en Manel, al vuitè, que avui s'estrenava a la categoria. I ho ha fet magníficament, superant estratègica i tàcticament el jove contrari.

Amb totes les partides que donaven bones sensacions per a nosaltres, qui escriu ha fet el segon episodi de rebaixes de gener, oferint gratuïtament un excel·lent alfil a canvi de pràcticament res i quedant, per segon diumenge consecutiu, en posició perduda. I el que és greu és que de nou ho ha fet quan ja havia fet els mèrits per guanyar-la! Sort que, ho ha fiat tot a l'únic cartutx possible i ha sortit bé, per esgarrapar unes altres taules.

En pocs minuts s'ha decidit també la partida d'en Daniel, al setè, amb un joc no massa elegant, però efectiu al capdavall, havent jugat una defensa holandesa una mica especial.

Al quart, en Juan ha aturat amb calma l'embranzida de la seva rival en una siciliana que ha deixat el rei negre un xic al descobert a base de sacrificar el blanc material. En Juan, però, és un mestre en els recursos defensius i de mica en mica li ha anat llimant les ungles fins que s'ha acabat la pólvora i la rival ha hagut d'ajeure el rei.

Amb el marcador 3'5 a 0'5 i la resta de partides força plàcides, en Josep, al primer, ha proposat taules en posició que permetia d'especular només assumint riscos importants, vinguda d'una defensa francesa, variant de l'avanç, ben coneguda del nostre jugador des de fa molts anys.

I llavors el matx s'ha encallat una mica. Les tres partides restants han començat de seguir camins més difícils del que semblava a primera vista. Ha hagut de passar mitja hora perquè en Pau, que estava jugant una defensa Alekhine vella coneguda seva,  doblegués la resistència del jove vallesà en un final de torres i peons que, en alguns moments, presentava dificultats considerables. I amb això també aferrava el punt del matx.

Mentrestant, al segon, l'Eduard s'havia complicat força la vida amb un plantejament estratègic agosarat que, tot d'una, ha semblat que s'esquerdava completament i permetia un atac ferotge de la dama blanca. Però l'Eduard és també un mestre en el contraatac, i ha preparat una bonica xarxa per al rei blanc on aquest només podia anar gronxant-se fugint dels escacs que li anava donant la torre ben recolzada en el seu alfil i els peons. Quan més semblava que seria el blanc qui s'emportaria el punt, s'ha signat un armistici molt ben treballat pel nostre jugador.

Capítol a part mereix la partida d'en Joan, al cinquè, que ha començat amb un  plantejament de siciliana força comú, però que s'ha anat allargant, sobretot en entrar en una aguda fase tàctica per arrabassar la iniciativa, amb cops i contracops continuats, que ha fet que en Joan arribés a quedar molt collat pel rellotge. En aquestes condicions, amb un parell de minuts més l'increment, s'ha jugat pràcticament mitja hora. Partida molt dura que ha desembocat en un final de torre i dos peons per al blanc per torre i peó del visitant. Malgrat el petit avantatge, com sol passar en aquest tipus de finals, s'han acabat signant les taules, que posaven el definitiu 6 a 2 al marcador. Un matí, doncs, amb un bon resultat, i a esperar com ens va diumenge vinent a Malgrat. Ho explicarem!

Acta del matx

Victòria del segon equip en la seva visita a Blanes.

Acta del matx

Victòria del tercer equip en la visita a Santa Eugènia, tot i haver pogut presentar només 3 jugadors.

Acta del matx

Segon desplaçament d'aquesta temporada per al primer equip, que ha hagut de viatjar  fins a la llunyana Malgrat, en un matí gairebé primaveral. Un quart abans de l'encontre hem començat de descobrir, amb una certa sorpresa, el nou local de joc dels amics malgratencs, una antiga capella en fase de restauració. El marc es prestava a tota mena de facècies: que Déu ens agafi confessats, que Déu hi faci més que nosaltres, que Déu-n'hi-dó, ... Però el cas és que s'ha mostrat com un espai acollidor, agradable i còmode.

El matx es presentava incert: els rivals presentaven un equip molt combatiu en els primers tres taulers, amb millor ELO que nosaltres, però per la part de baix s'invertia la situació, cosa que feia entrar tots els resultats en el pronòstic.

Una lluita intensa durant les dues primeres hores de joc, sense massa definició en cap taula, si bé probablement la tendència general era una mica millor cap al nostre favor.

En Juan, al quart, ha trencat aigües traient un punt en una partida que, una bona estona,  no era gens clara, però que ha sabut treballar amb paciència fins a embolicar el contrari amb un bon atac tàctic. Ha jugat una siciliana com a ell li agrada, més estratègica que no pas batalladora.

Al segon, l'Eduard encarava un dels rivals més forts, i ha fet un recital de com es pot embolicar la troca fins a fer creure al contrari que, encara que ja tingui la partida guanyada, l'acabarà perdent i... fer-ho! Les partides de l'Eduard, posades al mòdul d'anàlisi, fan córrer el risc que exploti!

Al setè, en Daniel ha jugat una moderna versió Tiger, tal com a ell li agrada, i ha sortit victoriós en el plantejament, però li ha costat de traduir l'avantatge en victòria, i només ho ha fet havent cedit prèviament al rival la possibilitat d'endur-se-la ell, amb un generós sacrifici/pèrdua de qualitat. Educadament, el jugador de Malgrat ha rebutjat l'obsequi i s'ha afanyat, al seu torn, a regalar-li ell el punt, cosa que en Daniel no s'ha fet pregar en acceptar. Tots contents!

Poc després, en Jacob al vuitè ha aconseguit de conjurar tots els atacs haguts i per haver que plovien sobre el seu enroc com plaga de llagosta i que el contrari ha pogut orquestrar pel mòdic preu d'un sacrifici de peça. Un cop neutralitzada la pólvora, però, i havent de fer el recompte de baixes, el de Malgrat ha hagut d'acceptar que lluitar amb una peça menys no és una situació gaire agradable. Un altre puntet.

Al tercer, qui escriu ha pogut neutralitzar des del principi l'ímpetu atacador marca de la casa del seu rival, i de mica en mica li ha anat llimant les possibilitats de generar joc fins arribar pràcticament a l'asfíxia. Taules en una posició que encara potser es podia esprémer per mirar de lligar el punt sencer.

En Joan, al cinquè, estava jugant amb una certa comoditat fins que s'ha adonat de l'amenaça d'una entrada d'alfil que li podia portar molts i greus problemes. Amb joc valent, però, ha aconseguit embolicar prou la partida per treure'n unes altres taules.

Al sisè, en Pau ha fet una bona feina de preparació durant tota la partida, en què s'ha mostrat superior al rival i li ha permès de perfilar una bona posició per guanyar, però un lleu descuit li ha costat una peça i, al capdavall, la derrota.

En Josep, al primer, ha jugat una partida seriosa davant del molt difícil jugador malgratenc, i el debat se l'ha endut amb una defensa tenaç i plena d'inventiva que li ha garantit prou joc com per poder arravatar la iniciativa i acabar arreplegant tot el punt. Bravo, Josep!

En definitiva, un matí amb un resultat que ens és molt favorable i que potser no reflecteix gaire l'enorme lluita que s'ha viscut dins de la capella. I diumenge vinent, a esperar els amics del Guixolenc, a casa. Ho explicarem.

Acta de l'encontre

Acta de l'encontre

Acta de l'encontre

Una nova victòria, a casa, avui contra el sempre difícil Guixolenc, amb un resultat que de cap manera reflexa la lluita que hi ha hagut i els mèrits de cada equip.

Hem començat el matx puntualment, a dos quarts de deu, i en confrontar les dues esquadres ja es preveia una lluita ben viva. Comptant, a més, que ja és un dels enfrontaments tradicionals i que moltes vegades es decideix per la mínima.  L'equip ganxó es presentava amb tres taulers molt forts per davant i en la resta la balança es tombava un xic del nostre costat.

La primera sorpresa ha saltat quan s'ha comprovat que un dels seus jugadors, al cinquè, no vindria, i per tant, el punt sencer volava cap al nostre caseller sense baixar de l'autobús. Avui en Joan no ha hagut de patir gens per endur-se'l

Amb l'un a zero, les perspectives semblaven bones, sobretot quan ja s'han començat de fer els planteigs en tots els taulers. Però el matí només començava, i a l'hora i mitja de joc ja no es podia ser tan optimista: començava d'haver-hi problemes importants en diferents taules, i el resultat ja no es veia tan clar.

La segona sorpresa l'ha protagonitzat en Jacob, al vuitè, perquè ha transformat una posició més que foradada en un contraatac triomfador, amb la col·laboració del seu veterà rival que s'ha encomanat de jugar ràpid quan més li convenia jugar amb calma. Un segon punt al sarró.

En Daniel, al setè, ha hagut d'enfrontar la versió empordanesa d'autèntic kamikaze japonès, quan el rival ha llançat a l'atac tot el que tenia, menys el bolígraf. En Dani, però, amb sang freda i càlcul exacte, ha amansit la fera fins a clavar-li un joc d'estocades que l'hi han fet ...l'harakiri. Tres a zero.

Al segon tauler, l'Eduard ens ha obsequiat amb una nova entrega de la coneguda sèrie "Com engalipar un rival que ja et té guanyat a tu" i, fent aquella màgia de la qual només ell en té la recepta, ha sortit airós d'un veritable infern i el premi ha estat un altre mig punt.

Mentrestant, al quart en Juan ha aplicat una vegada més el seu mètode d'anar deixant el contrari en estat semi-letàrgic, amb maniobres i maniobres i maniobres, fins que, en una ...maniobra, es fa la llum i té recompensa. Si hi hagués apostadors probablement el resultat de taules seria el més  triat per tothom, però quan juga en Juan, més val no creure-s'ho massa. És un mestre en les posicions aparentment àtones per donar-los la volta i portar les coses on ell vol. Una bona lliçó i un altre punt.

Al tercer, qui escriu ha escrit un nou capítol de la seva tetralogia sobre escapisme quan, després d'haver plantejat notablement bé la partida, s'ha vist abocat a fer un més que dubtós sacrifici de qualitat, primer, i a haver d'entregar més tard una peça per mirar de jugar un final amb remotíssimes possibilitats de taules, sinó que, mentrestant, el rellotge també anava fent la seva, i ha aparegut sobtadament la bandereta del rival quan ell pensava que encara tenia uns segons. Un punt sencer, doncs, que honestament no havia d'haver guanyat mai.

A la primera taula, el duel elèctric inèdit Josep- Fons (deuen haver jugat més que els nens d'un col·legi) s'ha presentat, com sempre, interessantíssim. Sempre fa bo de veure dos grandíssims jugadors com se les tenen sense miraments, només mirant de produir entre tots dos, una bona partida. Una hora de rellotge els ha caigut a cadascun només per les primeres deu-dotze jugades, cosa que mostra la intensitat del que estava succeint al tauler. Després la partida s'ha encaminat més cap a una lluita cos a cos intensa, per desembocar en un final lleugerament superior al nostre jugador, però que no ha pogut acabar sinó en taules.

El darrer d'acabar, al sisè, ha estat en Pau, després de jugar tal com ens té acostumats una bona defensa Alekhine, que coneix a bastament, però que s'ha anat encaminant, poc a poc, cap a l'armistici, que ha estat el resultat final.

Bon matí, doncs,  per al nostre equip, que es posiciona molt bé a la taula i va deixant enrere les angúnies de la zona de les patacades, que possiblement hauran d'assumir altres equips.

Nosaltres, diumenge vinent, visitem un altre dels feus difícils: Santa Eugènia. Ho explicarem!

Acta de l'encontre

Acta de l'encontre

Acta de l'encontre

Acta de l'encontre

Acta de l'encontre

Un matí que es preveia difícil, tenint en compte que els dos equips veníem de quatre victòries consecutives, però que ha acabat decantant-se del nostre costat, probablement amb menys lluita de l'esperada.

Hem sortit de Tordera a quarts de nou, per endinsar-nos en una boira espessa que ho tapava tot. Si allò era un presagi de com aniria el dia, estàvem ben arreglats! A dos quarts de deu, per fi, ens hem trobat ja les cinc (!) expedicions per conformar el nostre equip, avui amb la novetat d'en Carles que venia per la baixa d'en Pau per covid.

El matx ha començat de manera plàcida al magnífic local de Can Ninetes, amb la impecable organització i dinamisme que són marca de la casa (grandíssim Jordi Vidal!) i les partides s'han anat dibuixant lentament sense que cap presentés cap alarma.

Només una hora de jac ha calgut, però, perquè en Daniel fes entrar el seu atac Zuckertort com un elefant en una cristalleria. El rival només ha pogut recollir els trossos com si li hagués esclatat un míssil  a mig metre. Punt per a nosaltres.

Al cap de tres quarts era aquest cronista qui s'alçava també amb la victòria davant el joc sorprenentment fluix d'un rival que, en altres ocasions, havia jugat molt millor.

I poca estona després era en Josep, al Primer, qui imposava la seva classe en un final de torres guanyat després d'haver obligat el contrari a cedir-li material decisiu.

Amb el 3 a zero i sense problemes a cap de les partides restants, no és estrany que de mica en mica hagin anat caient les taules, començant per en Juan, al quart, que les ha acceptades després d'haver portat la veu cantant tota la partida. Poca estona després era l'Eduard, al segon, qui també signava l'armistici quan ha comprovat la impossibilitat de forçar la posició sense assumir importants riscos.

Amb unes altres taules d'en Carles, al setè, se certificava la victòria de l'equip, tot i que la posició podia haver permès encara bregar per la victòria, però sempre el punt de l'equip passa per davant.

Al cinquè, en Joan també les ha signades per no allargar més una partida en què ja estava pràcticament tot dit.

I En Jacob, al vuitè, ha entrat en un  final que semblava força superior, però de mica en mica ha anat cedint l'avantatge fins que s'ha arribat també a una situació que no podia forçar cap dels dos bàndols.

Bon resultat, doncs, el d'avui, que ens consolida al capdavant del grup, a l'espera d'algun proper matx que pot presentar també dificultats. De moment, diumenge vinent rebrem, a casa, el Barcelona C. Ho explicarem!

Acta del matx

Acta del matx

Acta del matx

Un matí una mica estrany, el que hem viscut aquest matí al nostre local de l'Emili Vendrell. La visita de l'equip barceloní es presentava amb la incògnita de quina alineació portaria, donat que han anat ja a dos desplaçaments presentant només quatre jugadors. A dos quarts de deu ha quedat clar que avui miraven de fer un equip més presentable, però ja ens han anunciat que un dels jugadors convocats ahir els havia dit que no podria venir. El fet és, però, que el seu primer tauler, que sobre el paper podia ser el jugador amb més potencial, tampoc no ha viatjat amb la resta, i no apareixia pel local. Així doncs, hem començat amb dos taulers (1r i 3r) sense contrincant. Segons el reglament,  al cap d'una hora això es traduïa en dos punts que pujaven al nostre caseller.

Amb aquest marge de confiança, la resta de partides s'anaven encaminant lentament cap a posicions no excessivament espectaculars, però sense massa problemes per al nostre bàndol, llevat del setè tauler, on en Daniel començava de tenir dificultats amb el desenvolupament en no haver encertat amb el pla probablement més correcte.

Pels volts de migdia en Juan, al quart, s'imposava clarament després d'haver conduït una defensa francesa amb molta veterania i seguretat fins a assolir posició clarament guanyadora.

No massa temps més tard era en Joan, al cinquè, qui també culminava un plantejament de Rui López portat amb mà ferma des de l'inici fins al final inapel·lable, una piconadora posicional.

Al vuitè, en Carles ha tret suc d'una siciliana un xic atípica que ha passat per alguna fase en què no es veia del tot clar quin podia ser el resultat final. La veterania, però, és un grau, i el nostre jugador ha acabat doblegant molt bé la resistència del rival.

Al setè, en Daniel no ha pogut encarar bé l'atac de peces del contrari, i ha acabat tombant el rei tot i haver intentant trobar el desllorigador a una posició certament difícil de defensar.

Al sisè, en Pau ha hagut d'enfrontar l'enèsim final de torres i peons que sol aconseguir amb la seva defensa Alekhine, i malgrat la superioritat teòrica del negre, no ha pogut trobar cap camí clarament guanyador i ha signat l'empat.

Mentrestant, al segon, l'Eduard ha culminat també una partida completament eduardiana, en què probablement ha gaudit plenament del seu estil, que per a molts observadors seria molt difícil d'etiquetar, fins a posar la corda al coll del rei contrari per arrabassar-li el punt.

Un resultat globalment força previsible, que ens manté en el liderat, tot esperant com es desenvoluparà el darrer terç de campionat, començant per la visita que farem diumenge a Figueres, l'altre equip que pugna seriosament pel primer lloc. Ho explicarem.

Acta del matx

Acta del matx

Acta del matx

Un matí d'alta tensió, podríem dir, el que hem viscut aquest matí a l'Alt Empordà. I que ha acabat clarificant molt el panorama, hi hauríem d'afegir.

A les nou del matí ja ens hem començat de trobar les expedicions que veníem per jugat aquest important partit, contra l'únic equip que portàvem "a roda", ja que ens seguia a mig punt. El partit d'avui, doncs, podia clarificar força el tram final d'aquesta lliga. Conscients d'això, doncs, els dos conjunts hem començat, a dos quarts de deu, les partides sabent perfectament el que hi havia en joc.

Com no podia ser d'altra manera, ha anat avançant el matí sense que es veiés amb claredat que res es decantés clarament, i la lluita anava sent considerable.

Ha estat a mig matí, però, que ha saltat la primera sorpresa, quan en Juan, al quart, ha "caçat" el seu rival, l'experimentat Joan Alonso, en una combinació molt clara, que li ha fet retre el rei, gairebé en plena obertura.

No massa estona més tard era en Jacob, al vuitè, qui estavellava una peça sobre les migrades defenses del rei negre i poc després en recollia el fruit en forma d'un atac absolutament letal. Dos a zero que ens feia respirar força tranquils, tant més quan no s'entreveien dificultats en cap taula.

En aquest context, en Pau, al sisè, ha signat de grat unes taules en una posició ja força llimada, que posaven més pressió als empordanesos.

Ha passat encara una estona fins que en Joan, al cinquè, ha imposat la seva classe en un plantejament sicilià del qual en coneix bé tots els topants, i que no ha donat opció al delegat del Figueres.

I, quan ja semblava que les coses queien ja del nostre costat, com per demostrar que no hi ha enemic petit, han començat d'arribar els temporals.

De primer, al setè, en Daniel s'ha trobat enfrontant un atac per terra, mar i aire, amb sacrificis inclosos, que no tenia aturador, després de no haver encertat del tot, potser, en el plantejament estratègic d'una posició de doble tall, i ha hagut de tombar el rei.

Mentrestant, als dos primers taulers es vorejava la tragèdia quan en Josep es veia abocat a defensar un final inferior i l'Eduard, que havia estat fent un recital tot el matí de com s'agafa avantatge material i es va deixant el contrari sense respostes, en un error inesperat s'ha deixat una torre i havia de lluitar en absoluta inferioritat.

Per sort, en aquell moment qui això escriu aconseguia imposar-se després d'haver vorejat l'abisme d'un atac ferotge a la seva jove i combativa rival, i aconseguia així el punt de la tranquil·litat.

Poca estona després, l'Eduard, al segon havia de retre el rei però en Josep, al primer, aferrava mig punt més en unes taules ben treballades.

Al capdavall, doncs, un resultat que ens fa dependre només de nosaltres mateixos per aconseguir l'ascens. Si l'aconseguirem o no, ho veurem en les dues darreres setmanes de competició. Començarem diumenge vinent, rebent a casa el potent Gerunda B. Ho explicarem.

Acta del matx

Acta del matx

acta del matx

Un dels partits segurament decisius pel que fa a definir el final de la lliga. Si bé nosaltres sortíem amb un cert avantatge a la taula, el cert és que una derrota avui podia posar en qüestió bona part de la feina feta. I l'històric, ja considerable, que tenim amb els nostres amics gironins deixava clarament obert qualsevol pronòstic.

Quan encara feia bon dia, a dos quarts de deu, hem començat el matx i ja es pot dir que ho hem fet, tots, amb intensitat i una certa circumspecció, conscients del que hi havia en joc.

Molt matiner ha estat l'empat d'en Daniel, al setè, quan tot just s'estava, gairebé entrant al mig joc, però que posava ja mig punt al sarró.

No ha trigat massa en Pau, al sisè, a convertir el magnífic avantatge de material amb què s'ha trobat tot d'una per una badada del gironí en una rotunda i inapel·lable victòria, que començava de posar pressió als visitants.

En Josep, al primer, ha acordat poc després unes taules en posició força equilibrada, no pas, però, sense haver plantejat una lluita ben aguda abans.

També al segon, l'Eduard signava unes taules que estalviaven als dos jugadors una possible partida llarguíssima que hauria acabat ... en taules!

Molta estona ha passat amb aquest resultat a favor nostre i amb quatre partides jugant-se, sense que cap de les quatre insinués quin seria el desenllaç.

I, efectivament, tal com toca a un partit difícil, totes quatre han passat per fases d'incertesa amb basculacions cap als dos costats.  En Jacob, al vuitè, ha amarrat un empat després d'una brega on les apostes no eren del tot clares.

En Juan, al quart, s'ha vist superat en un joc tàctic en què s'ha defensat amb ungles i dents, però no ha pogut evitar la capitulació.

Així les coses, les dues partides restants, ja amb els rellotges començant de dictar la seva llei, semblava que apuntaven a taules, però la d'en Joan, al cinquè, ha fet algunes tombarelles i s'ha acabat decantant del nostre costat, cosa que ha certificava, amb l'empat com a mínim, l'ascens de categoria.

Una bona estona després, però, unes treballades taules de qui escriu acabaven el partit amb la victòria, ni que sigui per la mínima, que arrodonia la jornada.

Un bon resultat que segella l'ascens la temporada vinent a primera divisió, sense que el resultat de diumenge vinent a Mollet, sigui el que sigui, ho pugui canviar. Enhorabona a tots!

Acta del matx

Acta del matx

Matí de sensacions poc habituals, el que hem viscut avui al Vallès. Habituats com estem a patir en les darreres rondes per mirar de mantenir la categoria, avui enfilàvem l'autopista amb els deures ja fets, i només amb la incògnita de quin equip ens trobaríem, perquè l'equip vallesà sí que estava necessitat de victòria per mantenir-se.

Només d'arribar al local de joc, el president del club ens ha rebut molt cordialment, i semblava que seria com un partit de festa major, però en donar un cop d'ull a la seva alineació es descobria immediatament que avui presentaven un equip molt potent, com no l'havien fet en tota la lliga, i això ja era una declaració d'intencions.

En marxa puntualment el partit, no s'havia escolat ni un quart d'hora que ja s'han cantat les primeres taules al cinquè, cedides per en Joan a un rival que li convenien per assegurar la norma de mestre català.

No ha passat massa estona perquè qui escriu signés també un empat al tercer, amb un rival teòricament una mica superior però que no estava gaire còmode per falta d'haver jugat aquesta temporada.

Una hora més de joc ha portat unes noves taules en el sisè, on en Pau no ha vist tampoc la manera de transformar el lleuger avantatge que probablement tenia.

I una estoneta més ha servit perquè en Jacob, al vuitè, també signés la igualtat sense gaire història ni haver patit massa.

I llavors el matx ha començat d'agafar tensió quan en Daniel, al setè, ha ajagut el rei en no haver encertat amb l'estratègia i bregar en un final inferior. En aquest punt, els vallesans han suggerit d'acordar taules en les tres partides que quedaven, i en el mentrestant, en Juan les signava en el quart, cosa que deixava la decisió del matx en els dos primers taulers.

Tant en Josep com l'Eduard, però, han preferit seguir jugant, perquè els dos empats haurien certificat la derrota global de l'equip, i des d'aquest moment a les dues primeres taules ha anat pujant la temperatura i l'expectació.

Malgrat que les dues semblaven força equilibrades, el fet és que si hi havia algun avantatge era pels nostres, i la brega ha estat molt interessant.

La partida de l'Eduard comptava amb la pressió del rellotge que li complicava la vida al rival, en un final de torres i peons, i la d'en Josep semblava encaminar-se a una certa nul·litat quan, de cop, ha sacrificat una qualitat tot triant la continuació probablement més difícil, però també la que podia reportar més benefici.

Tal i com era força previsible, la partida de l'Eduard s'ha saldat amb unes taules inapel·lables, i tot quedava en mans d'en Josep.

Amb notable sang freda i precisió de càlcul, ha acabat obtenint un final amb prou superioritat per arrabassar el punt sencer a un contrari que no semblava fer-se'n a la idea encara. Una lliçó més del nostre buc insígnia!

Al capdavall, doncs, un empat que ens fa cloure la temporada invictes, que condemna el Mollet al descens i que de retruc assegura la permanència del Gerunda B, que també depenia del nostre resultat.

Amb això s'acaba la Lliga regular, i ara falten els partits per a decidir el campió absolut de la categoria, que és un títol merament honorífic. En parlarem.

Acta del matx

La setmana passada dèiem que quedaven per jugar les eliminatòries per decidir quins equips serien campions absoluts de cada categoria, tenint en compte que en cadascuna hi havia diversos grups.

A mesura que ha avançat la setmana, però, han anat passant coses. La primera sorpresa va ser que, dels quatre guanyadors de grup de segona divisió, el campió del grup de Barcelona (Montmeló) i el del grup de Lleida (Moià) renunciaven a l'eliminatòria, cosa que deixava la decisió només entre el campió de Tarragona (Gran Penya de Vilanova) i el de Girona (Tordera).

Així les coses, en haver renunciat els dos equips probablement més forts, les nostres expectatives creixien perquè en lloc d'haver de superar dues eliminatòries tot es decidiria en un sol matx, i el resultat, doncs, quedava més obert.

Dijous a la nit, però, va saltar la nova sorpresa quan vam tenir notícia que els nostres rivals tarragonins declinaven també jugar el partit perquè tenien greus problemes per confegir l'equip. Finalment, divendres, la Federació ens va comunicar que No havíem de jugar el partit i que, per tant, nosaltres érem ja els campions de la segona divisió.

El Tordera B, en canvi, sí que ha jugat la seva, d'eliminatòria, aquest matí, a Esplugues de Llobregat. S'ha de dir que hi ha acudit havent de presentar vuit jugadors (quan la lliga regular s'ha jugat a sis taulers) i amb les baixes per diferents motius de dos dels seus jugadors que més han fet per arribar on són ara (Lolo i David), i sense poder alinear, per una discutible qüestió reglamentària) un altre jugador (Jacob) que també havia jugat partits en la fase regular. Tot això ha forçat fer un "combo" amb jugadors del segon i del tercer equip.

Després d'un matí de lluita intensa, el resultat ha estat favorable a l'equip local: Esplugues 5'5 - Tordera B 2'5, cosa que posava fi a les nostres aspiracions de continuar en l'eliminatòria. Remarquem, però, que això no treu ni un bri de mèrit a la brillant temporada que ha fet aquest equip.

Així doncs, un final de temporada que difícilment podíem haver somiat quan la vam començar. I, ja des d'ara, a preparar amb il·lusió la vinent!

Actualment tenim dos equips, el A a Primera Divisió Catalana (10 taulers) i el B a Categoria Preferent (Girona) (10 taulers).

La nostra llista de jugadors actuals a la web de la Federació Catalana: https://escacs.cat/index.php/component/fce?op=2&idClub=270

Si esteu interessats en jugar amb nosaltres contacteu-nos per email:

escacstordera@gmail.com

O per Whatsapp o trucada a Rafel Angelats:

Aquesta noticia ha estat una innocentada del 28 de Desembre del 2022.

El Club d'Escacs Tordera, està disposat a acabar amb les trampes a la lliga catalana. Ja s'ha demostrat que jugadors d'alt nivell internacional fan servir aquestes tècniques deshonestes i clarament sabem que a més baix nivell és encara pitjor. Per tan aquest any hem decidit pintar les parets del club amb pintura amb base de plom, com a solució de baix cost.

La pintura anti WiFi pot ser utilitzada per impedir trampes als locals de joc d'escacs de diverses maneres. En primer lloc, la pintura anti WiFi pot bloquejar el senyal WiFi a l'àrea coberta per la pintura, cosa que impedeix que els jugadors utilitzin dispositius sense fil per obtenir o transmetre informació durant el joc. Això pot ajudar a garantir que els jugadors depenguin exclusivament de la seva habilitat i coneixement per guanyar en lloc dutilitzar trampes basades en la tecnologia.

En segon lloc, la pintura anti WiFi també pot ser utilitzada per aïllar làrea de joc del senyal WiFi externa. Això pot ajudar a evitar que els jugadors rebin o transmetin informació a través de dispositius sense fil mentre estan fora de l'àrea de joc, cosa que també pot contribuir a garantir la integritat del joc.

És important tenir en compte que la pintura anti WiFi no és una solució infal·lible per evitar trampes en el joc d'escacs. Els jugadors poden utilitzar altres mètodes per obtenir o transmetre informació durant el joc, com ara dispositius connectats a Internet per cable o mitjançant l'ús de codis o senyals visuals. Per tant, és important que els organitzadors d'events d'escacs adoptin mesures addicionals per garantir la integritat del joc i evitar trampes.

Ha estat difícil de trobar aquest producte degut a que està prohibit en el mercat Español, però gràcies als recursos del club l'hem aconseguit a Shenzhen (Xina). Si algún club més hi està interessat, que contacti amb el nostre president Rafel Angelats.

Aquesta noticia ha estat una innocentada del 28 de Desembre del 2022.