Publicacions del 2013

Primer de tot, bon any 2013 a tots.

Diuen que va ser un dels mil milions de xinesos que va dir allò de "Coneix al teu rival si vols derrotar-lo" i com que dintre de quatre dies els nostres fills estudiaran xinès a les escoles m'he animat a fer-los cas. Aquí teniu una anàlisi freda dels rivals de l'equip A que com sabeu aquest any jugarà a Primera Divisió per veure si, sobre el paper, la permanència és tan complicada com sembla. Ja sabem que l'elo no sempre és indicatiu de la força d'un jugador però no tinc cap mètode millor a ma! Obviament aquest article senser està fet des de la més pura teorització o, dit d'una altra manera, amb el "cuento de la lechera".

El càlcul dels elos pot variar molt tenint en compte que hi ha 3 equips B en el grup. En el quadre que presento he tingut en compte el pitjor escenari, és a dir, tenint en compte que els rivals sempre jugaran tots amb els millors jugadors possibles.

Si algú vol fer el mateix pels rivals de l'equip B o el C li puc passar l'excel que només tindrà que omplir amb els elos dels rivals que es poden treure de la web de la federació.

Anem per feina, aquest és el cuadre d'elo per taulers dels nostres rivals:

Congres
Cerdanyola Vallès B
Mollet
Tàrrega
UGA B
Lleida
Colón Sabadell B
Ideal Clavè
Reus
Tordera
Mitjana sense Tordera

T 1
2277
2226
2329
2390
2408
2549
2456
2329
2389
2336
2373

T 2
2272
2219
2276
2340
2394
2448
2439
2274
2370
2283
2337

T 3
2248
2193
2271
2299
2389
2432
2433
2272
2357
2240
2322

T 4
2242
2188
2256
2214
2371
2402
2393
2227
2315
2211
2290

T 5
2222
2181
2242
2188
2357
2379
2381
2217
2306
2207
2275

T 6
2221
2181
2226
2183
2322
2362
2351
2215
2267
2193
2259

T 7
2221
2178
2214
2140
2321
2359
2346
2191
2245
2154
2246

T 8
2220
2168
2211
2129
2304
2333
2329
2184
2238
2150
2235

T 9
2182
2161
2168
2096
2304
2277
2302
2179
2237
2145
2212

T 10
2180
2158
2157
2086
2299
2239
2294
2163
2229
2132
2201

Mitjana
2229
2185
2235
2207
2347
2378
2372
2225
2295
2205

Variança
1061
509,3
2664
10907
1741
7755
3304
2710
3675
4357

Ordre de força
6
10
5
8
3
1
2
7
4
9

Jornada
1
2
3
4
5
6
7
8
9

Tots els valors s'entenen prou bé menys potser la variança. La variança és un valor que crec que és imprescindible per analitzar un equip basat en rankings o sistemes elo. El que mesura és la consistència de l'equip. Per exemple, el Cerdanyola del Vallés "B" té la variança més baixa del grup perquè entre el primer tauler i l'últim només hi ha 68 punts d'elo, mentre que el Tàrrega té la variança més alta perquè aquesta distància és de 300 punts. En el nostre cas no tenim un valor ni massa bo ni massa dolent, tenim força diferència entre el tauler 1 i 3 però després s'estabilitzen molt els elos fins al tauler 10.

A priori el que podem afirmar és que, quadre en ma, som un dels dos candidats a baixar però que la salvació no està tan lluny. Un factor per a l'esperança: tenim els 3 duels contra els rivals més directes a casa!

Sort a tots!

CONGRÉS 1,5 - TORDERA "A" 8,5

Aquest matí, a dos quarts de deu, s'alçava novament el teló de la competició que, per al nostre club, és la més interessant: el Campionat de Catalunya per Equips.
Bé, de fet, dir que el teló s'alçava a aquella hora és només una manera de dir-ho, perquè ja feia força estona que el primer equip havia començat un "stage" pels voltants de la Meridiana de la mà d'en Joan, que ha servit perquè arribéssim al local del Congrés només gràcies als bons oficis d'en Pere. I allí ens esperava un equip que, si bé confrontant les llistes d'Elo era semblant al nostre (si de cas amb una mica de superioritat pel nostre costat) també és cert que és un equip molt experimentat, veterà de la categoria.
El matx ha començat amb normalitat, i al cap d'una hora les espases estaven enlaire i no era pas possible preveure cap desenllaç amb claredat. Regnava l'equilibri en tots els taulers.
Ha hagut de passar gairebé una altra hora perquè en Pere signés unes taules, i al cap de poc també ho feia en Josep al primer tauler. I llavors ha arribat la primera canonada: en Ferran, després d'haver-nos posat a tots el cuquet de la intriga quan vèiem com li corria el rellotge, tres vegades més ràpid que al rival, ha donat un cop de maça per emportar-se el regal que aquest li feia i ha sumat el primer punt sencer.
No ha pas trigat en Juan Pedro a signar també un altre empat, en una posició de les seves en què, si hi hagués hagut necessitat, segurament n'hauria tret petroli. El matx, però, pintava ja una mica del nostre color, i ha preferit deixar-ho així.
I llavors ha engegat el bombardeig. En Josep Maria s'ha fet un empatx de peons i ha estabornit el rival a cops de torre i de cavall. Un altre punt. En Pau amb una Alekhine que faria content el seu mateix inventor ha hagut d'admetre, un cop recomptades les peces, que tenia una qualitat de més (i, probablement més qualitat) i no ha tingut altre remei que guanyar. En Joan se sumava també a la festa culminant amb estil una posició amb atacs en enrocs oposats. L'Eduard, que es veu que encara no ha après a perdre, també ha arrabassat el seu punt després d'apropiar-se sense el permís del contrari d'un peó. El cronista, que després de dominar força bé ha ofert taules en arribar a una posició morta, també ha hagut de guanyar quan el rival no s'ha conformat i ha provat de forçar. I en Carles, que durant una bona estona ha estat en una posició que semblava una trinxera americana de Guadalcanal, ha tingut prou sang freda (quin un, ell, per perdre els nervis!) i imposar inapel·lablement la seva superioritat.
Un matí tan rodó com inesperat. Tant de bo no sigui l'últim!

El Tordera C de recent creació ha debutat al per equips amb victòria (amb remuntada inclosa). Ni amb tres equips han pogut jugar tots els jugadors que s'han acostat aquest matí al club; l'Àngel i en Joan s'hauran d'esperar a la setmana vinent.

Un cúmul de despropòsits ha fet decantar el primer punt de la història de l'equip C cap al costat blanenc: El jugador visitant ha fet una descoberta en la que perdia peça. L'Abel, però, no ha vist la bona combinació i ha acabat perdent la dama. En Tomàs, després d'unes quantes propostes de taules ha acabat convençent el seu contrincant que era un final sense res a pelar. 0,5 a 1,5. El cronista aprofitava un descuit del contrincant per igualar el marcador i deixar el símbol del matx en mans d'en Jordi. El capità ha anat collant a poc a poc el seu contrincant fins al punt que aquest, s'ha vist superat per "apuros" de temps i per partida i ha acabat perdent per bandera.

Encara que a aquesta categoria no comptin els punts d'equip sinó els individuals, podem descriure el matí d'avui com un partit emocionant amb final feliç. La setmana que ve visitem el Caldenc B, ja us explicarem com ens ha anat!

Bon començament de campionat, mirant el elo dels jugador ja pintava bé perquè tots els nostres jugador en teníem més però sa de jugar y després de una hora el Arseni que a sigut el últim en arribar a sigut el primer en marxar amb el punt a la butxaca el narrador que a les hores portava una peça de més tampoc va trigar molt en fer-li escacmat i amb dos punts i la resta de partides igualades o amb una mica de avantatja  a fet que passant el temps la experiència dels nostres jugador es fes notar contra el jove equip de figueres, em anat guanyat la resta de partides excepte la partida del Adillon que no estan malament, a rendit el punt en un final de torre contra afils que no son senzills.

La pròxima setmana a Lloret, reforçats per el resultat i amb ganes de guanyar.

Sense contingut net.

Ens ha faltat una mica de sort? No hem tingut el dia? Hem tingut l'empat a tocar? ... No cal pas donar-hi gaires voltes. El Cerdanyola, amb un equip nodrit de jugadors joves amb ELO inferior en gairebé tots el taulers, ens ha donat un bany de bon joc i s'han emportat el punt sencer ben merescudament cal al Vallès.
El matx ha començat amb molta normalitat, però ja des dels primers compassos s'ha començat a flairar que teníem al davant jugadors a qui no els espantava la brega, i que veníen amb ganes. En Ferran s'ha trobat ben aviat en una posició que recordava aquelles atraccions de la casa del terror que hi ha a les fires. Qui escriu també s'ha començat de trobar incòmode ja en l'obertura i ha hagut de cedir material per intentar una resistència que al capdavall era inútil. En Josep, en canvi, al primer tauler donava un recital de joc efectiu per endur-se el punt sencer.
En Pere ha fet una francesa de les que li agraden, però, a diferència del que passa a Mali, aquí les armes franceses no han estat suficients per agafar el punt sencer. Mentrestant en Josep Maria suava per defensar una posició que se li ha girat sense gairebé ni adonar-se'n i, traient petroli d'on no n'hi havia ha esgarrapat un altre mig punt. També en Joan, que ha dominat clarament el seu encontre, s'ha trobat amb unes taules pràcticament forçades. Una cosa semblant al que s'ha trobat en Juan Pedro, que afegia un altre empat a la llista. En Carles ha fet una partida molt completa: agafo una qualitat, paro les amenaces, torno la qualitat a canvi de posició millor i remato. Ho diuen tots els llibres.
L'Eduard, malgrat que avui jugava amb avantatge (" Avui tinc avantatge, jugo amb negres!") no ha trobat els forats precisos per descarregar l'artilleria i entretant els peons del rival havien entrat fins a la cuina sense demanar permís. De res li ha valgut intentar una resistència numantina.
I la cirereta final l'ha posada en Pau. 5 a 4 per ells i la seva partida encara viva. La pudor de taules se sentia des de Fogars. Però en Pau és com és, i ha aguantat bé la pressió dels rivals que l'encerclaven. Una mica de tangana quan el contrari ha reclamat taules per repetició de manera poc ortodoxa, però el fet és que la posició ja no donava més de si. Victòria, repeteixo que ben merescuda, dels visitants. I la setmana vinent, cap a Mollet.

Avui hem anat a casa del nostre veí, el Lloret. El mati no era especialment fred,  el local estava prou bé i tot anava de primera, amb una superioritat d'elo que feia preveure que no tindríem gaire problema, però ….. fins l'últim moment i la darrera partida no estava res clar. Ja molt avançat el matí han començat a caure els primers punts; en Carles i en Puigdemont han pactat taules, al Bayon l'han cargolat amb precisió i paciència i finalment ha cedit el punt; a en Fernando, tenint una posició gens dolenta, un error de càlcul li ha costat el punt. 3 a 3 i quedaven el Manuel  i en Velez amb els punts de Ramirez, que ha fet un atac incisiu i l'Adillon el matx estava en taules. Al cap de poc en Manuel s'emportava el punt. Ja teníem les taules assegurades d'en Velez, tenint dos peons de més, tot i que la partida estava viva i el contrincant tenia serioses amenaces, però després de donar una qualitat per un altre peó i alguns errors de tots dos s'ha emportat el punt sencer, amb la victòria de l'equip.

Matí complicat amb final feliç. La setmana vinent esperarem a el Salt i Girona amb les barricades fetes.

Un matí força especial, el d'avui. Ahir ens n'anàvem a dormir amb la notícia que dos jugadors del club, en Joan Bayón i en Fernando, estaven fora de combat per la grip. Això, afegit al fet que en Juan Pedro avui tampoc no podia jugar, feia que els tres equips s'haguessin hagut de recomposar i en Lluís faria el desè tauler del primer equip. Fins a les set del matí, que amb la trucada d'en Ferran dient que també causava baixa pel mateix motiu que els altres la cosa s'ha complicat encara més. Al final, en Lluís jugaria en el novè i en Daniel en el darrer.
I amb aquests ànims ens hem presentat a Mollet, a veure què érem capaços de fer.
Un local de joc magnífic, una gent cordial i ... comença el matx. Un cop d'ull a les llistes feia pensar que podíem rebre de valent per darrera, i semblava que podríem aguantar millor per davant, malgrat que, en conjunt, ells ens superaven.
Doncs més val que deixem les prediccions per als astròlegs de Telecinco, perquè la realitat ha estat ben diferent.
De bones a primeres, un servidor ha engegat els pronòstics a dida amb un sonat error de càlcul en plena obertura que ha posat de seguida a l'equip un punt per sota. I només portàvem una hora!
Per sort aquest virus no s'ha encomanat com el de la grip, i els companys han mantingut la calma i les espases en alt. I qui primer ha portat alegria al grup ha estat en Daniel, que ha tret mig punt contra un rival força superior jugant amb molta autoritat.
Ja entrat el matí en Carles signava un altre empat en partida força equilibrada, i en Pere encara n'hi afegia un de nou després d'haver controlat amb mestria tot l'enfrontament.
I llavors, malgrat el vent, ha començat a ploure. A ploure problemes i maldecaps, s'entén. Quedaven sis partides i no se'n veia cap que anés clarament bé. En Joan s'ha fet un tip de buscar combinacions i ha neutralitzat gairebé totes les amenaces, menys la del rellotge. I en Lluís, que a mig matí ja s'havia vist obligat a cedir dos peons per sobreviure (com si fos el 3% que s'ha de pagar als polítics) quan més contra les cordes estava s'ha espavilat per recuperar el material i començar d'apretar el contrari, que veia com el rellotge s'anava quedant sense benzina. I llavors, focs artificials: el de Mollet que podent guanyar una torre i la partida no ho veu, i entra en una cacera del rei per tot el tauler. En Lluís que fa el més difícil i, quan està a punt d'arribar a la fàbrica de taules, li sembla que perd la dama i abandona... No ha vist, ara ell, que podia forçar-ne el canvi i el final resultant era materialment inguanyable! I, malgrat tot, en Lluís marxa content: ha jugat bé, ha disfrutat i ... ha estat a un cabell d'aconseguir-ho!
Al primer tauler hi havia, mentrestant, lluita de titans. Els rellotges ja marcavan gairebé el temps de descompte, que dirien els futbolers, i com qui diu encara s'estava a l'obertura. Es pot ben dir que hi ha hagut un duel teòric dels que fan època. Estaria bé que ens expliquessin la "partida subterrània" que han estat jugant. I en Josep, que ens havia comentat que ha passat de puntetes per la grip ell també, ha tret aquella saviesa que ens mostra de vegades i s'ha quedat el punt sencer.
I sort, que ho ha fet, perquè al segon tauler l'Eduard tampoc no ha ensopegat avui amb el camí de la victòria i ha peregrinat dolorosament per un final sense esperances que l'ha obligat a retre el rei. Ja diu ell que no entén com és que arriba als finals, si el que li va de veritat és el mig joc tipus Guadalcanal. Quedava clar, doncs que la davantera avui no havia estat gaire efectiva.
I, quan ja el matx estava decidit, ens faltava encara una barreja de sensacions agredolces abans del comiat.
La part dolça l'ha posat altre cop l'èpica d'en Pau, que fent front a una marea de peons que avançava com un tsunami, amb el rellotge recordant-li a cada jugada que li quedaven només alguns segons, ha tingut prou nassos per no espantar-se, plantar cara, crear amenaces, aturar les del contrari i rematar la feina amb entrega de torre inclosa. Allò que se sentia no era cap terratrèmol: era el cor d'en Pau. Com en sap, de patir i de fer patir!
L'altra cara de la moneda l'ha tinguda en Josep Maria. Tot i tenir una partida clarament guanyadora, al final ha acabat descentrant-se una mica i ha hagut d'ajeure el rei. No l'ha ajudat gaire l'actitud un punt desagradable del contrari, però probablement el cansament i el fet que ja estava tot decidit també hi han pesat força.
Al capdavall, ens n'hem anat del Vallès amb la sensació que ho havíem tingut a l'abast, que ha faltat poc perquè fos possible.
És clar que si el presi fa com un portuguès qualsevol i comença fotent-se un gol en pròpia porta...!
En fi, que la setmana que ve hi tornarem. A casa i amb el Tàrrega. Confiem que els virus ens siguin propicis!

Dia ventós i que ens ha portat grip per a molts jugador del nostre equip. Faltaven pocs minuts per començar el matx i encara no tenia gens clar qui jugariem. Finalment hem començat a jugar amb gairebé tots els jugadors possibles. Ha començat el matx amb l' Olmeda patint i deixant el punt amb fermesa. Per altra banda en Tomàs, faltant-li només 4 minuts del temps inicial, ha guanyat un final amb claredat. A l'Arseni el seu oponent l'ha desenrocat i l'ha estat apretant fins que ha deixat el punt. En Ramirez ha guanyat con sap guanyar ell, sense que el contrari veiés l'amenaça mortal. Així hem arribat a mig matí, amb la meitat de les partides i amb la meitat dels punts. Ara tot estava a las mans dels 4 primers taulers i sense que cap partida estigués decantada. El narrador, veient un final igualat i les partides gens malament, demana taules, però el contrincant no ho veu clar i seguim jugant... Les partides de Fernando i d'en Carles es compliquen i pinten bastos, i mentrestant el meu contrincant em demana taules. Llavors no ho veig clar jo i seguim jugant... La partida del Bayon pintava taules. Finalment en Carles i en Fernando es deixen el punt, i ara només amb un miracle podiem fer taules. I ves per on, en Bayon, amb mala cara per la grip i una tos que no l'ha deixat en tot el matí, s'emporta el punt en un final teòric de taules. Però la meva partida amb alfils de diferent color i la posició tancada i havent demanat tantes vegades taules al final han sigut taules i el punt fuig ràpid amb el vent a casa del Salt i Girona.

La setmana vinent anirem a casa del Gerunda, a veure si ens emportem el que avui ha fugit!

Nova jornada del Campionat de Catalunya per Equips i nova derrota per al nostre primer.
Avui rebíem la visita del Tàrrega, equip potent que ja comptàvem que no ens posaria pas les coses fàcils. La primera incògnita era si podríem fer l'equip previst, perquè portem una setmana amb la grip que sembla que ens hagi agafat mania. De fet, faltaven només vuit o nou minuts per engegar i encara ens faltaven cinc jugadors! Per sort, els dubtes s'han esvaït al darrer moment i ens hem assegut a jugar al complet (amb la baixa, és clar, d'en Juan Pedro, que suplia en Juan Bayón en la seva primera actuació a primera categoria).
Gent molt afable, els targarins, i hem engegat les partides amb cordialitat i a l'hora.
La sensació que es respirava durant la primera hora de joc era d'un gran equilibri, només desviat en alguns taulers per avantatges que semblaven força mínims. I el temps ha anat corrent.
Al primer tauler en Josep que jugava contra un rival fort i contra una grip encara més forta, ha hagut de cedir davant un contraatac mortal, malgrat haver conduït la partida amb notable energia.
En Joan, sense premura de temps, s'ha defensat molt correctament i ha anat portant la partida cap a un empat. Mentrestant en Pere anava estrenyent el setge al centre del tauler, però amb l'ull posat al monarca negre, i al final ha acabat tenint premi. Un punt que situava encara les coses en empat tècnic.
A en Ferran sí que pot dir-se que se li ha escapat la victòria pel forat dels gats: Un parell de cops ha comentat, en aixecar-se, que no havia afinat prou i que havia tingut al punt de mira tot el punt. El cert és que una de les vegades era inapel·lable. Llàstima, perquè ha hagut de conformar-se amb mig punt.
La partida d'en Josep Maria avui era de les que semblen abocades a les taules ja des de bon començament. En pocs moviments s'havien canviat pràcticament totes les peces i quedava un final dels que en Josep Maria acostuma a jugar amb mestria. Però de vegades les coses no van com sembla que haurien d'anar, i el cas és que s'ha trobat amb una posició insalvable. Avantatge per als de l'Urgell
Empat lluitat d'en Pau, que probablement ha tingut algunes opcions de victòria durant bona part de la partida, tot i que en aquestes categories sobint això no són més que miratges.
En Carles ha ensopegat en una posició difícil, força complexa i que és probable que hagués pogut caure també del nostre cantó. De mica en mica el punt començava a anar-se'n cap a ponent.
Al segon tauler, l'Eduard ha tret petroli d'una posició que semblava força compromesa i ha salvat un final d'aquells que ell sap salvar, amb més sang freda que en Rajoy quan menteix.
Ja molt al final del matí, amb els rellotges que ja començaven d'amenaçar a tutti quanti, les dues partides que quedaven també han abocat a empats. Molt meritori el d'en Juan, que ha sabut remuntar la pèrdua d'un peó i fins n'ha arribat a arrabassar un ell. Bom començament a la categoria! El protagonista avui ha aconseguit jugar una partida (la setmana passada va jugar una parida) i amb una mica de sang freda ha anat controlant els embats del contrari fins que, passades les cinquanta jugades i sense gaire res a gratar hem signat l'armistici.
Un nou punt que se'ns evapora, però el cert és que en tot moment hem tingut la sensació que no estem tan lluny de poder aconseguir-ho. Potser al final haurem de lamentar que no hi hagi partit de tornada...!
Però, en tot cas, encara hem de completar la primera volta, i la seguirem diumenge vinent, amb virus o sense, a Barcelona, a l'estadi de la UGA B. En parlarem.

Els nostres jugadors han anat caient mica en mica, però no pas per culpa dels escacs sinó de la grip, que encara ronda des de la setmana passada. Almenys hem tingut sort que el tercer equip aquesta setmana descansava. Just a l'últim moment de sortir de Tordera cap a Girona ha caigut l'Olmeda. Sort que teniem en Grimal per poder fer l'equip complet.

Local molt concorregut, no és pas debades que tenen cinc equips. A l'hora de jugar en Ramirez s'emporta el punt amb una bona combinació després d'una mica d'estrangulament i als pocs minuts el narrador aprofita un descuit del contrari i ja en portem dos només de començar. Les partides continuen amb si fa no fa igualtat. Taules d'en Grimal i d'en Tomàs ben treballades. Punt de l'Arseni que, tenint molt avantatge, ha hagut de lluitar fins al final.  L'Adillon al final ha aconseguit alguns peons de més i no ha deixat passar al victòria. Amb el matx guanyat en Puigdemont ha lluitat fins al final, però tenint un final de torres amb un peó de menys i la posició,  el contrincant no li ha deixat fer taules. Amb uns elos bastant igualats el matx ha estat del nostre costat des de bon començament. La setmana vinent esperarem al nostre veí, el Blanes i confiem que amb millor salut.

Un matí maratonià, el que hem viscut avui a Barcelona. I no pas en el sentit de la durada, que també permetria aquesta qualificació, sinó en el sentit real de la paraula: avui es disputava aquesta cursa i aquest fet ens ha marcat el començament del matx.
Després del viatge habitual, fèiem l'entrada a la ciutat comtal amb el temps ja una mica just quan, agafant-nos per sorpresa, ens hem trobat que no podíem travessar la Gran Via per enfilar Via Laietana. Tomba Passeig de Gràcia amunt i aparca com puguis. Però això no era res comparat amb la dificultat de travessar una Gran Via on una gernació passava corrent i no deixava a penes espai per poder creuar. L'única solució, creuar corrent com ells però del biaix! O sigui, que una mica de marató també l'hem feta.
Amb tot, en arribar al local de la Uga, ex local del Barcelona, ex local del Vulcà, ens hem trobat que només érem quatre. Sort que al cap de poc ha arribat en Josep i, amb cinc, ja podíem començar. La resta ha arribat amb els seus bons deu minuts de retard, just després d'en Carles, que també s'ha trobat com nosaltres.
Finalment, a tres quarts tocats de deu les partides havíen posat ja la directa i de mica en mica anaven prenent temperatura. La primera hora de joc s'ha escolat amb força igualtat. En el curs de la segona algunes de les partides ja començaven d'agafar color, però res encara que semblés definitiu. Si algú hagués proposat una porra, segurament hi hauria hagut pronòstics per a tots els gustos. La confrontació de les dues llistes deixava clar que l'equip local tenia una davantera teòricament més forta que la nostra (els cinc primers taulers ens treien una mitjana propera als cent punts d'ELO), la resta de taulers presentava la situació contrària, si bé amb no tanta diferència a favor nostre. Per un moment hem pensat que teníem també les nostres possibilitats.
Llavors, però, al caire ja de la tercera hora, han començat a saltar resultats. L'Eduard cedia després d'haver fet una entrega potser un xic massa precipitada. En Pau s'enduia unes taules d'una partida que ha controlat perfectament. En Josep Maria també signava l'empat en posició que probablement tampoc no donava res més. En Pere tenia un ensurt en deixar-se una mica de material, però amb sang freda i saber fer també amarrava mig punt. En Joan ha jugat una partida magnífica i, quan més bé ho tenia per rematar, ha acceptat les taules mirant de reüll un rellotge immisericorde que ja li estava picant l'ullet. En Josep ha resistit fins on era possible lluitant en posició segurament inferior i ha acabat per tombar el rei. Igual com ho ha hagut de fer en Carles en una posició força embolicada que se li ha girat en contra. En Juan, que havia controlat força bé tota la partida, s'ha decidit a proposar taules ... però tot seguit li ha passat per alt una dama que en aquell moment li feia realment falta. I per descomptat li ha passat també per alt el punt. I qui escriu, que avui no ha pogut seguir amb gaire detall les altres partides perquè ha hagut d'aguantar l'assalt del setè de cavalleria, un cop havien ja passat els cavalls, i tot i que el campament estava desolat, ha pogut treure una mica de pit i arrabassar-li el punt sencer a l'admirat (pel cronista) Richard Guerrero.
Un resultat que, a pilota passada, ens ha deixat una mica amb la sensació que "ha anat de poc". És clar que això no és pas nou, per a nosaltres!
Diumenge vinent ens ve a casa la gent de la Terra Ferma. Hem passat l'equador del campionat, però això encara no està. En parlem la setmana entrant.

Un dels partits contra un dels candidats a Divisió d'Honor, el que hem jugat aquest mati al nostre local. I amb un resultat final que, si bé és inapel·lable, ben cert és que potser no reflecteix gaire el que s'ha vist a l'Emili Vendrell.
Anem per parts. Un matí glacial, amb temperatura que pugnava per arribar al zero des de sota. S'ha notat perquè, a diferèncoia d'altres jornades, quan faltaven pocs minuts per engegar també érem molt pocs per a poder fer-ho. El gruix ha arribat gairebé sobre el rellotge. Igual com ho ha fet l'equip visitant, que presentava tota l'artilleria. Un cop d'ull a les dues llistes deixava clara, sense marge d'error, la teòrica superioritat visitant: els nou primers taulers ens superaven d'entre cent vint a dos-cents punts ELO. Només el darrer donava un cert avantatge local.
I ha començat el matx. I ha passat una hora. I tot estava per decidir. I ben entrada la segona hora han començat de saltar alguns resultats. L'Eduard ajeia el rei després de lluitar força estona en inferioritat de condicions. En Pau, però, resolia en taules el seu duel, amb una eslava de les que tan bé juga.
Al caire de la tercera hora és quan s'ha decidit el gruix del matx. En Josep Maria deixava de resistir una posició plena de peons, però gairebé tots del contrari. I al primer tauler, en Josep cedia també davant el joc precís, aparentment fàcil però enormement mestrívol d'en Jorge González. També en Carles havia d'abandonar en no haver pogut trobar la manera de desempallegar-se d'una debilitat que s'ha anat fent crònica. En Pere ha salvat mig punt després de patir algunes incomoditats , però amb el pols ferm i les idees clares. I en Fernando, al desè, també ha acceptat les taules que li proposava el rival tot i que ell estava probablement millor, però amb l'espasa del temps que començava ja d'amenaçar-lo.
Qui escriu ha abatut també el rei després d'haver portat el comanament de la partida en gairebé totes les fases, però en no ser capaç d'aturar un contraatac que ha resultat decisiu. Segurament hi ha hagut pecat d'ambició: qui sap si no hauria valgut més forçar les taules uns moviments abans!
Un final sembant han tingut les dues partides restants. Ni en Ferran ni en Joan han aconseguit salvar res en unes posicions que, com a mínim en aparença, semblaven prou prometedores.
I és que, un cop passat el temporal, una anàlisi en fred ens porta a concloure que l'equip de la Terra Ferma ens ha guanyat només per dos petits detalls: el primer és que ells eren superiors, i el segon és que nosaltres érem inferiors. I la conjunció d'aquests dos insignificants aspectes ens ha resultat fatal. Només això!
Perquè, pel que fa al joc, els comentaris que se sentien coïncidien a dir que ens ho havíem passat bé. Doncs, perfecte! Com diu aquell acudit del pòquer, guanyar deu sel l'hòstia!
De mica en mica ens anem quedant sense oportunitats de mantenir la categoria, però això no treu que continuem sortint a jugar amb empenta i ganes. La setmana vinent cap a Sabadell. Un altre matx-ball.

Una cosa més. Seguint el suggeriment que de manera molt encertada ens fa arribar en David Martos, adjuntem l'enllaç a l'acta de l'encontre, amb tota la informació que fa al cas.

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=92

Mati fred en el qual se'ns ha escapat el punt. Hem començat amb una baixa, però amb ganes, i les partides han anat prou bé fins l'últim moment. Només de començar l'Arseni feia un atac d'aquells que millor no trobar-s'hi davant i el narrador guanyava qualitat. Tot pintava prou bé. Llavors comença el malefici, i van caient les partides, no pas per estar malament sinó per davallades. I ja a l' última partida, la del narrador, amb 3.5 a 3.5 al marcador, dues peces per torre unes quantes jugades amb l' increment per totes dues bandes,  es deixa un sacrifici i el rellotge ¬¬. Hem tornat amb la sensació de no fer els deures tan bé com es podria. La setmana vinent esperarem el Cassà “B”, a veure si podem jugar tots i amb mes empenta!

Seguint el suggeriment dels nostres lectors poso l'enllaç a l'acta.

Acta 6 Ronda 1 Provincial Girona Sant_Gregori-TorderaB

Si la setmana passada exposàvem que havíem perdut només per un parell de detalls, el mateix podríem dir d'aquesta. S'ha sumat que podíem comptar de nou amb el primer equip al complet, amb la incorporació d'en Juan Pedro, al fet que avui el tercer equip del Sabadell tingués un partit crucial, la qual cosa ha comportat que el reforcessin en detriment del segon, el que nosaltres havíem d'afrontar.
Hem arribat molt bé a la capital vallesana, seguint el camí traçat per en Joan, que s'ho havia preparat perfectament. En un local certament envejable, còmode i espaiós, hem començat el matx. Una ullada a les llistes denotava, tal i com ha reconegut el delegat sabadellenc en conversa abans d'engegar els rellotges, que només els quatre primers taulers eren els titulars i ens treien un ampli avantatge; la resta, confegida per les circumstàncies, era sensiblement inferior als nostres jugadors, cosa que feia preveure un partit segurament no tan costerut com hauríem suposat a priori.
Ha transcorregut la primera hora de joc, sense que cap partida prengués prou color per poder vaticinar res. I de la mateixa manera s'ha escolat la segona. En general no semblava pas que ningú patís especialment, i es feia difícil aventurar pronòstics.
Ha estat al caire de la tercera hora quan, amb la victòria clara d'en Ferran, que ha jugat un esquema que coneix a fons i ha donat una lliçó d'estratègia, i les taules gairebé sobre el temps d'en Joan, en posició que segurament era millor per a ell que per al vallesà, quan el matx ha començat a perfilar-se ja una mica més.
No ha trigat gaire, però, qui escriu en haver d'ajeure el rei, víctima d'un atac de mat en no haver sabut ser més resolutiu en l'atac propi. Empat, doncs, al caseller.
En poca estona, llavors, s'ha arribat a la conclusió al primer tauler, on en Josep, de nou amb febre ( i van ja ...!) ha retut el monarca quan, en fer un recompte rutinari de peces s'ha adonat que en duia dues de menys. En Juan Pedro, però, ha restablert ràpidament l'equilibri al marcador quan ha culminat un final dels que en ell són clàssics, en que el rival pensa fins el darrer moment que no ha de témer res ,,, fins que ja és massa tard. Quina visió que té, el nostre jugador!
En aquell moment, amb dos punts i mig per a cada equip, quedaven encara cinc partides, de les quals quatre tenien més bon aspecte per a nosaltres que per a ells. En Carles ha afusellat en un final superior que feia estona que ja no tenia color. En Pau ha acceptat unes taules en un final que, si bé era superior per a ell, també és cert que potser no es podia forçar. En Pere ha jugat una partida en què ha fet el que ha volgut, com ha volgut i quan ha volgut, de manera que quan ja estava cansat de jugar només ha hagut de parar el parany i agafar peix. I amb el cinc al nostre favor, en Josep Maria ha concedit unes taules en posició que només amb un bufet hauria caigut del nostre costat, però que com que donava el matx, no ha dubtat ni un moment. Quina esportivitat, la d'en Josep Maria!
Finalment, la partida de l'Eduard, després de passar per fases que semblaven de no retorn, ha arribat en un punt en què l'equilibri semblava portar inevitablement al repartiment, però una lleugera imprecisió després de tanta tensió ha fet quedar el punt a Sabadell.
Un molt bon resultat de cara a les aspiracions de permanència, a l'espera dels altres resultats. Tindrem un final de lliga emocionant. Diumenge vinent rebem l'Ideal Clavé, amb tot en joc. Fa venir salivera.

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=97

"Alea jacta est" (els daus ja estan tirats), que deien els clàssics. Avui el primer equip es jugava bona part de les possibilitats de permanència i s'ha trobat amb un combatiu quadre que, tornant al clàssic romà, també ha "veni, vidi, vici". I nosaltres hem vist com les nostres opcions s'aprimaven considerablement i ja depenen, molt probablement, del que siguem capaços de fer la darrera ronda a Reus.
Però comencem pel principi. El matí ha començat esplèndid, primaveral, que feia una mica d'ànsia tancar-se a jugar en un local podent disfrutar de la bonança només de treure el cap a fora. Però el deure és el deure, i tots sabíem el que estava en joc. Nosaltres i ells, que han presentat un equip compacte i amb ganes de brega.
El matx ha començat de manera cordial, i durant la primera hora de joc es palpava un equilibri espès. Ha hagut de passar la segona hora per començar de veure algun resultat. En Pere ha signat unes taules després de portar la iniciativa i d'haver comptat amb algunes possibilitats de victòria, però en un moment en què també apareixia l'ombra d'un possible daltabaix. En Ferran ha jugat la que segons ell pot ser la seva darrera holandesa, i s'ha vist embolicat en una espessa xarxa que li ha costat peça, després posició i finalment el punt. Si el mur de pedra vol dir que tu t'estavelles contra un mur quan ataques i les pedres te les va tirant només l'adversari, potser sí que val més canviar de plantejament...
En Carles ha aguantat amb sang freda l'envestida del riival i n'ha sortit amb guany material, però la nit en blanc que arrossegava per tenir el fill amlalt li ha acabat passant factura i ha acabat retent el monarca. En Josep Maria ha jugat una altra de les "seves" partides, amb iniciativa i bon control de joc, que també ha acabat amb repartiment de punts. En Joan ha patit per la partida i pel rellotge, i no ha tingut altra opció que cedir el punt. En Pau, en canvi, després que no li han acceptat una proposta de taules, ha triat una opció força més interessant que s'escriu amb dues creus darrera la jugada. És un guió que es repeteix. I que es repeteixi!!
Al davant, l'Eduard s'ha trobat que avui li entregaven la dama a ell (ja no es respecta res!), la situació inversa de la setmana passada. La llàstima ha estat que el seu contrincant avui sí que ha trobat la manera ce construir una fortalesa inexpugnable, i l'empat ha estat inevitable. Qui escriu, en una partida força completa, també ha signat l'armistici en no haver-hi ja cap possibilitat de lluitar pel punt sencer, malgrat que en diferents moments semblava que es posaria a l'abast.
I, amb el cinc a tres per ells, quedaven dues partides per intentar col·locar l'empat al general. En Juan Pedro, vista la situació, ha fet allò que ell sap fer millor: guanyar una partida que no es pot guanyar. O almenys és el que es pensava el seu adversari, que encara deu estar buscant per on li ha entrat la pilota. I en Josep, que ha manat tot el matí i tenia un cert avantatge, ha vist també conm de mica en mica se li desfeia als dits de manera que, en signar les taules, estava ja tot dat i beneït.
La veritat és que ens hem quedat tots una mica decebuts, però no pas prou com per no poder disfrutar després del dinar de germanor al Beltran9. Segurament la millor manera d'acabar aquesta jornada que qui sap si haurà estat decisiva.
La carta que ens queda l'haurem de jugar lluny, a Reus. I això serà diumenge vinent. Ja en parlarem.

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=102

Empat a casa del Vilobi, on de bon començament semblava que no hauríem de tenir gaires problemes mirant la diferència d'elo. Ràpidament s'han signat les taules del Fernando i el Lluis però a falta de 4 partides el resultat era 3 a 1 per els Vilobinencs, amb els punts perduts del Jacobo i el Carlos, que han inclinat el rei de manera fulminant després d'unes jugades imprecises. Per sort el Jordi i la rereguarda Ramirez-Daniel  ens donava l' empat i la partida del Bayon, que feia sortir guspires i podia tombar-se per qualsevol bàndol,  al final marxem amb un empat. Un dia assolellat i cap al dinar de germanor amb la permanència assegurada. La pròxima setmana ens visitarà el Guixolenc 'B', sense cap pressió, i donarem per acabada la temporada per equips.

Campionat de Catalunya per Equips Vilobi-TorderaB 2013

No ha pogut ser. Hi hem estat molt a prop, però al final ens ha faltat un sospir i no hem aconseguit donar la que hauria estat una bona sorpresa.
A quants de set del matí es posava en marxa l'expedició que ha via d'arribar al Baix Camp. Dues hores llargues de trajecte. El més llarg de tota la temporada.
Un local de joc ja conegut (Pavelló) i un equip que ens esperava amb tota l'artilleria a punt. Comparant les dues llistes ens treien uns set-cents punts ELO d'avantatge. Potser en tota la lliga no havien presentat un equip així, però és que amb els resultats de la setmana passada, el Mollet els va servir en safata la possibilitat d'ascens directe ... si ens superaven a nosaltres.
El matx ha engegat, doncs, amb força. Però l'equilibri s'ha mantingut fins ben entrat el matí.
Qui això escriu ha signat taules en fase molt primerenca de la partida, igual com també les ha subscrit poc després en Pere, en posició que no podia progressar.
Llavors, però, en una estona han caigut els punts d'en Juan Pedro, d'en Carles i d'en Josep Maria.
I quan semblava que ja estàvem contra les cordes, han vingut al rescat en Pau i l'Eduard. El primer ha culminat molt bé una partida en què sempre ha manat, amb autoritat i decisió. El segon avui ha pogut atacar com a ell li agrada i com no li agrada al rival, que ha acabat amb el rei cosit al mig del tauler, com a les pelis de gàngsters. Emoció.
En Ferran, tot i que no ha resolt en primera instància un avantatge considerable, ha trobat la línia precisa per imposar-se en un final que en algun moment posava els pèls de punta. Més emoció.
I fins aquí la nostra sort, que es deu haver quedat en algun dels peatges a l'anada, perquè en Josep ha malmès una posició que prometia amb un petit error, que li ha costat el punt, i en Joan ha lluitat fins que ja només li quedava el bolígraf per mirar de salvar una posició que feia aigües per tots costats. I els reusencs que, per fi, han respirat tranquils. I nosaltres, a més de respirar, hem hagut de tornar a agafar carretera i manta i , en dues horetes més, cap a Tordera. Hi hem anat com a equip de primera i n'hem tornat de segona.
Tot amb tot, un any més hem de dir que ha valgut la pena.
http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=107

Última ronda del per equips i s'ha de dir que a principi de temporada hi havia il·lusió i ganes, amb possibilitats d'intentar classificar-nos per pujar, però que finalment no ha pogut ser.  L'anys vinent ja ho veurem. Tornant al matx, ha començat amb un de menys del nostres, que a última hora no ha pogut venir, així que començaven un a zero, però ràpidament han començat a caure els punts del nostre costat. L'única partida que ha sigut com una muntanya russa ha sigut la de l'Alonso, que tot i haver estat tota la partida estrenyent al contrincant i tenir una posició molt prometedora s’ha deixat una combinació de mat. Per sort, el contrincant no l'ha vist, i ja quan solament quedava ell per acabar li fan escac continu. Llàstima, després de lluitar tant! En  Daniel, després de suar per arribar a un final amb un peó de més i guanyat, en un descuit es deixa el peó i taules també. La resta s'ha guanyat sense gaire dificultat. Aquest cop l'elo ha imposat el resultat. Amb un 6 a 2 donem per acabada la temporada per equips fent un petit repàs als resultats dels jugadors, dels quals els millors  de l'equip A són els d'en Pau, del B en Ramírez i del C, amb un debut impressionant,  en Grimal.

Campionat de Catalunya per Equips 9 ronda primera prov. GRN 2013

ROMERO RUSCALLEDA, JOSEP        2336
Partides: 9     Punts: 3        Variació Total: -14.4

CAMPS TARRES, EDUARD    2283
Partides: 9     Punts: 3        Variació Total: -17.4

AYLLON RODRIGUEZ, JOAN PEDRO    2240
Partides: 5     Punts: 3        Variació Total: 9.45

ANGELATS MORATO, RAFEL  2211
Partides: 9     Punts: 3.5      Variació Total: -3.3

FLUVIA FRIGOLA, JOAN    2207
Partides: 9     Punts: 3        Variació Total: -10.6

GURRI MANCERA, FERRAN   2193
Partides: 8     Punts: 4        Variació Total: 2.25

PONS RIBOT, JOSEP M.    2154
Partides: 9     Punts: 3        Variació Total: -16.35

MAS RECORDA, PERE       2150
Partides: 9     Punts: 5.5      Variació Total: 16.2

RODRIGUEZ CASTILLEJO, PAU       2145
Partides: 9     Punts: 6.5      Variació Total: 27.75

VINUESA CAIMEL, CARLES  2132
Partides: 9     Punts: 3.5      Variació Total: -19.65

BAYON PALOMINO, JOAN JOSE       2132
Partides: 8     Punts: 4        Variació Total: -15.6

RODRIGUEZ PARDO, FERNANDO       2085
Partides: 8     Punts: 4        Variació Total: -12

PUIGDEMONT MIR, LLUIS   2017
Partides: 8     Punts: 3        Variació Total: -17.1

ADILLON BOSCH, JORDI    2000
Partides: 7     Punts: 5        Variació Total: 8.7

VELEZ MASERO, JOSEP JACOB       1991
Partides: 9     Punts: 5.5      Variació Total: -0.6

ALONSO MEDIAVILLA, CARLOS       1975
Partides: 8     Punts: 3.5      Variació Total: -20.85

RAMIREZ GARCIA, LLUIS   1969
Partides: 9     Punts: 7.5      Variació Total: 26.1

OLMEDA TRIANO, MANUEL   1950
Partides: 4     Punts: 2.5      Variació Total: 2.85

GARCIA LOPEZ, ARSENI    1899
Partides: 6     Punts: 3.5      Variació Total: -2.4

ANGELATS PIGNATELLI, DANIEL     1883
Partides: 9     Punts: 7        Variació Total: 24.75

BARCELO PRESAS, TOMAS   1856
Partides: 5     Punts: 4        Variació Total: 14.85

QUINTANA SERRA, JORDI   1793
Partides: 8     Punts: 6        Variació Total: 24.15

FUENTES PEREZ, ANTONIO  1769
Partides: 1     Punts: 0        Variació Total: -7.5

TORRELLAS DAUSA, ANGEL  1718
Partides: 5     Punts: 1        Variació Total: -34.5

CLIMENT FONTCUBERTA, ABEL       1700
Partides: 3     Punts: 0        Variació Total: -19.95

GRIMAL GREBOL, JOAN     1700
Partides: 8     Punts: 6.5      Variació Total: 67.75.

Tal i com vaig prometrer, aquí està l'anàlisi post-mortem (mai millor dit) del que ha estat el campionat per equips del 2013 al grup I de Primera divisió, categoria que malauradament deixem enrera.

Primer de tot en el seu moment vaig fer un quadre orientatiu de l'elo dels rivals. Ara toca el quadre de l'elo que realment ens hem trobat en els encontres. La columna de cada club fa referència a l'elo que tenia el rival en aquell tauler i la columna del Tordera és la mitjana de tot el campionat en aquell tauler torderenc. Al primer, per exemple, com que el Josep Romero no ha fallat cap partida (malgrat l'insistència dels virus) doncs la mitjana del Tordera en el T1 ha estat el seu elo.

Congres
Cerdanyola Vallès B
Mollet
Tàrrega
UGA B
Lleida
Colón Sabadell B
Ideal Clavè
Reus
Tordera
Mitjana sense Tordera

T 1
2277
2193
2344
2390
2389
2448
2346
2293
2389
2336
2341

T 2
2248
2188
2276
2340
2371
2432
2302
2272
2370
2283
2311

T 3
2222
2181
2271
2299
2322
2402
2294
2242
2357
2227
2288

T 4
2221
2181
2256
2214
2304
2379
2275
2197
2315
2209
2260

T 5
2220
2178
2242
2188
2299
2359
2134
2191
2306
2196
2235

T 6
2180
2158
2226
2183
2148
2333
2054
2184
2245
2175
2190

T 7
2168
2161
2214
2140
2111
2239
2042
2179
2238
2151
2166

T 8
2139
2146
2211
2129
2075
2235
2028
2149
2234
2146
2150

T 9
2124
2137
2168
2096
2061
2210
1918
2117
2229
2126
2118

T 10
2100
2058
2136
2086
2042
1997
1875
2099
2224
2099
2069

Mitjana
2190
2158
2234
2207
2212
2303
2127
2192
2291
2195

La classificació final ha estat:

Punts
SB
Olimpica

1er
LLEIDA
9
264.75
64.5

2on
REUS DEPORTIU
7
203.25
52

3er
MOLLET
6.5
168.5
47

4rt
BARCELONA UGA 'B'
5.5
181.75
46.5

5è
CERDANYOLA VALLES 'B'
4.5
185.75
46.5

6è
COLON SABADELL 'B'
4
154
40.5

7è
TARREGA
3
189.5
41.5

8è
IDEAL CLAVE
3
168.75
41.5

9è
TORDERA
2
155.5
39.5

10è
CONGRES
0.5
164
30.5

Observant la puntuació olímpica (la suma dels punts de tots els taulers) es pot veure la igualtat que hi ha hagut entre el 6è i el 9è i, de fet, tots els encontres entre el Tordera i els classificats inmediatament per sobre s'han decidit per la mínima. Un altre factor que podria haver estat important en cas d'empat a punts és el desempat. En general, hem puntuat menys que els demés contra els rivals de dalt, circumstància que ens podria haver fet baixar igualment si haguessim guanyat al Cerdanyola del Valles "B" o si haguessim empatat contra l'Ideal Clavé.

Enllaços a les cròniques del Rafel:

Ronda 1 (Congrés)
Ronda 2 (Cerdanyola del Vallés "B")
Ronda 3 (Mollet)
Ronda 4 (Tàrrega)
Ronda 5 (Barcelona UGA "B")
Ronda 6 (Lleida)
Ronda 7 (Colon Sabadell "B")
Ronda 8 (Ideal Clavé)
Ronda 9 (Reus)

L'any vinent a Segona Divisió on previsiblement quedarà un grup molt interessant.

Analisi post-mortem per equips 2013

Tal i com vaig prometrer, aquí està l’anàlisi post-mortem (mai millor dit) del que ha estat el campionat per equips del 2013 al grup I de Primera divisió, categoria que malauradament deixem enrera.

Primer de tot en el seu moment vaig fer un quadre orientatiu de l’elo dels rivals. Ara toca el quadre de l’elo que realment ens hem trobat en els encontres. La columna de cada club fa referència a l’elo que tenia el rival en aquell tauler i la columna del Tordera és la mitjana de tot el campionat en aquell tauler torderenc. Al primer, per exemple, com que el Josep Romero no ha fallat cap partida (malgrat l’insistència dels virus) doncs la mitjana del Tordera en el T1 ha estat el seu elo.

Congres
Cerdanyola Vallès B
Mollet
Tàrrega
UGA B
Lleida
Colón Sabadell B
Ideal Clavè
Reus
Tordera
Mitjana sense Tordera

T 1
2277
2193
2344
2390
2389
2448
2346
2293
2389
2336
2341

T 2
2248
2188
2276
2340
2371
2432
2302
2272
2370
2283
2311

T 3
2222
2181
2271
2299
2322
2402
2294
2242
2357
2227
2288

T 4
2221
2181
2256
2214
2304
2379
2275
2197
2315
2209
2260

T 5
2220
2178
2242
2188
2299
2359
2134
2191
2306
2196
2235

T 6
2180
2158
2226
2183
2148
2333
2054
2184
2245
2175
2190

T 7
2168
2161
2214
2140
2111
2239
2042
2179
2238
2151
2166

T 8
2139
2146
2211
2129
2075
2235
2028
2149
2234
2146
2150

T 9
2124
2137
2168
2096
2061
2210
1918
2117
2229
2126
2118

T 10
2100
2058
2136
2086
2042
1997
1875
2099
2224
2099
2069

Mitjana
2190
2158
2234
2207
2212
2303
2127
2192
2291
2195

La classificació final ha estat:

Punts
SB
Olimpica

1er
LLEIDA
9
264.75
64.5

2on
REUS DEPORTIU
7
203.25
52

3er
MOLLET
6.5
168.5
47

4rt
BARCELONA UGA ‘B’
5.5
181.75
46.5

5è
CERDANYOLA VALLES ‘B’
4.5
185.75
46.5

6è
COLON SABADELL ‘B’
4
154
40.5

7è
TARREGA
3
189.5
41.5

8è
IDEAL CLAVE
3
168.75
41.5

9è
TORDERA
2
155.5
39.5

10è
CONGRES
0.5
164
30.5

Observant la puntuació olímpica (la suma dels punts de tots els taulers) es pot veure la igualtat que hi ha hagut entre el 6è i el 9è i, de fet, tots els encontres entre el Tordera i els classificats inmediatament per sobre s’han decidit per la mínima. Un altre factor que podria haver estat important en cas d’empat a punts és el desempat. En general, hem puntuat menys que els demés contra els rivals de dalt, circumstància que ens podria haver fet baixar igualment si haguessim guanyat al Cerdanyola del Valles “B” o si haguessim empatat contra l’Ideal Clavé.

Enllaços a les cròniques del Rafel:

Ronda 1 (Congrés)
Ronda 2 (Cerdanyola del Vallés “B”)
Ronda 3 (Mollet)
Ronda 4 (Tàrrega)
Ronda 5 (Barcelona UGA “B”)
Ronda 6 (Lleida)
Ronda 7 (Colon Sabadell “B”)
Ronda 8 (Ideal Clavé)
Ronda 9 (Reus)

L’any vinent a Segona Divisió on previsiblement quedarà un grup molt interessant.

Hola,

D'ara endavant intentaré posar quatre paraules sobre les actuacions dels jugadors del Tordera que participem pels tornejos. Em limitaré obviament a aquells tornejos on jo hi participi més que res per allò de saber de que s'està parlant. Si algú no vol ser citat que m'ho digui sense problemes!

Open Tupinamba, ronda 4

Portem 4 rondes ja d'aquest sacrificat torneig (això d'anar entre setmana a Barna cansa una mica pels que treballem...) i de moment es pot dir que estem complint. Guanyem als jugadors de menys elo, empatem contra els rivals igualats i inclinem el rei quan traiem el cap pels taulers de dalt. Ni fred ni calor. Ara bé, aquesta situació pot capgirar-se en qualsevol moment amb un parell de victories o derrotes consecutives. Les espases estan en alt encara.

La ronda 4 va estar marcada, conscient o inconscientment, pel decissiu matx entre el Barça i el PSG. Quina curiositat que per l'hora de l'inici del partit ja quedavem tant el Pere com jo disponibles per seure a la barra del bar tot prenent un refrigeri (merescut?) i migsopant. Com en deien d'allò del repòs del guerrer? Que es preparin els rivals de la setmana que ve que nosaltres anem plenament reposats.

En Pere tenia un os dur, un noi que avui és quasi 2300 i com qui diu demà mateix serà 2400 (porta més de 100 punts acumulats per la següent llista). Tot i així totes les partides s'han de jugar i per aquesta ocasió en Pere va decidir jugar-s'ho tot a un atac mutu que desgraciadament el rival va calcular millor.

Per part meva poca història. Rival conegut, obertura coneguda i un mal precedent recent (em va destroçar literalment fa poques setmanes en el per equips amb mateixos colors). Aquest cop però duia l'obertura una mica més ben preparada i aviat es va arribar a una posició més aviat insulsa. Les taules estaven servides, tant les escaquístiques com les del bar on feien el partit del barça.

Open Sant Adrià, ronda 1

En Pere, el Lluis Ramirez i jo participem en aquest torneig de diumenges al matí. Després de posar-nos d'acord en que hi ha moltes maneres de dividir nou setmanes entre dos cotxes primer petit desengany: la primera ronda publicada conté un error i s'ha de refer, començarem tard i, a més, m'entero que el torneig no compta per elo fide. Llàstima, perquè el tinc baix i encara no venen vitamines a la farmàcia per pujar-lo (tot arribarà).

El canvi d'aparellament té un efecte testimonial pel Pere i per mi però al Lluis li canvïa el matí. De jugar al tauler ú contra el favorit passa a jugar en el darrer  contra l'altre favorit, però en aquest cas a liderar la classificació per baix. En una horeta de joc punt al sarró i molts petits passejos per fer mentre esperava a que acabessim nosaltres.

En Pere lluitava sense pressa però sense pausa contra un vell conegut: el mur de pedra. Diuen que les partides més incòmodes són aquelles on el rival utilitza la teva pròpia defensa contra tu. Després de triar una variant no massa incissiva la partida es va decidir amb un petit cop tàctico-posicional i una intel·ligent maniobra de rei per entrar en un final de dames d'aquells que si has fet els deures bé són senzills però si t'has embolicat amb els peons de davant del teu rei poden ser taules en qualsevol moment. No és el cas i punt sencer pel torderenc.

La meva partida va tenir una obertura interessant, un migjoc amb un pla d'aquells que són tan clars que sembla impossible no fer-lo (tirar-ho tot pel cap al rei contrari) i una rematada inesperada (el meu rival va defendre el mat per h2 per deixar-me'l per g2). Sense dubte l'interès de la partida va estar en les primeres quinze jugades. Ja he aconseguit la Norma (estadística): jugar una partida contra l'escaquista més actiu de tota Catalunya.

L'activitat no s'acaba aquí perquè tenim en Carles Vinuesa, en Juan Bayon i en Lluis Puigdemont jugant a Blanes i en Carlos Alonso i en Lluis Ramirez (que és del nostre club dels que pensen que una partida a la setmana és poc) participant els dissabtes a Llinars.

Una setmana més teniu el 2x1 en cròniques. Sembla el Caprabo això!

Tupinamba ronda 5

Partida seriosa d'en Pere que li permet complir amb la seva obligació suïssa. Bé, que no em malinterpreti ningú... No em consta que tingui cap euro en aquell país (és mala època per deixar aquests temes sense esclarir), sino que em refereixo a que ha guanyat a un rival que si fem cas al ranking era inferior a ell. El rival li va plantejar una partida de complicacions, deixant entrar la dama voluntariament o no per b2 i a1 menjant alfil i torre pel camí mentre li preparava un atac contra el seu rei. A l'hora de la veritat l'atac eren focs d'artifici i en Pere va poder defendre el monarca (la peça d'escacs, no pas el de veritat que cada cop té més fronts oberts i menys peons cubrint-lo).

Per part meva una partida d'aquelles que podriem anomenar èpiques. Si la setmana passada hi havia pressa per fer un nombre decent de jugades i anar a veure el barsa aquesta vam tenir la lluita de la present i de l'anterior ronda. Quasi 100 jugades complertes per acabar jugant torre i peo de torre contra torre fins que ja no hi havia res per provar. Però comencem pel principi, l'obertura. Variant de la india de rei saemish on al blanc no li deixen enrocar llarg. Després d'unes quantes maniobres la posició recordava a un gambit Volga però amb un peó negre a a6. Sortint del migjoc hem trec de sobre la iniciativa negre "perdent" un peó que hem semblava que no li duraria gaire i efectivament vaig encertar. Les meves peces van quedar molt més actives i poques jugades després encara entrego un altre peó però aquest cop per deixar-me'n un de passat a d6 amb un cavall a c6 que dominava la torre enemiga d'f8. Quan més felices me les prometia cometo un error d'aquells que sempre surten en els llibres (maleïdes jugades intermitges...). De tenir una posició guanyadora passo a tenir un final de torres perdut. Afortunadament el karma hem guardava un petit gir en forma de descuït del meu rival que converteix un final amb dos peons contra cap en un final de torre i peó de torre contra torre. Taules teòriques que s'allarguen 20 jugades.

Sant adrià ronda 2

Aquest cop no s'ha de repetir cap sorteig i podem començar més o menys a l'hora prevista.

Al Lluis la sort se li gira en contra i després d'haver trobat aparcament al costat del local de joc es menja un peó enverinat que li fa perdre peça. Tot i això aguanta la partida força bé i durant algunes jugades fins i tot podia semblar que cauria algun peó més en compensació. El rival també se n'adona i després de recolocar totes les peces en posicions segures s'emporta el punt.

En Pere continua agafant bones sensacions de l'obertura i va aconseguir tot el que s'havia proposat de la seva partida. Bona presió sobre el centre, avanç de peons en el flanc de dama per fer fora les peces defensores de e4 i d5 i un cop tàctic per rematar la posició. Guanyava així a un rival perillós que la setmana passada havia derrotat al número 1 del torneig.

Per part meva em van plantejar una variant molt desequilibrada del gambit de dama: variant botvinnik de la semieslava. Hem va quedar clar que al meu rival no tenia ganes de jugar posicionalment i jo, que sempre intento ser cortès, li vaig acceptar el guant. Ara bé, un parell de jugades passives del negre hem van permetre col·locar totes les peces bé i la tàctica va acabar de decidir la partida.

Com a anècdota el tauler número 1 del torneig va tornar a viure una sorpresa, aquest cop a cost del segon jugador del rànking. Comença a fer por jugar al capdavant del torneig com a cap de serie...

Hola mare, surto a internet!

Tupinamba ronda 6

S'apropa la recta final del torneig i les opcions de donar la campanada pràcticament s'han esvaït.

En Pere va lluitar el que va poder i més en una posició incòmode on la mala estructura de peons permetia molt bon joc per a les peces rivals. Tot i tenir la iniciativa que les peces blanques li otorgaven no es va veure en cap moment que la partida es pogués resoldre a favor seu. Això i el fet que al rival un empat no li feia pas mal van decidir la partida. La part bona de l'empat és que en Pere es va poder assabentar abans que jo de la justicia futbolística que en Mouriño demanava cap als seus jugadors.

La meva partida hem va agradar força tot i la derrota final. Penso que va ser molt instructiva ja que tothom, rival inclòs, ens pensavem que la meva posició era molt favorable però a l'hora de la veritat el seu rei va tenir molta feina però pocs problemes i el meu només va treballar per llençar la corona davant d'un mat inevitable molt ben trobat per part del meu rival. En el moment clau de la partida vaig fer una entrega de qualitat que hem donava molts petits detalls a favor però una debilitat llavors inapreciable en la meva segona fila. Quan ja estava calculant com coronaria el meu peó passat a sisena hem vaig trobar amb totes les peces majors sobre el meu rei. I és que el rival, un vell conegut, és un artista en aquest tipus de partides de doble fil. Està clar que per guanyar jugadors d'aquest nivell s'han de fer moltes coses bé...

Sant Adrià ronda 3

En Lluis va jugar en un d'aquells taulers on per veure la partida tens que molestar a 5 parells de cadires així que no vagi poder seguir la seva partida gaire bé. Segons hem va comentar en el cotxe es va trobar un 1700 d'aquells que no te'n pots refiar. Després de portar un avantatge posicional gràcies a un fianchetto sense alfil, la partida es va decidir en un pas a un final de peons dels que es guanyen per experiència. Justament allò que el 1700 no tenia... encara.

Partida de pacte de no agressió d'en Pere contra un rival clàssic: David Vigo. Quantes vegades han jugat i quantes vegades han fet taules! Ara bé, que ningu s'enganyi. Tot i que sabiem que l'empat tenia tots els números la partida es va jugar amb les espases en alt. En David, a qui conec des dels juvenils, és un rival sòlid difícil de batre. I parlant de solidesa, davant hi havia en Pere... Taules sense discusió.

Partida anglesa on vaig poder posar en practica una variant assajada. Llàstima que no no en sàpiga tant com els que fan els videos i no vaig jugar tot lo precís que es requeria. Afortunadament al migjoc tenia les idees més clares i quan la partida va embogir un parell de detalls tàctics hem van donar una posició guanyadora. La setmana que ve jugo en la primera taula on "la maledicció del ranking alt" segueix fent estralls. Encara no ha guanyat mai el favorit per ranking i això a mi ja hem va bé doncs jugarem el número 7 i contra el 10 (jo).

La setmana que ve més.

Hola,

Aquesta setmana no hi ha hagut ronda al Tupinamba perquè el dimecres era festiu. Tot i que, pensant-ho una mica, els escaquistes juguem més partides en festius que en laborables (dissabtes, diumenges...) així que a mi no m'hagués importat jugar.

Sant Adrià ronda 4

Un diumenge de contrasts que només ens va donar un punt de tres possibles i cares llargues al cotxe de tornada. Si haguessim d'extreure una norma general basant-nos només en aquesta ronda aquesta seria: "quant més pateixes, menys puntues". I es que, mentre en Lluis i en Pere suaven per defendre posicions inferiors i lleugerament passives jo hem trobava amb el punt al sarró en 16 jugades. Però no avancem aconteixements i anem pas a pas, com els peons...

Al Lluis i al rival els va costar posar-se d'acord en quina obertura jugar. Un plantejava la italiana, l'altre ho boicotejava, l'un contra-atacava oferint un gambit, l'altre, tossut, el rebutjava. En qualsevol cas la partida va començar amb 1. e4 e5 però la posició del mig joc semblava més una lluita posicional i, de fet, la partida es va decidir per culpa d'un peo negre dèbil a c7 i un bon reguitzell de maniobres. Malauradament les maniobres de'n Lluis apuntaven a un peó d'f3 ben resguardat pels seus germans de g2 i g4 i es va trobar jugant sense pla.

Per la seva banda, en Pere tenia una partida molt incòmode. I no només per la categoria del rival (Miquel Fernandez-Diaz) sino pel fet de que aquest és un conegut árbitre d'escacs i es coneix prou bé les regles. Així doncs, en Pere no va poder fer saltar un cavall d'f8 a c6, d6 o fins i tot e4 on hagués fet molt de mal i va tenir que defendre pasivament el seu rei per culpa de la pressió que un peó enemig a f5 exercia. Això sí, la dama de'n Pere, solidària a més no poder, va intentar multiplicar-se per paliar la poca activitat dels seus companys d'exercit. Pèro no, una dama sola no pot lluitar contra dama i dos cavalls (prenc nota mental d'això) i tot i realitzar un pas a un final prou digne amb només un peo de menys, la posició era insalvable.

Poca cosa puc dir de la meva partida. És per tots conegut que els afeccionats als escacs comprem molts llibres però n'utilitzem pocs. Després d'aquest diumenge puc dir que ja n'he amortitzat un ja que hem vaig trobar en una posició coneguda, amb colors invertits i temps de més i, per si això no fos poc, amb complicacions tàctiques que jo recordava "per sobre" i el meu rival tenia que trobar en el tauler. Un petit detall tactic hem va donar una torre neta en la jugada 16 i poc es podia fer a partir d'aqui. Ara el torneig es posa tan bé que només el puc espatllar!

Hola,

Setmana de serveis minims per la participació de'n Pere Mas en el torneig de veterans a Santa Susanna. Si el diumenge passat encara va poder combinar la participació en tots els tornejos en aquest cas tant dimecres a can Tres Peons com diumenge a Sant Adrià va tenir que demanar una jornada de descans.

Tupinamba ronda 7

Després de la derrota davant l'Ezequiel Sanchez de Masnou, aquest dimecres tenia un rival de ranking inferior. Lluny de cohibir-lo això va semblar esperonar al meu rival qui, tot i portar les peces negres, en la jugada cinc m'entrega una peça per atacar. L'entrega no semblava bona, però la meva posició era incòmode i no es podia jugar al toc. Vaig voler romiar la continuació més precissa per allò que diuen que quan tens una posició guanyadora si no vols relaxar-te tens que buscar el camí més ràpid cap a la victòria. I això vaig intentar, a costa d'invertir potser més temps de rellotge del compte. Afortunadament quan el problema no era encara greu la posició ja estava decidida a favor meu.

Sant Adrià ronda 5

Hi havia molta confiança en poder portar els dos punts cap a l'alt maresme però que en Lluis quasi s'enganxés el dit quan jo tancava les finestres del cotxe va ser premonitori. En una posició de gambit de dama amb la torre ja a tercera fila apuntant a l'enroc rival un petit cop tàctic va deixar descobert el mat del passadís... però a casa seva... Encara queden moltes rondes per recuperar-se. El dit afortunadament està bé.

Per part meva crec que ara mateix si llencés una moneda a l'aire deu cops sortirien deu cares. Aquest diumenge (i ja van unes quantes rondes consecutives) vaig poder plantejar la partida que volia. Quan el meu rival va cometre una imprecisió les meves peces es van activar totes de cop com abelles sortint del rusc picotejant una dama enemiga que havia trepitjat la casella equivocada. De moment la preparació dels darrers mesos m'està resultat molt profitosa els diumenges. Veure'm el que hem dura el vent favorable!

La propera crònica ja amb l'equip sencer.

Hola,

Una setmana més us informo de com ha anat la nostra participació en els dos tornejos que estem jugant: Tres peons (Tupinamba) i Sant Adrià. S'apropa ja el desenllaç i cada cop són més decisives les partides.

Tupinamba

Ronda ja de darreres oportunitats. En Pere després del bye obligat per la participació en el torneig de veterans tenia una partida favorable però es va trobar empleant una defensa en la qual el jugador que conduia les blanques n'és usuari habitual. Tot i això el bon saber fer del torderenc li va donar un bon joc ric en oportunitats. Al final en Pere no ho va veure de'l tot clar i va assegurar l'empat, tot i que crec que la partida li va ser més favorable del que ell va considerar en aquell moment. Què fàcil és jugar les partides dels altres!

Jo vaig tenir la sort que m'ha faltat en algun moment concret d'aquest torneig. Després d'haver aconseguit una bona posició d'obertura i trobar un pla força incòmode pel rival, la partida es va desequilibrar totalment: m'entreguen qualitat quasi forçada, s'obren totes les linees possibles per les peces i, per si això fos poc, els rellotges baixen dels 20 minuts. En un moment determinat canvio la peça equivocada perquè veig fantasmes i hem trobo a prop d'inclinar el rei. Però la partida tenia encara un cop amagat i quan vaig decidir anar a per totes activant totes les meves peces sense mirar el material que deixava enrera, hem vaig trobar fent mat al rei contrari. Gràcies a aquesta victoria tinc la possibilitat d'acabar en una bona posició depenent de la última partida.

Sant Adrià

Partida plàcida pel Lluis que va aconseguir avantatge material decissiu en una petita celada. La partida va continuar innecessàriament unes quantes jugades fins que el rival va quedar convençut del desequilibri material.

Feia unes quantes partides que en Pere no podia atacar i aquest diumenge es va poder desoxidar. Partida d'atacs d'un i altre amb la petita però decissiva diferència que en Pere ho feia amb tot l'exercit a punt. Una amenaça intermitja va decidir la partida que es veia que cauria en qualsevol moment. Bona partida que espero li doni moral.

Partida molt incomòde la meva, però no esperava altra cosa des de que vaig veure l'aparellament. Em va superar en l'obertura gràcies a un millor coneixement dels detalls de la nimzoindia i a partir d'aquí vaig estar patint cada cop més. Com passa sovint, quan ja estàs incòmode tens més tendència a empitjorar la posició que no pas a mantenir-la i efectivament, vaig desaprofitar un parell d'ocasions per entrar en un final inferior però segurament defendible. En un moment de la partida vaig veure una idea tàctica que el meu rival no s'esperava i gràcies als cops que es van originar vaig poder entregar peça per forçar xec continu. Millor que hem vagi acostumant a patir perquè no crec que tingui cap partida senzilla en la resta del torneig...

Bona visita,

La setmana anterior no vaig tenir temps de fer la crònica de la darrera ronda de l'obert de Tupinamba i la setena de Sant Adrià (com m'agraden les auditories externes de la ISO...), però ja tornem a estar aquí ara ja només amb Sant Adrià.

Partida enganyosa per en Lluis Ramirez, per segon cop en aquest campionat. Jugava contra un 1700 i no saps mai per on et sortiran. De totes maneres en Lluis semblava haver sortir prou bé de les complicacions de la post-obertura i durant força estona jo creia que aconseguiria el punt sencer. Però, en una posició de grans diagonals i grans columnes una mala recol·locació de l'alfil li va costar tenir que signar l'empat.

En Pere necessitava una partida com la que va tenir aquest diumenge. Victòria convincent contra un rival de consideració. És cert que el rival (el MC local Miquel Vazquez) s'hi va col·locar bé perdent dama per torre i cavall, però la posició guanyadora resultant era d'aquelles que requeria mans de cirurgià per convertir-se. Partida sense errors que de ben segur li donarà moral.

Per part meva vaig fer el que ningu és creu que estigui fent: intentar guanyar. Des de que hem vaig posar amb 5 de 5 sembla que s'esperi de mi que entregui cavall, alfil i torre buscant la yugular del rei contrari. Però, anem cap a la partida. Obertura irregular jo amb blanques contra un vell conegut del Per Equips d'aquest mateix any. Ell va voler evitar repetir la Tarrasch i va intentar seguir (i millorar) la meva partida de la tercera ronda. Vaig desviar-me el més aviat possible però el terreny no era prou conegut per mi i vaig temer poder quedar en una posició on jo lluités per no perdre. Davant d'aquesta perspectiva vaig decidir entregar un peó per iniciativa i hem va sortir prou bé. Primer perquè vaig fer pensar al rival (un objectiu molt subestimat) i segon perquè hem van tornar el peó i en el balanç jo-t'entrego-material-tu-m'entregues-material vaig sortir lleugerament beneficiat. Per desgràcia aquest avantatge no semblava del tot decissiu i després de menjar-me 20 minuts de rellotge buscant el pla per millorar la posició sense èxit vaig decidir provocar més canvis i assegurar l'empat.

La setmana vinent la conclusió del campionat.

Hola,

Els orientals, que tenen tantes dites que no se les acaben, diuen que "si el final és bo, tot és bo" i aquesta podria ser la conclusió del torneig de Sant Adrià. Els tres participants de Tordera vam aconseguir dos punts i mig en la darrera ronda i tots tres vam sortir a recollir premi.

En Lluis es va trobar una partida plàcida des de bon començament. Un error garrafal del contrari li va donar peça neta gairebé tota la partida. Enlloc d'abandonar es van jugar unes quantes jugades més suposo que per aprofitar el matí, perquè la partida no tenia ja història. Mercès a aquesta victoria i a la derrota de quasi tots els rivals pel tram va aconseguir quedar segon entre els seus camarades d'elo.

No vaig poder seguir gaire bé la partida de'n Pere perquè tenia molta feina amb la meva, però estava convençut de que avui seria un dia propici. Sortint de l'obertura el de Tordera tenia algun punt dèbil en l'estructura de peons que crec que el rival va sobre-estimar massa, ja que la resta de peces compensaven sobradament aquest punt en contra. Tanta activitat donaven les peces que entregant un cavall a mode de bomba de fum va aconseguir crear la suficient confusió en el camp rival com per pujar un peo propi a setena. Malauradament la dama enemiga va trobar una escletxa en la defensa contrària i es va produir un xec continu. Tot i aixó, 6 punts per en Pere amb un bon final de torneig: setena posició general, millor veterà i segon jugador del tram fins 2150 d'elo.

La meva partida va començar amb sorpresa. Després d'haver estat tot el torneig jugant d4 el meu rival hem rebia amb e4 i, per acabar-ho d'adobar, una variant irregular de la francessa. Com era d'esperar, no vaig poder jugar l'esquema més òptim contra les dificultats plantejades però bé, tampoc vaig quedar del tot malament. Al final vam acabar jugant una posició d'enrocs oposats i aquí tots tenim clar el que s'ha de fer: posar-te el cap del rei rival entre cella i cella. I això vam intentar els dos, amb la diferència que el meu rival va perdre algun temps innecessari i no va veure una jugada meva intermitja de rei que endarreria l'atac rival prou jugades com per donar-me temps a obrir linees d'atac a l'altra banda.

Amb el punt al sarró hem quedava veure què passava en l'altre tauler decissiu pel campionat. Després de desaprofitar primer les opcions de victòria i després un parell d'ocasions de taules per xec continuo es va donar el resultat que no m'interessava: derrota de'n Roger Salvo envers l'Alejandro Saez i, per tant, aquest últim i jo quedavem empatats a 7,5. Dels tres desempats utilitzats només un m'afavoria tot i haver estat tot el torneig al capdavant. Quan dos rivals teus de 2200 punts d'elo acaben el torneig amb 1,5 de 10 possibles entre byes i ensopegades inesperades doncs passen aquestes coses. Bé, no passa res. Un segon lloc també és un resultat que m'enorgulleix i no es pot negar que el jugador del Catalunya ha aconseguit dues victòries de mèrit en les darreres dues rondes.

Aquí s'acaben, de moment, les cròniques. Propera parada... encara no ho sabem!

Hola,

Com podeu observar no he pogut crear una crònica cada dia. Sempre he pensat que 24 hores son poques per encabir-hi un dia.

En Pere i jo estem ja inmersos en la nostra participació en el IV Obert de Girona. Zona nova per mi, primer cop que jugo en el "tablao" VIP (tot i que hem va durar poc l'alegria...), moltes cares noves i vaig descubrir fullejant la web del torneig que en català és incorrecte dir "ronda" i s'ha d'utilitzar el terme "volta". No sé per què tinc la sensació de que aprendrem moltes coses en aquest torneig...

El que puc dir fins ara és que estic honestament sorprès pel nivell que tenen els jugadors teòricament "febles" de Girona. Ara puc dir que entenc perfectament perquè la normativa de normes per mestre català diferencia l'elo barceloní del de la resta de territorials. Com lluita la gent per aquí! No hi ha partida senzilla i et toca arriscar sempre si vols endur-te el punt sencer.  I és clar, de tant arriscar a vegades ensopegues com vam fer en Pere i jo en la primera ronda, perdó... volta.

Per si l'elo no fos suficientment enganyós, per aquí Girona et surt un jovenet perillós per sota de qualsevol pedra. Quina cantera...

Bé, prou de queixes i escuses. Ja sabem com és el rival i ara toca ser competitius. Després del terrabastall de la primera ronda ens hem aconseguit sobreposar prou bé i ara estem en un digne 2 de 3.

Posem-hi la banda sonora: http://www.youtube.com/watch?v=qE0B5rYdy8I

Bon dia.

Anoteu la combinació guanyadora: punxar - guanyar - guanyar; punxar - guanyar - guanyar. Si avui punxo, des d'aquí aviso als meus darrers dos rivals que no cal que es presentin. Tot i que es fa difícil dir quin resultat podria ser considerat avui com una "punxada" tenint en compte el rival. Avui em jugo lluitar pel campionat en les darreres dues partides contra en Rasen Mediñà, un rival entonat. Per cert, el quart jove del Gerunda contra el qui jugo. Sembla que estigui jugant el campionat sub-18 gironí!

Pel que fa a les tres partides jugades en aquest segon terç del campionat el resultat és bó. Vaig salvar unes taules contra el Daniel Molina qui hem va agafar pel coll des de l'obertura i no hem va deixar anar fins al seu primer error de la partida cap allà la jugada 50. De passada diré que hem va sorprendre molt aquest jugador que no es tan jove com altres canterans del gerunda però pel poc temps que porta federat està fent una ascensió meteòrica. La cinquena partida contra Isaac Gultresa es va decidir per un pas en fals després d'haver-se enrocat que li va costar dos peons. Sisena partida ahir contra Ricardo Alejo del Cassà on el meu rival no va tenir el millor dia i sembla que després de començar amb 3 de 3 se li està fent llarg el torneig.

En Pere està fent un bon campionat però, sorpresa!, no està satisfet. Es comprensible tenint en compte que ahir va cometre una errada greu en una partida que semblava encaminar-se cap a un final equilibrat i còmode. Un coitus interruptus en tota regla després d'haver escal·lat fins al tauler número 1... Aquestes coses ens passen a tots i molesta perdre així; però el torneig continua i amb una victòria avui es tornaria a catapultar cap a les posicions capdavanteres.

Desitgeu-nos sort per les partides decisives!

Bon dia.

Si fa un mes parlavem amb regust agredolç de la segona posició obtinguda a Sant Adrià, avui les notícies són ben diferents. Tota la sort que hem va faltar per a que a Sant Adrià el torneig caigués cap al meu costat de la balança la he tingut per endur-me aquest IV Open de Girona. Rivals que hem donen la dama i després la ma, partides decissives que podien durar 5 hores en duren 1 per un error de càlcul enemic, combinació de resultats favorables, etc. Sembla ser que els deus dels escacs estaven d'acord en que a Sant Adrià m'havien fet alguna petita mala jugada.

És clar que diuen que la sort s'ha de buscar i en el meu "haber" hi col·loco lluitar com mai després de les ensopegades a les partides 1 i 4 per culminar la remontada.

En Pere ha pogut acabar amb una victòria que el situa en una cinquena posició final molt bona. Ha fet un torneig de sensacions extranyes ja que considera que en algunes victòries el seu joc no ha sigut gaire correcte. Potser es demana massa ja que guanyar jugant bé contra un rival teòricament inferior és triplement difícil. El seu únic "pecat" va ser la partida contra Rasen Mediñà on no va veure un cop tàctic que el deixava amb torre perduda. Allà va perdre les seves opcions de podi però en general, un bon torneig.

Teniu informació més detallada aquí http://chess-results.com/tnr105217.aspx?art=1&rd=9&lan=2&wi=821

Propera estació possiblement Badalona.

Bon dia,

Aquest dissabte es va disputar una edició més del ja famós torneig de Sant Pol. Bé, és una edició més pels que hi juguen habitualment, ja que crec que jo només l'havia jugat una vegada fa la tira d'anys quan era individual i crec que un cop per equips amb el Canet. En qualsevol cas, aquesta és la meva crònica a títol totalment personal.

Primera partida: debut contra Canet

Un resultat abultat contra un equip que conec perfectament. Els jugadors més actius del Canet es concentren en els primers taulers però, es clar, no és fàcil puntuar contra un MI i varis MC... Tot i això penso que algunes taules podien haver tret en un parell de taulers. Un clar 9-1 feia pensar que el matí seria plàcid... Res més lluny de la realitat!

Segona partida: Sant Pol, un plat de difícil digestió tot i estar a pocs metres de Can Ruscalleda

La sel·lecció de Sant Pol duia un combinat molt perillós per davant i així es va notar en el resultat: 6-4 a favor nostre. Potser podriem haver rascat algun puntet més però això ho vull comentar després.

Tercera partida: "final" contra el Gerunda

Amb 4'5 punts en teniem prou per guanyar el torneig i, obviament, en vam fer 4. Som així de "xulos". No hi va faltar l'emoció, la polèmica, els tertulians "neutrals", etc. Des d'aquí vull felicitar a en Joan Fluvià (el pare) per lluitar fins al final per l'equip. La persona que lluita fins al darrer moment soporta una pressió extra que no hem pas d'oblidar.

Gerunda campió per 19,5 punts contra els nostres 19. Felicitats als gironins i ens veiem l'any vinent per partida múltiple!

Narrat una mica com va anar el torneig, m'agradaria dir que penso que el Gerunda ens va guanyar abans de pujar al cotxe. Venien amb un esperit competitiu una o dues marxes per sobre del nostre. És una reflexió constructiva que llenço a l'aire.

No he volgut comentar cap partida en concret perquè ja sabem com funciona això. Cadascú escombra cap a casa i explica les situacions on sap que té raò i no vol escoltar res més. Uns diran que han perdut per temps un final de taules, els altres diran que tres jugades abans s'han deixat un cavall i així ens podem estar fins Nadal.

Per últim, una suggerència als organitzadors de l'exel·lent torneig de Sant Pol. Si el torneig no té àrbitre i els jugadors no col·laborem lo millor és evitar situacions de risc. Proposo que en futures edicions el ritme de joc sigui de 15 minuts amb increment. Primer perquè és el ritme que s'està convertint en el ritme l'estàndar de competicions actives i segon perquè el nombre de conflictes disminueix enormement.

Benvolguts torderencs,

En Pere i jo hem pogut deixar el nom del Tordera en la primera i tercera posició del Tancat per norma de Mestre Català de Cerdanyola del Vallès.

El de Palafolls ha acabat en primera posició amb 6,5 punts que, a més, li han significat la primera norma de Mestre Català. Fent pal·lesa la seva solidesa ha pogut aconseguir alternar victòries i empats des de l'inici fins al final del torneig. Enhorabona!

Per part meva, tot i haver quedat a un punt de la norma en cap moment he tingut sensació de tenir-la a prop. Un inici de torneig excessivament neguitós i la dol·lorosa derrota de la cinquena ronda on el meu rival es va treure del seu barret de mag un final amb dues qualitats de menys però amb dos peons passats perillosos, van acabar d'enterrar les opcions matemàtiques de ser Mestre Català a la finalització d'aquest torneig. Un cop alliberat de la pressió he pogut aconseguir 3 punts dels darrers 4 possibles per acabar pujant una mica d'elo i una digna clasificació final.

L'Alejandro Saez del Catalunya ha estat l'altre jugador guanyador de norma. Felicitats a ell també.

Propera fita: un altre tancat per norma aquest cop al barri barceloní d'Horta-Guinardó.

Una salutació