Publicacions del 2016

Cliqueu per descarregar.

Tordera : ordre-forces_TOD

Taradell: ordre-forces_PDE

Els de l’equip B hem començat la temporada amb un enfrontament que prometia ser desigual en quant a nivell, ja que el Gerunda C és un equip recent descendit de segona divisió i, tanmateix, tots els equips del Gerunda s’han vist reforçats pels jugadors que han arribat del Salt i Girona, que aquesta temporada no ha presentat equip i que l’any passat jugava a Preferent. Mirant les llistes dels dos conjunts es complia el que prevèiem: serà molt complicat treure’n alguna cosa positiva, doncs eren superiors en ELO a tots els taulers.

El matx arrencava amb normalitat, i passats no gaires minuts dues partides no es posaven gaire bé pels nostres interessos: l’Àngel, amb el rei descobert, perdia dos peons al mig joc i en Jordi Quintana es veia ben aviat amb una peça de menys a causa d’un doble fet pel cavall del seu contrincant. No tardava massa en perdre definitivament l’Àngel i acte seguit en Manel Olmeda també retia el rei. En poc més d’una hora de joc ja perdíem 0-2 i el panorama a les altres partides no era pas esperançador.

El cronista, intentant fer mans i mànigues per intentar retallar diferències al marcador, veia com el seu veterà contrincant, ben col·locat, forçava un final de taules en una posició encallada amb els dos reis i 6 peons per banda.

L’Arseni, amb un peó de menys, torre i alfils de diferent color per banda, veient que el seu contrincant dominava plenament el centre, per no passar més angoixes i veure com el seu exèrcit tard o d’hora acabaria demolit, ha decidit abandonar. 0,5-3,5 i a la cerca d’un miracle que lluny d’arribar acabaria fent més gran l’escletxa del resultat que reflectia el marcador.

En Jordi Quintana, malgrat haver fet un exercici d’intent de dominar el centre i tenir un cert atac amb torres doblades a la columna F, veia com aquest desavantatge material inicial que l’ha fet anar malament al llarg de la partida, ha acabat sent decisiu.

Digne de menció la partida d’en Carlos, que ha jugat de sisè tauler, i que fent-li un cop d’ull després de la mateixa, vèiem que qui podria haver desequilibrat la igualtat que hi havia podria haver estat el mateix Carlos, ja que podria haver aprofitat que el seu contrincant tenia l’enroc molt obert per canviar dames, posar la seva torre a la sisena columna amenaçant-li una colla de peons i sortir-ne presumiblement amb avantatge. Lluny d’això, el fet de no haver-ho vist ha fet que l’atac que tenia el seu adversari amb dues torres i la seva dama a la mateixa columna de l’enroc d’en Carlos ha estat determinant.

No ha estat menys interessant la partida d’en Lluís Puigdemont, que veient ell mateix com no podia evitar que un peó passat del seu contrincant coronés, ho ha acabat aconseguint, no sense complicacions, i sí ficant-hi tota la seva maquinària per a fer-ho. Posteriorment ha quedat un final igualat de peons. Pel meu gust, en Lluís podria haver forçat més la posició, ja que tenia el rei més al mig i mai se sap. Al final, però, ho han deixat en taules, taules celebrades per un Lluís que no se les prometia gaire felices!

En Lluís Ramírez, al primer tauler, ha arribat a un final amb 3 cavalls a sobre del tauler, però com que dos eren del seu contrincant poc s’hi podia fer. En Robles, també en una posició compromesa, retia el rei quan el temps també se li acabava d’esgotar.

Faltava la partida d’en Jordi Adillón, qui, amb qualitat de més, semblava que podria tenir un avantatge decisiu, però al veure que el cavall del gironí feia salts endimoniats, el de Sant Hilari ha decidit deixar-ho en taules a causa d’un escac continu que ha estat obligat a fer si no volia veure’s compromès.

1,5 a 8,5 contra el que jo considero que és el segon millor equip de la categoria i un claríssim candidat a l’ascens en un matx que considero que no és de la nostra lliga. Ara tenim 7 enfrontaments seguits contra rivals directes. A aquestes properes 7 setmanes es decidirà si seguim o no a Preferent l’any que ve. La primera de les 7 cites diumenge que ve contra el Figueres C. Ja us ho explicarem!

Una vegada més ha començat la prova més interessant per a nosaltres en tota la temporada: la Lliga Catalana. Enguany hi participem, com sol ser ja habitual, amb dos equips, un a segona divisió i l'altre a categoria preferent.
El primer equip ha viatjat avui cap a Osona, per trobar-se amb el Taradell-Centelles, un club que ´des fruit d'una fusió com les que ja són, per desgràcia, força comunes. Sembla que no som pas els únics a qui els costa reunir un bon planter de jugadors, i de vegades cal optar per solucions com aquesta.
La qüestió és que abans de les 9 hem anat arribant al local de joc que, val la pena remarcar-ho, reuneix molt bones condicions. I sense gaires preambuls, hem començat el primer partit d'aquest 2016.
Hem de dir també que comparant les dues llistes de jugadors, la nostra en sortia clarament afavorida pel que fa a l'ELO, en tots els taulers. Però, és clar, amb això no n'hi ha pas prou per endur-te el punt en joc...
Durant la primera hora no s'ha definit gaire res, i ha estat pels volts de les 11 que en Pau ha fet la pau amb en Pou, en una posició amb més poca vida que un discurs d'en Rajoy.
Mitja hora més tard era qui escriu que s'anotava el punt en una partida en què només ha hagut d'anar collant més i més fins a l'asfíxia.
El contrapunt ha saltat al vuitè, amb en Carles punxant enmig de les complicacions tàctiques.
El setè de cavalleria ha acudit al rescat en forma de Josep, amb una càrrega sabre en mà a compte d'una moderna d'aquelles que es "despleguen" com només ho sap fer ell. I en forma també de Daniel, quan l'heroic contrincant ha acabat per reconèixer-se incapaç de frenar la coronació consecutiva de quatre o cinc peons, després d'una partida amb molt bona visió estratègica.
A la una i deu s'alçava amb el triomf en Jacobo en una partida que feia estona que navegava en la incertesa. Tanta, que als cos contendents sembla que els ha passat per alt que l'osonenc podia haver fet un senzill doble de rei i dama durant ... dues jugades!! i ... no ho ha vist! De vegades, els escacs, són un esport de risc.
Prop d'un quart de dues saltaven dues noves taules, els dos Joans, després de partides força treballades, i amb això ja es decantava el matx, a falta de dues partides.
L'Eduard ha ajagut el rei en no poder encarrilar bé els problemes tàctics i després, això sí, d'una partida jugada bona estona al caire de l'abisme. Propi de l'Eduard, vaja!
En Ferran, al capdavall, ha imposat una tècnica molt superior per conjuminar un atac guanyador, irresistible.
Un resultat que, sense ser espectacular, ens dóna corda per encarar les properes jornades amb un punt més d'alegria.
De moment, diumenge vinent esperem un altre combinat, el Granollers-Canovelles.

Segon round, primera derrota. I tot i així, no tenim massa mal gust de boca. Tot té una explicació.
Avui, darrer diumenge de gener, començàvem a dos quarts de deu el primer partit a casa, contra el Granollers-Canovelles, un altre club fruit de fusions. Si ja enfrontant les dues esquadres teòricament titulars el potencial es decantava pels vallesans, el fet que avui no haguem pogut aliniar en Juan Ayllón ni l'Eduard s'ha revelat, al capdavall, com un obstacle massa fort. Contrastant les dues llistes, tot i que ells tampoc comptaven amb els deu primers, la diferència en ELO els era clarament favorable en tots els taulers.
Tot i així, el matx ha començat i s'ha anat desenvolupant de manera tranquil·la en les dues primeres hores. Només llavors s'han acordat taules al tauler de qui escriu i, en pocs minuts, en Daniel ha cedit en una posició en què li ha passat per alt un doble atac.
Poca estona més tard signaven també l'empat en Pau, en posició que no donava més de sí, i en Ferran, després d'una partida vibrant, amb sacrificis i atacs portats fins a límits considerables, marca Gurri. En Carles ha claudicat en perdre una peça després de moltes jugades anant a remolc, en un plantejament en què no s'ha acabat de sentir còmode en cap moment.
Al setè, en Jacobo també s'ha rendit en posició força desesperada, després d'haver rebutjat l'oferta de taules del rival una colla de jugades abans. Els escacs ja les tenen, aquestes coses.
Derrota també al darrer, on en Lluís Piuigdemont (el nostre president particular) ha resistit mentre ha estat possible un final en què el rival duia avantatge decisiu.
Partida amb canvis sobtats de favorit la que ha acabat guanyant en Lluis Ramírez, després d'haver perdut una torre sencera. Però què és una torre? El que compta és el rei, no? Bravo, Lluís!
En Joan també ha signat l'armistici en una partida que ha controlat molt bé tota l'estona.
I la cirereta, la partidassa que ha fet en Josep al primer, amb suspense i tot quan el rival, amb la corda al coll, ha reclamat taules per triple repetició de posició i, un cop aturat el rellotge i comprovat en un altre tauler que no tenia raó, alguns dubtes sobre el procediment que calia seguir pel que fa a la penalització que li corresponia en el seu temps han posat incertesa fins que el fair play ha donat un acord que ha permès concloure la treballada victòria del nostre jugador. Jugadoràs, més aviat.
Un 4 a 6 no és pas, doncs, tan mal resultat, a la vista de com ha anat el partit. A veure si podrem continuar sent tan competitius en les properes jornades! Ja n'anirem informant.

A aquesta segona ronda de la Lliga Catalana hem realitzat un dels desplaçaments més llargs de la temporada, a Figueres, per jugar contra el tercer equip del conjunt empordanès. Aquesta setmana ens hem trobat amb un cúmul de baixes molt important, cosa que ha fet que hàgim hagut d’anar cap a la capital de l’Alt Empordà amb només 7 jugadors, donant el matx gairebé per perdut sense encara haver començat, amb un dur 0-3 en contra.

L’enfrontament començava amb normalitat i al cap de 5 minuts ha passat una cosa insòlita a aquesta categoria: un mat del pastor. La víctima de patir-lo, l’Àngel, al setè tauler. 4-0 i ja ens podíem oblidar de qualsevol esperança mínima que poguéssim tenir.

L’Arseni, al quart tauler, i en Robles, al primer, no han tardat en retre el rei després de veure’s en posicions clarament inferiors, i jo veia com el potent i ben estructurat atac del meu oponent l’hi deixava un peó aïllat a la columna h d’avantatge que m’obligava a abandonar.

Amb un 7-0 en contra només ens jugàvem l’honor. Hi havia igualtat a la partida d’en Carlos, però els peons doblats del blanenc podrien acabar sent negativament decisius en un hipotètic final. D’altra banda, en Jordi Adillón duia un peó de menys a un final amb 5 peons per banda i alfils del mateix color, i l’altre Jordi, en Quintana, al cinquè, aguantava per tal que el seu contrincant no tingués suficient força a la columna h per fer-li un atac demolidor amb les dues torres i la dama.

Taules d’en Carlos en una posició allunyada a la d’un final. També taules d’en Jordi Adillón, que recuperava el peó perdut i, en una posició igualada, aconseguia mig punt més per l’equip. En Jordi Quintana no ha aconseguit aturar el fulminant atac del seu rival i d’aquesta manera acabava l’encontre.

Del 4-6 obtingut l’any passat a Figueres a aquesta derrota incontestable per 9-1 aquest any. Com han canviat les coses! De moment cap jugador de l’equip B ha aconseguit guanyar cap partida entre diumenge passat i aquest. D’aquí a 7 dies rebrem la visita d’un equip experimentat com ho és el Palafrugell. Ja us explicarem com ens va!

Tercer duel de la Lliga catalana i tercera derrota pel filial torderenc, i això que ho hem tingut ben a prop, però el punt ha acabat viatjant cap a Palafrugell.

A dos quarts de deu s’iniciava l’enfrontament amb normalitat amb el combinat del Baix Empordà. Durant la primera hora de joc no s’esclaria definitivament cap partida, però vèiem com l’Àngel i l’Arseni tenien posicions similars: els dos amb avantatge material però amb els reis descoberts.

Al cap d’unes dues hores de joc he estat el primer en acabar. Els intents de desequilibrar la partida per part del meu oponent han acabat en no res i hem fet taules. Pocs minuts més tard, en Manel, a qui el temps no li jugava a favor perquè no ha arribat d’hora, no ha estat un obstacle per aconseguir la primera victòria pel nostre equip. Després de 22 partides jugades per a fi ha guanyat un dels nostres, anem pel bon camí!

Terceres taules en tres partides per part d’en Jordi Adillón. A la tercera no va la vençuda pel de Sant Hilari; i al cap de poc, en Josep Maria s’ha vist obligat a abandonar en una situació magre, però ens alegra esmentar que malgrat que passen les temporades i any rere any ens veiem més amb l’aigua al coll pel que fa el nombre d’efectius, en vinguin de nous. Amb això ens quedem!

En Lluís Puigdemont, al primer tauler, veia com els dos peons que tenia per l’alfil del que disposava el seu rival no han servit per generar problemes al seu contrincant, el qual ha resolt la partida magistralment. Amb 2-3 al marcador l’Arseni, potser massa voluntariós per voler defensar el peó passat que tenia d’avantatge, ha vist com el seu adversari aprofitava el buit que tenia el torderenc al mig del tauler per guanyar-li una torre. 2-4 i a remar en contra.

El panorama que hi havia deia que a qui acabés guanyant el matx li vindria de poc. L’Àngel tenia qualitat i peó de més però una torre que no li jugava; en Robles amb qualitat de més intentava evitar que el peó passat del seu rival acabés coronant; en Jordi Quintana, amb peó de més però amb alfils de diferent color, buscava de tot menys les taules que ja tenia; i en Carlos, malgrat anar amb peça de menys, tenia una artilleria de peons brutal que molt difícilment pararia el seu oponent.

En Carlos signava taules en un duel al qual el blanenc podria haver arriscar perfectament, pel meu gust, i sortir-ne beneficiat. En Jordi Quintana li caçava un nou peó al seu contrincant i aconseguia la segona victòria pels nostres, i en Robles, veient que l’Àngel ho tenia perdut després de deixar-se un alfil, feia taules.

Doncs 4-6 amb la sensació que avui era un dia per poder fer alguna cosa important i ens hem quedat amb la mel als llavis. La setmana que ve repetim a casa contra l’equip veí Palafolls. Ja us direm com ens va!

L'equip A ens hem desplaçat a la capital de la província per enfrontar-nos al Santa Eugènia. A priori, la missió de puntuar contra un dels ossos durs de la lliga ja era difícil, i encara s'ha complicat més quan hem vist que l'equip amfitrió ha alineat els deu primers jugadors de la llista.

El matx ha començat amb total normalitat i fins a quarts de dotze predominava la igualtat. Ha estat llavors quan en Josep ha aconseguit sumar mig punt molt meritori contra un jugador de més de 2400 d'ELO. En Joan i el cronista d'avui (Daniel) ens hem afegit a la dinàmica taulista.

El primer punt sencer se l'ha endut en Carles, que a la vegada ha inaugurat el seu marcador d'aquesta temporada. Un descuit condemnava en Rafel després d'haver fet una bona partida. D'aquesta manera es reequilibrava el marcador, i podríem dir que ja teníem la meitat de la feina feta (2,5 a 2,5). El millor, però, encara estava per arribar.

En Lluís Ramírez ha mantingut la posició molt tancada durant la major part de la partida. Quan el seu rival l'ha aconseguit obrir, s'hi ha enganxat els dits. En Pau, en plena forma, ampliava l'avantatge. En Jacobo ha aconseguit unes valuoses taules que, a la vegada, asseguraven tornar cap a tordera amb mig puntet.

Quedant només en Ferran i l'Eduard, el matx pintava molt bé, ja que aquest últim tenia la partida molt ben encarada. Davant seu, però, un altre jugador que superava els 2400 d'ELO. Excel·lent resolució per part del nostre company i un punt més al sac. Finalment, en Ferran firmava unes taules que no tenien repercussió en el resultat global.

3,5 a 6,5, sorpresa per molts, i segon punt que viatja cap a casa. Qui sap si el de la tranquil·litat. Si hi haguéssim pensat, no calia haver tornat de Girona perquè diumenge que ve visitarem el Gerunda B. Això serà una altra història.

El primer equip ens hem tornat a desplaçar a Girona, avui per enfronar-nos al perillós Gerunda B. Algunes baixes per tots dos costats feien preveure un matx força equilibrat, en què nosaltres disposavem d'avantatge d'ELO als taulers de davant, i l'equip amfitrió, als del darrere.

Durant bona part del matí, s'ha mantingut l'empat a zero al marcador. Ha continuat la igualtat després dels primers armisticis, que han firmat en Carles i en Lluís Ramírez. A partir d'aquí, el matx ha començat a pintar molt bé, ja que en Ferran, l'Eduard i en Rafel han aconseguit tres treballades victòries (aquest últim amb una elegant entrega de dama).

En aquest moment, el marcador reflectia un 1 a 4. Molt bonic, no? Doncs observant les cinc partides restants, no ho era tant: totes tenien un cert color gironí. Tant era així que en Pau no ha tingut més remei que inclinar el seu rei. En Jacobo aconseguia entaular després d'una intensa lluita, i poca estona després, el matx es posava més negre quan s'ha acabat la resistència d'en Joan.

Només quedàvem en Lluís Puigdemont i qui escriu, tots dos en finals una mica inferiors. Necessitàvem mig punt per empatar el matx i un per guanyar-lo. Bé, ho necessitàvem fins que en Lluís ha aconseguit entrar en un final de taules teòriques. El cronista, després d'una maratoniana partida (85 jugades) ha aconseguit deixar cada rei només amb companyia d'una torre, de manera que s'ha acabat de decantar el matx a favor nostre.

Finalment d0ncs, treballada victòria (4,5 a 5,5) i tercer punt al sarró. La setmana que ve ens visita el Figueres B. Aquí serem per fer-vos-en cinc cèntims.

La quarta tampoc ha estat la vençuda pel Tordera B, que rebia la visita de l’equip veí Palafolls. Com que només disposàvem de 9 jugadors, el duel ja començava amb 0-1 en contra i la comparativa d’ELOs deia que necessitàvem un miracle per poder esgarrapar alguna cosa.

L’Arseni, al cinquè, intentant bolcar tot l’atac en direcció a l’enroc de l’oponent, ha vist com no sorgia efecte i quedava en inferioritat material, i pocs minuts més tard també perdien les seves respectives partides en Manel i l’Abel. Aquest últim, que debutava aquesta temporada, a causa d’un doble de rei i torre.

En Carlos, en una posició igualada, ha pactat taules amb el seu oponent; i en Robles, que avui ha exercit de primer tauler, s’ha vist superat per un rival que l’hi treu uns 200 punts d’ELO.

En Jordi Quintana, al sisè, ha estat més o menys tranquil durant tota la partida, ha aconseguit fer taules. Veient el resultat final pot considerar-se un privilegiat!

Qui ja feia estona que estava amb l’aigua al coll era l’Àngel, al qual el seu oponent li havia enganxat un alfil i el temps tampoc li jugava massa a favor. De fet ha acabat perdent per caiguda de bandera.

Quedaven dues partides sense transcendència en el duel, ja que el resultat en aquells moments era de 7-1. En Jordi Adillón aconseguia les seves quartes taules de la temporada en 4 partides; avui, però, molt dignes de menció, ja que al davant s’hi seia un home que tenia més de 200 punts d’ELO que el nostre jugador. I l’altra partida, la del cronista, ha estat l’última en acabar. Amb alternatives per cadascú en els moments finals de la partida, ha estat el meu oponent qui ha acabat aprofitant l’atac que tenia per fer pujar el 1,5-8,5 al marcador.

Ha estat una altra setmana negra pel segon equip, que segueix sense sumar. La setmana que ve visitarem a un equip que té pràcticament tots els números de no baixar (no podem dir el mateix de nosaltres, de moment), la Bisbal. Ja us direm com ens va!

Avui hem rebut la visita d'un equip molt carregat d'experiència: el Figueres B. Si bé els nostres ELOs eren una mica superiors en tots els taulers (excepte el del cronista), hem estat conscients que no ens en podíem fiar.

El matx ha començat amb molta igualtat, sense massa avantatge per ningú a cap dels taulers. En Carles i en Juan Ayllón han estat els primers de firmar els respectius tractats de pau en posicions mortes.

El contrincant de qui escriu ha fet un "Tomàs", acabant la partida amb una hora i 27 minuts al rellotge. És per això, que no m'he pogut aixecar a voltar gaire, i per tant, no sé en quin ordre han anat caient les partides. La qüestió és que s'han anat abaixant les espases (Joan, Lluís, Pau, Eduard), de manera que el marcador es mantenia tan equilibrat com incert.

Les tres partides restants (Rafel, Ferran i Josep) han desembocat en posicions de taules mortes, de manera que el matx ha acabat amb un just 5 a 5.

Amb les taules d'avui, reforcem la nostra situació a la zona tranquil·la de la taula abans d'anar a veure el fins avui, líder: el duríssim Sabadell B. Diumenge que ve us explicarem què tal l'excursió per la capital vallesana.

Avui els de l'equip B hem visitat el local d'un equip ben assentat a la categoria i que sabem que sempre presenta batalla: La Bisbal.

Fent un cop d'ull a les llistes vèiem que malgrat que presentàvem un jugador menys, les nou partides restants estarien molt disputades. I així va ser.

Al cap d'una mica més d'una hora de joc, l'Àngel aprofitava el regal en forma de peça del seu contrincant per enviar un peó a coronar. Sort en tenim d'aquesta canalla que puja!

Al cap de pocs minuts, l'Arseni, al sisè, que malgrat tenir peça de més i la partida segurament guanyada, s'ha deixat fer mat amb les dues torres doblades del seu rival. Malgrat que no estigui sent la millor temporada de l'Arseni sabem que serà capaç de revertir aquesta situació. Avui, però, de nou, s'ha quedat amb la mel als llavis.

Portades dues hores de joc, el cronista, en una partida maca tàcticament, aconseguia un avantatge de dama i peó per torre i alfil i, amb això, la seva primera victòria de la temporada.

Amb 2-2 al marcador la situació indicava que la balança, en cas de decantar-se per algun dels dos bàndols, ho faria d'una manera molt mínima. Vèiem com en Jordi Quintana, en un final amb 4 cavalls i dos peons d'avantatge hauria de fer-la molt grossa per no guanyar; en Carlos, en Manel i en Jordi Adillón es trobaven en posicions igualades, en Robles no renunciava a guanyar malgrat tenir un rival que el superava en més de 150 punts d'ELO i en Lluís Puigdemont aguantava sabent que acabaria caient a l'abisme.

Finalment, derrotes d'en Lluís Puigdemont, d'en Manel Olmeda, que va acabar entregant una peça per atac però va ser insuficient; i d'en Jordi Adillón, a qui el temps el va acabar superant ja en una posició complicada per a ell. Amb 5-2 la nostra remuntada es va quedar a mitges. En Jordi Quintana i en Robles culminaven les seves bones i treballades partides d'avui i en Carlos Alonso, en una posició encallada, malgrat haver-ho intentat de totes les maneres, assolia que d'allà no en podria treure gaire res i acabava fent taules.

Avui ho hem tingut ben a prop a la Bisbal, i ja per segona vegada consecutiva hem tingut un resultat ajustat que finalment no ens ha beneficiat. Si no volem descendir la setmana que ve no ens podem permetre fallar contra l'altre equip de la categoria que encara no ha sumat cap punt: el Sant Gregori. Ja us direm com ens va aquest trascendental matx!

Assalt torderenc a Sabadell. Avui prevèiem un matí molt complicat a la capital vallesana, en què ens esperava el líder de la categoria. Un problema tècnic ha fet que l'expedició "torderabus" hagi modificat un pèl la ruta prevista havent de passar per Calella, però tot i així hem pogut arribar al local una estona abans de quarts de deu.

I quan alguns s'acabaven d'asseure, en Pau i el seu oponent s'han assegurat que cap dels seus respectius equips no perdessin 10 a 0, sumant mig puntet. Força estona després, també aconseguien entaular en Carles, en Rafel i en Joan.

Qui escriu ha aconseguit posar per davant el seu equip després d'una partida molt igualada. En poca estona han caigut dos punts pel conjunt local de la mà dels contrincants d'en Lluís Ramírez i d'En Ferran.

Poc després, però un Eduard en plena forma i un presi... perdó, Lluís Puigdemont, que com diu ell fa punts els dies importants, tornaven a posar-nos per davant. Amb mig punt a la butxaca i en Josep, també en plena forma, la partida una mica favorable, el matx pintava molt bé. Els intents de forçar del seu contrincant han acabat resultant contraproduents fent que el darrer punt també tornés cap a Tordera.

Finalment, 4 a 6, colíders juntament amb el Granollers-Canovelles i el Santa Eugènia, i els més pessimistes gairebé ja podeu deixar de mirar cap avall. La setmana que ve rebrem el Cassà a l'Emili Vendrell. Però això serà una altra història!

Els de l’equip B disputàvem avui un duel a vida o mort contra l’altre equip de la categoria que fins ara havia sumat 0 punts, el Sant Gregori. Fent un cop d’ull a les llistes vèiem que els gironins presentaven pràcticament el millor equip possible, cosa que indicava que si preteníem guanyar ho tindríem francament difícil.

El duel arrencava amb normalitat a dos quarts de 10 i, passada una hora i mitja de joc aproximadament, els tres últims taulers quedaven buits. Primer aconseguia la seva primera victòria de la temporada en Josep Maria, al novè, imposant-se a un final amb un alfil d’avantatge. Poc ens durava l’alegria ja que pocs minuts més tard l’Àngel retia el rei. El seu jove contrincant aconseguia el primer punt pels visitants, i al cap de res era l’Abel qui signava taules a un final poc esperançador pel torderenc, pel meu gust.

De l’empat a 1,5 a l’empat a 3,5: en Manel i en Jordi Adillón ens situaven amb dos punts d’avantatge al marcador després d’haver resolt magníficament les seves partides ja amb avantatge material al mig joc i, d’altra banda, l’Arseni i el cronista retíem el rei quan ja no hi teníem res a fer.

Emocionant l’encontre fins al final, en Carlos feia taules en una posició encallada i igualada, de la mateixa manera que en Robles, que impedia que el rei de la seva contrincant pogués progressar. Només quedava la partida d’en Jordi, que acabava passades les 2, en un final amb un alfil pel torderenc i un cavall pel gironí. Malgrat l’avantatge d’en Jordi d’un peó, el temps al rellotge no li era favorable i el progrés a la partida feia indicar que no en podria treure gaire profit, ja que al final el seu contrincant podria sacrificar el seu cavall pel peó d’en Jordi i acabar amb un final on fos impossible fer mat.

Així doncs, 5 a 5 i podria ser que l’equip que es salvés ho fes sense haver guanyat ni una sola partida en tota la temporada. Qui faci més punts que l’altre tindrà molt fet per l’average particular. De moment nosaltres tenim molt poc avantatge, per tant hem d’estar a l’aguait i intentar treure el millor resultat possible contra un equip dur com el Dotze Castells. Diumenge que ve us direm com ens va!

Nova victòria del primer equip. Aquest matí hem rebut la visita del Cassà que ha presentat una alineació bastant forta (sobretot als primers taulers), però més important encara, venia disposat a abandonar la cua de la classificació.

En Joan ha estat el primer d'acabar després de ben bé dues hores de matx, deixant mig punt a cada costat. En Rafel continua donant un punt a l'equip cada vegada que manega unes peces blanques. En Pau ampliava l'avantatge i en Jacobo poc després s'afegia a la festa.

La còmoda diferència al marcador no estava, però, ben acompanyada als taulers encara en joc. Prova d'això, han estat les ensopegades d'en Ferran i en Carles i les taules als dos primers taulers, de la mà d'en Josep i l'Eduard (4,5 a 3,5).

Qui escriu ha deixat la victòria de l'equip a casa en una treballada partida, i finalment, en Lluís Ramírez recuperava la peça que duia de menys per acabar entaulant.

Finalment, victòria per 6 a 4 contra un Cassà molt seriós i, una setmana més, colíders. La setmana que ve travessarem el Maresme per visitar el Masnou. Ja us ho explicarem!

Aquest matí realitzàvem el desplaçament més llarg de la temporada cap a Llers. Com està sent desgraciadament habitual aquest curs, no hem pogut fer l’equip sencer, i avui hem estat 8 els que ens hem disposat a anar cap a l’Alt Empordà. Durant el trajecte d'anada comentàvem les nul·les possibilitats que teníem avui de puntuar, sense tenir ni idea del que passaria al cap d’unes hores.

Un cop situats al petit però acollidor local del Dotze Castells, miràvem, com sempre, les llistes, i vèiem que els locals presentaven els seus 10 primers jugadors, un factor sempre no massa agradable pel contrincant i que feia que el duel se’ns presentés encara més dificultós.

Iniciàvem el matx amb puntualitat, i passades aproximadament dues hores de joc el matx es posava en una situació crítica pels nostres interessos, ja que en Jordi Adillón, al tercer tauler, i en Carlos, al cinquè, retien els seus respectius reis.

Amb 4-0 al marcador no perdríem cap més partida. L’Àngel, amb la dama i la torre a la setena fila del seu atac (on diuen que hi fan mal dues peces doblades en horitzontal), aconseguia fer-li mat al seu rival, assegurant que el nostre caseller no es quedaria a zero.

Passats pocs minuts, taules del cronista a una partida a la qual hi ha imperat la igualtat, amb opcions d’atac sempre ben neutralitzades per part dels dos. Qui ha fet taules també ha estat, al primer tauler, en Lluís, que desaprofitava un avantatge de dos peons i ha acabat suant per poder esgarrapar mig punt.

Amb 5-2 en contra, els locals només necessitaven unes taules per endur-se el punt sencer, però les tres partides restants es presentaven amb perspectives positives pels nostres interessos: en Robles, al segon, ja amb dos peons d’avantatge, tenia una sèrie de peces (alfil, dama i torre) apuntant cap a l’enroc del rival; en Manel, al tercer, s’havia de treballar un final guanyador amb alfil i peó d’avantatge i una torre per banda; mentre que en Jordi Quintana, al cinquè, tenia un peó d’avantatge a un final de torre per banda.

En Robles i en Manel acabaven fent-se amb les seves respectives merescudes victòries, i en Jordi, malgrat haver-se embolicat en determinats moments del final i haver fet patir a més d’un del seu equip, una setmana més ha estat decisiu puntuant a l’última partida que faltava al duel i, d’aquesta manera, fent que els altres punts obtinguts hagin tingut validesa al marcador final.

Al final, 5-5 i mig punt més que sumem a la lluita per evitar el descens, un mig punt amb el qual ni nosaltres mateixos hi comptàvem, però com bé ha dit un savi MC, després del que hem aconseguit el dia d'avui, podem anomenar-nos "Els rocky", ja que quan més perduts ens hem vist hem estat capaços de sorprendre'ns a nosaltres mateixos i treure un resultat fantàstic. Enhorabona, equip!

Amb les derrotes de Blanes i Sant Gregori, empatem amb els primers citats i superem en mig punt als segons. A la propera ronda es disputarà un Tordera B-Blanes al qual qui guanyi deixarà de passar angoixes per mantenir la categoria. Serà un derbi amb tots els ingredients! Ja us explicarem com ens va!

Nova victòria del Tordera A, avui en el derbi maresmenc contra el Masnou. Bé, això de derbi és un dir; si comptem la distància en quilòmetres, el d'avui és un dels desplaçaments més llargs.

Era tocat un quart de deu quan ens hem presentat al local de joc. Sabíem que el d'avui era un matx molt complicat, tot i que qualsevol que només vegi el resultat pensaria el contrari. Per més inri, l'equip local presentava l'alineació gairebé titular, amb només una baixa.

Com ja és costum, fins a quarts de dotze es mantenia l'empat a zero i regnava la igualtat a la majoria dels taulers. I com també s'està convertint en costum, en Joan donava el primer mig punt a l'equip (i van set taules en vuit rondes). Seguidament, també firmaven la pau en Pau i en Ferran.

El primer punt ha arribat quan en Jacobo ha entrat a matar el rei rival. I no, no és en sentit figuarat: ha fet escac i mat. Després d'això, han continuat caient mitjos punts de part d'en Rafel i d'en Carles. El cronista ha jugat el gambit Danieloff, més conegut popularment com a nyap, però s'ha pogut refer fent entrar el contrincant a la variant coneguda també popularment com la de l'atraco.

2,5 a 4,5. A més, cap de les tres partides pintava gens malament. En Josep s'ha encarregat d'assegurar l'empat. Els empats: el seu i el de l'equip. En Juan Bayón, que debutava avui (millor tard que mai!), ha posat la cirereta al pastís amb una descoberta que deixava el rival sense torre. Finalment, l'Eduard no ha aconseguit materialitzar un molt lleuger avantatge i ha acabat firmant taules.

3,5 a 6,5, molt bones sensacions, seguim colíders (amb Santa Eugènia i Granollers-Canovelles) i ens jugarem les opcions d'ascens a la darrera ronda contra el Guixolenc. Però això serà després de Setmana Santa. No patiu, que encara que no ens en sortim, us ho explicarem!

Els de l’equip B rebíem aquest diumenge a l’Emili Vendrell al Blanes en un partit que, en cas de decantar-se per un dels bàndols, el conjunt guanyador salvaria la categoria, i el perdedor hauria de patir fins al final per poder mantenir-la.

La presència d’en Juan Bayón amb el primer equip ens ha ajudat de manera definitiva per a poder presentar l’equip complet contra uns blanencs que disposaven de dues baixes, fent que presentessin una llista, en general, bastant inferior a la nostra.

El duel s’iniciava amb normalitat i era l’Abel qui, al cap d’una hora de joc, remuntava una posició difícil i aconseguia deixar almenys mig punt a casa. En Manel, al quart, i en Carlos, al cinquè, culminaven l’avantatge material del que disposaven.

Amb 2,5 a 0,5 les bones notícies seguien arribant: en Lluís Puigdemont, al segon, situava el seu cavall en una posició delicada pel seu contrincant, que retia el rei. L’Arseni, al sisè, es feia amb mig punt que clarament ens afavoria; i l’Àngel, al novè, després d’haver-ho passat malament, recuperava la inferioritat material en la que es trobava i guanyava la seva segona partida consecutiva.

En Jordi Quintana, al setè, es feia amb mig punt malgrat que el seu inici semblava més esperançador; i en Lluís Ramírez, al primer, que tornava a l'equip després de portar moltes rondes fent una bona feina a l'A, aconseguia un nou punt pels nostres jugades després que el seu contrincant li rebutgés una oferta de taules.

El cronista retia el rei en un moment al qual, afortunadament, tot ja estava decidit; i en Robles veia com el seu contrincant defensava correctament una posició de dos alfils del mateix color per banda i un peó més pel torderenc, que resultava gairebé impossible que progressés.

Així doncs, 7-3 i la permanència assegurada després d’una temporada molt complicada, a la qual gairebé mai hem pogut fer l’equip complet i ens hem trobat al davant a conjunts molt competitius que ens han dificultat molt la nostra estada a preferent, però el nostre esforç s’ha vist recompensat garantint-nos que la temporada que ve seguirem a la màxima categoria a nivell provincial.

D’aquí a tres setmanes anirem a Platja d’Aro a fer el passadís als campions del grup. Ja us explicarem com ens va!

Matx de cloenda d'una excel·lent temporada del primer equip. Teníem avui l'opció d'atrapar el Granollers-Canovelles i/o el Santa Eugènia, que només ens superaven en el desempat, de manera que haguéssim aconseguit l'ascens o el dret a promocionar. Per fer-ho, no només ens valia vèncer el Guixolenc, tasca de per sí prou complicada, sinó fer-ho per la màxima diferència possible. El duel s'ha jugat amb equips de circumstàncies, ja que hi havia baixes remarcables en tots dos bàndols.

No és que la família Angelats tinguéssim moltes ganes d'acabar la lliga, però ha estat ben d'hora que en Rafel assegurava mig puntet i qui escriu avançava els torderencs. Després d'una estona d'intensa lluita, hem aconseguit mitjos punts per part d'en Josep, en Ferran, en Jacobo i en Joan (per no perdre el costum).

D'aquesta manera, aconseguíem mantenir l'avantatge. En Lluís ha estat l'encarregat d'ampliar-lo en un final de partida boig, amb complicacions tàctiques i problemes de temps pel seu oponent. Un descuit d'en Carles ha permès als visitants retallar distàncies. En Juan Bayón ha aconseguit simplificar la posició fins a assegurar unes taules que ens anaven molt bé pel resultat del matx. Finalment, en Pau ha demostrat que per guanyar no cal tenir dama. Tot sigui dit, com a compensació tenia les dues torres i uns onze peons de més (n'hi ha un que em balla).

Finalment, treballada victòria per 6 a 4 i posem punt i final a una magnífica temporada en un grup duríssim de segona divisió. El balanç final ha estat de set punts i mig sobre nou possibles. Tercera posició final, però remarquem que empatats a punts amb els dos primers classificats, i fins i tot empatats de desempat amb el Santa Eugènia.

Acabat el matx i quan els de l'equip B ja havien tornat de l'aventura a Platja d'Aro, ens hem reunit per fer, com cada temporada el dinar de germanor. D'aquesta manera hem passat una bona estona amb bona part de jugadors i familiars del club.

L’equip  B finalitzava aquest matí la Lliga Catalana 2016 amb un duel al qual no hi havia res en joc: el Platja d’Aro ja és equip de segona divisió gràcies a les 8 victòries en els 8 enfrontaments que ha disputat aquesta temporada, i nosaltres ja veníem amb els deures fets de la passada jornada.

Si bé és cert que el Platja d’Aro no presentava el seu millor equip possible ni de lluny, nosaltres anàvem cap allà amb 3 jugadors menys, cosa que convertia gairebé en un impossible rascar-ne alguna cosa positiva.

El cronista feia taules en una partida a la qual s’alternaven iniciatives fins que vam considerar que el millor era fer les paus. Uns minuts més tard en Jordi Quintana finalitzava de la millor manera la seva temporada: imposant-se a un jugador que el superava amb més de 200 punts d’ELO.

L’Àngel, al sisè, veia com no podia parar un parell de peons aïllats del seu rival. En David, que avui debutava aquesta temporada (més val tard que mai!) desaprofitava un lleuger avantatge al mig joc i acabava retint el rei; i l’Arseni, al tercer, es feia amb mig punt vista la posició encallada de la seva partida.

Amb el duel ja decidit, finalitzaven abans de les 12:30 les dues partides restants, les dels dos primers taulers. En Jordi Adillón feia taules en una posició igualada, i en Lluís Puigdemont  retia el rei al fer-se decisiu el seu desavantatge d’un peó.

7,5 a 2,5, un resultat final que ens deixa un bon sabor de boca, ja que hem jugat contra un equip del nivell d’una categoria superior i la majoria de jugadors torderencs que ens hem desplaçat hem aconseguit puntuar.

L’any que ve intentarem tornar a donar guerra a una preferent gironina que ens ha costat suar molt per mantenir-la. El nombre d’efectius dels que hem disposat a la majoria de rondes fa que puguem considerar aquesta salvació com a molt valuosa i com a una eina d’aprenentatge de cara a properes temporades. Ja us direm com ens van les coses la temporada que ve!

En som conscients: diumenge passat us vam explicar que havíem acabat la temporada. Doncs resulta que... era una trampa! El fet és que l'inversemblant empat a punts (7,5) i a desempat (210,5) amb el Santa Eugènia va aconseguir confondre el programa informàtic de la federació. Durant la setmana ens vam assabentar que, com que teníem el resultat particular a favor, havíem quedat subcampions i per tant, teníem el dret de jugar la promoció d'ascens. També durant la setmana, ens vam assabentar que la nostra parella de ball seria el Peona i Peó B, i que el matx es disputaria al seu local.

Doncs bé, tal i com us podeu imaginar, Torderabus cap a Barcelona. Quant al matx, no hi ha hagut gaire història: hem resistit una bona part del matí fins que s'han començat a tòrcer partides (una darrera l'altra) fins al 8,5 a 1,5 definitiu. Només en Josep, en Pau i en Juan Bayón han evitat que el resultat fos més escandalós. També val a dir, que avui potser hem tingut algun puntet de mala fortuna que havíem aconseguit evitar durant la temporada.

En qualsevol cas, merescuda victòria de l'equip del Guinardó, que també ens serveix com a prova del nivell que ens trobaríem l'any que ve si finalment haguéssim aconseguit l'ascens.

Avui sí, després de 10 diumenges d'intensa lluita, final a una molt bona temporada del primer equip. La temporada que ve tornarem a competir a segona divisió. Si no hi ha res de nou, aquí serem per explicar-vos-ho!

Sense contingut net.

Ja tenim el calendari del pròxim any que ja esta a la cantonada, prepareu motors.

2017-xequips-a