GUIXOLENC B 3’5 – 4’5 TORDERA B

Com a mínim, el sacrifici del primer equip per no desballestar el segon ha donat resultat positiu. A priori, semblava que aquest desplaçament a Sant Feliu no havia de suposar cap obstacle per als nostres. Un equip que no ha fet gaire res en tota la temporada no semblava pas un rival difícil. Però també era clar que convenia guanyar avui de totes totes per assegurar la permanència de manera matemàtica, i per això s’ha pres aquesta opció. I encara sort!
Perquè el matí no ha començat gaire bé per al Tordera: al punt en contra que suposa aliniar només set jugadors s’hi ha afegit la baixa inesperada d’en Jordi Adillón, sense que encara en sapiguem el motiu, amb la qual cosa les coses començaven d’anar malament. Encara bo que a l’equip ganxó també els faltava un jugador, i en Toni ha tingut el punt sense treballar. Victòries d’en Lluís, en Manel i en Daniel (el trident de l’equip?), derrota dolorosa de l’Arseni (amb comentari tremendista inclòs) i taules d’en Jordi, i el punt que finalment se’n va cap al Maresme. I, amb ell, la permanència assegurada. Objectiu assolit.
I diumenge, darrera ronda, cloenda i dinar.

TORDERA A 2 – 8 SANT MARTÍ

Estava escrit en els astres, i probablement el mateix Nostradamus ho tenia clar: aquest any toca canvi de categoria, i ni tan sols aliniant avui un equip trencador, amb dos taulers que comptaven ja com a punts segurs per nosaltres, res no ha estat suficient per tòrcer el destí indefugible: l’any que ve serem a segona divisió.
El Sant Martí s’ha presentat amb tota l’artilleria, i disposat a assegurar el resultat que li donaria tranquil·litat de cara a obtenir la permanència. Tauler per tauler ens superaven clarament en ELO, i feien un equip molt compacte.
Per si fos poc, em Pau s’ha presentat amb una cara que feia pena de veure: còlic nefrític. La millor disposició per asseure’s a jugar tres o quatre hores… Però en Pau és molt Pau. S’ha assegut, ha lluitat i ha tret el primer mig punt. Si això no és ser un first-class…!
En Josep Romero també n’ha fet via. S’han entès de seguida amb el rival i amb poques jugades les espases s’han abaixat.
Derrotes de tots colors de l’Àngel, aquest cronista, en Jacob, l’Abel i en Tomàs (aquest amb una certa polèmica per una jugada il·legal). Molta lluita en les tres partides restants, la de l’Eduard, que com sempre, feia venir mareig; la d’en Joan, enèssima posició de final de Grunfeld que està tip de jugar, i la d’en Josep Mª, amb una posició molt del seu estil, amb pressió posicional i possibilitats de contracops…
Al final 2 a 8, que no deu pas ser tan mal resultat (si es pensa en el Cornellà…)

SITGES 6’5 – 3’5 TORDERA A

El primer quip segueix intractable i cap obstacle aconsegueix desviar-lo ni un bri de la seva decidida trajectòria cap a la categoria de sota. Bona part de la feina ja està feta, i no és gaire probable que el Sant Martí o l’Olot ens creïn complicacions.
Ara, dit això, el cert és que ens estem passejant per la primera divisió amb una sensació com de dir «home, doncs tampoc estem tan malament: ens falta ben poc!»
Avui, a la blanca Subur, s’han vist coses memorables. En Josep Romero s’ha tractat de tu amb en Santiago Beltran, i la partida que podia caure dels dos cantons ha acabat en taules (justes?).
L’Eduard s’ha barallat amb en Lacasa, però la veritat és que la major part dels cops han estat per ell. L’Àngel i en Joan han defensat el que han pogut, però sense sort. Aquest cronista, gandul de mena, a les 11 ja havia signat les taules, igual que en Josep Mª Pons (amb la diferència que en aquest cas, ho eren!).
Però on hi ha hagut la diversió de veritat ha estat en els darrers taulers. Nova victòria d’en Van Vinuesen (en holandès, perquè no es cansa de dir que finalment li ha trobat el punt a la defensa holandesa… i els fets li donen la raó!). Derrota d’en Jacobo després de disfrutar una bona estona atacant, amb sacrifici de material inclós (això és vida!). I capítol a part les dues darreres. Imagineu que un jugador va perdent de dues peces. Dues! (a canvi d’alguns peons, això sí). Molts, en el seu lloc reten el rei. Però no pas en Lluís: es calça les ulleres de sol tipus hombre Martini i segueix jugant impassible. Tan impassible, que al cap d’una estona ja ha recuperat una peça. Seran taules? No! En Lluís treu pit. Els peons són perillosos. Avancen. El rival recula com pot. Sua. No sap cap on mira en Lluís (no ho sabem cap dels presents). Ja està: la torre a la vuitena i l’altre ha d’abandonar… Però en Lluís vol fer-ho bonic: torre per àlfil! … i s’equivoca: no ha vist un escac intermedi que dóna el punt sencer a l’altre. Bé, el punt i les factures de psiquiatra que s’estalvia per recompondre el seu malmès ego. Per emmarcar l’esportivitat d’en Lluís, que s’aixeca i el felicita, content del que ha aconseguit. Bravo!
I la darrera. És un quart de dues i, amb tot decidit, queda en Pau, amb una posició que el mateix Beltran ha diagnosticat com «taules mortes» fa més d’de mitja hora. En Pau té un parell de minuts, i el rival trenta-cinc.
Però això està lluny d’acabar-se. Escobar vol guanyar. Com sigui. I juguen. I juguen. I juguen. En Pau sempre al caire de l’abisme del temps, però aguantant com el Madrid a la lliga. Ens sembla que aquesta posició ja l’hem vista. I aquesta. I l’altra. Però Escobar no cedeix. Ja han igualat el temps, i ara és en Pau qui juga més ràpid. El sitgetà comença a patir el rellotge. Es decideix i la posició es descabdella. Però no ho fa bé, i s’arriba a una posició de taules amb la mà lligada a l’esquena, de principiant. Inaudit: Escobar no troba el camí i se li escapen els darrers segons! Justícia divina!
Epíleg: nosaltres marxem del Garraf a tres quarts de quinze; en Pau ha aconseguit no haver de cuinar els calçots, però falta per veure si el que ha patit convencerà la família sencera que ell no hi ha tingut gaire a veure; i finalment, a Sitges algú haurà dinat malament (bé, ho suposem…)
I, parlant d’una altra cosa, ENHORABONA, CARLES!!!

TORDERA B 4’5 – 3’5 GERUNDA C

Bon matí i encara millor resultat del segon equip, que fa un pas important – qui sap si decisiu – cap a la permanència. En aquest grup les expectatives són d’infart, doncs a tenor del que passi les darreres jornades els equips es poden trobar lluitant per l’ascens o pel descens per un marge irrisori de punts. Això és així perquè els canvis de categoria es copmbinen amb els de les categories superiors, i enguany es preveu una temporada força nefasta per als equips gironins que hi militen – entre altres, el Tordera A – .
Pel que fa al matx, bona victòria d’en Toni (1-0) Sacrifici espectacular d’en Tomàs en posició complicada (2-0) i acabant amb una hora vint-i-set al rellotge. Derrota de l’Abel sense massa comentaris (2-1). Nova victòria d’en Daniel en partida força igualada en joc i en errades (3-1). Taules amb classe de l’Arseni (i què, si un arriba mitja hora tard i està amb qualitat de menys?)(3’5-1’5). Emoció en les tres partides restants. En Manel l’esmicola guanyant (sap fer alguna altra cosa, aquest noi?)(4’5-1’5). Derrotes dels dos Jordis, que no alteren ja el resultat final. Resultat doblement bo, si es compta que és davant un rival directe. Serà suficient?
La setmana vinent cap a Sant Feliu. Tremoleu, ganxons!

BANYOLES B 4’5 – 3’5 TORDERA B

Podia haver sortit cara, i ha sortit creu. El Tordera B ha anat a Banyoles amb un jugador menys, com ja és costum en els desplaçaments, i s’ha trobat davant un Banyoles B que no podia permetre’s perdre si no volia patir al final. Es preveia un matí difícil.
Les partides s’han anat decidint, i amb empat a 2’5 (victòries d’en Lluís i en Manel, taules d’en Daniel i derrota d’en Jordi Quintana), l’Arseni perd quan té superioritat material, en una partida embolicada. Tot penja d’un fil. Guanya en Jordi Adillón (novament empat), però en Toni no aconsegueix rendibilitzar un final igualat i acaba cedint el punt sencer.
Queden tres rondes i naveguem pel mig de la taula. Què ens espera?
De moment, la setmana vinent, el Gerunda C ve a Tordera.

TORDERA A 1’5 – 8’5 LLEIDA

Partit d’alt nivell. El Lleida ens visita amb uns ELO estratosfèrics (250 puns superiors a nosaltres de mitjana) i ens permet jugar un matí a escacs dels bons. Com que no notem la pressió, juguem amb ganes i plantem cara … fins on podem. Al final, s’imposa la lògica elemental i el punt sencer viatja cap a la terra ferma.
Val a dir que el resultat, tot i el que hem dit, és un xic enganyós, perquè com a mínim dues partides més han estat fregant les taules (Josep Romero i Eduard Camps) i s’han perdut per errors insignificants comprensibles per la premura del temps. A més, la partida d’en Josep Mª és possible que es pogués guanyar, així com la d’en Jacob.
Cordialitat en l’ambient de principi a fi. Aquesta gent són bona gent, i en saben molt…
I la setmana que ve, cap a Sitges.

TORDERA B 4’5 – 3’5 PALAFOLLS

Com qualsevol derbi: emoció fins al final.
Decisións ràpides en els taulers joves: perd l’Abel (0-1) i guanya en Tomàs (1-1). Es rendeix en Jordi Adillón davant un rival superior (1-2) i equilibra en Daniel (2-2). Partida enrevessada de l’Arseni (alguna no ho és?) que cau del nostre cantó (3-2). Mirant les tres partides restants s’endevinaven dues probalbes taules i una derrota, cosa que deixaria com a mínim mig punt a casa. Però els derbis són així: En Jordi Quintana accepta signar les taules tot i la lleugera superioritat, en Manel tomba el rei després d’un llançar atac tipus huracà que el rival ha aturat i l’ha deixat sense material (3’5-3’5) i, quan ja es masteguen les taules i l’empat global, en Toni es desperta finalment i acaba enduent-se el punt sencer i decantant la balança. Victòria local. (I sense en Lluís!)

BALAGUER 6 – 4 TORDERA A

Tornem a tenir la sort d’esquena? Doncs, probablement. Una setmana més se’ns escapa el punt sencer i ens quedem amb la sensació que hem tingut a tocar alguna cosa més,…
Hem començat el matx, després del llarguíssim viatge amb visita intensiva a la darrera rotonda, gentilesa del GPS, i a dos quarts d’onze tenim el 0-1 perquè no es presenta el rival de l’Àngel. No ha passat massa estona i en Lluís, que reforçava el primer equip, ha concretat un atac letal incontestable. 0-2. En aquell moment, les vuit partides restants estan bullint i no es veu res definit.
en poca estona en Joan ha de cedir en un final molt subtil i aquest cronista es torna a trobar amb una dama que el contrari no vol, però es veu incapaç de materialitzar l’avantatge i signa les taules. En acostar-se migdia han hagut de retre els reis l’Eduard i en Josep, davant rivals amb ELO estratosfèric, no pas sense meritòria lluita. La resta de jocs (Pau, Carles, Josep Mª)ha acabat en taules. Capítol a part per la partida d’en Jacob, que potser haurà resultat decisiva. Quan ja es porta força més d’una hora de joc el nostre jugador s’adona que el seu rellotge només li carrega temps a ell. Ho diu al rival. En parlem amb el delegat contrari i se’ns diu que es canvia el rellotge i ja està. En aquells moments el rellotge diu que el nostre jugador ha consumit 48 minuts i el rival 4. Sobren comentaris, però segurament hi havia solucions una mica més elegants. El fet és que en Jacob, que en aquells moments estava guanyant clarament, amb la premura de temps, acaba perdent.
I ara, a esperar el Lleida.

BLANES 6 – 2 TORDERA B

Ja sabem el que és perdre. Visita gairebé veïnal la del segon equip. el matx ha començat amb unes taules d’alt nivell al segon tauler (Lluís – Eudald) entre vells coneguts. En poca estona, punt sencer per en Daniel a càrrec d’error garrafal del contrari i derrota de l’Abel previ regal de cortesia en forma de peça. En la part més internacional del matx, taules de l’Arseni i derrota d’en Manel contra dos jugadors russos. En aquest moment (3-2), encara no estava res definit. En Jordi Quintana rebutja una oferta de taules (valorant el resultat global) i l’altre Jordi, en partida molt turbulenta, després de recuperar una qualitat ha acabat retent el rei. Ja amb el matx escorat, les dues partides restants s’han acabat perdent (partides que podien entaular-se, però ja no servia de res).
I la setmana vinent, el derbi: ens visita el Palafolls. (Esperem que no es repeteixi la història d’un altre derbi recent, i que no ens expulsin algun jugador només de començar; i que «lo pelat» no jugui amb el Palafolls, és clar!)

TORDERA A 4 – 6 LA LIRA

Si mai jugueu una partida d’escacs amb moltes ganes de guanyar, elegiu una línia arriscada i aneu creant una posició més i més amenaçadora, el vostre rival sacrifica la seva dama de manera dubtosa buscant turbulència tàctica i, quan heu sortit airós del temporal i només queda rematar la feina us deixeu fer un mat de la manera més estúpida, i hi afegiu que el vostre equip acaba perdent per un punt de diferència, llavors estareu a prop d’entendre l’estat d’ànim d’aquest cronista.
Però, què voleu, el joc és el joc, i cal acceptar-ho.
El matí ha estat presidit, com sempre, per la lluita. Bones victòries de l’Àngel (ja li tocava!) sense patir gaire pel temps, d’en Carles, com sempre gairebé tota la partida a la corda fluixa, i d’en Josep Mª, que avui sí que ha encertat l’esquema. En Josep Romero, aquesta vegada, ha hagut de conformar-se amb mig punt, igual que en Jacob al darrer tauler. S’ha trobat davant d’un atac fulminant en Joan Ayllón, imparable, i han patit de valent en Joan, l’Eduard i en Pau.
Segurament no era, com el Barça, el nostre dia. La llàstima és que ells encara porten set punts al segon i nosaltres, …
Si algú vol venir diumenge vinent, ens veurem a Balaguer (la Noguera), amb permís del GPS d’en Pau.