Tupinamba ronda 7. Sant Adrià ronda 5.

Hola,

Setmana de serveis minims per la participació de’n Pere Mas en el torneig de veterans a Santa Susanna. Si el diumenge passat encara va poder combinar la participació en tots els tornejos en aquest cas tant dimecres a can Tres Peons com diumenge a Sant Adrià va tenir que demanar una jornada de descans.

Tupinamba ronda 7

Després de la derrota davant l’Ezequiel Sanchez de Masnou, aquest dimecres tenia un rival de ranking inferior. Lluny de cohibir-lo això va semblar esperonar al meu rival qui, tot i portar les peces negres, en la jugada cinc m’entrega una peça per atacar. L’entrega no semblava bona, però la meva posició era incòmode i no es podia jugar al toc. Vaig voler romiar la continuació més precissa per allò que diuen que quan tens una posició guanyadora si no vols relaxar-te tens que buscar el camí més ràpid cap a la victòria. I això vaig intentar, a costa d’invertir potser més temps de rellotge del compte. Afortunadament quan el problema no era encara greu la posició ja estava decidida a favor meu.

Sant Adrià ronda 5

Hi havia molta confiança en poder portar els dos punts cap a l’alt maresme però que en Lluis quasi s’enganxés el dit quan jo tancava les finestres del cotxe va ser premonitori. En una posició de gambit de dama amb la torre ja a tercera fila apuntant a l’enroc rival un petit cop tàctic va deixar descobert el mat del passadís… però a casa seva… Encara queden moltes rondes per recuperar-se. El dit afortunadament està bé.

Per part meva crec que ara mateix si llencés una moneda a l’aire deu cops sortirien deu cares. Aquest diumenge (i ja van unes quantes rondes consecutives) vaig poder plantejar la partida que volia. Quan el meu rival va cometre una imprecisió les meves peces es van activar totes de cop com abelles sortint del rusc picotejant una dama enemiga que havia trepitjat la casella equivocada. De moment la preparació dels darrers mesos m’està resultat molt profitosa els diumenges. Veure’m el que hem dura el vent favorable!

La propera crònica ja amb l’equip sencer.

Sant Adrià ronda 4

Hola,

Aquesta setmana no hi ha hagut ronda al Tupinamba perquè el dimecres era festiu. Tot i que, pensant-ho una mica, els escaquistes juguem més partides en festius que en laborables (dissabtes, diumenges…) així que a mi no m’hagués importat jugar.

Sant Adrià ronda 4

Un diumenge de contrasts que només ens va donar un punt de tres possibles i cares llargues al cotxe de tornada. Si haguessim d’extreure una norma general basant-nos només en aquesta ronda aquesta seria: «quant més pateixes, menys puntues». I es que, mentre en Lluis i en Pere suaven per defendre posicions inferiors i lleugerament passives jo hem trobava amb el punt al sarró en 16 jugades. Però no avancem aconteixements i anem pas a pas, com els peons…

Al Lluis i al rival els va costar posar-se d’acord en quina obertura jugar. Un plantejava la italiana, l’altre ho boicotejava, l’un contra-atacava oferint un gambit, l’altre, tossut, el rebutjava. En qualsevol cas la partida va començar amb 1. e4 e5 però la posició del mig joc semblava més una lluita posicional i, de fet, la partida es va decidir per culpa d’un peo negre dèbil a c7 i un bon reguitzell de maniobres. Malauradament les maniobres de’n Lluis apuntaven a un peó d’f3 ben resguardat pels seus germans de g2 i g4 i es va trobar jugant sense pla.

Per la seva banda, en Pere tenia una partida molt incòmode. I no només per la categoria del rival (Miquel Fernandez-Diaz) sino pel fet de que aquest és un conegut árbitre d’escacs i es coneix prou bé les regles. Així doncs, en Pere no va poder fer saltar un cavall d’f8 a c6, d6 o fins i tot e4 on hagués fet molt de mal i va tenir que defendre pasivament el seu rei per culpa de la pressió que un peó enemig a f5 exercia. Això sí, la dama de’n Pere, solidària a més no poder, va intentar multiplicar-se per paliar la poca activitat dels seus companys d’exercit. Pèro no, una dama sola no pot lluitar contra dama i dos cavalls (prenc nota mental d’això) i tot i realitzar un pas a un final prou digne amb només un peo de menys, la posició era insalvable.

Poca cosa puc dir de la meva partida. És per tots conegut que els afeccionats als escacs comprem molts llibres però n’utilitzem pocs. Després d’aquest diumenge puc dir que ja n’he amortitzat un ja que hem vaig trobar en una posició coneguda, amb colors invertits i temps de més i, per si això no fos poc, amb complicacions tàctiques que jo recordava «per sobre» i el meu rival tenia que trobar en el tauler. Un petit detall tactic hem va donar una torre neta en la jugada 16 i poc es podia fer a partir d’aqui. Ara el torneig es posa tan bé que només el puc espatllar!

Tupinamba ronda 6, Sant Adrià ronda 3

Hola mare, surto a internet!

Tupinamba ronda 6

S’apropa la recta final del torneig i les opcions de donar la campanada pràcticament s’han esvaït.

En Pere va lluitar el que va poder i més en una posició incòmode on la mala estructura de peons permetia molt bon joc per a les peces rivals. Tot i tenir la iniciativa que les peces blanques li otorgaven no es va veure en cap moment que la partida es pogués resoldre a favor seu. Això i el fet que al rival un empat no li feia pas mal van decidir la partida. La part bona de l’empat és que en Pere es va poder assabentar abans que jo de la justicia futbolística que en Mouriño demanava cap als seus jugadors.

La meva partida hem va agradar força tot i la derrota final. Penso que va ser molt instructiva ja que tothom, rival inclòs, ens pensavem que la meva posició era molt favorable però a l’hora de la veritat el seu rei va tenir molta feina però pocs problemes i el meu només va treballar per llençar la corona davant d’un mat inevitable molt ben trobat per part del meu rival. En el moment clau de la partida vaig fer una entrega de qualitat que hem donava molts petits detalls a favor però una debilitat llavors inapreciable en la meva segona fila. Quan ja estava calculant com coronaria el meu peó passat a sisena hem vaig trobar amb totes les peces majors sobre el meu rei. I és que el rival, un vell conegut, és un artista en aquest tipus de partides de doble fil. Està clar que per guanyar jugadors d’aquest nivell s’han de fer moltes coses bé…

Sant Adrià ronda 3

En Lluis va jugar en un d’aquells taulers on per veure la partida tens que molestar a 5 parells de cadires així que no vagi poder seguir la seva partida gaire bé. Segons hem va comentar en el cotxe es va trobar un 1700 d’aquells que no te’n pots refiar. Després de portar un avantatge posicional gràcies a un fianchetto sense alfil, la partida es va decidir en un pas a un final de peons dels que es guanyen per experiència. Justament allò que el 1700 no tenia… encara.

Partida de pacte de no agressió d’en Pere contra un rival clàssic: David Vigo. Quantes vegades han jugat i quantes vegades han fet taules! Ara bé, que ningu s’enganyi. Tot i que sabiem que l’empat tenia tots els números la partida es va jugar amb les espases en alt. En David, a qui conec des dels juvenils, és un rival sòlid difícil de batre. I parlant de solidesa, davant hi havia en Pere… Taules sense discusió.

Partida anglesa on vaig poder posar en practica una variant assajada. Llàstima que no no en sàpiga tant com els que fan els videos i no vaig jugar tot lo precís que es requeria. Afortunadament al migjoc tenia les idees més clares i quan la partida va embogir un parell de detalls tàctics hem van donar una posició guanyadora. La setmana que ve jugo en la primera taula on «la maledicció del ranking alt» segueix fent estralls. Encara no ha guanyat mai el favorit per ranking i això a mi ja hem va bé doncs jugarem el número 7 i contra el 10 (jo).

La setmana que ve més.

Tupinamba ronda 5, Sant Adrià ronda 2

Una setmana més teniu el 2×1 en cròniques. Sembla el Caprabo això!

Tupinamba ronda 5

Partida seriosa d’en Pere que li permet complir amb la seva obligació suïssa. Bé, que no em malinterpreti ningú… No em consta que tingui cap euro en aquell país (és mala època per deixar aquests temes sense esclarir), sino que em refereixo a que ha guanyat a un rival que si fem cas al ranking era inferior a ell. El rival li va plantejar una partida de complicacions, deixant entrar la dama voluntariament o no per b2 i a1 menjant alfil i torre pel camí mentre li preparava un atac contra el seu rei. A l’hora de la veritat l’atac eren focs d’artifici i en Pere va poder defendre el monarca (la peça d’escacs, no pas el de veritat que cada cop té més fronts oberts i menys peons cubrint-lo).

Per part meva una partida d’aquelles que podriem anomenar èpiques. Si la setmana passada hi havia pressa per fer un nombre decent de jugades i anar a veure el barsa aquesta vam tenir la lluita de la present i de l’anterior ronda. Quasi 100 jugades complertes per acabar jugant torre i peo de torre contra torre fins que ja no hi havia res per provar. Però comencem pel principi, l’obertura. Variant de la india de rei saemish on al blanc no li deixen enrocar llarg. Després d’unes quantes maniobres la posició recordava a un gambit Volga però amb un peó negre a a6. Sortint del migjoc hem trec de sobre la iniciativa negre «perdent» un peó que hem semblava que no li duraria gaire i efectivament vaig encertar. Les meves peces van quedar molt més actives i poques jugades després encara entrego un altre peó però aquest cop per deixar-me’n un de passat a d6 amb un cavall a c6 que dominava la torre enemiga d’f8. Quan més felices me les prometia cometo un error d’aquells que sempre surten en els llibres (maleïdes jugades intermitges…). De tenir una posició guanyadora passo a tenir un final de torres perdut. Afortunadament el karma hem guardava un petit gir en forma de descuït del meu rival que converteix un final amb dos peons contra cap en un final de torre i peó de torre contra torre. Taules teòriques que s’allarguen 20 jugades.

Sant adrià ronda 2

Aquest cop no s’ha de repetir cap sorteig i podem començar més o menys a l’hora prevista.

Al Lluis la sort se li gira en contra i després d’haver trobat aparcament al costat del local de joc es menja un peó enverinat que li fa perdre peça. Tot i això aguanta la partida força bé i durant algunes jugades fins i tot podia semblar que cauria algun peó més en compensació. El rival també se n’adona i després de recolocar totes les peces en posicions segures s’emporta el punt.

En Pere continua agafant bones sensacions de l’obertura i va aconseguir tot el que s’havia proposat de la seva partida. Bona presió sobre el centre, avanç de peons en el flanc de dama per fer fora les peces defensores de e4 i d5 i un cop tàctic per rematar la posició. Guanyava així a un rival perillós que la setmana passada havia derrotat al número 1 del torneig.

Per part meva em van plantejar una variant molt desequilibrada del gambit de dama: variant botvinnik de la semieslava. Hem va quedar clar que al meu rival no tenia ganes de jugar posicionalment i jo, que sempre intento ser cortès, li vaig acceptar el guant. Ara bé, un parell de jugades passives del negre hem van permetre col·locar totes les peces bé i la tàctica va acabar de decidir la partida.

Com a anècdota el tauler número 1 del torneig va tornar a viure una sorpresa, aquest cop a cost del segon jugador del rànking. Comença a fer por jugar al capdavant del torneig com a cap de serie…

Torderencs pel mon. Tupinamba ronda 4 i Sant Adrià ronda 1

Hola,

D’ara endavant intentaré posar quatre paraules sobre les actuacions dels jugadors del Tordera que participem pels tornejos. Em limitaré obviament a aquells tornejos on jo hi participi més que res per allò de saber de que s’està parlant. Si algú no vol ser citat que m’ho digui sense problemes!

Open Tupinamba, ronda 4

Portem 4 rondes ja d’aquest sacrificat torneig (això d’anar entre setmana a Barna cansa una mica pels que treballem…) i de moment es pot dir que estem complint. Guanyem als jugadors de menys elo, empatem contra els rivals igualats i inclinem el rei quan traiem el cap pels taulers de dalt. Ni fred ni calor. Ara bé, aquesta situació pot capgirar-se en qualsevol moment amb un parell de victories o derrotes consecutives. Les espases estan en alt encara.

La ronda 4 va estar marcada, conscient o inconscientment, pel decissiu matx entre el Barça i el PSG. Quina curiositat que per l’hora de l’inici del partit ja quedavem tant el Pere com jo disponibles per seure a la barra del bar tot prenent un refrigeri (merescut?) i migsopant. Com en deien d’allò del repòs del guerrer? Que es preparin els rivals de la setmana que ve que nosaltres anem plenament reposats.

En Pere tenia un os dur, un noi que avui és quasi 2300 i com qui diu demà mateix serà 2400 (porta més de 100 punts acumulats per la següent llista). Tot i així totes les partides s’han de jugar i per aquesta ocasió en Pere va decidir jugar-s’ho tot a un atac mutu que desgraciadament el rival va calcular millor.

Per part meva poca història. Rival conegut, obertura coneguda i un mal precedent recent (em va destroçar literalment fa poques setmanes en el per equips amb mateixos colors). Aquest cop però duia l’obertura una mica més ben preparada i aviat es va arribar a una posició més aviat insulsa. Les taules estaven servides, tant les escaquístiques com les del bar on feien el partit del barça.

Open Sant Adrià, ronda 1

En Pere, el Lluis Ramirez i jo participem en aquest torneig de diumenges al matí. Després de posar-nos d’acord en que hi ha moltes maneres de dividir nou setmanes entre dos cotxes primer petit desengany: la primera ronda publicada conté un error i s’ha de refer, començarem tard i, a més, m’entero que el torneig no compta per elo fide. Llàstima, perquè el tinc baix i encara no venen vitamines a la farmàcia per pujar-lo (tot arribarà).

El canvi d’aparellament té un efecte testimonial pel Pere i per mi però al Lluis li canvïa el matí. De jugar al tauler ú contra el favorit passa a jugar en el darrer  contra l’altre favorit, però en aquest cas a liderar la classificació per baix. En una horeta de joc punt al sarró i molts petits passejos per fer mentre esperava a que acabessim nosaltres.

En Pere lluitava sense pressa però sense pausa contra un vell conegut: el mur de pedra. Diuen que les partides més incòmodes són aquelles on el rival utilitza la teva pròpia defensa contra tu. Després de triar una variant no massa incissiva la partida es va decidir amb un petit cop tàctico-posicional i una intel·ligent maniobra de rei per entrar en un final de dames d’aquells que si has fet els deures bé són senzills però si t’has embolicat amb els peons de davant del teu rei poden ser taules en qualsevol moment. No és el cas i punt sencer pel torderenc.

La meva partida va tenir una obertura interessant, un migjoc amb un pla d’aquells que són tan clars que sembla impossible no fer-lo (tirar-ho tot pel cap al rei contrari) i una rematada inesperada (el meu rival va defendre el mat per h2 per deixar-me’l per g2). Sense dubte l’interès de la partida va estar en les primeres quinze jugades. Ja he aconseguit la Norma (estadística): jugar una partida contra l’escaquista més actiu de tota Catalunya.

L’activitat no s’acaba aquí perquè tenim en Carles Vinuesa, en Juan Bayon i en Lluis Puigdemont jugant a Blanes i en Carlos Alonso i en Lluis Ramirez (que és del nostre club dels que pensen que una partida a la setmana és poc) participant els dissabtes a Llinars.

Analisi post-mortem per equips 2013

Tal i com vaig prometrer, aquí està l’anàlisi post-mortem (mai millor dit) del que ha estat el campionat per equips del 2013 al grup I de Primera divisió, categoria que malauradament deixem enrera.

Primer de tot en el seu moment vaig fer un quadre orientatiu de l’elo dels rivals. Ara toca el quadre de l’elo que realment ens hem trobat en els encontres. La columna de cada club fa referència a l’elo que tenia el rival en aquell tauler i la columna del Tordera és la mitjana de tot el campionat en aquell tauler torderenc. Al primer, per exemple, com que el Josep Romero no ha fallat cap partida (malgrat l’insistència dels virus) doncs la mitjana del Tordera en el T1 ha estat el seu elo.

Congres Cerdanyola Vallès B Mollet Tàrrega UGA B Lleida Colón Sabadell B Ideal Clavè Reus Tordera Mitjana sense Tordera
T 1 2277 2193 2344 2390 2389 2448 2346 2293 2389 2336 2341
T 2 2248 2188 2276 2340 2371 2432 2302 2272 2370 2283 2311
T 3 2222 2181 2271 2299 2322 2402 2294 2242 2357 2227 2288
T 4 2221 2181 2256 2214 2304 2379 2275 2197 2315 2209 2260
T 5 2220 2178 2242 2188 2299 2359 2134 2191 2306 2196 2235
T 6 2180 2158 2226 2183 2148 2333 2054 2184 2245 2175 2190
T 7 2168 2161 2214 2140 2111 2239 2042 2179 2238 2151 2166
T 8 2139 2146 2211 2129 2075 2235 2028 2149 2234 2146 2150
T 9 2124 2137 2168 2096 2061 2210 1918 2117 2229 2126 2118
T 10 2100 2058 2136 2086 2042 1997 1875 2099 2224 2099 2069
Mitjana 2190 2158 2234 2207 2212 2303 2127 2192 2291 2195

 

La classificació final ha estat:

Punts SB Olimpica
1er LLEIDA 9 264.75 64.5
2on REUS DEPORTIU 7 203.25 52
3er MOLLET 6.5 168.5 47
4rt BARCELONA UGA ‘B’ 5.5 181.75 46.5
CERDANYOLA VALLES ‘B’ 4.5 185.75 46.5
COLON SABADELL ‘B’ 4 154 40.5
TARREGA 3 189.5 41.5
IDEAL CLAVE 3 168.75 41.5
TORDERA 2 155.5 39.5
10è CONGRES 0.5 164 30.5

Observant la puntuació olímpica (la suma dels punts de tots els taulers) es pot veure la igualtat que hi ha hagut entre el 6è i el 9è i, de fet, tots els encontres entre el Tordera i els classificats inmediatament per sobre s’han decidit per la mínima. Un altre factor que podria haver estat important en cas d’empat a punts és el desempat. En general, hem puntuat menys que els demés contra els rivals de dalt, circumstància que ens podria haver fet baixar igualment si haguessim guanyat al Cerdanyola del Valles «B» o si haguessim empatat contra l’Ideal Clavé.

Enllaços a les cròniques del Rafel:

Ronda 1 (Congrés)
Ronda 2 (Cerdanyola del Vallés «B»)
Ronda 3 (Mollet)
Ronda 4 (Tàrrega)
Ronda 5 (Barcelona UGA «B»)
Ronda 6 (Lleida)
Ronda 7 (Colon Sabadell «B»)
Ronda 8 (Ideal Clavé)
Ronda 9 (Reus)

L’any vinent a Segona Divisió on previsiblement quedarà un grup molt interessant.

TORDERA “B” 6 – GUIXOLENC “B” 2

Última ronda del per equips i s’ha de dir que a principi de temporada hi havia il·lusió i ganes, amb possibilitats d’intentar classificar-nos per pujar, però que finalment no ha pogut ser.  L’anys vinent ja ho veurem. Tornant al matx, ha començat amb un de menys del nostres, que a última hora no ha pogut venir, així que començaven un a zero, però ràpidament han començat a caure els punts del nostre costat. L’única partida que ha sigut com una muntanya russa ha sigut la de l’Alonso, que tot i haver estat tota la partida estrenyent al contrincant i tenir una posició molt prometedora s’ha deixat una combinació de mat. Per sort, el contrincant no l’ha vist, i ja quan solament quedava ell per acabar li fan escac continu. Llàstima, després de lluitar tant! En  Daniel, després de suar per arribar a un final amb un peó de més i guanyat, en un descuit es deixa el peó i taules també. La resta s’ha guanyat sense gaire dificultat. Aquest cop l’elo ha imposat el resultat. Amb un 6 a 2 donem per acabada la temporada per equips fent un petit repàs als resultats dels jugadors, dels quals els millors  de l’equip A són els d’en Pau, del B en Ramírez i del C, amb un debut impressionant,  en Grimal.

Campionat de Catalunya per Equips 9 ronda primera prov. GRN 2013

ROMERO RUSCALLEDA, JOSEP        2336
Partides: 9     Punts: 3        Variació Total: -14.4

CAMPS TARRES, EDUARD    2283
Partides: 9     Punts: 3        Variació Total: -17.4

AYLLON RODRIGUEZ, JOAN PEDRO    2240
Partides: 5     Punts: 3        Variació Total: 9.45

ANGELATS MORATO, RAFEL  2211
Partides: 9     Punts: 3.5      Variació Total: -3.3

FLUVIA FRIGOLA, JOAN    2207
Partides: 9     Punts: 3        Variació Total: -10.6

GURRI MANCERA, FERRAN   2193
Partides: 8     Punts: 4        Variació Total: 2.25

PONS RIBOT, JOSEP M.    2154
Partides: 9     Punts: 3        Variació Total: -16.35

MAS RECORDA, PERE       2150
Partides: 9     Punts: 5.5      Variació Total: 16.2

RODRIGUEZ CASTILLEJO, PAU       2145
Partides: 9     Punts: 6.5      Variació Total: 27.75

VINUESA CAIMEL, CARLES  2132
Partides: 9     Punts: 3.5      Variació Total: -19.65

BAYON PALOMINO, JOAN JOSE       2132
Partides: 8     Punts: 4        Variació Total: -15.6

RODRIGUEZ PARDO, FERNANDO       2085
Partides: 8     Punts: 4        Variació Total: -12

PUIGDEMONT MIR, LLUIS   2017
Partides: 8     Punts: 3        Variació Total: -17.1

ADILLON BOSCH, JORDI    2000
Partides: 7     Punts: 5        Variació Total: 8.7

VELEZ MASERO, JOSEP JACOB       1991
Partides: 9     Punts: 5.5      Variació Total: -0.6

ALONSO MEDIAVILLA, CARLOS       1975
Partides: 8     Punts: 3.5      Variació Total: -20.85

RAMIREZ GARCIA, LLUIS   1969
Partides: 9     Punts: 7.5      Variació Total: 26.1

OLMEDA TRIANO, MANUEL   1950
Partides: 4     Punts: 2.5      Variació Total: 2.85

GARCIA LOPEZ, ARSENI    1899
Partides: 6     Punts: 3.5      Variació Total: -2.4

ANGELATS PIGNATELLI, DANIEL     1883
Partides: 9     Punts: 7        Variació Total: 24.75

BARCELO PRESAS, TOMAS   1856
Partides: 5     Punts: 4        Variació Total: 14.85

QUINTANA SERRA, JORDI   1793
Partides: 8     Punts: 6        Variació Total: 24.15

FUENTES PEREZ, ANTONIO  1769
Partides: 1     Punts: 0        Variació Total: -7.5

TORRELLAS DAUSA, ANGEL  1718
Partides: 5     Punts: 1        Variació Total: -34.5

CLIMENT FONTCUBERTA, ABEL       1700
Partides: 3     Punts: 0        Variació Total: -19.95

GRIMAL GREBOL, JOAN     1700
Partides: 8     Punts: 6.5      Variació Total: 67.75.

REUS 6 – TORDERA A 4

No ha pogut ser. Hi hem estat molt a prop, però al final ens ha faltat un sospir i no hem aconseguit donar la que hauria estat una bona sorpresa.
A quants de set del matí es posava en marxa l’expedició que ha via d’arribar al Baix Camp. Dues hores llargues de trajecte. El més llarg de tota la temporada.
Un local de joc ja conegut (Pavelló) i un equip que ens esperava amb tota l’artilleria a punt. Comparant les dues llistes ens treien uns set-cents punts ELO d’avantatge. Potser en tota la lliga no havien presentat un equip així, però és que amb els resultats de la setmana passada, el Mollet els va servir en safata la possibilitat d’ascens directe … si ens superaven a nosaltres.
El matx ha engegat, doncs, amb força. Però l’equilibri s’ha mantingut fins ben entrat el matí.
Qui això escriu ha signat taules en fase molt primerenca de la partida, igual com també les ha subscrit poc després en Pere, en posició que no podia progressar.
Llavors, però, en una estona han caigut els punts d’en Juan Pedro, d’en Carles i d’en Josep Maria.
I quan semblava que ja estàvem contra les cordes, han vingut al rescat en Pau i l’Eduard. El primer ha culminat molt bé una partida en què sempre ha manat, amb autoritat i decisió. El segon avui ha pogut atacar com a ell li agrada i com no li agrada al rival, que ha acabat amb el rei cosit al mig del tauler, com a les pelis de gàngsters. Emoció.
En Ferran, tot i que no ha resolt en primera instància un avantatge considerable, ha trobat la línia precisa per imposar-se en un final que en algun moment posava els pèls de punta. Més emoció.
I fins aquí la nostra sort, que es deu haver quedat en algun dels peatges a l’anada, perquè en Josep ha malmès una posició que prometia amb un petit error, que li ha costat el punt, i en Joan ha lluitat fins que ja només li quedava el bolígraf per mirar de salvar una posició que feia aigües per tots costats. I els reusencs que, per fi, han respirat tranquils. I nosaltres, a més de respirar, hem hagut de tornar a agafar carretera i manta i , en dues horetes més, cap a Tordera. Hi hem anat com a equip de primera i n’hem tornat de segona.
Tot amb tot, un any més hem de dir que ha valgut la pena.
http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=107

VILOBI 4 –TORDERA “B” 4

Empat a casa del Vilobi, on de bon començament semblava que no hauríem de tenir gaires problemes mirant la diferència d’elo. Ràpidament s’han signat les taules del Fernando i el Lluis però a falta de 4 partides el resultat era 3 a 1 per els Vilobinencs, amb els punts perduts del Jacobo i el Carlos, que han inclinat el rei de manera fulminant després d’unes jugades imprecises. Per sort el Jordi i la rereguarda Ramirez-Daniel  ens donava l’ empat i la partida del Bayon, que feia sortir guspires i podia tombar-se per qualsevol bàndol,  al final marxem amb un empat. Un dia assolellat i cap al dinar de germanor amb la permanència assegurada. La pròxima setmana ens visitarà el Guixolenc ‘B’, sense cap pressió, i donarem per acabada la temporada per equips.

Campionat de Catalunya per Equips Vilobi-TorderaB 2013

TORDERA A 4,5 – IDEAL CLAVÉ 5,5

«Alea jacta est» (els daus ja estan tirats), que deien els clàssics. Avui el primer equip es jugava bona part de les possibilitats de permanència i s’ha trobat amb un combatiu quadre que, tornant al clàssic romà, també ha «veni, vidi, vici». I nosaltres hem vist com les nostres opcions s’aprimaven considerablement i ja depenen, molt probablement, del que siguem capaços de fer la darrera ronda a Reus.
Però comencem pel principi. El matí ha començat esplèndid, primaveral, que feia una mica d’ànsia tancar-se a jugar en un local podent disfrutar de la bonança només de treure el cap a fora. Però el deure és el deure, i tots sabíem el que estava en joc. Nosaltres i ells, que han presentat un equip compacte i amb ganes de brega.
El matx ha començat de manera cordial, i durant la primera hora de joc es palpava un equilibri espès. Ha hagut de passar la segona hora per començar de veure algun resultat. En Pere ha signat unes taules després de portar la iniciativa i d’haver comptat amb algunes possibilitats de victòria, però en un moment en què també apareixia l’ombra d’un possible daltabaix. En Ferran ha jugat la que segons ell pot ser la seva darrera holandesa, i s’ha vist embolicat en una espessa xarxa que li ha costat peça, després posició i finalment el punt. Si el mur de pedra vol dir que tu t’estavelles contra un mur quan ataques i les pedres te les va tirant només l’adversari, potser sí que val més canviar de plantejament…
En Carles ha aguantat amb sang freda l’envestida del riival i n’ha sortit amb guany material, però la nit en blanc que arrossegava per tenir el fill amlalt li ha acabat passant factura i ha acabat retent el monarca. En Josep Maria ha jugat una altra de les «seves» partides, amb iniciativa i bon control de joc, que també ha acabat amb repartiment de punts. En Joan ha patit per la partida i pel rellotge, i no ha tingut altra opció que cedir el punt. En Pau, en canvi, després que no li han acceptat una proposta de taules, ha triat una opció força més interessant que s’escriu amb dues creus darrera la jugada. És un guió que es repeteix. I que es repeteixi!!
Al davant, l’Eduard s’ha trobat que avui li entregaven la dama a ell (ja no es respecta res!), la situació inversa de la setmana passada. La llàstima ha estat que el seu contrincant avui sí que ha trobat la manera ce construir una fortalesa inexpugnable, i l’empat ha estat inevitable. Qui escriu, en una partida força completa, també ha signat l’armistici en no haver-hi ja cap possibilitat de lluitar pel punt sencer, malgrat que en diferents moments semblava que es posaria a l’abast.
I, amb el cinc a tres per ells, quedaven dues partides per intentar col·locar l’empat al general. En Juan Pedro, vista la situació, ha fet allò que ell sap fer millor: guanyar una partida que no es pot guanyar. O almenys és el que es pensava el seu adversari, que encara deu estar buscant per on li ha entrat la pilota. I en Josep, que ha manat tot el matí i tenia un cert avantatge, ha vist també conm de mica en mica se li desfeia als dits de manera que, en signar les taules, estava ja tot dat i beneït.
La veritat és que ens hem quedat tots una mica decebuts, però no pas prou com per no poder disfrutar després del dinar de germanor al Beltran9. Segurament la millor manera d’acabar aquesta jornada que qui sap si haurà estat decisiva.
La carta que ens queda l’haurem de jugar lluny, a Reus. I això serà diumenge vinent. Ja en parlarem.

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=102