TORDERA 6’5 – SANT ANDREU B 3’5

Un resultat força contundent el del primer equip en aquest matí davant d’un equip que, a priori, pensàvem que ens oposaria molta més resistència.
El matx ha començat amb normalitat, tret de l’anècdota de la pèrdua de la cartera d’en Daniel Travesset, que al capdavall només havia estat un oblit.
A mig matí, taules del cronista en posició molt indecisa, d’en Jacobo en un final superior però amb els coneguts àlfils de diferent color i de l’Eduard, que ha firmat la pau en una partida on han tremolat totes les caselles i hi ha hagut una simfonia de bufetades. Amb poca estona de diferència, però, s’han encadenat la victòria (de laboratori, Joan dixit) d’en Joan davant del pare Travesset, d’en Carles que s’ha inventat un mig joc espectacular després d’una obertura més aviat magra, i d’en Juan, que ha esmicolat la pretesa defensa del blanc amb uns tocs imparables. Entretant en Pau havia de retre el rei més davant del rellotge que no pas del rival. I amb el 4’5-2’5 entràvem a la fase decisiva. En Jordi ha defensat fins on ha estat possible una posició desesperada, i ha retut el rei. Emoció: 4’5-3’5, amb les partides d’en Josep i d’en Josep Mª. El primer ha amorrat el rival després d’un final molt ben calculat i de posar-lo en xarxa de mat. Amb el matx decidit, en Josep Mª ha anat esmicolant la resistència del contrari per acabar imposant un avantatge abassegador, tot i que la partida havia començat molt costeruda per ell. Un bon matí, amb un gran resultat.
Diumenge vinent, a veure el Foment B. Ja en parlarem.

TORDERA B 2’5 – LA BISBAL 5’5

Derrota a casa del segon equip (haurem de pensar que no ens prova, jugar a casa?).
Partit dificil tenia el Tordera B contra un dels possibles aspirants a liderar el seu grup. L’equip bisbalenc, compacte i experimentat, superava en tots els taulers l’elo dels locals.
I què? En Tomàs no necessita mirar l’elo de ningú: ha passat per sobre del rival amb temps per aprofitar encara el matí.
Poc després en Daniel treu unes taules, i novament l’Abel arreplega el punt sencer. Què més es pot demanar? Doncs, que la cosa continués així, però ha estat exactament al contrari: totes les partides restants han anat caient mica en mica del costat empordanès. Que bonic és somiar…!
La setmana vinent, cap a veure el Santa Eugènia B.

CENTRO ARAGONÉS 4’5 – TORDERA 5’5

Emoció creixent, recital de jotes de fons i victòria final, aquest pot ser un resum del que hem viscut aquest matí al local barceloní del Centro Aragonés.
Després d’un inici força plàcid, amb unes taules mortes del cronista, unes altres d’en Pau per no entrar en angúnies de rellotge, d’en Josep Mª en posició molt tranquil·la i d’en Josep, que no ha pogut treure més després d’una lleu badada, el matx s’ha començat a tensar amb les victòries de l’Eduard al més pur estil Eduard, més taules, ara a càrrec d’en Joan i derrota després de molta agonia d’en Carles. Quedava l’emoció. I les jotes: al local del costat ha començat un espectacle de cants aragonesos que ens ha amenitzat el darrer tram del matí. I justament quan s’havia de decidir tot. En Juan, després dbligar el rival a donar-li la dama per salvar el rei ha hagut també de donar-li el monarca, cosa que posava el 4 a 5 per nosaltres, amb la partida d’en Jacobo per decidir. Un final amb força mal aspecte, francament difícil, i de mal pronòstic. Però ni les jotes de fons, ni la premura del rellotge ni les dificultats objectives de la posició han estat cap problema per al nostre jugador, que ha acabat forçant les taules i la victòria.
Hem marxat amb bon gust de boca, i ara toca esperar el Sant Andreu B, diumenge vinent a Tordera.

C.E. PALAFOLLS 3 – TORDERA B 5

Això sí que és començar amb bon peu. I fora de casa! (ni que sigui Palafolls, era un desplaçament…)
El matx ha començat mostrant una certa igualtat, i així s’ha mantingut bona part del matí. Fins que el nostre Messi, el jugador que fins ara no solia jugar a fora, l’Abel, ha arreplegat el punt despres de guanyar una peça (tot i comentar repetidament que es veia perdut!).
L’Arseni ha llençat la tovallola en posició força desfavorable. En Tomàs, que havia arribat deu minuts tard, ha fet una blitzkrieg i ha guanyat deixant el seu rellotge en 1 hora 24. Qui ho diu, que amb aquest ritme no hi ha temps de fer res?
En Manel s’ha quedat a gust donant mat en una, cosa qe no passa pas cada dia. En Toni ha anat esmicolant, fins al final, un rival que no ha ofert gaire resistència. En Daniel ha passat de puntetes per una combinació en què perdia peça i, davant una actitud tan desinteressada del rival, ha acabat la feina arrabassant-li el punt sencer i, amb ell, el matx.
Amb 1 a 5 al marcador, en Lluís i en Jordi han aguantat tot el possible, però han acabat cedint els dos punts. La sort era que ja no alteraven el resultat global.
Sembla que al segon equip li prova perdre jugadors…
I diumenge, a casa a rebre l’equip de la Bisbal, un dels ossos de la categoria.

TORDERA A 4.5 – CIRERA 5,5

Ha pujat el teló. Hem començat el Campionat de Catalunya per Equips i ho hem fet de la millor manera per … al rival.
El matx s’ha mantingut a l’aire tot el matí, amb alternatives i poca definició, i ha acabat caient del cantó del Cirera. Segurament, però, els dos quadres havíem fet mèrits per endur-nos el punt, però només podia haver-hi un just guanyador.
Bones partides de l’Eduard – en el seu més pur estil – i d’en Joan, que diu que ha tirat de Fisher. Magnífic en Carles, a qui li prova ser pare. Lluitades les partides d’en Josep (ai, aquesta Alekhine!), en Pau (si no hi ha més, no hi ha més!) i la del cronista, amb suspense fins a unes taules forçades. Mala sort l’altre Joan, que ha començat amb gran avantatge de temps tot i arribar gairebé una hora tard, però en posició molt complicada ha cedit massa al rival. En Josep Mª ha fet front a un atac terrorífic que no tenia aturada possible. La partida d’en Jacobo semblava que es guanyaria però de mica en mica ha anat canviant de color. Emoció total a la d’en Jordi, que s’estrenava com a titular al primer equip i a qui el rellotge li ha arrabassat un punt que tenia ja al sac. Llàstima, no ha pogut ser.
Diumenge vinent, al Centro Aragonés, a Barcelona. A veure si ens anem despertant…

TORNEM-HI

Una altra vegada som a les portes de començar el Campionat de Catalunya per Equips, la competició que, com a mínim a nosaltres, ens dóna cohesió com a club.
Aquest any el primer equip tornarà a competir a la Segona Divisió Catalana, després d’unes quantes temporades en les categories superiors. El fet és que ja fa uns quants anys que de mica en mica hem anat perdent alguns dels millors jugadors que han defensat els nostres colors, i de manera natural el club es va situant en la categoria que li pertoca per la força que presenta. Ningú no ens pot treure, però, la magnífica sensació que hem pogut viure tots plegats en aquesta etapa, plena de moments sensacionals i records que seran, segur, inesborrables. Ho hem d’agrair als jugadors de qui parlàvem més amunt – en Joan, en Jordi, en Josep, l’Àngel, en David…-, i aprofitem per desitjar-los el millor a cadascun.
I nosaltres? Doncs nosaltres començarem (com, si no?) amb un pa amb tomàquet demà passat, el divendres 22, al local. Més que res per escalfar motors, ja que el diumenge, tots a caçar reis (si es deixen, és clar).
El primer equip engegarà a casa, rebent el Cirera; el segon equip haurà de preparar els plànols i els GPS, perquè ha de viatjar fins al recòndit Palafolls.
Diumenge al vespre en podreu llegir la crònica aquí mateix.

DINAR DE GERMANOR

Bona manera de cloure la temporada. Una taula uneix. La companyia és bona. El lloc, acollidor. Estem bé i mica en mica va passant un llarg anecdotari que, en més o en menys, tots compartim. Són els bons moments. Tots ens hem fet un xic més grans, però també un xic més rics (i no parlo pas, precisament, de diners!).
La parella acabada de casar ens torna a agafar a tots amb el pas canviat i ens anuncia una molt bona notícia per a l’octubre. Això sí que és important, i no pas aquest carai de joc que ens té a tots subjugats…!
Gràcies, Encarna. Un dinar memorable.
Quan comença, la nova temporada?

TORDERA B 2 – 6 MONTGRÍ

Darrer partit de la temporada també pel segon equip. Rival potent, que ha vingut amb ganes de resoldre i … se n’ha sortit.
Estrena del benjamí de la colla, en Raúl, que ha jugat la primera partida al darrer tauler. Avui ja ha descobert com es perd. Ara ja pot descobrir com es guanya.
Taules d’en Jordi Adillón i d’en Tomàs (i això que s’han de donar circumstàncies, perquè en Tomàs parteixi un punt!).
Menció a part la partida d’en Manel. Tots els experts coincideixen que amb un cavall només es pot fer mat amb la col·laboració del rival. Molts llibres també ho afirmen. El que ja no diuen és que si tu has demanat dues vegades taules i no te les han concedit, i quan ja només et queda un trist cavall i una gran desesperació el rival es col·loca ell solet en l’única posició possible en que li facis el mat, l’has d’intentar fer sense que se t’escapi el riure. I encara diuen, Manel, que aquest és un joc seriós…

OLOT 5’5 – 4’5 TORDERA A

Final de trajecte (en aquesta categoria, i de moment, és clar). Avui hem superat el darrer tràmit pendent i ja res no ens ha d’impedir poder estrenar categoria l’any vinent. Ens ha costat, però en els moments clau hem donat la talla (aquest cronista en especial, amb l’ajut pacient d’en Joan i d’altres companys. Això és un equip!).
En arribar a Olot ens hem trobat amb la taula ben parada: ells necessitaven guanyar per assegurar una permanència que una decisió, com a mínim discutible, de la Federació posava en entredit. Nosaltres necessitàvem… acabar quan abans millor per tornar i fer el dinar de germanor. Ells han fet la seva feina i nosaltres la nostra. Es pot demanar més?
Bona partida d’en Josep Romero (si la lliga fos a un sol tauler, igual pugem!) saldada amb taules més que generoses. Taules de l’Eduard amb sudoku habitual (dic sudoku perquè com a partida no s’entenia gaire…). Bones taules d’en Joan amb interessant duel teòric amb un vell rival. Derrota del cronista amb poca precisió per estirar taules fàcils. Partida galàctica d’en Pau àlies Stone-man. Una partida d’atac demolidor i sense xarxa. I ell va dient que es pren calmants… Taules d’en Carles amb, diu ell, ocasions desaprofitades (s’entén que tingui ara el cap en altres coses, o no? Altra cop, enhorabona, a tots dos, Carles!!). Partida de poder a poder d’en Josep Mª, i altre cop la sensació agredolça d’haver deixat escapar el punt sencer i obtenir només unes taules. Abducció d’en Lluís (i avui sense ulleres fosques!). Per mi que els hipnotitza. Un mat d’aquells que semblen un llampec: bonic per tothom menys per qui li cau a sobre. Derrota d’en Jacobo per despistada de darrer moment, en partida plena de possibilitats, molt del seu gust. Derrota d’en Toni, que avui reforçava l’equip per la baixa de l’Àngel.
El Puigsacalm, ben enfarinat; el túnel de Bracons a punt d’obrir. Força fred. La Garrotxa, preciosa.

GUIXOLENC B 3’5 – 4’5 TORDERA B

Com a mínim, el sacrifici del primer equip per no desballestar el segon ha donat resultat positiu. A priori, semblava que aquest desplaçament a Sant Feliu no havia de suposar cap obstacle per als nostres. Un equip que no ha fet gaire res en tota la temporada no semblava pas un rival difícil. Però també era clar que convenia guanyar avui de totes totes per assegurar la permanència de manera matemàtica, i per això s’ha pres aquesta opció. I encara sort!
Perquè el matí no ha començat gaire bé per al Tordera: al punt en contra que suposa aliniar només set jugadors s’hi ha afegit la baixa inesperada d’en Jordi Adillón, sense que encara en sapiguem el motiu, amb la qual cosa les coses començaven d’anar malament. Encara bo que a l’equip ganxó també els faltava un jugador, i en Toni ha tingut el punt sense treballar. Victòries d’en Lluís, en Manel i en Daniel (el trident de l’equip?), derrota dolorosa de l’Arseni (amb comentari tremendista inclòs) i taules d’en Jordi, i el punt que finalment se’n va cap al Maresme. I, amb ell, la permanència assegurada. Objectiu assolit.
I diumenge, darrera ronda, cloenda i dinar.