Palafrugell 7 – 3 Tordera B

Doncs ja hi tornem a ser pel tros; els de l’equip B també hem començat la temporada escaquista. A nosaltres ens ha tocat aixecar-nos aviat per anar fins a Palafrugell, on per cert, hem patit unes fortes ràfegues de vent.

Comentant-ho l’altre dia, ens va semblar que anant nou jugadors ja en faríem prou per guanyar, i per tant no calia fer matinar ningú més. Bromes a part, el matx ja ens donava l’esquena amb l’1 a 0 inicial i els dos més, molt matiners, que han aconseguit els jugadors locals contra els veterans de l’equip, l’Àngel i en Tomàs.

Sembla clar que quan l’equip perd 3 a 0, no és masssa bon negoci fer taules. El dia que van explicar això a classe els de Tordera no hi érem, perquè hi ha hagut una pluja de taules (Carlos, Lluís, Quintana, Angelats, Arseni, Jacobo, no sé ben bé si ha estat aquest l’0rdre) en molt poca estona que ha deixat el punt a l’Empordà. Tot sigui dit, els que les hem firmat hem provat anant i tornant d’endur-nos algun punt sencer, però no hi ha hagut manera.

Amb el partit ja decantat pels palafrugellencs, en Joan ha acabat de jugar, ell molt apurat de temps i el seu rival amb molts minuts, un final de dues torres i dama per banda. Ha estat un final d’aquells que costa identificar qui és que juga per fer taules i qui juga per guanyar, amb patacades i amenaces de patacades per les dues bandes. Al final però, la pressió del rellotge acabat sent determinant.

Finalment, 7 a 3. A criteri de qui escriu, però, hem fet mèrits perquè el marcador fós un xic més ajustat. La setmana que ve rebem el potent Cassà, des d’aquí mateix explicarem com ha anat!

TORDERA A 6 – 4 MALGRAT

Ha tornat a engegar, un any més, la Lliga Catalana per Equips. De nou, també, el nostre club hi prn part amb dos equips, enquadrats en la categoria Segona Divisió, grup I l’equip A i a Categoria Preferent de la Terrirorial de Girona l’equip B.

Aquest matí el primer equip començava rebent a casa l’equip veí de Malgrat de Mar. L’alineació estava condicionada a la sensible baixa de l’Eduard, que ha perdut recentment la seva mare (una abraçada sentida de tots plegats, Eduard!).

El matx ha començat puntualment a dos quarts de deu, i en el primer tram de joc s’ha observat una enganxosa igualtat en la majoria dels taulers, cosa que feia presagiar força patiment i, sobretot, molta incertesa fins al final. En la nostra preparació del matx valoràvem com a força temible la davantera dels malgratencs, i ens imaginàvem que les plantofades ens vindrien per aquest costat. I no ha estat ben bé així. A mig matí es decretaven les taules al primer tauler entre en Josep i en Jordi Garriga, després d’una partida on hi ha hagut molt de respecte mutu. Gats vells tots dos.

Al cap de poc era qui escriu que es trobava amb un cop tàctic que li ha passat per alt al rival, i en Joan Martorell també signava les taules.

Amb l’empat general en Carles, amb les negres, ha doblegat amb autoritat la resistència del rival i ens ha avançat al caseller.

No ha passat gaire estona perquè en Fernando, que es retrobava amb el tauler despés d’un parèntesi, deixés clara la seva classe, el seu bon criteri en endu-se un altre punt sencer.

No ha pogut, en canvi, en Ferran resistir l’escomesa d’en Pere Garriga amb les blanques, i ha hagut de retre el rei, tornant a posar emoció a l’encontre.

En poca estona, però, en Joan anotava mig punt més al tercer tauler, després d’una partida on ha superat en David Solé en gairebé tot, excepte en la resolució.

De nou una derrota, al darrer tauler, que defensava en Lluís, ha donat encara esperances als malgratencs, però el bon pols d’en Pau (veterà amb molts galons), d’en Jordi (que ha atacat de manera continuada tota la partida, com a ell li agrada) i d’en Juan José (que de mica en mica ha anat cargolant més i més el contrari fins a deixar-lo sense esma, tot i que al final, amb el resultat ja decidit, han acordat les taules) han acabat posant el 6 a 4 definitiu que ens deixava el punt a casa.

Bon començament, doncs, i ara a esperar els del Comtal, un equip que, de segur, no ensdonarà pas facilitats. En parlarem diumenge vinent.

http://www.escacs.cat/index.php/component/fce?op=20&tasca=resultats#/grup/2015005

Tordera “C” 3,5-0,5 Olot “F”

Nova visita d’un filial de l’Olot a l’Emili Vendrell (la tercera vegada a la present temporada!) i magnífica victòria de l’equip torderenc, el qual s’enfrontava a un conjunt ple de jugadors amb poca experiència com a jugadors federats, sent això un fet determinant de cara al resultat final.

La partida del cronista ha estat la primera en acabar-se després d’amenaçar-li la torre i la dama alhora amb el cavall a la meva rival. L’Àngel al tercer tauler no ha tingut compassió del seu contrincant i ha situat el 2-0 al marcador, mentre que en Roger, al quart, amb un joc molt ofensiu i vistós ha certificat la victòria del tercer equip del Tordera.

Al primer tauler en Jordi Quintana s’enfrontava davant el mateix rival que la setmana passada (pocs escaquistes poden dir això!) i signava unes amistoses taules.

Així doncs, el Tordera “C” ha acabat novè de 16 equips de la tercera provincial gironina, estant prou satisfets per la feina realitzada i amb ganes de donar guerra l’any vinent.  Malgrat això, queda un munt perquè arribi i us puguem tornar a publicar les cròniques al blog del club. Fins llavors serà!

Tordera B 4 – 4 Vilobí

El segon equip hem tancat la temporada amb un empat davant del Vilobí i… ascens a preferent!
Avui ens jugàvem molt: fins a 6 equips ens havíem de barallar pels 2 o 3 llocs que donen dret a jugar a preferent la temporada vinent. El nostre era un enfrontament directe i, tal i com era previsible, el conjunt visitant ha presentat un equip molt fort, sobretot als taulers de davant. El president vilobinenc, en Felip Mató, ens ha explicat que estava previst que si l’equip estava salvat abans de l’última ronda, entrés a l’alineació del primer equip. Les circumstàncies, però, els donaven força números de lluitar per l’ascens, de manera que han decidit fer l’equip el més fort possible.
L’Arseni i el seu contrincant, potser degut a la trascendència del matx, han preferit signar unes taules matineres. En Tomàs, que ha anat en línia ascendent al llarg de la temporada, ens ha posat a davant al marcador. En Jacobo també firmava taules, avui contra un rival que l’hi treia 141 punts d’ELO. Excel·lent, doncs, la seva temporada: 7 punts en 9 partides! La cosa, però, no pintava massa bé, ja que en Robles, tot i tenir peça de més, estava molt collat i en Manel feia estona que duia peça de menys. De fet, aquest últim, no ha trigat gaire a abandonar.
En Lluís ha intentat forçar un final igualat, i tot i no sortir-li del tot bé, ha pogut estirar unes taules que ens han mantingut dins el partit. La lluita d’en Robles ha acabat sense transformar-se en punts per nosaltres. Tot i això, el nostre company ha comentat que ha acabat amb bon gust de boca per haver fet una bona partida «guerrillera». El cronista, veient les circumstàncies, ha hagut de forçar en un mig joc molt igualat. De la mateixa manera que podria haver sortit creu, ha sortit cara, quedant en un final de torres amb dos peons passats per banda i, seguidament, equilibrant el matx a 3,5.
Tota la responsabilitat queia sobre en Carlos i el seu contrincant. Final de dues torres per banda, igualtat de peons, i el vilobinenc intentant forçar mentre en Carlos intentava que no ho pogués fer. Finalment, el jugador visitant «migforça» la situació però acte seguit recula, deixant peu a un possible forçament d’en Carlos. Aquest, però, no s’ha vist en cor d’arriscar. Al final, s’han firmat taules en la partida i en el matx.
Vist com han anat els altres resultats (llavors no en teníem ni idea), no forçar el final ha estat una bona decisió! Amb el quadre del nostre grup tancat, ja podem dir que sóm subcampions de la primera territorial gironina (potser, el pitjor subcampió de la història, amb només 5,5 punts). A més, ens hem guanyat el dret de, la temporada que ve, jugar-la a la màxima divisió provincial! Sabem que ens hi acompanyarà el Lloret i potser, el Vilobí.
D’aquesta manera tanquem la Lliga Catalana 2014 amb bon gust de boca i amb l’ascens.

SANT ADRIÀ 6,5 – 3,5 TORDERA A

Quina diferència, quan un juga perquè li va alguna cosa molt important, allò que es diu un matx a cara o creu, de quan des de tots els punts de vista no t’hi jugues gaire res. La distància que va d’una situació a l’altra rea probablement la que separava els dos equips que aquest matí s’han enfrontat a la riba del Besòs. Als adrianencs no els podia servir, i potser ni això, res que no fos una victòria. A nosaltres, qualsevol resultat només ens feia bellugar per la zona mitja de la taula, sense cap perill però també sense cap possibilitat real de donar cap campanada. I així hem engegat el que haurà estat el darrer capítol de la Lliga Catalana per Equips d’aquest any…

Les dues llistes mostraven una superioritat teòrica cap al nostre bàndol en la majoria de taulers. Però, insistim-hi, la ponderació ELO no quantifica, que se sàpiga, la motivació…

El matx ha començat amb normalitat i el primer senyal que la batalla seria dura ha estat que  després de la primera hora de joc ni de bon tros es veia res que es comencés de decidir.  Ni tampoc en passar la segona hora: partides enrevessades, amb possibilitats … pera tots dos costats!

Qui escriu ha pogut estirar unes taules en una partida difícil de comprendre, que ha passat d’un domini aclaparador a tenir dificultats serioses. I després s’ha començat de pintar la debacle. En Joan, en Carles, en Pau, en Ferran,… tots han hagut de cedir i de vegades en posicions prou prometedores. l’Eduard s’encarregava al segon de certificar un cop més la seva vàlua com a atacant, i els darrers, en Jordi i en Lluís donaven també sengles cops decisius que tornaven l’emoció. En Josep, de forma inesperada, ometia un detall que li costava la dama i la partida, en posició clarament guanyadora. I en Pere es veia abocat a defensar un final probablement indefensable, tal com s’ha acabat demostrant.

Un bon correctiu que doldria més si les conseqüències fossin unes altres. Avui, però, no ha pas aconseguit amargar-nos el dinar de final de temporada, que ens ha servit per constatar que, malgrat tot, aquest any tots tres equips han aconseguit sortir a jugar cada diumenge i fer un paper més que digne. Objectiu acomplert!

Si voleu veure l’acta de l’encontre: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=188

Tordera “C” 2,5-1,5 Olot “G”

Triomf del Tordera “C” a la primera de les dues rondes de “play-off” que disputem per a saber a quina posició exacta d’entre el novè i el dotzè de tercera provincial acabem.

Aquest matí presentàvem equip pràcticament de gala, sent quatre jugadors podent prescindir d’en Roger, que era baixa, i de l’Àngel i de l’Abel que aquesta ronda descansaven. Rebíem amb cordialitat als companys de l’Olot “G” i jugàvem en Tomàs al primer tauler, en Jordi Quintana al segon, el cronista al tercer i en David al quart.

El matx s’iniciava amb normalitat i qualsevol, veient el marcador final, podria pensar que ha estat un enfrontament que s’ha decidit als instants finals, però res més lluny de la realitat. Passada una hora i mitja de joc aproximadament en Tomàs i el cronista ens desfèiem sense complicacions dels nostres rivals i situàvem un 2-0 parcial que en certificava la nostra victòria, ja que com a molt ells només ens podien empatar i com que el nostre primer tauler ha guanyat no hi podien fer res, ja teníem la victòria a la butxaca (això diuen les normes!).

En David ha passat, ben bé en dues jugades, de tenir la partida completament guanyada havent-li pogut menjar una torre al seu rival a tenir-la totalment perduda perdent el seu peó més valuós. D’aquesta manera s’aprèn més!

Al segon tauler, partida maratoniana d’en Jordi Quintana, que passats lleugerament un quart de dos signava taules malgrat tenir un peó de més. Pel cansament acumulat comprenc la seva postura de preferir fer taules, però penso que podria haver guanyat perfectament si hagués seguit. També s’ha de dir que el jugador torderenc ho ha passat francament malament, ha tingut molts problemes a l’obertura i ha hagut de remuntar molt meritòriament per obtenir una posició favorable.

De cara a la setmana vinent ja veurem quin rival ens toca, el qual sortirà de l’enfrontament entre Olot “F” i Caldenc “B”. Si guanyés el  Caldenc “B”, ens tocaria anar a Caldes de Malavella, però si guanyés l’Olot “F”, com que tant nosaltres com ells hem jugat a casa, s’hauria de sortejar (preguem per no haver de fer el llarg trajecte cap a Olot…). Ja us explicarem com ens haurà anat, sigui davant qui sigui i a on sigui, que passeu una bona setmana!

Gerunda D 1 – 7 Tordera B

Sembla que el segon equip ha recuperat el rumb. Avui ens hem plantat al Pla de Palau davant d’un Gerunda D que, llevat d’un parell de jugadors, era molt jove.

El matí ha començat molt bé: en els primers compassos del partit l’Arseni ja duia una torre d’avantatge. Una estona després, en Manolo i en Carlos també quedaven en posicions superiors gairebé definitives. Així doncs, no hem trigat gaire a avançar-nos per 0 a 3. Mans i mànigues del cronista per forçar un final de taules mortes, però al final no hi ha hagut manera. Crec que no ha passat ni un minut des que hem signat les taules que el contrincant d’en Jacobo retia el rei, deixant el matx vist per sentència. La partida, per cert, espectacular: Just quan el jugador local l’hi ha fet un doble de torre i dama, el nostre capità ha llançat totes les peces a l’atac i, després de sacrificar dues peces, ha convertit la posició en una victòria impepinable. En Lluís Puigdemont, que després de moltes rondes tornava amb l’equip B, guanyava una partida que ha tingut controlada tota l’estona. També s’enduia el punt sencer l’altre Lluís, i finalment, en Robles signava taules deixant el marcador amb aquest clar 1 a 7.

Després d’haver atropellat avui el Gerunda D i sense saber cap més resultat del grup, l’equip està salvat del descens. A més, passi el que passi avui, tindrem alguna opció de ser segons i, per tant, de pujar. Fins i tot, es pot donar el cas que depenguem de nosaltres mateixos! En fi, millor no fer volar coloms abans d’hora… la setmana que ve rebem el potent Vilobí just abans de fer el dinar de final de temporada. Ja us explicarem què tal!

TORDERA A 8 – 2 MATARÓ

Que bé que es juga, quan es pot fer l’equip complet! I que bé que es juga, quan del resultat ja no en depèn gran cosa, perquè ja tenim els deures fets! I que bé que es juga, encara, si a més al rival li falta un dels seus jugadors titulars! …

Avui al matí hem viscut, a l’Emili Vendrell, un matx d’aquells que et subratllen com d’agradable pot resultar passar-te un matí (esplèndid, per cert!) en un local tancat i jugant una partida.

Puntualment, a dos quarts de deu, s’engegaven els rellotges i començava el joc. Els amics de Mataró, a part de la baixa esmentada, presentaven una llista que era clarament superada per la nostra, tauler per tauler. Cosa que, ja ho hem dit i no hi insistirem mai prou, no vol dir gaire res… perquè les parides, ho sap tothom, les carrega el diable.

A mesura que avançava el matí ho feien també les partides, i ben aviat ha quedat clar que en Pau, al vuitè, i en Joan, al setè, no tindrien gaire problemes per imposar-se. En els dos casos els rivals han optat per solucions defectuoses en plena obertura, i els nostres jugadors no acostumen pas a perdonar. A quarts d’onze ja havien caigut els dos punts.

En Pere, per la seva banda, ha signat unes taules després d’haver manat bona part de la partida amb negres, però en posició més aviat blindada.

Qui escriu ha pogut també imposar un final guanyador després d’algunes imprecisions estratègiques del mataroní.

Al novè i al desè, tant en Carles com en Jordi han forçat també les seves posicions per arrabassar els punts sencers.

Al taules insígnia en Josep i en Bernat Fàbregas, vells coneguts, s’han embrancat en una línia de la francesa que, comptat i debatut, sembla afavorir el blanc, cosa que el nostre jugador ha demostrat de manera palmària.

L’Eduard, mentrestant, al segon pugnava duríssimament  en una partida que ell mateix havia desequilibrat des del principi. Després de tots els petards, la calma, i s’ha signat l’armistici.

En Juan Pedro, que jugava la seva primera partida aquest any, no ha tingut tampoc gaire dificultats per imposar, amb la seva reconeguda tècnica, un final dels que li agraden.

I la darrera partida, la d’en Ferran, ha estat un duel estratègic d’alt voltatge durant tot el matí, i probablement l’ha guanyat el nostre jugador, però el desgast enorme i la premura del temps han motivat algun moviment no prou precís que ha desembocat en l’única derrota que hem conegut avui.

Jornada, doncs, força rodona (ens arriben notícies de les victòries del segon i del tercer equip!) i un sol matx per acabar aquesta Lliga Catalana de Segona Divisió, diumenge vinent a San Adrià. En parlarem.

Si voleu consultar l’acta del partit: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=186

 

 

Caldenc 3 – 5 Tordera B

L’equip B s’ha retrobat amb la victòria. Avui al matí hem arribat a Caldes de Malavella uns vint minuts abans de l’hora (mai està de més anar amb una mica de temps), on els jugadors locals ens han rebut coordialment.

Sabíem que el partit d’avui era molt important, ja que, guanyant ens situaríem a mig punt del segon lloc i, perdent, rondaríem la zona de les patacades. De patacades, precisament, n’hi ha hagut ben d’hora al tauler d’en Tomàs: El seu contrincant s’ha deixat endur pel frenètic ritme del torderenc i ben d’hora s’ha trobat en un final perdedor. Primera victòria d’en Tomàs d’aquesta temporada. Que ràpid n’aprèn aquest jovent! L’Arseni, d’altra banda, no ha previst una jugada intermitja que l’ha condemnat a perdre el punt. Feia estona que se sentia olor d’1 a 2 provinent del vuitè tauler, i és que en Jordi ha guanyat una peça al seu oponent i no ha deixat lloc a cap possible sorpresa: ens tornàvem a avançar.

En Lluís, molt ferm en la partida d’avui, ha aprofitat el poc temps que quedava al rival, però sobretot la posició que hi havia al tauler per fer l’1 a 3. En el duel, segurament, més experimentat del matx, s’ha signat la pau després d’una intensa guerra. Aparentment, el mig punt d’en Robles ens afavoria a nosaltres. De fet, així ho ha corroborat en Jacobo, que continua intractable al primer tauler. Qui escriu això no ha tingut opcions de jugar per guanyar en tota la partida, però ha pogut tornar cap a casa amb mig puntet. Finalment, la posició d’en Carlos semblava guanyadora (probablement, ho era), però una errada l’ha deixat en situació de taules. Després ha passat allò que passa a vegades quan queden pocs segons per banda: s’ha deixat de pitjar el rellotge i… bé, ja us ho podeu imaginar.

Finalment doncs, victòria torderenca en un altre partit molt igualat. De fet, la lliga queda igualadíssima: A falta de dues rondes, no tenim del tot lligada la permanència i al mateix temps, estem a mig punt de l’ascens! Ens esperen doncs dos diumenges amb molta emoció. La setmana que ve torna tocar desplaçar-se, en aquest cas a la capital de la província per jugar contra el Gerunda D. Ja us en farem cinc cèntims!

TORDERA A 6 – 4 GUIXOLENC

De perdre, ja havíem demostrat que ho sabem fer sense esforçar-nos-hi gaire. Avui tocava demostrar que de guanyar, també n’érem capaços. Perquè vés a saber si el tren de Sant Feliu no era el darrer que podíem agafar per no arribar tard a l’estació final de la Lliga Catalana…! Però ens n’hem sortit. Això sí, el patiment tampoc no ens l’hem pas estalviat (quina gràcia tindria?).

A pocs minuts de dos quarts de deu compareixien els ganxons, avui pel que sembla tots havent fet el trajecte còmodament asseguts en els vehicles (i no pas camp a través per les Gavarres, com fan -o diuen- altres).

Hem engegat el joc amb normalitat i, malgrat que les llistes es decantaven força del nostre costat, estava molt clar que els baixempordanesos no havien  pas vingut a fer turisme (ells tenien encara més urgència que nosaltres). Les partides han anat agafant els seus camins, i no ha estat fins al cap de dues hores ben bones que s’ha decidit la primera, al primer tauler, amb un empat entre en Josep i en Quim Fons, en partida molt ben jugada i amb força equilibri.

I del primer al darrer: en Manel es trobava en posició superior, després de superar dificultats importants, però no podia esquivar un seguit d’escacs que forçaven també l’empat. Un a un al marcador.

Prop ja de migdia en Ferran havia de tombar el rei en una partida en què ha hagut de jugar contra el seu fort oponent i contra la seva pròpia ambició, que l’ha acabat traint. De vegades l’ambició de guanyar de totes totes ens pot jugar males passades.

En pocs minuts més, però, qui escriu ha pogut culminar un bon atac i quedar-se el punt en una partida en què ha coronat dues dames. Nou empat al general.

Les partides que han marcat la tendència del matx han estat les d’en Joan, que amb molta calma ha imposat un final guanyador en una partida en què ha manat gairebé tota l’estona, i en Lluís, que s’ha deixat atacar i ha anat reculant fins que, com que no tenia cap més opció, s’ha llançat a la piscina i, amb la seva empenta, ha arrossegat el contrari fins a terreny letal per a ell, i hem passat d’una partida amb totes les apostes en contra a una victòria que ha esperonat l’equip. El triomf de les ganes!

Amb el quatre a dos per nosaltres, ens han semblat molt bons resultats les dues taules que han signat en Pere i en Pau, especialment les primeres, que venien d’una partida que no tenia gaire bon pronòstic.

Ja amb cinc a tres, quedaven vives les partides de l’Eduard i la d’en Jordi. I els dos escenaris eren ben diferents. L’Eduard maldava per salvar un final de cavall contra alfil amb dos peons per sota, cosa que li hauria semblat impossible a gairebé tothom … que no es digués Eduard! En Jordi, en canvi, buscava la manera d’imposar-se en un final amb dames i una colla de peons tan ben repartits que tots eren de color negre, el seu!

Malgrat que costi de creure, l’Eduard ho ha fet tan bé que ha tingut les taules, forçades, fins el darrer sospir, però se li ha escapat la línia  senzilla per a fer-ho, i ha acabat retent el rei.

En Jordi, en canvi, malgrat la pressió (si ell sentia pressió, el contrari què devia sentir?) que diu que notava, perquè s’ha capficat una mica amb el temps, s’ha anat apoderant de més caselles que els americans amb les illes del Pacífic i el santfeliuenc ha dit, textualment, que fins aquí podia arribar, en el moment en què ajeia el rei. Sis a quatre i quatre punts a la classificació. Probablement el salconduit per garantir la permanència (ho sabrem quan hagin aparegut els altres resultats d’avui).

Diumenge vinent rebrem la visita del Mataró, amb la sensació dels deures fets. Els esperarem asseguts. Ho explicarem

Si voleu veure l’acta del matx:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=177