Tordera B 2,5 – 5,5 Figueres D

El Figueres D ha donat la sorpresa en un matí negre del nostre equip. Superiors en ELO a tots els taulers, i amb el punt per incompareixença d’en Jacobo, les coses han començat pintant molt bé pels nostres interessos. En Manel, que apareixia per primer cop aquesta temporada amb l’alineació de l’equip B, ha abaixat un moment la guàrdia i s’ha trobat l’enroc fet un nyap, de manera que ha hagut de plegar. Els empordanesos s’avançaven amb la derrota de l’Arseni, amb un abandonament una mica prematur, pel meu gust. El cronista, avui sense passar gaire angúnies, aprofitava un error del contrincant per posar l’empat a 2 al marcador.
A partir d’aquí, les coses han anat de mal en pitjor: primer amb la derrota d’En Tomàs, desaprofitant un bon final, i després amb la d’en Carlos contra un contrincant molt jove. 2 a 4 i només un miracle podia salvar mig punt, ja que en Robles es trobava amb l’aigua al coll i el contrincant d’en Lluís Ramírez ha jugat el final tal com si jugués un partit de futbol amb vuit defenses. Tot i els nombrosos intents d’endur-se el punt sencer d’en Lluís i la voluntat de capgirar la partida d’en Robles, no ha estat possible que l’equip puntués. Al final, doncs, 2,5 a 5,5 i tal dia farà un any.
La setmana que ve tenim una missió força més complicada, visitem el líder Lloret. Els selvatans continuen immaculats, però la lliga està molt igualada i, tal com s’ha demostrat avui, pot passar de tot i més!
Abans de tancar aquesta crònica, m’agradaria felicitar en Manel i la seva dona (fa quinze dies ho volia fer i me’n vaig descuidar, però millor tard que mai!). Benvingut al món, Samuel!

MASNOU 4 – 6 TORDERA A

Un punt ben important el que ha acabat sumant el primer equip a l’altra punta del Maresme. Qui sap si no serà el punt de la tranquil·litat.

Segon desplaçament avui, i aquesta vegada sense sortir de la comarca, però al cap i la fi un dels més llargs que haurem de fer aquest any. En la memòria de tots, en arribar al local de joc, magnífic per cert, la dura derrota que hi vàrem encaixar en una altra visita. Comptàvem, per tant, trobar-nos amb un equip experimentat i, sobretot, molt combatiu.

Cop d’ull a les llistes, que han penjat en un plafó, i la constatació que els ELOs es decantaven cap al nostre costat en vuit dels deu taulers. No per això, però, ningú s’ha abandonat a la confiança, i més aviat pressentíem un matx dur i difícil. El matí ens ha donat la raó en aquest punt.

Partides començades puntualment i gairebé dues hores de joc sense res encara definit, si bé en Joan, al sisè, es llançava resoludament a una blitzkrieg ja en plena obertura que plantejava no pocs problemes al rival i més aviat poques esperances. Just llavors qui escriu ha pogut forçar una partida que, tot i semblar absolutament anodina, portava una autèntica càrrega de profunditat que ha fet saltar les defenses del contrari i ens ha donat el primer punt.

En Carles, al vuitè, ha signat l’empat perquè tampoc no s’acabava de trobar còmode en el planteig, com li ha passat en altres jornades.

De mica en mica s’han anat definint partides, i en poca estona s’han sumat els punts d’en Jordi, les ganes de guanyar del qual avui sí que han tingut un merescut premi, i d’en Joan, que ha culminat l’atac entregant una torre de destrucció massiva. A l’altre cantó de la balança, en Josep primer i l’Eduard després cedien els seus punts, el primer per un error estratègic que ha acabat costant peça i l’Eduard en una partida jugada a camp obert on hi havia de tot menys tranquil·litat de principi a final.

La francesa d’en Pere, en la qual es mou com peix a l’aigua, l’ha portat a donar una magnífica lliçó d’estratègia que, llevat d’alguna petita imprecisió en la fase final, l’han encaminat amb pas ferm cap a una victòria meritosa. Bon cop d’ull d’en Ferran que, encara en plena obertura, ja ha vaticinat «avui en Pere guanyarà, tal i com està manejant la francesa…!»

En el desè, en Lluís ha tingut un 85% de possessió de la pilota, però la seva davantera no ha tingut prou definició, i el rival s’ha acabat apoderant del partit en un parell de contracops afortunats. Qüestió de temps per agafar una mica més de confiança. Ja arribarà, ja…!

I, amb les espases enlaire, amb 3,5 – 4,5 per nosaltres, les dues partides que quedaven havien de decidir el matx. En Pau, que ha portat molt bé tota la partida, encarava un final de torres amb peó de més i amb molt poc temps. En Ferran, per la seva banda, després de patir una mica més del previst, es trobava també amb un final amb qualitat de menys però amb dos peons de compensació. Calia jugar-lo bé.

En Pau, que en la primera part del campionat no ha estat gaire esplèndid pel que fa a confiança, s’ha reivindicat a base voluntat, sang freda i bona tècnica. Quan més taules hi vèiem tots plegats s’ha espavilat per ensarronar el rival amb un truc agosarat i ha forçat la victòria, que ens la donava també a tots. Gràcies, Pau!

I en Ferran, que ha anat jugant amb paciència i trepitjant amb fermesa terreny conegut, ha portat sàviament el final a rei i cavall contra rei i torre, però tenint molt clara la línia de defensa. La rival prou que s’ha entossudit a voler treure un punt d’on no hi havia més que taules, però ha anat passant l’estona, les jugades, les planilles… Fins a l’evidència, i la signatura de l’empat. Ben lluitat, Ferran! Finalment, a les dues ben tocades empreníem el retorn cap a l’Alt Maresme. Aquest viatge, però, duiem un punt ben treballat al sarró.

Diumenge vinent rebrem, a casa, el Santa Eugènia. Ho explicarem.

Si voleu les dades del matx, obriu l’acta en aquest enllaç:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=165

Tordera “C” 3 Santa Eugènia “E” 1

A la quarta ha estat la vençuda pel tercer equip, que rebia a l’Emili Vendrell al jove equip del Santa Eugènia “E”.

S’iniciava l’enfrontament a dos quarts de deu i al cap de poc començava a notar-se la superioritat torderenca sobre els taulers, amb les partides de l’Àngel i de’n Roger molt encarrilades, mentre que la d’en Jordi Quintana i la del cronista eren autèntiques incògnites.

En un descuit increïble d’en Jordi Quintana, perdia la dama i la partida se li posava extremadament complicada, mentre que a la partida del cronista la seva rival li entregava dues peces a canvi de dos peons tenint un atac notable. Als dos primers taulers patíem…

Afortunadament, però, en Roger i l’Àngel es desfeien sense contemplacions dels seus joves rivals i ficaven un 2-0 parcial al marcador que garantia que no acabaríem perdent el matx.

En Jordi Quintana no tenia res a fer i, degut a la seva pèrdua de dama a l’inici de la partida principalment, ha acabat abandonant.

2-1 i quedava la partida del cronista, que malgrat patir de valent aconseguia defensar les diverses perilloses escomeses de la seva rival, la qual s’acabà deixant-se la dama, i feia que no s’escapés la (per a fi!) victòria del tercer equip del Tordera.

Així doncs, després de molts esforços, s’ha aconseguit un resultat bastant desitjat però finalment sofert. Felicitem sobretot a en Roger per la seva primera victòria com a jugador federat, no dubtem que serà la primera de moltes!

La setmana vinent ens desplaçarem juntament amb el B a Lloret per a jugar, en aquest cas, davant un equip també presumiblement jove, el Lloret “B”. Us ho explicarem diumenge vinent!

HOSTALRIC 4-0 TORDERA “C”

Els companys del C m’han fet 5 cèntims del que ha estat el matx disputat aquest matí a la població veïna d’Hostalric, així que realitzaré el meu doblet particular de cròniques al blog del club!

A les 9 del matí sortia el cotxe en direcció cap a Hostalric amb en David, l’Àngel i en Tomàs, mentre que en Roger hi anava directament des d’Arbúcies, la seva població, per a trobar-se al club d’escacs amb els altres tres jugadors.

Els punts anaven caient per part del bàndol local, cosa que es podia esperar veient la notable diferència d’ELO entre un equip i l’altre.

La primera partida en acabar-se aquest matí ha estat la d’en Tomàs, que havent perdut el seu peó central veia la seva posició debilitada i arribava a un final sense gaire res a fer.

Posteriorment, en David, malgrat veure un progrés interessant en el seu joc, ha perdut, crec jo, amb la causa principal de que el seu rival tenia un nivell més elevat, principalment amb el factor ELO.

Trobo injust tan per part de l’Hostalric com també per part dels altres equips de la categoria que admetin a un equip amb un nivell tan elevat com l’Hostalric a una categoria tan baixa, doncs penso que si haguessin començat a jugar una categoria per sobre no hauria passat res, i totes les parts estarien satisfetes, emfatitzant en que l’Hostalric és l’últim culpable d’aquesta situació, ja que no depèn d’ells, sinó de la federació, però seguim amb el matx…

Derrota de l’Àngel al segon tauler després d’una posició complicada per a ell, i quedava la partida d’en Roger, que malgrat haver perdut una peça al mig joc ha lluitat com un lleó però ha acabat cedint el punt.

Ha passat el que ens podríem esperar, però estem satisfets per a presentar equip complet i també per aquesta progressió ascendent tant per part d’en  David com per part d’en Roger. Deixo la crònica a sota per qui vulgui mirar-la.

La setmana vinent ens visitarà el Santa Eugènia E. Serà fins llavors, a reveure!

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2168

OLOT “B” 4-4 TORDERA “B”

L’equip B sortia a les 8 del matí cap a la capital de la Garrotxa amb la baixa important d’en Daniel, un fixe a l’equip B, l’habitual cronista del segon equip del Tordera que les seves partides d’aquesta temporada les ha contat per victòries, i amb la incorporació a l’equip del cronista d’avui com a principal novetat a l’alineació.

Com que l’autopista per anar fins a Olot estava tallada, hem hagut d’agafar un camí més llarg del que ens esperàvem, fins que per a fi (i amb retard) aconseguirem arribar al local i el matx s’inicià amb normalitat.

L’Olot B presentava un equip veteraníssim, ple de jugadors que han batallat en moltes i diverses ocasions, fet que ens feia pensar que no seria fàcil treure’n quelcom de positiu.

Malgrat superar-los als 6 primers taulers en ELO, sabem que això no té una gran importància, doncs el resultat d’avui bé ho aclareix.

Al cap d’una hora i mitja aproximadament d’iniciar-se al matx en Carlos i el seu rival signaven taules al quart tauler, els dos pensaven que no se’n podia anar més enllà.

Pocs minuts més tard en Robles feia decisiu el seu avantatge material i ens situava per davant al marcador.

En Lluís Ramírez, malgrat tenir una posició complicada, degut a que el seu rival no anava bé de temps, acabà amb taules per repetició de jugades.

L’Arseni perdia per temps malgrat tenir la partida pràcticament perduda després d’haver realitzat un mal plantejament, posant el seu enroc en apuraments des de l’inici de la partida; i minuts després, el cronista perdia sense haver vist una jugada que el conduïa probablement cap a la victòria poc abans de la mateixa derrota. Derrota amarga, però merescuda.

En Lluís Puigdemont reequilibrava el matx des del primer tauler després de tenir una posició igualada, aprofitant cada mínim error del seu rival que acabà cedint el punt.

El resultat momentani de l’enfrontament era de 3-3, i quedaven les partides d’en Jacob i d’en Jordi Quintana. Qualsevol cosa podia passar, era un matx no apte per a cardíacs!

Mentre que en Jacob tenia un alfil a canvi de tres peons, en Jordi Quintana tenia un peó  menys després d’una errada a l’obertura que l’ha fet anar malament tota la partida.

Finalment, en Jordi Quintana cedia el punt després d’haver lluitat fins passada la 1, i passats lleugerament dos quarts de 2 en Jacob resolia magistralment la seva partida i aconseguia que el filial torderenc no se n’anés de buit d’Olot.

El resultat és bo tenint en compte el nivell del rival (és l’equip que ve de baixar de preferent), que el viatge era llarg i que hi havia baixes importants. A sota de la publicació hi teniu la crònica per si voleu fer-li una ullada.

La setmana vinent toca rebre al Figueres “D”, esperant que el punt no se’n vagi de Tordera. Us ho explicarà en Daniel, que ja tornarà a estar disponible. Serà fins llavors!

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2043

TORDERA A 6,5 – MALGRAT 3’5

Ha trigat a arribar el primer punt per al primer equip, però avui se l’ha emportat de manera força convincent.

A dos quarts de deu rebíem l’equip rival, els amics i veïns de Malgrat, que portaven millor bagatge que nosaltres, donat que varen puntuar amb el Gerunda B. Després de les salutacions cordials ha engegat el matx, que es preveia força igualat i amb probables partides d’alta tensió (Camps-Solé, Gurri- Martorell o Mas-Garriga, per exemple).

Després de la primera hora de joc la igualtat es palpava, i es feia difícil pronosticar, encara, res.

En aquesta situació s’ha signatt el primer armistici al tercer tauler. En Ferran i en Joan es coneixen massa bé per valorar quela posició, tot i aguda, no donava més que l’empat.

Mentrestant, al cinquè, en Pere es llançava a un atac tipus càrrega de la brigada lleugera i, és clar, com que era lleugera, calia desempallegar-se de les coses pesants i ell ho ha fet d’una torre. La posició d’atac, esplèndida, malgrat algunes deficiències que podíen costar-li la partida. El que ha disfrutat només ho sap ell.

Al furgó de cua, d’altra banda, en Manel tenia una posició que no es pot pas dir allò de «no prometia res», perquè la veritat és que sí que prometia, i molt, …per al contrari! Semblava que, per moments, no li quedaria cap jugada útil i hauria de plegar. Però,… no ho feia!

En Carles, al vuitè, ha signat un altre empat quan ha valorat que la posició no li permetria culminar un d’aquells atacs del mur de pedra a què ens té acostumats.

Al setè en Pau no s’ha acabat de trobar còmode potser ja des de les primeres jugades. Per moments s’ha posat a remolc del rival i gairebé s’ha limitat a tornar cops, però sense gens de convenciment, i amb el pas del temps la posició se li ha anat fent més i més indefensable, fins al col·lapse. Està per arribar la millor versió del Pau endimoniat que lluita fins i tot per la capsa de les fitxes. Jo dic que no trigarà a aparèixer. S’admeten apostes.

En Josep, al primer, ha doblegat amb tècnica, inspiració i paciència la resistència d’un Jordi Garriga que li ha plantejat no poques dificultats. Dónagust de veure altre cop el nostre primer tauler disfrutant de la partida. I més quan els resultats acompanyen.

Al segon, duel al sol sense trinxeres. Coneixent els protagonistes, què més es podia esperar? Benko. L’Eduard ho tenia clar. Volia lluita. I en David, a bodes em convides… Quin parell! Només calia procurar que ningú amb dolències cardíaques s’acostés massa al tauler. Si en els escacs es pagués entrada, partides com aquesta garantirien un bon calaix… Al final, punt senser per a l’Eduard, que ja li tocava.

En el silenci de la brega, amb la concentració que es tallava, s’ha sentit un «bandera!» que ens ha sobresaltat a tots. En Manel, després d’una resistència com la del gueto de Varsòvia, havia aconseguit portar el rival a una posició al límit de temps i li ha caigut la bandera quan … en Manel li anava a fer mat imparable! Molts no ho haguéssim dit durant tot el matí: punt cap al nostre caseller.

En Pere i en Josep han acabat signant l’empat, igual com ho ha fet en Jordi, al desè, amb el seu rival.

En Joan i en Manolo, que porten més partides que cabells al cap, han anat descabdellant un duel dialèctic a les caselles que ha acabat en un final de torres i alfils de l mateix color. Vells experts tots dos, les taules han estat el resultat qui sap si més just.

I qui escriu, al quart, després d’una partida amb un primer temps força plàcid, s’ha trobat lluitant per sobreviure a la segona part, però la sang freda ha donat resultat i en Pere no ha acabat de trobar el camí guanyador, a la vegada que consumia molt de temps. El tram final, amb el rellotge encalçant-lo, ha estat decisiuper a poder reflotar una posició que se m’havia fet molt incòmoda. I el punt, al capdavall, tot i que ja no decidia res, també ha caigut cap a casa.

6,5 – 3,5. La primera victòriade l’any. Confiem que no sigui la única!

Diumenge vinent seguim al Maresme, però a l’altra punta. Els Jugadors del Masnou ens esperaran amb el ganivet a les dents. Ho explicarem!

Mentrestant, aquí teniu l’enllaç a l’acta del partit:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=159

Tordera B 5,5 – 2,5 Sant Gregori

El segon equip ha sumat la segona victòria de la temporada. Avui ens trobàvem contra un rival d’aquells que no se’ns dóna massa bé, o almenys, en les darreres temporades. Tot i la diferència final, el partit ha estat durant molta estona molt igualat, fins i tot amb un xic de color visitant.

En Tomàs, que avui estrenava temporada, ha jugat un final fluix que ha permès que els del Gironès s’avancéssin. El cronista (per segona setmana consecutiva, empès per la sort) ha aprofitat un descuit del contrincant quan la partida s’estava posant d’allò més interessant. Durant  bona part del matí, el matx ha estat amb 1 a 1 i intensa lluita per desfer la igualtat: En Jacobo tenia un final molt entaulat, en Robles superioritat material, en Carlos es defensava amb ungles i dents, en Lluís Ramírez tenia molta lluita per endavant, la partida de l’Arseni semblava embussada i en Jordi Quintana feia el que podia per no perdre un peó aïllat.

El següent d’acabar ha estat en Carlos, que no ha pogut aguantar més les embrenzides del contrincant. En poca estona, però, en Robles transformava l’avantatge en punt, en Lluís aprofitava un xic superior i en Jordi, que no sé ben be com s’ho ha fet, ha girat la truita del tot, quedant en un final guanyador. 4 a 2 i només ens feien falta unes taules per endur-nos el punt sencer. No semblava haver-hi perill a la partida d’en Jacobo, que ha acabat aconseguint el mig punt guanyador tot i els múltiples intents de la seva contrincant. Després de molta estona d’anar endavant i endarrere, l’Arseni culminava la victòria desllorigant l’estructura del seu rival.

Finalment, un resultat prou ampli en un matx molt equilibrat. Amb dos de dos, la setmana que ve visitarem un dels favorits: L’Olot B.

GERUNDA A 7 – TORDERA A 3

Segona derrota consecutiva del primer equip, avui en terres gironines i davant del potent primer equip del Gerunda.
Un matí de bona competició, el que hem viscut avui al Centre Civic del Pla de Palau. Hi ha hagut lluita encarnissada fins gairebé al migidia, i, si bé el resultat final pot semblar que els gironins ho han tingut fàcil, la realitat ha estat més aviat una altra.
La setmana passada apuntàvem com era d’arriscat fer pronòstics en base a les diferències d’Elo. Avui hauríem de concloure que s’ha acabat acomplint la previsió i l’equip teòricament més fort (en tots els taulers, clarament) ha acabat per imposar la seva lògica.
Acceptat, però, el resultat, convé també treure’n algunes conclusions interessants. La primera és, sens dubte, lasensació que l’equip està anant de menys a més. Ja ens ha passat altres anys, que la falta de rodatge ens surt caríssima en començar la temporada, i poc a poc anem trobant el to. És aviat encara per dir-ho, però confiem que la dinàmica ascendent ens pugui donar fruits ben aviat.
Enhorabona de nou a en Pere, que s’ha endut de nou el punt sencer tot i jugar amb les negres.
La setmana vinent ens visitarà el Malgrat. En parlarem.

TORDERA “C” 2 – 2 “GUIXOLENC “D”

Segona ronda de la Lliga Catalana que s’ha efectuat per part de l’equip C, que en aquest cas rebíem al conjunt del Guixolenc “D” a l’Emili Vendrell amb equip complet per part nostra.

Abans d’iniciar-se el matx vèiem que els rivals es presentaven amb un jugador menys, així que l’Àngel ha sumat el punt sense suar-lo.

Poca estona després de començar, en David patia una pèrdua de dama i, conseqüentment, la partida.

Avui era el debut d’en Roger al segon tauler i, després d’un desenvolupament de la partida complicat per part seva, han anat caient les seves peces i també ha acabat perdent la partida.

Així doncs, 1-2 al marcador a l’espera del que succeís a la meva partida, una partida molt patida, a la qual el rival probablement s’ha sentit més còmode que jo la majoria d’ella, i tres jugades després de rebutjar la meva petició de taules, perdia la dama i la partida se’m posava molt fàcil perquè acabés amb victòria meva, i així va ser.

La setmana vinent anem a Hostalric a un matx que, com tots, s’ha de disputar, però veient el nivell de rival no ens podem fer massa il·lusions. Ja us ho explicarem!

Santa Eugènia B 3,5 – 4,5 Tordera B

Igual que els companys dels equips A i C, els del B també hem començat avui la recentment rebatejada Lliga Catalana d’Escacs. Avui, fet insòlit: tot i jugar com a visitants hem sigut vuit jugadors!

Tocats dos quarts de nou, hem sortit de Sant Pere en direcció Can Ninetes, on ens ha rebut amablement el conjunt del Santa Eugènia B. Un cop d’ull a les dues llistes feia pensar en un matí còmode, o sí més no favorable als nostres interessos, ja que, si no vaig errat, teníem més ELO en tots vuit taulers.

Avui ha sigut l’enèsima lliçó sobre l’ELO (sempre la mateixa, per cert): no ens en podem fiar mai. Una bona estona després d’haver començat a jugar, en Carlos i el seu contrincant pactaven taules. Un descuit de l’Arseni l’hi ha fet passar de tenir-ho, segons ell, guanyat, a tenir-ho perdut del tot. En Lluís Ramírez, però, amb una partida molt sòlida, ha reequilibrat el marcador. En Jordi Quintana, tot i descobrir un «fals mat», ha acabat cedint el punt. En Jacobo tornava a empatar el partit, deixant tota l’emoció en les darreres partides. Taules d’en Lluís Puigdemont en una partida força complicada. Premi immerescut pel cronista, que s’ha trobat un final guanyador després de no haver aprofitat l’avantatge del mig joc. Finalment, amb 3 a 4 al marcador, espectacular sang freda del debutant Robles, que tot i els pocs minuts que quedaven al rellotge, no ha permès que el contrincant l’hi desmanegués el mur que havia construït.

Finalment, primera i suadíssima victòria de l’equip B. La setmana que ve us narrarem què ens expliquen els companys de Sant Gregori!