TORDERA A 8 – 2 MATARÓ

Que bé que es juga, quan es pot fer l’equip complet! I que bé que es juga, quan del resultat ja no en depèn gran cosa, perquè ja tenim els deures fets! I que bé que es juga, encara, si a més al rival li falta un dels seus jugadors titulars! …

Avui al matí hem viscut, a l’Emili Vendrell, un matx d’aquells que et subratllen com d’agradable pot resultar passar-te un matí (esplèndid, per cert!) en un local tancat i jugant una partida.

Puntualment, a dos quarts de deu, s’engegaven els rellotges i començava el joc. Els amics de Mataró, a part de la baixa esmentada, presentaven una llista que era clarament superada per la nostra, tauler per tauler. Cosa que, ja ho hem dit i no hi insistirem mai prou, no vol dir gaire res… perquè les parides, ho sap tothom, les carrega el diable.

A mesura que avançava el matí ho feien també les partides, i ben aviat ha quedat clar que en Pau, al vuitè, i en Joan, al setè, no tindrien gaire problemes per imposar-se. En els dos casos els rivals han optat per solucions defectuoses en plena obertura, i els nostres jugadors no acostumen pas a perdonar. A quarts d’onze ja havien caigut els dos punts.

En Pere, per la seva banda, ha signat unes taules després d’haver manat bona part de la partida amb negres, però en posició més aviat blindada.

Qui escriu ha pogut també imposar un final guanyador després d’algunes imprecisions estratègiques del mataroní.

Al novè i al desè, tant en Carles com en Jordi han forçat també les seves posicions per arrabassar els punts sencers.

Al taules insígnia en Josep i en Bernat Fàbregas, vells coneguts, s’han embrancat en una línia de la francesa que, comptat i debatut, sembla afavorir el blanc, cosa que el nostre jugador ha demostrat de manera palmària.

L’Eduard, mentrestant, al segon pugnava duríssimament  en una partida que ell mateix havia desequilibrat des del principi. Després de tots els petards, la calma, i s’ha signat l’armistici.

En Juan Pedro, que jugava la seva primera partida aquest any, no ha tingut tampoc gaire dificultats per imposar, amb la seva reconeguda tècnica, un final dels que li agraden.

I la darrera partida, la d’en Ferran, ha estat un duel estratègic d’alt voltatge durant tot el matí, i probablement l’ha guanyat el nostre jugador, però el desgast enorme i la premura del temps han motivat algun moviment no prou precís que ha desembocat en l’única derrota que hem conegut avui.

Jornada, doncs, força rodona (ens arriben notícies de les victòries del segon i del tercer equip!) i un sol matx per acabar aquesta Lliga Catalana de Segona Divisió, diumenge vinent a San Adrià. En parlarem.

Si voleu consultar l’acta del partit: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=186

 

 

Caldenc 3 – 5 Tordera B

L’equip B s’ha retrobat amb la victòria. Avui al matí hem arribat a Caldes de Malavella uns vint minuts abans de l’hora (mai està de més anar amb una mica de temps), on els jugadors locals ens han rebut coordialment.

Sabíem que el partit d’avui era molt important, ja que, guanyant ens situaríem a mig punt del segon lloc i, perdent, rondaríem la zona de les patacades. De patacades, precisament, n’hi ha hagut ben d’hora al tauler d’en Tomàs: El seu contrincant s’ha deixat endur pel frenètic ritme del torderenc i ben d’hora s’ha trobat en un final perdedor. Primera victòria d’en Tomàs d’aquesta temporada. Que ràpid n’aprèn aquest jovent! L’Arseni, d’altra banda, no ha previst una jugada intermitja que l’ha condemnat a perdre el punt. Feia estona que se sentia olor d’1 a 2 provinent del vuitè tauler, i és que en Jordi ha guanyat una peça al seu oponent i no ha deixat lloc a cap possible sorpresa: ens tornàvem a avançar.

En Lluís, molt ferm en la partida d’avui, ha aprofitat el poc temps que quedava al rival, però sobretot la posició que hi havia al tauler per fer l’1 a 3. En el duel, segurament, més experimentat del matx, s’ha signat la pau després d’una intensa guerra. Aparentment, el mig punt d’en Robles ens afavoria a nosaltres. De fet, així ho ha corroborat en Jacobo, que continua intractable al primer tauler. Qui escriu això no ha tingut opcions de jugar per guanyar en tota la partida, però ha pogut tornar cap a casa amb mig puntet. Finalment, la posició d’en Carlos semblava guanyadora (probablement, ho era), però una errada l’ha deixat en situació de taules. Després ha passat allò que passa a vegades quan queden pocs segons per banda: s’ha deixat de pitjar el rellotge i… bé, ja us ho podeu imaginar.

Finalment doncs, victòria torderenca en un altre partit molt igualat. De fet, la lliga queda igualadíssima: A falta de dues rondes, no tenim del tot lligada la permanència i al mateix temps, estem a mig punt de l’ascens! Ens esperen doncs dos diumenges amb molta emoció. La setmana que ve torna tocar desplaçar-se, en aquest cas a la capital de la província per jugar contra el Gerunda D. Ja us en farem cinc cèntims!

TORDERA A 6 – 4 GUIXOLENC

De perdre, ja havíem demostrat que ho sabem fer sense esforçar-nos-hi gaire. Avui tocava demostrar que de guanyar, també n’érem capaços. Perquè vés a saber si el tren de Sant Feliu no era el darrer que podíem agafar per no arribar tard a l’estació final de la Lliga Catalana…! Però ens n’hem sortit. Això sí, el patiment tampoc no ens l’hem pas estalviat (quina gràcia tindria?).

A pocs minuts de dos quarts de deu compareixien els ganxons, avui pel que sembla tots havent fet el trajecte còmodament asseguts en els vehicles (i no pas camp a través per les Gavarres, com fan -o diuen- altres).

Hem engegat el joc amb normalitat i, malgrat que les llistes es decantaven força del nostre costat, estava molt clar que els baixempordanesos no havien  pas vingut a fer turisme (ells tenien encara més urgència que nosaltres). Les partides han anat agafant els seus camins, i no ha estat fins al cap de dues hores ben bones que s’ha decidit la primera, al primer tauler, amb un empat entre en Josep i en Quim Fons, en partida molt ben jugada i amb força equilibri.

I del primer al darrer: en Manel es trobava en posició superior, després de superar dificultats importants, però no podia esquivar un seguit d’escacs que forçaven també l’empat. Un a un al marcador.

Prop ja de migdia en Ferran havia de tombar el rei en una partida en què ha hagut de jugar contra el seu fort oponent i contra la seva pròpia ambició, que l’ha acabat traint. De vegades l’ambició de guanyar de totes totes ens pot jugar males passades.

En pocs minuts més, però, qui escriu ha pogut culminar un bon atac i quedar-se el punt en una partida en què ha coronat dues dames. Nou empat al general.

Les partides que han marcat la tendència del matx han estat les d’en Joan, que amb molta calma ha imposat un final guanyador en una partida en què ha manat gairebé tota l’estona, i en Lluís, que s’ha deixat atacar i ha anat reculant fins que, com que no tenia cap més opció, s’ha llançat a la piscina i, amb la seva empenta, ha arrossegat el contrari fins a terreny letal per a ell, i hem passat d’una partida amb totes les apostes en contra a una victòria que ha esperonat l’equip. El triomf de les ganes!

Amb el quatre a dos per nosaltres, ens han semblat molt bons resultats les dues taules que han signat en Pere i en Pau, especialment les primeres, que venien d’una partida que no tenia gaire bon pronòstic.

Ja amb cinc a tres, quedaven vives les partides de l’Eduard i la d’en Jordi. I els dos escenaris eren ben diferents. L’Eduard maldava per salvar un final de cavall contra alfil amb dos peons per sota, cosa que li hauria semblat impossible a gairebé tothom … que no es digués Eduard! En Jordi, en canvi, buscava la manera d’imposar-se en un final amb dames i una colla de peons tan ben repartits que tots eren de color negre, el seu!

Malgrat que costi de creure, l’Eduard ho ha fet tan bé que ha tingut les taules, forçades, fins el darrer sospir, però se li ha escapat la línia  senzilla per a fer-ho, i ha acabat retent el rei.

En Jordi, en canvi, malgrat la pressió (si ell sentia pressió, el contrari què devia sentir?) que diu que notava, perquè s’ha capficat una mica amb el temps, s’ha anat apoderant de més caselles que els americans amb les illes del Pacífic i el santfeliuenc ha dit, textualment, que fins aquí podia arribar, en el moment en què ajeia el rei. Sis a quatre i quatre punts a la classificació. Probablement el salconduit per garantir la permanència (ho sabrem quan hagin aparegut els altres resultats d’avui).

Diumenge vinent rebrem la visita del Mataró, amb la sensació dels deures fets. Els esperarem asseguts. Ho explicarem

Si voleu veure l’acta del matx:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=177

 

Guixolenc “C” 3-1 Tordera “C”

Derrota del tercer equip del Tordera davant un altre equip “C”, el del Guixolenc, un equip que la temporada vinent jugarà a la segona provincial gràcies al segon lloc que ha obtingut a la lliga aquesta temporada, el qual significa una plaça per l’ascens directe de categoria.

Avui s’acabava el que és la lliga a la tercera provincial, però falten dues rondes de play-off que determinaran a quin lloc classificatori determinat acabem pel que fa al global de la tercera provincial, tenint en compte tant el nostre grup com l’altre que hi ha, creuant-nos, d’aquesta manera, amb rivals de l’altre grup per saber a quina posició exacta acabem.

Referint-nos al matx, certament no hi ha hagut massa història. Aviat signava taules l’Àngel al segon tauler amb una posició encallada, en David perdia un cavall i en Roger veia extremadament debilitat el seu enroc, fets que han provocat les seves derrotes i, el cronista, al primer tauler, ha estat l’últim en acabar signant també taules amb una posició molt igualada.
Aquesta setmana es farà el sorteig al qual en sortirà el nostre rival d’aquest diumenge, n’estarem pendents i diumenge vinent us explicarem com ha anat. Que passeu una bona setmana.

Tordera B 4 – 4 Olot C

El segon equip continuem sense trobar el camí de la victòria. Avui, almenys però, hem rescatat mig puntet.

L’Olot C s’ha presentat amb uns pocs minuts de retard a l’Emili Vendrell, format per jugadors joves als taulers de darrere i més experimentats als de davant. Jugàvem amb l’avantatge que no havien guanyat cap partit, per tant a priori eren un equip assequible. Jugàvem també amb l’inconvenient que no havien guanyat cap partit, de manera que han vingut amb moltes ganes d’estrenar-se.

Poca estona després d’haver engegat els rellotges, en Jordi i l’Arseni duien una torre de més, fent que es preveiés un matí força tranquil. El delegat de l’equip visitant es preocupava, no pel nivell de joc, sinó per la velocitat a la qual jugaven els seus joves companys. L’Arseni, a hores d’ara no sé ben bé com, s’ha deixat la dama però tot i així ha acabat fent mat. En Tomàs rescatava el primer mig punt de la temporada en un final no gaire esperançador, i pocs minuts després en Jordi rematava el punt. 2,5 a 0,5, quedant els 4 de davant i en Joan: pintava molt bé. Aquest, però, havia anat reculant a l’obertura fins que el jove contrincant l’hi ha acabat guanyant una qualitat i, seguidament, la partida.

El cronista transformava el peó de més en un final de torres en un altre punt (no sense dificultats). Es tractava de fer només un punt en els tres primers taulers per guanyar el matx. Avui, però, ha passat allò que passa a vegades… Derrotes d’en Robles i en Carlos que deixaven tota la responsabilitat a en Lluís. Després dels intents d’un i de l’altre, la partida ha acabat sense vencedor ni vençut.

Al final, doncs mig punt per cada equip. Segons com ho mirem, una relliscada o mig puntet per allunyar-nos de la zona perillosa. La setmana que ve visitarem el Caldenc, equip ascendit la temporada passada de segona i que lluita per, l’any que ve, jugar a preferent. Ja us en farem cinc cèntims!

Tordera “C” 1,5-1,5 Caldenc “B”

A l’Emili Vendrell s’alçava el teló a les 9:30 per part de l’equip C, el qual rebia a un  Caldenc “B” que presentava només dos jugadors, mentre que nosaltres teníem una baixa, la d’en David. Així doncs, en Roger ha sumat el punt sense haver-lo de suar, sabent que el resultat final de l’enfrontament acabarà igualant-se a tres, ja que tant nosaltres com el nostre rival presentàvem un quart tauler vacant.

Disputant el matx hi trobàvem a l’Abel al primer tauler, qui debutava aquesta temporada, i a l’Àngel al segon.

Mentre que l’Abel sortia perjudicat al mig joc l’Àngel malbaratava un avantatge probablement decisiu deixant-se un alfil.

Així doncs, l’Abel acabava sortint perdedor de la seva partida i l’Àngel signà taules amb el seu jove contrincant, i les dues parts acabaven contentes, nosaltres quedant-nos a Tordera i ells cap a Caldes de Malavella.

La setmana vinent anirem a jugar davant el segon classificat, el potent Guixolenc “C” amb l’esperança de treure quelcom positiu de Guíxols. Que passeu una bona setmana.

GERUNDA B 6,5 – 3,5 TORDERA A

La tranquil·litat haurà d’esperar. Hi havia la possibilitat que avui l’equip ja pogués respirar tranquil pel que queda de campionat, però les coses no han sortit com ens hauria agradat, i ara caldrà no perdre la concentració en el tram final.

Només d’arribar a Girona, al Centre Cívic, l’escenari ja era una mica imposant. Han canviat la ubicació habitual per una sala més gran perquè avui jugaven quatre equips i han preferit que compartissin local. Feia goig de veure trenta-quatre taulers, seixanta-vuit jugadors, tots a la vegada!

El nostre matx ha començat amb normalitat, però amb la certesa que, si nosaltres buscàvem assegurar la permanència, els gironins lluitaven per no perdre qui sap si el darrer tren. L’equip que han presentat era compacte i, sobretot, molt motivat.

Segons les llistes, nosaltres érem més forts als sis primers taulers i ells ho eren als altres quatre. Sempre amb diferències no massa significatives.

Els resultats més matiners han estat les taules d’en Josep (que jugava engripat) al primer i la victòria de l’Eduard al segon, en partida força explosiva.

En Pere i en Joan semblaven tenir alguns problemes, i la resta s’anava jugant amb totes les possibilitats obertes.

Qui escriu també ha signat les taules i el mateix han pogut fer en Joan i en Pere. No ha trigat gaire a sumar-s’hi també l’empat d’en Ferran.

I llavors ha començat el desgavell. Una rere l’altra les quatre partides restants han anat caient del costat gironí, amb la qual cosa el resultat final no admetia pas cap dubte.

Caldrà veure si amb l’equip ganxó tenim el dia més inspirat.

Us ho explicarem.

Per veure’n l’acta: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=176

Lloret 4,5 – 3,5 Tordera B

Nova ensopegada del segon equip, avui a casa el líder: el Lloret. Al voltant de dos quarts de deu del matí hem arribat al local selvatà juntament amb els companys de l’equip C i ens hem encabit en una petita sala per disputar un doble duel Lloret-Tordera.

Fent un recompte d’aquells que es fan habitualment, ens n’hem adonat que ells només eren 7, de manera que el cronista s’ha quedat sense parella de ball. Celada d’obertura d’en Jacobo que ha servit, no només per guanyar un peó, sinó també per esbotzar l’esquema construït pel contrincant. Amb quinze jugades n’ha fet prou per fer el 0-2, deixant ja mitja feina feta. Nova derrota d’en Tomàs, que continua sense puntuar, i tal i com ha reconegut ell mateix, sense jugar al mateix nivell que en altres temporades. La victòria de l’Arseni, però, convidava a l’optimisme: Tot i que tres de les quatre partides es veien difícils, portar 3 punts ens donava molta força. En Lluís, quan semblava que millor ho tenia, ho ha calculat tot excepte una combinació que acabava en mat, justament la que l’hi ha fet el rival.
Menció especial per la partida d’en Robles: Mig joc/final amb dama, torre i alfils de diferent color per banda, amb un peó més pel jugador lloretenc i a més, un peó passat. Al nostre veterà company se l’hi ha plantejat la possibilitat de canviar dames, però ni ho ha fet, ni ha permès que ho fes el rival: L’ha portat a l’altra banda de tauler per fer mat! A més, imparable!… o gairebé. El jugador local, ha hagut de sacrificar la dama per aturar-lo. A canvi però, de la torre, la dama i dos peons perillosíssims, que han acabat resultant decisius. Sense ànim ofendre ningú, no estic segur de si el jugador lloretenc havia calculat que sortia guanyant després de tot aquest festival, o si, com diem els escaquistes a vegades, «se l’ha trobat». Finalment, les partides d’en Carlos i en Quintana, que feia estona que es veien peludes, han caigut pel bàndol local. O almenys, això creia un servidor fins que ha vist l’acta per internet! En Jordi es trobava en una posició força inferior, i el seu oponent, veient que així guanyava el seu equip, deu haver proposat taules… suposo que deu haver anat així!
En fi, tal dia farà un any! La setmana que ve rebem un dels equips de la part baixa de la taula, l’Olot C. Si no volem veure’ns implicats de ple en la seva lluita, potser estaria bé començar a sumar punts. Ja us explicarem com ens ha anat.

Lloret “B” 0 – 4 Tordera “C

Immillorable tot el que li ha succeït a la població veïna de Lloret al tercer equip del Tordera. Al recital de joc de l’Àngel Torrellas, el qual sumava el primer punt, s’hi unia la primera victòria d’en David com a jugador federat (Felicitats!) després que la seva rival es trobés en apuraments de temps al rellotge i una posició insostenible, i la partida d’en Roger, que després d’haver fet magnífiques combinacions certificava la victòria del Tordera “C”.

Amb un còmode 0-3 al marcador, la partida del cronista feia pensar en tot excepte que acabaríem enduent-nos el ple de victòries. Havent aguantat tota la partida les escomeses del seu jove rival, aprofitava la seva única errada fent-li una descoberta, menjant-li la torre i guanyant la seva partida.

Marxàvem de Lloret amb l’alegria que ens suposa no haver-nos-hi deixat cap punt i amb l’esperança que tenim de lluitar per una plaça d’ascens de categoria, doncs esperem aguantar aquest bon ritme i aquestes bones sensacions de joc.

A sota de la crònica us deixem amb l’acta del partit per si voleu fer-li una ullada.

La setmana vinent rebrem al Caldenc “B”. Us ho explicarem llavors,  que passeu una bona setmana!

 

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2176

TORDERA A 5,5 – 4,5 SANTA EUGÈNIA

Un matx difícil, el que hem jugat avui. Treballat, patit i aixecat quan més falta feia.

Però anem a pams. A dos quarts de deu, puntuals, teníem al local els amics de Santa Eugènia, un equip on domina la joventut i amb una empenta que els ha dut a puntuar fins a tres victòries en quatre rondes. Temible, per tant. Nosaltres presentàvem el mateix equip de la setmana passada al Masnou. A priori semblava que la força dels gironins era, sobretot, als primers taulers. I amb tot això tingut en compte, hem començat a jugar.

Al cap d’una hora i mitja de joc qui això escriu ha signat un empat amb en Jordi Balagué, vell amic i conegut amb qui hem fet una partida molt inofensiva, coneguent-nos com ens coneixem el joc.

No ha hagut de passar mitja hora queen Carles s’alçava amb el punt sencer en una posició de les que a ell li agraden especialment i que domina de manera magistral.

No tot, però, eren bones notícies, perquè diversos taulers (Pau, Eduard, Josep, Pere) semblaven començar de passar serioses dificultats.

Al darrer tauler, en Lluís malbaratava un avantatge probablement decisiu i, en una mala combinació es deixava una peça. Pintaven bastos.

I llavors ha començat de sortir el sol, de mica en mica, com ho fa a l’hivern. En poca estona s’han redreçat les coses i en Jordi, al novè, ha esgarrapat mig punt que en algun moment semblava que podia perdre. En Lluís també se n’ha sortit per treure mig puntet més. En Josep, al primer, ha signat les taules quan ja s’havia tret de sobre la pressió del contrari i gairebé ja imposava ell la llei. I, el més important, l’Eduard Potter se les ha enginyat per capgirar un final amb dos peons de menys en un altre en què el contrari ha hagut de vigilar de no deixar-hi les dents. Com t’ho fas, Eduard?

En Pere, entretant, havia hagut de rendir el rei després d’una resistència llarga però inútil des del moment en què ha quedat en una posició decididament inferior. I en Ferran, al tercer, també signava l’empat en una altra posició lleugerament superior però valorant que també hi havia el risc de perdre-la, cosa que ens hauria ensorrat.

En Pau ha fet també meravelles en un altre final que no hauria desitjat ningú i s’ha anotat un altre mig punt.

I, amb el 4,5 – 4,5 al marcador, quedava només a l’aire la partida d’en Joan, que havia anat cargolant el jove contrincant fins fer-li perdre una qualitat i apurar força el rellotge. Semblava un final sense esperances per al blanc (i ho era!), però en Joan, per anar segur, ha triat el camí més llarg per guanyar, i ens ha tingut una mica amb l’ai al cor per si la cosa, amb algun pla no prou encertat, tirava a taules. Però en Joan és gat vell, i tenia el pla dibuixat en color i 3d al cap, i s’ha mostrat inexorable. Bravo! Era el punt que desfeia l’empat en un matx que s’ha demostrat altament igualat.

Amb una part de la feina feta, doncs, ens presentarem diumenge vinent s veure el Gerunda B. Ja us en farem la crònica. Bona setmana.

Si voleu veure l’acta: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=168