TORDERA A 4,5 – GERUNDA B 3,5

Un dels partits segurament decisius pel que fa a definir el final de la lliga. Si bé nosaltres sortíem amb un cert avantatge a la taula, el cert és que una derrota avui podia posar en qüestió bona part de la feina feta. I l’històric, ja considerable, que tenim amb els nostres amics gironins deixava clarament obert qualsevol pronòstic.

Quan encara feia bon dia, a dos quarts de deu, hem començat el matx i ja es pot dir que ho hem fet, tots, amb intensitat i una certa circumspecció, conscients del que hi havia en joc.

Molt matiner ha estat l’empat d’en Daniel, al setè, quan tot just s’estava, gairebé entrant al mig joc, però que posava ja mig punt al sarró.

No ha trigat massa en Pau, al sisè, a convertir el magnífic avantatge de material amb què s’ha trobat tot d’una per una badada del gironí en una rotunda i inapel·lable victòria, que començava de posar pressió als visitants.

En Josep, al primer, ha acordat poc després unes taules en posició força equilibrada, no pas, però, sense haver plantejat una lluita ben aguda abans.

També al segon, l’Eduard signava unes taules que estalviaven als dos jugadors una possible partida llarguíssima que hauria acabat … en taules!

Molta estona ha passat amb aquest resultat a favor nostre i amb quatre partides jugant-se, sense que cap de les quatre insinués quin seria el desenllaç.

I, efectivament, tal com toca a un partit difícil, totes quatre han passat per fases d’incertesa amb basculacions cap als dos costats.  En Jacob, al vuitè, ha amarrat un empat després d’una brega on les apostes no eren del tot clares.

En Juan, al quart, s’ha vist superat en un joc tàctic en què s’ha defensat amb ungles i dents, però no ha pogut evitar la capitulació.

Així les coses, les dues partides restants, ja amb els rellotges començant de dictar la seva llei, semblava que apuntaven a taules, però la d’en Joan, al cinquè, ha fet algunes tombarelles i s’ha acabat decantant del nostre costat, cosa que ha certificava, amb l’empat com a mínim, l’ascens de categoria.

Una bona estona després, però, unes treballades taules de qui escriu acabaven el partit amb la victòria, ni que sigui per la mínima, que arrodonia la jornada.

Un bon resultat que segella l’ascens la temporada vinent a primera divisió, sense que el resultat de diumenge vinent a Mollet, sigui el que sigui, ho pugui canviar. Enhorabona a tots!

Acta del matx

FIGUERES B 3 – TORDERA A 5

Un matí d’alta tensió, podríem dir, el que hem viscut aquest matí a l’Alt Empordà. I que ha acabat clarificant molt el panorama, hi hauríem d’afegir.

A les nou del matí ja ens hem començat de trobar les expedicions que veníem per jugat aquest important partit, contra l’únic equip que portàvem «a roda», ja que ens seguia a mig punt. El partit d’avui, doncs, podia clarificar força el tram final d’aquesta lliga. Conscients d’això, doncs, els dos conjunts hem començat, a dos quarts de deu, les partides sabent perfectament el que hi havia en joc.

Com no podia ser d’altra manera, ha anat avançant el matí sense que es veiés amb claredat que res es decantés clarament, i la lluita anava sent considerable.

Ha estat a mig matí, però, que ha saltat la primera sorpresa, quan en Juan, al quart, ha «caçat» el seu rival, l’experimentat Joan Alonso, en una combinació molt clara, que li ha fet retre el rei, gairebé en plena obertura.

No massa estona més tard era en Jacob, al vuitè, qui estavellava una peça sobre les migrades defenses del rei negre i poc després en recollia el fruit en forma d’un atac absolutament letal. Dos a zero que ens feia respirar força tranquils, tant més quan no s’entreveien dificultats en cap taula.

En aquest context, en Pau, al sisè, ha signat de grat unes taules en una posició ja força llimada, que posaven més pressió als empordanesos.

Ha passat encara una estona fins que en Joan, al cinquè, ha imposat la seva classe en un plantejament sicilià del qual en coneix bé tots els topants, i que no ha donat opció al delegat del Figueres.

I, quan ja semblava que les coses queien ja del nostre costat, com per demostrar que no hi ha enemic petit, han començat d’arribar els temporals.

De primer, al setè, en Daniel s’ha trobat enfrontant un atac per terra, mar i aire, amb sacrificis inclosos, que no tenia aturador, després de no haver encertat del tot, potser, en el plantejament estratègic d’una posició de doble tall, i ha hagut de tombar el rei.

Mentrestant, als dos primers taulers es vorejava la tragèdia quan en Josep es veia abocat a defensar un final inferior i l’Eduard, que havia estat fent un recital tot el matí de com s’agafa avantatge material i es va deixant el contrari sense respostes, en un error inesperat s’ha deixat una torre i havia de lluitar en absoluta inferioritat.

Per sort, en aquell moment qui això escriu aconseguia imposar-se després d’haver vorejat l’abisme d’un atac ferotge a la seva jove i combativa rival, i aconseguia així el punt de la tranquil·litat.

Poca estona després, l’Eduard, al segon havia de retre el rei però en Josep, al primer, aferrava mig punt més en unes taules ben treballades.

Al capdavall, doncs, un resultat que ens fa dependre només de nosaltres mateixos per aconseguir l’ascens. Si l’aconseguirem o no, ho veurem en les dues darreres setmanes de competició. Començarem diumenge vinent, rebent a casa el potent Gerunda B. Ho explicarem.

Acta del matx

TORDERA A 6’5 – BARCELONA C 1’5

Un matí una mica estrany, el que hem viscut aquest matí al nostre local de l’Emili Vendrell. La visita de l’equip barceloní es presentava amb la incògnita de quina alineació portaria, donat que han anat ja a dos desplaçaments presentant només quatre jugadors. A dos quarts de deu ha quedat clar que avui miraven de fer un equip més presentable, però ja ens han anunciat que un dels jugadors convocats ahir els havia dit que no podria venir. El fet és, però, que el seu primer tauler, que sobre el paper podia ser el jugador amb més potencial, tampoc no ha viatjat amb la resta, i no apareixia pel local. Així doncs, hem començat amb dos taulers (1r i 3r) sense contrincant. Segons el reglament,  al cap d’una hora això es traduïa en dos punts que pujaven al nostre caseller.

Amb aquest marge de confiança, la resta de partides s’anaven encaminant lentament cap a posicions no excessivament espectaculars, però sense massa problemes per al nostre bàndol, llevat del setè tauler, on en Daniel començava de tenir dificultats amb el desenvolupament en no haver encertat amb el pla probablement més correcte.

Pels volts de migdia en Juan, al quart, s’imposava clarament després d’haver conduït una defensa francesa amb molta veterania i seguretat fins a assolir posició clarament guanyadora.

No massa temps més tard era en Joan, al cinquè, qui també culminava un plantejament de Rui López portat amb mà ferma des de l’inici fins al final inapel·lable, una piconadora posicional.

Al vuitè, en Carles ha tret suc d’una siciliana un xic atípica que ha passat per alguna fase en què no es veia del tot clar quin podia ser el resultat final. La veterania, però, és un grau, i el nostre jugador ha acabat doblegant molt bé la resistència del rival.

Al setè, en Daniel no ha pogut encarar bé l’atac de peces del contrari, i ha acabat tombant el rei tot i haver intentant trobar el desllorigador a una posició certament difícil de defensar.

Al sisè, en Pau ha hagut d’enfrontar l’enèsim final de torres i peons que sol aconseguir amb la seva defensa Alekhine, i malgrat la superioritat teòrica del negre, no ha pogut trobar cap camí clarament guanyador i ha signat l’empat.

Mentrestant, al segon, l’Eduard ha culminat també una partida completament eduardiana, en què probablement ha gaudit plenament del seu estil, que per a molts observadors seria molt difícil d’etiquetar, fins a posar la corda al coll del rei contrari per arrabassar-li el punt.

Un resultat globalment força previsible, que ens manté en el liderat, tot esperant com es desenvoluparà el darrer terç de campionat, començant per la visita que farem diumenge a Figueres, l’altre equip que pugna seriosament pel primer lloc. Ho explicarem.

Acta del matx