MALGRAT 2 – TORDERA A 6

Segon desplaçament d’aquesta temporada per al primer equip, que ha hagut de viatjar  fins a la llunyana Malgrat, en un matí gairebé primaveral. Un quart abans de l’encontre hem començat de descobrir, amb una certa sorpresa, el nou local de joc dels amics malgratencs, una antiga capella en fase de restauració. El marc es prestava a tota mena de facècies: que Déu ens agafi confessats, que Déu hi faci més que nosaltres, que Déu-n’hi-dó, … Però el cas és que s’ha mostrat com un espai acollidor, agradable i còmode.

El matx es presentava incert: els rivals presentaven un equip molt combatiu en els primers tres taulers, amb millor ELO que nosaltres, però per la part de baix s’invertia la situació, cosa que feia entrar tots els resultats en el pronòstic.

Una lluita intensa durant les dues primeres hores de joc, sense massa definició en cap taula, si bé probablement la tendència general era una mica millor cap al nostre favor.

En Juan, al quart, ha trencat aigües traient un punt en una partida que, una bona estona,  no era gens clara, però que ha sabut treballar amb paciència fins a embolicar el contrari amb un bon atac tàctic. Ha jugat una siciliana com a ell li agrada, més estratègica que no pas batalladora.

Al segon, l’Eduard encarava un dels rivals més forts, i ha fet un recital de com es pot embolicar la troca fins a fer creure al contrari que, encara que ja tingui la partida guanyada, l’acabarà perdent i… fer-ho! Les partides de l’Eduard, posades al mòdul d’anàlisi, fan córrer el risc que exploti!

Al setè, en Daniel ha jugat una moderna versió Tiger, tal com a ell li agrada, i ha sortit victoriós en el plantejament, però li ha costat de traduir l’avantatge en victòria, i només ho ha fet havent cedit prèviament al rival la possibilitat d’endur-se-la ell, amb un generós sacrifici/pèrdua de qualitat. Educadament, el jugador de Malgrat ha rebutjat l’obsequi i s’ha afanyat, al seu torn, a regalar-li ell el punt, cosa que en Daniel no s’ha fet pregar en acceptar. Tots contents!

Poc després, en Jacob al vuitè ha aconseguit de conjurar tots els atacs haguts i per haver que plovien sobre el seu enroc com plaga de llagosta i que el contrari ha pogut orquestrar pel mòdic preu d’un sacrifici de peça. Un cop neutralitzada la pólvora, però, i havent de fer el recompte de baixes, el de Malgrat ha hagut d’acceptar que lluitar amb una peça menys no és una situació gaire agradable. Un altre puntet.

Al tercer, qui escriu ha pogut neutralitzar des del principi l’ímpetu atacador marca de la casa del seu rival, i de mica en mica li ha anat llimant les possibilitats de generar joc fins arribar pràcticament a l’asfíxia. Taules en una posició que encara potser es podia esprémer per mirar de lligar el punt sencer.

En Joan, al cinquè, estava jugant amb una certa comoditat fins que s’ha adonat de l’amenaça d’una entrada d’alfil que li podia portar molts i greus problemes. Amb joc valent, però, ha aconseguit embolicar prou la partida per treure’n unes altres taules.

Al sisè, en Pau ha fet una bona feina de preparació durant tota la partida, en què s’ha mostrat superior al rival i li ha permès de perfilar una bona posició per guanyar, però un lleu descuit li ha costat una peça i, al capdavall, la derrota.

En Josep, al primer, ha jugat una partida seriosa davant del molt difícil jugador malgratenc, i el debat se l’ha endut amb una defensa tenaç i plena d’inventiva que li ha garantit prou joc com per poder arravatar la iniciativa i acabar arreplegant tot el punt. Bravo, Josep!

En definitiva, un matí amb un resultat que ens és molt favorable i que potser no reflecteix gaire l’enorme lluita que s’ha viscut dins de la capella. I diumenge vinent, a esperar els amics del Guixolenc, a casa. Ho explicarem.

Acta de l’encontre

 

TORDERA A 6 – BADIA 2

Segona jornada d’aquesta Lliga Catalana per equips, i avui sense les estrictes normes que van regir a la primera ronda: ja no calia el certificat covid a l’entrar.

El jove equip del Badia s’ha presentat puntualment i de seguida ens hem posat tots a la feina. Només de mirar les dues llistes es veia que la nostra esquadra superava en ELO força clarament la vallesana, però ja sabem prou que cada partit s´ha de jugar.

Han calgut dues hores ben bones de joc perquè es decidís pa primera partida, la d’en Manel, al vuitè, que avui s’estrenava a la categoria. I ho ha fet magníficament, superant estratègica i tàcticament el jove contrari.

Amb totes les partides que donaven bones sensacions per a nosaltres, qui escriu ha fet el segon episodi de rebaixes de gener, oferint gratuïtament un excel·lent alfil a canvi de pràcticament res i quedant, per segon diumenge consecutiu, en posició perduda. I el que és greu és que de nou ho ha fet quan ja havia fet els mèrits per guanyar-la! Sort que, ho ha fiat tot a l’únic cartutx possible i ha sortit bé, per esgarrapar unes altres taules.

En pocs minuts s’ha decidit també la partida d’en Daniel, al setè, amb un joc no massa elegant, però efectiu al capdavall, havent jugat una defensa holandesa una mica especial.

Al quart, en Juan ha aturat amb calma l’embranzida de la seva rival en una siciliana que ha deixat el rei negre un xic al descobert a base de sacrificar el blanc material. En Juan, però, és un mestre en els recursos defensius i de mica en mica li ha anat llimant les ungles fins que s’ha acabat la pólvora i la rival ha hagut d’ajeure el rei.

Amb el marcador 3’5 a 0’5 i la resta de partides força plàcides, en Josep, al primer, ha proposat taules en posició que permetia d’especular només assumint riscos importants, vinguda d’una defensa francesa, variant de l’avanç, ben coneguda del nostre jugador des de fa molts anys.

I llavors el matx s’ha encallat una mica. Les tres partides restants han començat de seguir camins més difícils del que semblava a primera vista. Ha hagut de passar mitja hora perquè en Pau, que estava jugant una defensa Alekhine vella coneguda seva,  doblegués la resistència del jove vallesà en un final de torres i peons que, en alguns moments, presentava dificultats considerables. I amb això també aferrava el punt del matx.

Mentrestant, al segon, l’Eduard s’havia complicat força la vida amb un plantejament estratègic agosarat que, tot d’una, ha semblat que s’esquerdava completament i permetia un atac ferotge de la dama blanca. Però l’Eduard és també un mestre en el contraatac, i ha preparat una bonica xarxa per al rei blanc on aquest només podia anar gronxant-se fugint dels escacs que li anava donant la torre ben recolzada en el seu alfil i els peons. Quan més semblava que seria el blanc qui s’emportaria el punt, s’ha signat un armistici molt ben treballat pel nostre jugador.

Capítol a part mereix la partida d’en Joan, al cinquè, que ha començat amb un  plantejament de siciliana força comú, però que s’ha anat allargant, sobretot en entrar en una aguda fase tàctica per arrabassar la iniciativa, amb cops i contracops continuats, que ha fet que en Joan arribés a quedar molt collat pel rellotge. En aquestes condicions, amb un parell de minuts més l’increment, s’ha jugat pràcticament mitja hora. Partida molt dura que ha desembocat en un final de torre i dos peons per al blanc per torre i peó del visitant. Malgrat el petit avantatge, com sol passar en aquest tipus de finals, s’han acabat signant les taules, que posaven el definitiu 6 a 2 al marcador. Un matí, doncs, amb un bon resultat, i a esperar com ens va diumenge vinent a Malgrat. Ho explicarem!

Acta del matx

HOSTALRIC A 1’5 – TORDERA A 6’5

Aquest matí, i després del final accidentat de fa dos anys i de l’any sense jugar a causa de l’endimoniada pandèmia, hem pogut reprendre la Lliga Catalana per equips, i ho hem fet amb el primer equip visitant l’Hostalric A i el segon equip rebent, a casa, l’Hostalric B, en una mena de simetria que encara feia més estranya la situació. Per reblar el clau, el nostre tercer equip, que havia d’estrenar-se jugant a casa contra el Culonge i Sant Antoni C, no ha pogut jugar perquè divendres a la nit vam rebre comunicació que aquell equip es retirava de la competició.

El primer equip, doncs, ha fet el llarguíssim desplaçament fins a la vila d’Hostalric (Palau de pedra) i a un quart de deu ja ens havíem concentrat davant del local del carrer Ravalet, amb el sol tímid propi de la setmana dels barbuts. L’amic Fontanillas ja ens esperava a l’entrada per donar compliment al protocol covid que ha articulat la federació: control de certificats abans d’entrar.

El local és agradable i ben equipat, tot molt cuidat, fa una molt bona impressió. Hi ha, però, un PERÒ. Per una qüestió tècnica, NO es podia connectar la calefacció. I ja es pot entendre que una cosa així, el 23 de gener, amb temperatura propera als zero graus i amb el local ben ventilat (normativa), no té cap importància… El comentari d’en Josep (si ho arribo a saber, porto els guants, roba tèrmica, gorro i bufanda…) no podia ser més gràfic.

Temperatura a banda, el matx ha començat amb normalitat a dos quarts de deu. Això si entenem com a normalitat les estranyes sensacions que tots teníem després d’una pausa tan llarga.

Qui escriu, al tercer tauler, ha estat el primer d’acabar, i ho ha fet esgarrapant unes taules en una partida que tenia més que perduda en haver comès un error força inexplicable quan millor posició tenia.

Les partides d’en Josep, al primer, i d’en Daniel, al setè, semblaven calcades pel plantejament que els han fet les blanques (deducció: ho havien preparat!), i només han començat a diferir en un moment força clau. En Josep ha aplicat una recepta d’aparença poc vistosa però d’eficàcia provada, i ha acabat enduent-se el punt  amb claredat. En Daniel, en canvi, no ha estat tan encertat i li ha tocat patir de valent en un bosc tàctic. Al capdavall, però, n’ha sortit amb posició favorable i el rival ha rendit les armes quan encara tenia opcions de lluita.

Al segon, l’Eduard ha fet una partida eduardiana en què ho ha fet tot excepte rematar la feina, i n’ha tret unes altres taules.

En Juan, al quart, ha jugat també una partida ben bé en el seu estil, sobri, desconcertant i, sobretot, efectiu, que li ha donat un altre punt sencer. Era ell qui es meravellava veient els taulers 1 i 7 («Están jugando la misma partida!»).

En Pau, al sisè, ha picat pedra tot el matí, acumulant avantatges petits amb una paciència encomiable, i ha arribat a un final una mica superior però de molt mal guanyar, i tot i que en entrar al local, quan li han demanat el certificat de vacunació ha dit que ell volia vedella amb bolets, al final s’ha conformat amb unes taules.

La partida d’en Jacob, al vuitè, ens ha deixat per a la posteritat la pregunta gairebé metafísica: «I com carai s’ho ha fet, per guanyar?». Perquè durant una estona més que llarga les apostes devien estar 1000 a 1 per les taules. Però en Jacob n’és un mestre consumat, en això d’esclafar els apostadors…

I la darrera d’acabar, la d’en Joan, al cinquè, ha estat també una partida amb el segell «Joan». Bon plantejament teòric, bona resistència, paciència fins a arribar a un final que només podia guanyar el negre. I el selvatà s’ho ha cregut i ha abandonat, tot i que encara potser podia presentar una mica de lluita.

Un resultat força prou ampli en aquesta primera jornada i a esperar, la setmana vinent, el Badia. Ja en parlarem.

Si voleu veure l’acta de l’encontre:

acta 

Lliga social 2022

Hi podrà participar qualsevol jugador, soci o amic del club d’escacs Tordera
Per inscriure’s, caldrà contactar amb l’organització (David Martos, Lluís Puigdemont, Rafel Angelats i Dani Angelats) abans l’11 de de gener.
La idea és jugar a través de la plataforma lichess, però en cas que els jugadors ho acordin, poden jugar presencialment.

Continuar leyendo «Lliga social 2022»

Pope 64

Estudi d´Emanuel Lasker (Prússia, Berlinchen 24–12–1868 / Estats Units d´Amèrica, Nova York 11–01–1941) i Gustavus Charles Reichhelm (Estats Units d´Amèrica, Filadèfia 06–11–1839 / 30–11–1905).

Pope 64: Juguen les blanques i guanyen.

Solució: https://lichess.org/study/h1BxqiIK/EVjgeZU1#0