TORDERA A 10 – CASSÀ 0

febrer 4th, 2018

Matí de fred intens i mal temps en general, però amb resultat inflat en el matx que ens enfrontava als cassanencs.

Hem rebut amb cordialitat, com sempre, els amics de Cassà, i abans de començar a jugar hem fet tots plegats un minut de silenci en record del pare d’un jugador, mort ahir.

Hem de dir que els visitants no presentaven l’equip complet, perquè tenien algunes baixes sensibles, i en conjunt, comparant les dues alineacions, sortíem guanyant clarament en puntuació ELO. Dit això, també s’ha d’afegir que aquest fet, com sabem més que de sobres, no significa res definitiu, tal com hem comprovat tantes vegades.

El matx ha començat amb un cert equilibri, però al cap d’una hora de joc ja hi havia la sensació que totes les partides estaven ben plantejades des del nostre punt de vista i algunes semblaven prou prometedores i tot.

Per compensar la durada de la setmana passada, qui això escriu s’ha anotat el punt a la ratlla de migdia, després d’unes imprecisions del rival que l’han portat a un error definitiu.

En pocs minuts també s’alçava amb la victòria en Ferran, que ha culminat una ofensiva en tota, absolutament tota la línia del tauler. Només li ha faltat atacar també per sota la taula. Irrefutable!

En la mitja hora següent s’han decidit les partides d’en Pau, que ha fet una destrossa amb passeig de dama, i de l’Eduard, que just després d’aconseguir una mica d’avantatge s’ha avançat al carnestoltes i s’ha disfressat de boa constrictor. I ho ha fet tan bé!

Al primer, en Josep ha hagut de bregar amb una escandinava (una obertura, volem dir, no pas una sueca) que l’Albert Pi li duia preparada i que, de bones a primeres, semblava que li feia perdre peu. S’ha clavat una llarga estona i de mica en mica ha anat trobant el desllorigador. L’opció de l’altre de sacrificar una peça s’ha demostrat suïcida davant la precisió i claredat de visió del nostre jugador.

En Joan ha pogut aplicar (per fi!!!) una recepta que duia preparada perquè hi havia possibilitats raonables que jugués amb el rival que finalment li ha tocat, i ja s’havien barallat amb la mateixa variant. Amb aplom i molta contundència ha anat imposant els seus arguments fins al final.

En Jacobo ha fet un plantejament una mica dubtós, però no ha tingut dubtes a l’hora d’anar muntant un atac que, al capdavall, li ha portat una victòria molt ben treballada.

En Carles avui sí que ha pogut jugar, i ha tret a relluir la seva estimada holandesa, el mur, i l’ha conduïda de manera impecable fins a arribar al coll (en sentit figurat, és clar!) d’en Guillem Burset. Ell es queixa que costa molt guanyar, amb l’holandesa. No sé si el rival pensa el mateix…

En Juan, murri entre els murris, ha anat seduïnt el contrari fins a convèncer-lo que tenia un sacrifici molt bo per fer. I la veritat és que el sacrifici ho era, de bo… però per en Juan, és clar. Llavors, la recepta de sempre: poc a poc i bona lletra fins que el rival accepta que ja no té res a fer…

I en Daniel li ha ensenyat al seu jove rival unes quantes maneres de com no es guanya una partida. Quan ha vist que ja les havia après totes li ha semblat que no li faria cap mal si també li ensenyava com se’n guanyen.

Un resultat, al capdavall, exagerat, que segurament no fa justícia a la feina que han fet els bons amics de Cassà, però tal com diuen els de la pilota, “els escacs són així”…

I diumenge vinent, cap a la capital, a preguntar si els del Barcelona B tenen ganes de jugar unes partidetes. Us en parlarem!

Acta del matx

TORDERA B 2 – GERUNDA D 6

gener 28th, 2018

Primera ensopegada del segon equip, avui, a casa, contra l’equip gironí.

Acta del matx

PLATJA D’ARO 2’5 – TORDERA A 7’5

gener 28th, 2018

Molt bon resultat el d’aquesta segona ronda per al primer equip. Avui encaràvem la visita a l’equip baixempordanès amb el dubte de quina seria l’alineació que ens presentarien. Ens constava que en la jornada precedent no varen poder oferir el millor equip i varen encaixar una clara derrota, però es mantenia la possibilitat que avui presentessin l’equip de gala i que ens posés moltes dificultats. No ha estat així, ja que els forts dos primers taulers, ens han dit, no s’incorporaran fins més endavant.

Nosaltres ens hem beneficiat de la situació i hem arreplegat un altre punt que comença de fer un bon coixí per quan vagin més mal dades.

El matx ha anat avançant amb tranquil·litat la primera hora, si bé ja ens hem anotat el desè tauler per incompareixença del rival. En Carles, doncs, s’ha estrenat amb victòria brillant: una miniatura d’un sol moviment!

A mida que passava el temps s’han anat definint partides, i poc a poc han caigut del nostre cantó les d’en Ferran, amb un atac per terra, mar i aire, com els d’abans; la d’en Daniel, que també ha enviat la cavalleria a una càrrega imparable i ha trossejat les defenses contràries per arribar a un final més que decidit; en Jacobo, que després de més d’un intent de suïcidi (de la posició, s’entén!) que no ha arribat a bon port, ha acabat per clavar un mastegot letal al d’Aro i sumar un altre punt. Quines partides! En Joan, per la seva banda, s’ha pres tal com pertoca la seva dosi de patiment durant bona part del matí per acabar, després que el contrari provés de forçar la posició quan no tocava, emportar-se un altre punt. En Pau ha tornat a bregar amb una posició molt embolicada i difícil per a tots dos bàndols, que han acabat signant les taules.

A proa, ha passat una mica de tot. En Josep ha pilotat una moderna (vaja quina sorpresa!) difícil però que, després d’una estona amb aspecte més aviat lleig, ha aconseguit que sortís el sol i tenir opcions de punt sencer, si bé ha signat l’armistici en vista de la marxa del matx. En Juan ha fet bo, un altre cop, aquella dita castissa de “a pillo, pillo y medio”, perquè si bé ha jugat amb una mena de calculadora humana, que semblava tenir-ho tot previst i controlat, el cert és que aquest “semblava” ha agafat sentit quan el nostre jugador ha parat el seu parany i ha tret petroli d’una posició que semblava perduda. Unes taules molt ben treballades. L’Eduard, al segon, no ha ensopegat amb el camí correcte i ha hagut de retre el rei al tercer tauler.I jo mateix m’he trobat amb una altra partida molt llarga (seixanta-cinc moviments!), però que no ha presentat, de fet, gaire dificultats i que no he vist perillar en cap moment. Un altre punt que arrodonia un resultat que no deixa veure, mirat per sobre, la lluita (i el punt de sort) que hi ha hagut durant tot el matí a Platja d’Aro.

Diumenge vinent juguem a casa i rebem el Cassà. Ho explicarem!

Acta del matx

 

TORDERA B 5’5 – SANTA PAU 2’5

gener 28th, 2018

Bon inici del segon equip en l’estrena (a la baixa) de la categoria. Aquest any, amb els partits a vuit taulers, confiem de poder cobrir cada diumenge tots els llocs.

Acta del matx

VILA OLÍMPICA 3’5 – TORDERA A 6’5

gener 21st, 2018

Primera ronda, primer desplaçament i primera victòria! Aquest matí el primer equip s’ha desplaçat, per primer cop, a la Vila Olímpica per encarar el primer round de la llliga. Arribats amb temps, ens ha sorprès gratament l’enclavament del local, en ple centre comercial, nou, polit, endreçat i encara més l’hospitalitat dels nostres contrincants, que a més de donar-nos la benvinguda ens han convidat a compartir amb ells una mica d’esmorzar. Moltes gràcies per l’acollida!

Si parlem del local, però, sí que hem d’esmentar que hi havia una mica de dèficit de llum, cosa que hem millorat movent tots plegats les taules de joc per optimitzar la llum disponible.

Amb tot a punt, ha engegat el matx, amb una certa indefinició durant ben bé una hora de joc. Bones partides, però incertesa notable pel desenllaç.

De mica en mica s’ha anat escolant el temps i no ha estat fins a les 12 que en Daniel ha acordat unes taules en posició letàrgica.

Mentrestant, en Joan bregava amb un jove molt versat en teoria que li ha donat molts maldecaps. La sang freda de la veterania, però, ha acabat el joc també en armistici.

En Jacobo ha anat construint un bon atac, de manera paulatina, fins aconseguir el punt sencer de manera clara.

L’Eduard ha fet una partida Eduard, d’aquelles que només entén l’Eduard però que també només guanya l’Eduard. Si fins la seva dona li diu…!

En Pau ha lluitat quasi tot el matí buscant escletxes per on fer entrar l’espasa, però s’ha topat amb un bon mur, i també ha signat les taules.

En Ramírez, que ha fet una partida molt sòlida que semblava encaminar-se a l’empat, ha acabat recollint el fruit de l’intent de forçar-la per part del rival, i s’ha apuntat el punt sencer.

A proa, en Josep ha jugat molt bé el primer tram de partida, però s’ha deixat sorprendre una mica per una opció poc aparent del rival que l’ha deixat primer inferior i finalment li ha fet retre el rei.

En Juan, gat vell, ha anat entomant les fiblades del seu antagonista sense perdre la compostura i, com les boes, de mica en mica li ha anat estgrenyent el setge fins que l’altre, per desesperació, ha entrat en un sacrifici que l’ha deixat sense alè a l’hora d’entomar el contraatac del nostre jugador. S’ha de matinar molt, per agafar-lo mig adormit, en Juan!

Jo m’he trobat amb una partida força lineal, amb avantagtge consistent que només he hagut d’anar fent valer. Això sí, hem arribat a seixanta-tres moviments!

En Lluís, finalment, ha passat de dominar de manera convincent la partida a trobar-se en inferioritat en un final que ha acabat perdent.

Bon matí, doncs, el que hem passat a Barcelona. I bona renda que ens enduem. La setmana vinent, a Platja d’Aro (O era Rússia d’Aro?). Us en parlarem!

Acta del matx

COMENÇA LA LLIGA CATALANA PER EQUIPS!

gener 21st, 2018

Avui hem engegat, un any més, la Lliga Catalana per Equips. El nostre Club ho ha fet amb dos equips, el Tordera A a la segona divisió catalana, en el grup I, i el Tordera B a la primera provincial de Girona. Us en mantindrem informats en aquest bloc.

SANTA EUGÈNIA 5 – TORDERA A 5

març 12th, 2017

Placidesa. Avui, gairebé que amb aquesta paraula n’hi hauria prou per explicar el que ha passat.

Sortíem de can Nadal a quarts de nou per enfilar cap al local dels gironins, a Santa Eugènia. Avui no podíem presentar l’equip complet, amb baixes per diferents motius, però anàvem amb la convicció de mirar d’esgarrapar algun resultat positiu per tallar definitivament qualsevol risc que pogués donar-se a la darrera ronda si coincidien una colla de resultats inesperats d’altres encontres.

Amb aquest ànim ens hem posat a jugar, però de mica en mica les partides s’han anat encaminant cap a la nul·litat, cosa que no ens resultava pas gens negativa a nosaltres.

Quan ja s’albirava la possibilitat d’un empat general, que ens donés un valuosíssim mig punt, els jugadors que quedaven jugant ho han fet ja en aquesta direcció, sense arriscar i procurant aferrar-se a les taules, cosa que s’ha acabat aconseguint.

Resultadisme? Potser. Especulació? Qui ho sap? Tranquil·litat? Tota!

Ara no hi ha dubte que encararem la darrera partida, amb la Rubinenca, sense cap pressió afegida per la incertesa de tenir la permanència. Això serà diumenge vinent. Us ho explicarem.

Acta del matx

Fotos del matx.

20170312_09481420170312_094731

TORDERA A 7,5 – FIGUERES B 2,5

març 5th, 2017

Victòria plàcida la d’avui que neutralitza ja pràcticament del tot qualsevol risc de perdre la categoria.

Avui hem rebut el segon equip de Figueres, que venia a plantar cara com a un dels pocs cartutxos que els queden per salvar la temporada. Malgrat, però, que han presentat un equip força competitiu, només de confrontar les dues llistes la balança es decantava clarament cap al nostre costat pel que fa a ELO. Cal pensar  que ho fiaven tot a la veterania contrastada dels seus jugadors que, val a dir-ho, han lluitat bé durant tot el matí.

El matx ha començat amb un quart d’hora de retard perquè als empordanesos els faltava un dels cotxes -quatre jugadors- i hem esperat que arribessin.

Amb els rellotges en marxa han començat les partides i, com gairebé sempre, durant la primera hora ho hi ha hagut res de destacable, cadascú anava prenent posicions i es feia difícil avançar pronòstics.

Unes taules matineres de qui escriu han anat seguides de prop de la victòria d’en Pau al setè i de la d’en Daniel al novè. Les dues partides amb bons atacs i defenses no tan bones dels figuerencs.

En Carles, al vuitè, ha tombat el rei en un final sense esperances, i ha posat un punt d’emoció, però que era més aviat fictici. L’Eduard, al segon, s’ha encarregat de tornar a recordar qui manava avui, amb una victòria convincent davant d’un rival més que solvent. Estil Eduard pur, amb embolica que fa fort i desenllaç brillant.

En Joan ha cedit unes noves taules en posició que potser es podia explotar una mica més, i en Ferran s’enduia un punt sencer després d’haver trepitjat més d’un terreny minat. També el més pur estil Ferran, el que ens agrada veure.

I Ja amb els cinc punts a la butxaca, en Juan Pedro s’ha dedicat a collar fort el rival per mirar si es podia quedar el punt sencer, però al capdavall ha acabat acceptant unes taules que sentenciaven ja el matx a favor nostre.

Mentrestant, al primer hi havia una lluita intensa entre els dos primers espases, i en Josep s’ha posat el vestit de brodar i ha donat un recital de com es fan saltar totes les defenses que semblaven inexpugnables amb una precisió quirúrgica, marca de la casa. És el que tenen els artistes, que fan art.

I per arrodonir encara el matí, en Lluís s’ha acabat emportant també el punt sencer després de bregar estona llarga en una partida que feia de mal pronosticar.

Un resultat còmode que s’ajusta força al que hem vist. I amb quatre punts al sarró, molt malament haurien d’anar les coses perquè ens toqués patir.

Ara, a preparar-nos per visitar, diumenge vinent, el Santa Eugènia, que probablement també estarà amb allò que en deien “urgències històriques”.

Us ho explicarem.

Acta del partit

LLINARS 4,5 – TORDERA A 5,5

febrer 26th, 2017

Avui ens hem posat la desfressa (carnestoltes mana!) d’equip guanyador, i hem fet una rua fins al Vallès que ens ha deixat molt bon gust de boca. Qui sap si ja jornada ens haurà solucionat gairebé la temporada!

Hem sortit amb temps de Tordera per viatjar fins a Llinars, on ens esperava l’equip que fins avui dominava el torneig. Nosaltres hi acudiem amb dues baixes, la d’en Juan i la d’en Jacobo, que per motius laborals s’havien de perdre el matx. Per contra, l’equip comptava amb el doblet de Lluïsos, que junts fan un tàndem temible.

El partit ha començat amb normalitat en un local que, en volem deixar constància, ens ha sorprès gratament pel que té ja d’aspecte físic (gran, lluminós, molt ben equipat) però sobre tot pel que es veu de seguida que s’hi fa. Ens han explicat que l’activitat hi és molt intensa durant gairebé tota la setmana. No dubteu que el Llinars ha de ser un dels clubs amb més projecció de futur en els propers anys.

Seguint amb el matx, la primera hora i mitja ha estat tranquil·la, amb força equilibri en totes les partides, però de mica en mica s’han anat definint.

Unes taules matineres de qui escriu, al tercer, seguides d’un daltabaix al quart on en Ferran s’ha vist sorprès per un truc d’obertura que no li ha deixat capacitat de resposta i ha hagut d’ajeure el rei, han posat un 1,5 a 0,5 per als locals, però encara faltava molt i no es veia res clar.

En poca estona en Joan al cinquè i en Pau al sisè han signat també sengles empats (en Pau tenia un compromís i havia de marxar aviat), i es mantenia l’avantatge vallesà.

Quan L’Eduard, al segon, ha tombat el rei, però, les coses s’han posat ja una mica més difícils per a nosaltres. Dos punts començava de ser una distància considerable.

Però llavors han començat d’arribar les bones notícies. En Daniel, al vuitè, ha culminat amb bon pols una partida que ha dominat de principi a fi, en què l’adversari no ha tingut mai opcions. I en Lluís Ramírez, al novè, ha vist com el rival abandonava (podia molt bé haver-ho fet abans) després que ell l’ha atacat per terra, mar i aire i quan ja no li quedava ni una escopeta de taps per resistir. 3,5-3,5. Les espases alçades.

En Carles mentrestant havia anat fent i fent i fent, de manera que al de Llinars ja no li quedava ni espai per respirar. No ha triat el camí més fàcil o més curt, probablement, però avui en Carles s’ha retrobat amb la victòria (quan més convenia!).

I en Josep, al primer, ha donat una classe teòrica de com es guanya un final amb més alfils que gent a sant Ponç, amb una claredat d’idees i un càlcul afinat marca de la casa. Un punt que valia també el punt de l’equip. En res no canviava ja la derrota, després d’una bona lluita i d’haver tingut fins i tot possibilitats de victòria, d’en Lluís Puigdemont. La victòria, avui, volava cap al Maresme. Una victòria que ens dóna més tranquil·litat per al darrer terç de la lliga.

Diumenge vinent esperem el Figueres B a casa. Us ho explicarem.

Acta del partit

MASNOU 3’5 – TORDERA A 6’5

febrer 19th, 2017

Avui sí. Avui tocava i ho hem fet. Avui convenia guanyar per tenir una mica de tranquil·litat en la segona meitat de la lliga, i l’equip ha respost.

Aquest matí hem enfilat Maresme avall, gairebé tota la comarca, per acudir a la cita amb el Masnou. Un vell conegut. Un equip, el dels masnovins, que malda com nosaltres cada any per mantenir la categoria. Un equip, també com nosaltres, foguejat i lluitador, amb el que any rera any anem topant i pel qual tenim, d’entrada, molt de respecte. Avui, si hem de ser sincers, l’avantatge teòric queia d’entrada del nostre costat, amb  superioritat en ELO en tots els taulers. Això no obstant, es preveia una lluita aferrissada, com així ha estat, sabedors tots plegats del que estava en joc: poder afrontar el segon tram de lliga amb força garanties.

El matx ha començat, com sempre, amb equilibri, i no ha estat fins cap a les onze que s’han començat a decidir partides. En Pau, al setè, signava un empat en posició que feia patir una mica. Vista després en anàlisi, però, tampoc no sembla que n’hi hagués per tant Empat, doncs, prou correcte.

Qui escriu, al quart, ha pogut fer valer un atac sense concessions que ha obligat el contrari a retre el rei. Avantatge nostre.

En Ferran, al cinquè, ha sucumbit a un atac també a gran escala pel qual no ha encertat el pla de contenció. Nou equilibri al caseller. Incertesa.

L’Eduard, però, com la cavalleria que arriba al moment just, s’ha posat el vestit de guanyar i ho ha fet al seu estil, a cops de martell. De nou avantatge.

Al tercer, en Juan ha brodat altra  vegada una partida més que difícil, en la que només un artista com ell és capaç de fer una lectura correcta i esquivar les moltes línies que farien naufragar. Un plaer veure com juga! L’avantatge que creixia.

A proa, en Josep se les tenia amb l’Ezequiel. La vegada que fa… No es coneixen ni res, aquest parell! El masnoví, però, s’ha sortit amb la seva a l’hora d’esquivar les estocades enverinades del nostre jugador, i s’ha acabat signant la pau en una bonica -com sempre entre ells- partida.

En Jacobo, al nou, s’ha retrobat amb la victòria que feia setmanes que se li resistia. En bon moment! Col·locava el 5 a 2 que ja es veia força insalvable.

Amb tot, en Daniel havia de tornar a capitular al desè en una partida que ja feia estona que no es veia pas amb possibilitats. Un 5 a 3 que, amb l’aspecte de les dues partides que quedaven, no anunciava res de bo per als locals.

I efectivament, al cap d’una estona en Carles, al vuitè, signava unes taules en posició que havia tingut més que guanyada, però que certificaven la nostra victòria.

El colofó l’ha posat en Joan, al sisè, quan s’ha endut el punt sencer després d’haver guanyat un rival que l’ha atacat amb peces i amb peons (això és normal), però també amb sorolls, cops de mans a la taula, tombament de peces, … (això ja no és tan normal, i a més és lleig).

Un bon resultat, com dèiem, que ens permet encarar el que queda amb un cert optimisme, tot i la dificultat objectiva que representa el proper rival, el Llinars, un equip que probablement “ens va gros”. Serà diumenge vinent, i us ho explicarem.

Acta del partit