GERUNDA B 4 – 6 TORDERA A

Ha costat, la veritat sigui dita, però hem acabat enduent-nos el punt en joc en la nostra visita al Centre Cívic.

Un matí fred és el que ens hem trobat avui quan marxàvem cap a Girona. Teníem clar que ens esperava un dels equips que, tradicionalment, ens resulta incòmode. Mai no ens ha resultat fàcil un enfrontament amb els quadres gironins. Tot i que comparant les dues llistes d’ELO el nostre equip sortia millor en tots els taulers, és ben cert que el Gerunda presenta sempre un bloc molt compacte i, sobretot, molt lluitador, molt motivat. A això s’hi ha d’afegir, que no és poc, la joventut d’alguns dels seus taulers, en franca progressió.

El matx ha començat amb notable equilibri, i no ha estat fins a les 12 que s’ha decidit la primera partida, ambn repartiment del punt per qui signa.

Tres quarts d’hora més tard en Joan s’alçava amb la victòria després d’un atac gairebé total i sense treva (segons ell, l’única manera de collar l’amic Tarrús, amb qui ha jugat ja no pòques vegades).

Més bones notícies: en Carles treia mig punt d’una posició que potser no el valia, però que era molt benvingut.

I aquí, pels volts de la una, hem començat a trobar-nos amb coses «fora de guió». Per començar, en Pau (que avui jugava amb l’ajut inestimable d’una calipàndria) ha deixat escapar una posició més que prometedora (de punt segur, diria jo!) en deixar-se primer una peça i després una altra. És allò que ens passa a tots un cop només de tant en tant. Doncs a ell, dos cops seguits en una mateixa partida! De ben segur ara podrà estar deu anys, com a mínim, sense que li torni a passar.

En Fernando, per la seva banda, no encertava amb l’estratègia i, després de cedir una qualitat sense gaire compensació, s’ha llançat a un atac amb tot el que tenia a isposició, però la posició ja no ho permetia, i ha retut el rei.

Mirant la situació ens trobàvem amb un 3 a 2 per ells, però amb les cinc partides restants amb òptimes perspectives (tenint en compte que les d’en Ferran i d’en Jacobo acabaven de donar uns girs espectaculars a favor nostre.

A dos quarts de dues en Juan ha culminat una partida que ha dominat molt bé però que ha hagut de suar per convertir en un punt sencer. És com una piconadora, no s’atura fins passar per sobre del rival, per més que aquest busqui i rebusqui tots els recursos de la posició. Nova igualtat al marcador.

En Ferran, mentrestant, en contra també dels pronòstics, no ha pogut defugir un perpetu del contrari i li ha estat impossible realitzar l’avantatge de la peça. Més igualtat.

En pocs minuts ha arribat la tranquil·litat quan en Josep ha aconseguit doblegar, després de qui sap quants moviments (amb el rival contra les cordes pel rellotge) la resistència numantina que li ha plantejat el gironí. La diferència entre dos alfils i alfil i cavall, sembla ser, és que els alfils no es maregen i en canvi el cavall sí. Un final d’orfebreria. En Josep en estat pur. I la millor notícia, l’hem vist disfrutar! Ara anem bé!

No ha trigat en Jacoboa signar les taules, que ja ens donaven el cinc a cinc, després de no maniobrar prou bé en un final de torre i peons que tenia més que guanyat. En aquell moment, però, la partida que quedava, la de l’Eduard, ja no es podia perdre, i per tant, això ens assegurava el triomf.

I acabem amb aquesta partida, al segon tauler. Vells coneguts també, però l’Eduard ha anat imposant la veterania i la seva superior visió estratègica per arribar a un final de torres i peons que ha conduït de manera magistral fins al col·lapse del negre. El 4 a 6 estava servit. I qui sapsi la permanència!

La setmana que ve, a casa, rebrem el Montmeló. En donarem notícia.

acta

 

Tordera B 3,5 – 6,5 Cassà

Amb un parell de dies de retard, arriba la crònica del matx del passat diumenge del segon equip. Parlant de retards, per uns petits problemes tècnics a l’hora d’aparcar per part de l’equip visitant, el partit va començar tocats dos quarts de deu. L’equip visitant només presentava nou jugadors, quedant-se en Lluís Ramírez sense parella de ball.

Per part nostra, força  novetats respecte l’alineació de la setmana anterior (Jordi Adillón, Lluís Puigdemont, Manel, Robles en comptes de Jacobo, Arseni i Jordi Quintana). Presumiblement, presentàvem un equip una mica més potent, però tot i així l’equip rival ens superava en ELO a tots els taulers.

El Cassà es va avançar al marcador quan en Tomàs i l’Àngel van perdre les seves partides. En Manel va estar molt a prop d’estrenar la temporada guanyant, però el seu contrincant va parar-li un parany que l’hi va passar per alt. En Carlos i el seu rival van pactar taules, deixant 1,5 a 3,5 al marcador.

En Joan tenia dos peons de més. Fins aquí fantàstic, no? Doncs bé, resulta que els peons del contrincant l’hi havien castigat un alfil de cara a la paret. El jugador visitant va saber aprofitar l’avinentesa per endur-se el punt. La sensació però, per segona setmana seguida, és que en Joan és molt a prop de puntuar.

El matx semblava bastant perdut, però en Robles, en plena forma, debutava en la lliga d’enguany enduent-se el primer punt. En Lluís Puigdemont, per la seva part, firmava unes meritòries taules al segon tauler i jugant amb negres.

Amb el 3 a 5 al marcador, qui escriu no va poder estar pendent del primer tauler perquè prou feina tenia a sobreviure en la seva partida. En Jordi Adillón va haver de cedir el seu punt, de manera que el Cassà s’assegurava la victòria. El cronista, aprofitant alguna imprecisió de càlcul del seu oponent, rescatava mig punt d’una partida en què havia estat inferior des de l’obertura.

Finalment, 3,5 a 6,5. Després de dues rondes, continuem sense puntuar, però la sensació és que no sóm molt lluny de fer-ho. La setmana que ve ens desplaçarem a Sant Feliu de Guíxols per visitar un dels equips (o l’equip) més forts del grup, el Guixolenc. Serà una missió molt complicada, però lluitarem!

TORDERA A 5 – 5 COMTAL

Segona ronda d’aquesta Lliga Catlana per Equips i aquesta vegada, amb la visita del Comtal, de Barcelona. Prevèiem un matx difícil, però ens semblava que havíem de tenir les nostres possibilitats, tot i enfrontar-nos amb un rival que, sense marcar gaire diferència amb la nostra llista Elo, sí que compta amb jugadors molt bregats i que estan més en actiu que els nostres.

I la igualtat ha estat la nota dominant en bona part del matí.

A les 10 del matí signava qui escriu unes taules amb l’Àngel Monge, vell company d’equip durant una colla d’anys. La companyonia no fa sang.

No ha estat fins a les 11 que en Pau n’ha signades unes altres, després d’una Alekhine força aguda, però que ha anat perdent mordent i s’ha apagat.

En Fernando, al novè, ha donat una lliçó magistral de com caçar una dama, perquè, de fet, podia triar més d’una manera de fer-ho. I això que deia que no estava gaire en forma!

En el desè, en Jacobo ha cremat les naus, donant una qualitat per atac i, en posició que punxava més que un eriçó, també s’ha signat l’armistici abans que ningú no prengués mal. Estil Jacobo total.

Al segon, mentrestant, l’Eduard s’ha inventat uns focs artificials per fer-li entendre al rival que, per poder dir que has guanyat a l’Eduard, primer l’has de guanyar. Si en els escacs hi hagués apostes, l’Eduard arruinaria més d’un i de dos apostadors cada setmana!

Al primer, mentrestant, en Josep s’ha empassat unes taules relativament fàcils i, amb voluntat d’anar pel punt, li ha passat per alt un petit detall que ha estat suficient regal perquè el rival li arrabassés el punt. Dia espès.

Al quart la suor ja arribava gairebé fins a la taula quan en Joan ha pogut deser-se de la pressió del contrari, que durant molta estona semblava imparable. Quin un, en Joan, buscant posicions on semblaria que no n’hi ha! Com en Reshewsky de la millor època. Un altre mig punt al sarró.

Al vuitè, en Juan ha posat els colzes per defensar una posició inferior i encaminar-la a un final amb una torre i un cavall per banda, tot i que amb un peó de menys. Astut, ha parat la millor trampaque podia i quan el rival se n’ha adonat, ja havia repetit tres cops posició, i les taules fotogràfiques ens deixaven un altre mig punt.

Amb tot per decidir, i també contra el rellotge -ja ens hi té acostumats!-, en Ferran ha fet sonar la corneta i s’ha llançat a l’assalt amb la cavalleria, amb torres, dama i peons, sense mirar gaire enrera, i ha fet saltar totes les defenses que, poc abans, semblaven inexpugnables. Quin goig d’atac, Ferran! Quan engegues el següent?

I ja amb l’empat del matx a la butxaca, en Carles tenia la difícil papereta d’estirar mig punt d’un final de reis, peons i una torre per banda, amb posició difícil però rica en possibilitats. I no ha encertat amb el pla correcte per matar la posició, de manera que la cosa s’ha deteriorat fins a haver de cedir el punt. I vet aquí que a quarts de dues tornàvem a ser com al principi, amb empat al marcador.

http://www.escacs.cat/index.php/component/fce?op=20&tasca=resultats#/grup/2015005/acta/156

Palafrugell 7 – 3 Tordera B

Doncs ja hi tornem a ser pel tros; els de l’equip B també hem començat la temporada escaquista. A nosaltres ens ha tocat aixecar-nos aviat per anar fins a Palafrugell, on per cert, hem patit unes fortes ràfegues de vent.

Comentant-ho l’altre dia, ens va semblar que anant nou jugadors ja en faríem prou per guanyar, i per tant no calia fer matinar ningú més. Bromes a part, el matx ja ens donava l’esquena amb l’1 a 0 inicial i els dos més, molt matiners, que han aconseguit els jugadors locals contra els veterans de l’equip, l’Àngel i en Tomàs.

Sembla clar que quan l’equip perd 3 a 0, no és masssa bon negoci fer taules. El dia que van explicar això a classe els de Tordera no hi érem, perquè hi ha hagut una pluja de taules (Carlos, Lluís, Quintana, Angelats, Arseni, Jacobo, no sé ben bé si ha estat aquest l’0rdre) en molt poca estona que ha deixat el punt a l’Empordà. Tot sigui dit, els que les hem firmat hem provat anant i tornant d’endur-nos algun punt sencer, però no hi ha hagut manera.

Amb el partit ja decantat pels palafrugellencs, en Joan ha acabat de jugar, ell molt apurat de temps i el seu rival amb molts minuts, un final de dues torres i dama per banda. Ha estat un final d’aquells que costa identificar qui és que juga per fer taules i qui juga per guanyar, amb patacades i amenaces de patacades per les dues bandes. Al final però, la pressió del rellotge acabat sent determinant.

Finalment, 7 a 3. A criteri de qui escriu, però, hem fet mèrits perquè el marcador fós un xic més ajustat. La setmana que ve rebem el potent Cassà, des d’aquí mateix explicarem com ha anat!

TORDERA A 6 – 4 MALGRAT

Ha tornat a engegar, un any més, la Lliga Catalana per Equips. De nou, també, el nostre club hi prn part amb dos equips, enquadrats en la categoria Segona Divisió, grup I l’equip A i a Categoria Preferent de la Terrirorial de Girona l’equip B.

Aquest matí el primer equip començava rebent a casa l’equip veí de Malgrat de Mar. L’alineació estava condicionada a la sensible baixa de l’Eduard, que ha perdut recentment la seva mare (una abraçada sentida de tots plegats, Eduard!).

El matx ha començat puntualment a dos quarts de deu, i en el primer tram de joc s’ha observat una enganxosa igualtat en la majoria dels taulers, cosa que feia presagiar força patiment i, sobretot, molta incertesa fins al final. En la nostra preparació del matx valoràvem com a força temible la davantera dels malgratencs, i ens imaginàvem que les plantofades ens vindrien per aquest costat. I no ha estat ben bé així. A mig matí es decretaven les taules al primer tauler entre en Josep i en Jordi Garriga, després d’una partida on hi ha hagut molt de respecte mutu. Gats vells tots dos.

Al cap de poc era qui escriu que es trobava amb un cop tàctic que li ha passat per alt al rival, i en Joan Martorell també signava les taules.

Amb l’empat general en Carles, amb les negres, ha doblegat amb autoritat la resistència del rival i ens ha avançat al caseller.

No ha passat gaire estona perquè en Fernando, que es retrobava amb el tauler despés d’un parèntesi, deixés clara la seva classe, el seu bon criteri en endu-se un altre punt sencer.

No ha pogut, en canvi, en Ferran resistir l’escomesa d’en Pere Garriga amb les blanques, i ha hagut de retre el rei, tornant a posar emoció a l’encontre.

En poca estona, però, en Joan anotava mig punt més al tercer tauler, després d’una partida on ha superat en David Solé en gairebé tot, excepte en la resolució.

De nou una derrota, al darrer tauler, que defensava en Lluís, ha donat encara esperances als malgratencs, però el bon pols d’en Pau (veterà amb molts galons), d’en Jordi (que ha atacat de manera continuada tota la partida, com a ell li agrada) i d’en Juan José (que de mica en mica ha anat cargolant més i més el contrari fins a deixar-lo sense esma, tot i que al final, amb el resultat ja decidit, han acordat les taules) han acabat posant el 6 a 4 definitiu que ens deixava el punt a casa.

Bon començament, doncs, i ara a esperar els del Comtal, un equip que, de segur, no ensdonarà pas facilitats. En parlarem diumenge vinent.

http://www.escacs.cat/index.php/component/fce?op=20&tasca=resultats#/grup/2015005

Tordera “C” 3,5-0,5 Olot “F”

Nova visita d’un filial de l’Olot a l’Emili Vendrell (la tercera vegada a la present temporada!) i magnífica victòria de l’equip torderenc, el qual s’enfrontava a un conjunt ple de jugadors amb poca experiència com a jugadors federats, sent això un fet determinant de cara al resultat final.

La partida del cronista ha estat la primera en acabar-se després d’amenaçar-li la torre i la dama alhora amb el cavall a la meva rival. L’Àngel al tercer tauler no ha tingut compassió del seu contrincant i ha situat el 2-0 al marcador, mentre que en Roger, al quart, amb un joc molt ofensiu i vistós ha certificat la victòria del tercer equip del Tordera.

Al primer tauler en Jordi Quintana s’enfrontava davant el mateix rival que la setmana passada (pocs escaquistes poden dir això!) i signava unes amistoses taules.

Així doncs, el Tordera “C” ha acabat novè de 16 equips de la tercera provincial gironina, estant prou satisfets per la feina realitzada i amb ganes de donar guerra l’any vinent.  Malgrat això, queda un munt perquè arribi i us puguem tornar a publicar les cròniques al blog del club. Fins llavors serà!

Tordera B 4 – 4 Vilobí

El segon equip hem tancat la temporada amb un empat davant del Vilobí i… ascens a preferent!
Avui ens jugàvem molt: fins a 6 equips ens havíem de barallar pels 2 o 3 llocs que donen dret a jugar a preferent la temporada vinent. El nostre era un enfrontament directe i, tal i com era previsible, el conjunt visitant ha presentat un equip molt fort, sobretot als taulers de davant. El president vilobinenc, en Felip Mató, ens ha explicat que estava previst que si l’equip estava salvat abans de l’última ronda, entrés a l’alineació del primer equip. Les circumstàncies, però, els donaven força números de lluitar per l’ascens, de manera que han decidit fer l’equip el més fort possible.
L’Arseni i el seu contrincant, potser degut a la trascendència del matx, han preferit signar unes taules matineres. En Tomàs, que ha anat en línia ascendent al llarg de la temporada, ens ha posat a davant al marcador. En Jacobo també firmava taules, avui contra un rival que l’hi treia 141 punts d’ELO. Excel·lent, doncs, la seva temporada: 7 punts en 9 partides! La cosa, però, no pintava massa bé, ja que en Robles, tot i tenir peça de més, estava molt collat i en Manel feia estona que duia peça de menys. De fet, aquest últim, no ha trigat gaire a abandonar.
En Lluís ha intentat forçar un final igualat, i tot i no sortir-li del tot bé, ha pogut estirar unes taules que ens han mantingut dins el partit. La lluita d’en Robles ha acabat sense transformar-se en punts per nosaltres. Tot i això, el nostre company ha comentat que ha acabat amb bon gust de boca per haver fet una bona partida «guerrillera». El cronista, veient les circumstàncies, ha hagut de forçar en un mig joc molt igualat. De la mateixa manera que podria haver sortit creu, ha sortit cara, quedant en un final de torres amb dos peons passats per banda i, seguidament, equilibrant el matx a 3,5.
Tota la responsabilitat queia sobre en Carlos i el seu contrincant. Final de dues torres per banda, igualtat de peons, i el vilobinenc intentant forçar mentre en Carlos intentava que no ho pogués fer. Finalment, el jugador visitant «migforça» la situació però acte seguit recula, deixant peu a un possible forçament d’en Carlos. Aquest, però, no s’ha vist en cor d’arriscar. Al final, s’han firmat taules en la partida i en el matx.
Vist com han anat els altres resultats (llavors no en teníem ni idea), no forçar el final ha estat una bona decisió! Amb el quadre del nostre grup tancat, ja podem dir que sóm subcampions de la primera territorial gironina (potser, el pitjor subcampió de la història, amb només 5,5 punts). A més, ens hem guanyat el dret de, la temporada que ve, jugar-la a la màxima divisió provincial! Sabem que ens hi acompanyarà el Lloret i potser, el Vilobí.
D’aquesta manera tanquem la Lliga Catalana 2014 amb bon gust de boca i amb l’ascens.

SANT ADRIÀ 6,5 – 3,5 TORDERA A

Quina diferència, quan un juga perquè li va alguna cosa molt important, allò que es diu un matx a cara o creu, de quan des de tots els punts de vista no t’hi jugues gaire res. La distància que va d’una situació a l’altra rea probablement la que separava els dos equips que aquest matí s’han enfrontat a la riba del Besòs. Als adrianencs no els podia servir, i potser ni això, res que no fos una victòria. A nosaltres, qualsevol resultat només ens feia bellugar per la zona mitja de la taula, sense cap perill però també sense cap possibilitat real de donar cap campanada. I així hem engegat el que haurà estat el darrer capítol de la Lliga Catalana per Equips d’aquest any…

Les dues llistes mostraven una superioritat teòrica cap al nostre bàndol en la majoria de taulers. Però, insistim-hi, la ponderació ELO no quantifica, que se sàpiga, la motivació…

El matx ha començat amb normalitat i el primer senyal que la batalla seria dura ha estat que  després de la primera hora de joc ni de bon tros es veia res que es comencés de decidir.  Ni tampoc en passar la segona hora: partides enrevessades, amb possibilitats … pera tots dos costats!

Qui escriu ha pogut estirar unes taules en una partida difícil de comprendre, que ha passat d’un domini aclaparador a tenir dificultats serioses. I després s’ha començat de pintar la debacle. En Joan, en Carles, en Pau, en Ferran,… tots han hagut de cedir i de vegades en posicions prou prometedores. l’Eduard s’encarregava al segon de certificar un cop més la seva vàlua com a atacant, i els darrers, en Jordi i en Lluís donaven també sengles cops decisius que tornaven l’emoció. En Josep, de forma inesperada, ometia un detall que li costava la dama i la partida, en posició clarament guanyadora. I en Pere es veia abocat a defensar un final probablement indefensable, tal com s’ha acabat demostrant.

Un bon correctiu que doldria més si les conseqüències fossin unes altres. Avui, però, no ha pas aconseguit amargar-nos el dinar de final de temporada, que ens ha servit per constatar que, malgrat tot, aquest any tots tres equips han aconseguit sortir a jugar cada diumenge i fer un paper més que digne. Objectiu acomplert!

Si voleu veure l’acta de l’encontre: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=188

Tordera “C” 2,5-1,5 Olot “G”

Triomf del Tordera “C” a la primera de les dues rondes de “play-off” que disputem per a saber a quina posició exacta d’entre el novè i el dotzè de tercera provincial acabem.

Aquest matí presentàvem equip pràcticament de gala, sent quatre jugadors podent prescindir d’en Roger, que era baixa, i de l’Àngel i de l’Abel que aquesta ronda descansaven. Rebíem amb cordialitat als companys de l’Olot “G” i jugàvem en Tomàs al primer tauler, en Jordi Quintana al segon, el cronista al tercer i en David al quart.

El matx s’iniciava amb normalitat i qualsevol, veient el marcador final, podria pensar que ha estat un enfrontament que s’ha decidit als instants finals, però res més lluny de la realitat. Passada una hora i mitja de joc aproximadament en Tomàs i el cronista ens desfèiem sense complicacions dels nostres rivals i situàvem un 2-0 parcial que en certificava la nostra victòria, ja que com a molt ells només ens podien empatar i com que el nostre primer tauler ha guanyat no hi podien fer res, ja teníem la victòria a la butxaca (això diuen les normes!).

En David ha passat, ben bé en dues jugades, de tenir la partida completament guanyada havent-li pogut menjar una torre al seu rival a tenir-la totalment perduda perdent el seu peó més valuós. D’aquesta manera s’aprèn més!

Al segon tauler, partida maratoniana d’en Jordi Quintana, que passats lleugerament un quart de dos signava taules malgrat tenir un peó de més. Pel cansament acumulat comprenc la seva postura de preferir fer taules, però penso que podria haver guanyat perfectament si hagués seguit. També s’ha de dir que el jugador torderenc ho ha passat francament malament, ha tingut molts problemes a l’obertura i ha hagut de remuntar molt meritòriament per obtenir una posició favorable.

De cara a la setmana vinent ja veurem quin rival ens toca, el qual sortirà de l’enfrontament entre Olot “F” i Caldenc “B”. Si guanyés el  Caldenc “B”, ens tocaria anar a Caldes de Malavella, però si guanyés l’Olot “F”, com que tant nosaltres com ells hem jugat a casa, s’hauria de sortejar (preguem per no haver de fer el llarg trajecte cap a Olot…). Ja us explicarem com ens haurà anat, sigui davant qui sigui i a on sigui, que passeu una bona setmana!

Gerunda D 1 – 7 Tordera B

Sembla que el segon equip ha recuperat el rumb. Avui ens hem plantat al Pla de Palau davant d’un Gerunda D que, llevat d’un parell de jugadors, era molt jove.

El matí ha començat molt bé: en els primers compassos del partit l’Arseni ja duia una torre d’avantatge. Una estona després, en Manolo i en Carlos també quedaven en posicions superiors gairebé definitives. Així doncs, no hem trigat gaire a avançar-nos per 0 a 3. Mans i mànigues del cronista per forçar un final de taules mortes, però al final no hi ha hagut manera. Crec que no ha passat ni un minut des que hem signat les taules que el contrincant d’en Jacobo retia el rei, deixant el matx vist per sentència. La partida, per cert, espectacular: Just quan el jugador local l’hi ha fet un doble de torre i dama, el nostre capità ha llançat totes les peces a l’atac i, després de sacrificar dues peces, ha convertit la posició en una victòria impepinable. En Lluís Puigdemont, que després de moltes rondes tornava amb l’equip B, guanyava una partida que ha tingut controlada tota l’estona. També s’enduia el punt sencer l’altre Lluís, i finalment, en Robles signava taules deixant el marcador amb aquest clar 1 a 7.

Després d’haver atropellat avui el Gerunda D i sense saber cap més resultat del grup, l’equip està salvat del descens. A més, passi el que passi avui, tindrem alguna opció de ser segons i, per tant, de pujar. Fins i tot, es pot donar el cas que depenguem de nosaltres mateixos! En fi, millor no fer volar coloms abans d’hora… la setmana que ve rebem el potent Vilobí just abans de fer el dinar de final de temporada. Ja us explicarem què tal!