TORDERA A 4 – 6 LA LIRA

Si mai jugueu una partida d’escacs amb moltes ganes de guanyar, elegiu una línia arriscada i aneu creant una posició més i més amenaçadora, el vostre rival sacrifica la seva dama de manera dubtosa buscant turbulència tàctica i, quan heu sortit airós del temporal i només queda rematar la feina us deixeu fer un mat de la manera més estúpida, i hi afegiu que el vostre equip acaba perdent per un punt de diferència, llavors estareu a prop d’entendre l’estat d’ànim d’aquest cronista.
Però, què voleu, el joc és el joc, i cal acceptar-ho.
El matí ha estat presidit, com sempre, per la lluita. Bones victòries de l’Àngel (ja li tocava!) sense patir gaire pel temps, d’en Carles, com sempre gairebé tota la partida a la corda fluixa, i d’en Josep Mª, que avui sí que ha encertat l’esquema. En Josep Romero, aquesta vegada, ha hagut de conformar-se amb mig punt, igual que en Jacob al darrer tauler. S’ha trobat davant d’un atac fulminant en Joan Ayllón, imparable, i han patit de valent en Joan, l’Eduard i en Pau.
Segurament no era, com el Barça, el nostre dia. La llàstima és que ells encara porten set punts al segon i nosaltres, …
Si algú vol venir diumenge vinent, ens veurem a Balaguer (la Noguera), amb permís del GPS d’en Pau.

TORDERA B 4 – 4 LLORET

El segon equip segueix sense conèixer la derrota. A veure si ens fan alguna classe als de l’equip A, que no ens aniria pas malament…

S’ha presentat el Lloret amb un jugador menys, al setè tauler, i els nostres, per primer cop aquest any, feien l’equip al complet. Així, doncs, 1-0

No ha calgut gaire temps perquè s’equilibrés el matx amb una desfeta molt ràpida de l’Arseni, però en Tomàs, amb victòria també ultrarràpida, ha tornat l’avantatge, 2-1.

El degà del club, l’Abel, s’ha imposat al seu jove rival a base d’experiència.

En Jordi Adillón ha inclinat el rei davant un jugador molt superior, però en Manel ha guanyat posant ja el 4-2 al caseller.

I, quan semblava que el punt es quedaria a casa, en Lluís amb una partida difícil i en Jordi amb partida favorable, ha passat allò que passa de vegades, i s’han perdut les dues. Empat final, amb gust de … ?

CONGRÉS 6’5 – 3’5 TORDERA A

S’imposa la lògica. Aquest matí hem jugat contra un equip experimentat, pacient, dur, i que tret del primer tauler ens superava en Elo en tots els altres. Si a mig matí el matx semblava força anivellat, de mica en mica s’han anat decantant partides fins arribar a un resultat clarament desfavorable per a nosaltres.

Bona partida d’en Joan Ayllón, que s’ha mogut amb molta soltura des de l’obertura mateixa i ha anat collant fins a guanyar. Taules treballades les d’en Joan i en Pau, amb lluites molt estridents. Unes altres taules amb gust de poc les d’en Jacob, que probalbement podia treure’n el punt sencer. Final de gran estil d’en Josep, que ens està acostumant a què només ens l’imaginem guanyant (3 de 3!!) al primer tauler.

La resta, derrotes amb bones lluites, però sense massa atenuants (tot i que podria probablement al·legar-se com és d’incòmode jugar vint-i-quatre persones encaixonades en poc més de 25 metres quadrats, sense gairebé dret a moure’s ni a respirar fondo, o la poca delicadesa d’endreçar peces i fer soroll quan hi ha els problemes amb el rellotge…).

I la setmana vinent, a casa contra La Lira. S’accepten apostes.

congres congres

SANT GREGORI A 4 – 4 TORDERA B

Un altre desplaçament i el segon equip que torna a puntuar. Avui tocava visitar un sempre incòmode Sant Gregori, i el grup se n’ha sortit amb nota (més tenint en compte que, com diumenge passat, han viatjat també set jugadors i partíen amb un 1-0 en contra de sortida.

La primera partida a decidir-se ha estat la d’en Lluís, que ha abandonat després d’una bona lluita arrastrant dèficit material. Ha seguit en Toni, amb un trist negoci: guanyes un peonet i et fan un doble rei-dama (semblen les rebaixes, remat final!).

Un Arseni complet, en plena forma, s’ha endut el punt sencer (i perquè només se’n jugava un…).

En Jordi, que quan juga contra rivals superiors es vesteix de gala, ha guanyat netament (segons ell, «més que res, perquè l’equip anava perdent»).

En Daniel ha acceptat sense massa ganes un cavall que el rival s’ha entossudit a regalar-li i, com que quan li ha començat a fer falta ja no l’ha trobat enlloc, el nostre jugador, sentint-ho molt, s’ha hagut de conformar a guanyar el punt.

A les dues partides restants, que no teníen bona cara per als nostres interessos, en comptes d’acabar-les els nostres jugadors, s’han presentat dos grans mestres, en Manel i en Jordi, i han donat una lliçó de com es treu mig punt d’una posició que no en té ni mig ni cap.

I com que del que es tractava era de fer amics, doncs, això, mig punt per a cadascú i tal dia fara un any!

TORDERA A 4 – 6 CORNELLÀ

Amb la mel als llavis. Aquest matí hem viscut un matx molt anivellat, tal com es preveia abans de començar: les forces eren pràcticament equilibrades. A mesura que ha passat el temps semblava que podríem tornar a donar la campanada, ja que ens hem posat amb un dos a zero per nosaltres (partida del cronista en que el rival ha donat totes les facilitats i bon punt d’en Josep, que no ha deixat respirar l’adversari -llàstima l’escena final, que sobrava-).

L’holandesa d’en Carles ha portat el tercer punt (li té trobat el secret) i l’Àngel inclinava el seu rei.

L’Eduard avui ha optat per assegurar i, en una partida «eduardiana» ha signat unes taules importants, el mateix que feia en Pau, per impossibilitat de realitzar el mínim avantatge.

En Joan, que havia canviat l’esquema habitual per evitar sorpreses de laboratori, ha hagut de treure ell el laboratori portàtil i, en plena investigació, ha acabat deixant-se un peó … i el punt.

L’altre Joan, amb una partida valenta però amb inferioritat, ha hagut de retre el rei, no pas, però, sense buscar fins al final les possibilitats tàctiques que podíen estar amagades.

En Josep Mª ha lluitat en una posició de les que acostuma a crear i on es mou com peix a l’aigua, però una petita errada estratègica li ha acabat costant el punt.

Amb 4 a 5 al marcador, quedava la partida d’en Jacob, que mostrava una inferioritat de material notable, però ell ho ha intentat tot fins al final.

Doncs això, que no ha pogut ser. La setmana vinent ens espera el Congrés. Ens haurem de posar les piles, perquè allò d’entrar cridant «todos al suelo!» ja està molt gastat.

Fotos del matx: Cornella cornella

CASSÀ B 3’5 – 4’5 TORDERA B

Primera victòria a fora en tres anys!!! Ja tocava. El segon equip ha viatjat a Cassà i ha signat un bon matí, amb resultat ajustat, però suficient per sumar el punt en joc. Cal dir que hi han anat només 7 jugadors i que, per tant, partien amb un punt de desavantatge. La crònica oral parla de partides amb fortuna (Manel, Arseni) i una mica d’incertesa (Daniel), però tot amanit amb final feliç. Enhorabona!

TORDERA A 5’5 – 4’5 BARCELONETA

Bon començament per al primer equip, els primers sorpresos del qual hem estat nosaltres mateixos. Engegàvem amb la convicció de no passar precisament pel millor moment de forma, però a mesura que ha anat avançant el matí ha anat quedant clar que hi hauria lluita aferrissada, i els fets ho han acabat demostrant.

Amb uns ELO força igualats, lleugerament favorable als visitants, el matí ha anat desgranant resultats igualats (molt lluitats, això sí) fins arribar a un darrer tram d’infart, amb una magnífica actuació d’en Josep Romero (bona estrena com a primer tauler!!) que ha decantat el matx. Victòries treballades d’en Pau i en Jacob, i derrotes clares de l’Àngel (aquest temps!) i en Rafel (fluix).

010209

TRET DE SORTIDA DEL «PER EQUIPS 2009»

Ha començat de nou el Campionat de Catalunya per Equips. El Tordera hi presenta, com ja és habitual, dos equips: el Tordera A a 1ª Divisió Territorial i el Tordera B a 1ª Provincial de la demarcació de Girona.

Hem de dir que afrontem la temporada amb una baixa sensible (en Joan Fluvià Poyatos enguany defensarà els colors de la Unió Gracienca a Divisió d’Honor; molta sort, Joan!!!), però amb la moral de sempre (vés a saber què vol dir, això…!).

Per qui hi estigui interessat, hi haurà partit cada diumenge al local social (Emili Vendrell) fins el 29 de març (recordeu que el local té aforament limitat i no es permetrà l’entrada de multituds).

TORDERA A 5′5 – MARAGALL 4′5

Un resultat bo que ens assegurava amb escreix la permanència (només amenaçada amb un hipotètic resultat d’escàndol per part del Figueres B absolutament fora de tota lògica). Al capdavall els resultats han fet una mica de justícia a l’esforç esmerçat, i podrem sortir de nou en un dels dos grups de Primera Divisió.
De la jornada, quedarà per a l’èpica del club el final de partida d’en Joan, al primer tauler, que amb el tremp que el caracteritza ha tret petroli d’una posició erma davant d’un rival potent que ha lluitat fins a l’extenuació.
I ara, a reposar i a preparar la tempòrada vinent.

LLEIDA 8 – TORDERA «A» 2

Doncs a nosaltres ens ha semblat força bé, encara que sembli mentida. Tenim les nostres raons. Hem viatjat al Segrià amb dues baixes, l’Eduard i l’Àngel, la qual cosa ens feia pujar a uns quants dfos taulers i reforçar l’equip amb en Jordi i en Lluís, del B. Només de comparar els ELO excepte el primer tauler, força equilibrat, en tots teníem un desnivell de 150 a 288 punts a favor dels lleidatans. Francament, haver puntuat en tres taulers i mantenint a més la incertesa en tres més fins al final ho trobem més que acceptable. Nosaltres buscàvem puntuar de cara als hipotètics desempats, i ells buscaven el 10 a 0 pel mateix motiu. En el moment d’escriure aquesta crònica no sabem encara si nosaltres tenim opcions de salvar-nos, però ja se sap que el Lleida ha perdut el liderat, i això a una sola jornada del final. Ha estat, doncs, una lluita digna.
2539 Josep Oms 0′5 – 0′5 2514 Joan Fluvià Poyatos
2362 Josep Romero 1 – 0 2514 Aimen Rizouk
2485 Karen Movziszian 1 – 0 2207 Joan Fluvià Frigola
2190 Rafel Angelats 0′5 – 0′5 2425 Guillermo Baches
2386 Oussama Adal 1 – 0 2160 Pau Rodríguez
2153 Carles Vinuesa 0 – 1 2318 Ivan Martínez
2293 David Monell 1 – 0 2136 Josep Mª Pons
2097 Jacobo Vélez 0 – 1 2287 Joan Trepat
2268 Josep Mª Rodríguez 1 – 0 2071 Jordi Adillón
1981 Lluís Ramírez 0 – 1 2268 Mario Bruned

I ara, a esperar…