TORDERA B 4’5 – 3’5 GERUNDA C

Bon matí i encara millor resultat del segon equip, que fa un pas important – qui sap si decisiu – cap a la permanència. En aquest grup les expectatives són d’infart, doncs a tenor del que passi les darreres jornades els equips es poden trobar lluitant per l’ascens o pel descens per un marge irrisori de punts. Això és així perquè els canvis de categoria es copmbinen amb els de les categories superiors, i enguany es preveu una temporada força nefasta per als equips gironins que hi militen – entre altres, el Tordera A – .
Pel que fa al matx, bona victòria d’en Toni (1-0) Sacrifici espectacular d’en Tomàs en posició complicada (2-0) i acabant amb una hora vint-i-set al rellotge. Derrota de l’Abel sense massa comentaris (2-1). Nova victòria d’en Daniel en partida força igualada en joc i en errades (3-1). Taules amb classe de l’Arseni (i què, si un arriba mitja hora tard i està amb qualitat de menys?)(3’5-1’5). Emoció en les tres partides restants. En Manel l’esmicola guanyant (sap fer alguna altra cosa, aquest noi?)(4’5-1’5). Derrotes dels dos Jordis, que no alteren ja el resultat final. Resultat doblement bo, si es compta que és davant un rival directe. Serà suficient?
La setmana vinent cap a Sant Feliu. Tremoleu, ganxons!

BANYOLES B 4’5 – 3’5 TORDERA B

Podia haver sortit cara, i ha sortit creu. El Tordera B ha anat a Banyoles amb un jugador menys, com ja és costum en els desplaçaments, i s’ha trobat davant un Banyoles B que no podia permetre’s perdre si no volia patir al final. Es preveia un matí difícil.
Les partides s’han anat decidint, i amb empat a 2’5 (victòries d’en Lluís i en Manel, taules d’en Daniel i derrota d’en Jordi Quintana), l’Arseni perd quan té superioritat material, en una partida embolicada. Tot penja d’un fil. Guanya en Jordi Adillón (novament empat), però en Toni no aconsegueix rendibilitzar un final igualat i acaba cedint el punt sencer.
Queden tres rondes i naveguem pel mig de la taula. Què ens espera?
De moment, la setmana vinent, el Gerunda C ve a Tordera.

TORDERA A 1’5 – 8’5 LLEIDA

Partit d’alt nivell. El Lleida ens visita amb uns ELO estratosfèrics (250 puns superiors a nosaltres de mitjana) i ens permet jugar un matí a escacs dels bons. Com que no notem la pressió, juguem amb ganes i plantem cara … fins on podem. Al final, s’imposa la lògica elemental i el punt sencer viatja cap a la terra ferma.
Val a dir que el resultat, tot i el que hem dit, és un xic enganyós, perquè com a mínim dues partides més han estat fregant les taules (Josep Romero i Eduard Camps) i s’han perdut per errors insignificants comprensibles per la premura del temps. A més, la partida d’en Josep Mª és possible que es pogués guanyar, així com la d’en Jacob.
Cordialitat en l’ambient de principi a fi. Aquesta gent són bona gent, i en saben molt…
I la setmana que ve, cap a Sitges.

TORDERA B 4’5 – 3’5 PALAFOLLS

Com qualsevol derbi: emoció fins al final.
Decisións ràpides en els taulers joves: perd l’Abel (0-1) i guanya en Tomàs (1-1). Es rendeix en Jordi Adillón davant un rival superior (1-2) i equilibra en Daniel (2-2). Partida enrevessada de l’Arseni (alguna no ho és?) que cau del nostre cantó (3-2). Mirant les tres partides restants s’endevinaven dues probalbes taules i una derrota, cosa que deixaria com a mínim mig punt a casa. Però els derbis són així: En Jordi Quintana accepta signar les taules tot i la lleugera superioritat, en Manel tomba el rei després d’un llançar atac tipus huracà que el rival ha aturat i l’ha deixat sense material (3’5-3’5) i, quan ja es masteguen les taules i l’empat global, en Toni es desperta finalment i acaba enduent-se el punt sencer i decantant la balança. Victòria local. (I sense en Lluís!)

BALAGUER 6 – 4 TORDERA A

Tornem a tenir la sort d’esquena? Doncs, probablement. Una setmana més se’ns escapa el punt sencer i ens quedem amb la sensació que hem tingut a tocar alguna cosa més,…
Hem començat el matx, després del llarguíssim viatge amb visita intensiva a la darrera rotonda, gentilesa del GPS, i a dos quarts d’onze tenim el 0-1 perquè no es presenta el rival de l’Àngel. No ha passat massa estona i en Lluís, que reforçava el primer equip, ha concretat un atac letal incontestable. 0-2. En aquell moment, les vuit partides restants estan bullint i no es veu res definit.
en poca estona en Joan ha de cedir en un final molt subtil i aquest cronista es torna a trobar amb una dama que el contrari no vol, però es veu incapaç de materialitzar l’avantatge i signa les taules. En acostar-se migdia han hagut de retre els reis l’Eduard i en Josep, davant rivals amb ELO estratosfèric, no pas sense meritòria lluita. La resta de jocs (Pau, Carles, Josep Mª)ha acabat en taules. Capítol a part per la partida d’en Jacob, que potser haurà resultat decisiva. Quan ja es porta força més d’una hora de joc el nostre jugador s’adona que el seu rellotge només li carrega temps a ell. Ho diu al rival. En parlem amb el delegat contrari i se’ns diu que es canvia el rellotge i ja està. En aquells moments el rellotge diu que el nostre jugador ha consumit 48 minuts i el rival 4. Sobren comentaris, però segurament hi havia solucions una mica més elegants. El fet és que en Jacob, que en aquells moments estava guanyant clarament, amb la premura de temps, acaba perdent.
I ara, a esperar el Lleida.

BLANES 6 – 2 TORDERA B

Ja sabem el que és perdre. Visita gairebé veïnal la del segon equip. el matx ha començat amb unes taules d’alt nivell al segon tauler (Lluís – Eudald) entre vells coneguts. En poca estona, punt sencer per en Daniel a càrrec d’error garrafal del contrari i derrota de l’Abel previ regal de cortesia en forma de peça. En la part més internacional del matx, taules de l’Arseni i derrota d’en Manel contra dos jugadors russos. En aquest moment (3-2), encara no estava res definit. En Jordi Quintana rebutja una oferta de taules (valorant el resultat global) i l’altre Jordi, en partida molt turbulenta, després de recuperar una qualitat ha acabat retent el rei. Ja amb el matx escorat, les dues partides restants s’han acabat perdent (partides que podien entaular-se, però ja no servia de res).
I la setmana vinent, el derbi: ens visita el Palafolls. (Esperem que no es repeteixi la història d’un altre derbi recent, i que no ens expulsin algun jugador només de començar; i que «lo pelat» no jugui amb el Palafolls, és clar!)

TORDERA A 4 – 6 LA LIRA

Si mai jugueu una partida d’escacs amb moltes ganes de guanyar, elegiu una línia arriscada i aneu creant una posició més i més amenaçadora, el vostre rival sacrifica la seva dama de manera dubtosa buscant turbulència tàctica i, quan heu sortit airós del temporal i només queda rematar la feina us deixeu fer un mat de la manera més estúpida, i hi afegiu que el vostre equip acaba perdent per un punt de diferència, llavors estareu a prop d’entendre l’estat d’ànim d’aquest cronista.
Però, què voleu, el joc és el joc, i cal acceptar-ho.
El matí ha estat presidit, com sempre, per la lluita. Bones victòries de l’Àngel (ja li tocava!) sense patir gaire pel temps, d’en Carles, com sempre gairebé tota la partida a la corda fluixa, i d’en Josep Mª, que avui sí que ha encertat l’esquema. En Josep Romero, aquesta vegada, ha hagut de conformar-se amb mig punt, igual que en Jacob al darrer tauler. S’ha trobat davant d’un atac fulminant en Joan Ayllón, imparable, i han patit de valent en Joan, l’Eduard i en Pau.
Segurament no era, com el Barça, el nostre dia. La llàstima és que ells encara porten set punts al segon i nosaltres, …
Si algú vol venir diumenge vinent, ens veurem a Balaguer (la Noguera), amb permís del GPS d’en Pau.

TORDERA B 4 – 4 LLORET

El segon equip segueix sense conèixer la derrota. A veure si ens fan alguna classe als de l’equip A, que no ens aniria pas malament…

S’ha presentat el Lloret amb un jugador menys, al setè tauler, i els nostres, per primer cop aquest any, feien l’equip al complet. Així, doncs, 1-0

No ha calgut gaire temps perquè s’equilibrés el matx amb una desfeta molt ràpida de l’Arseni, però en Tomàs, amb victòria també ultrarràpida, ha tornat l’avantatge, 2-1.

El degà del club, l’Abel, s’ha imposat al seu jove rival a base d’experiència.

En Jordi Adillón ha inclinat el rei davant un jugador molt superior, però en Manel ha guanyat posant ja el 4-2 al caseller.

I, quan semblava que el punt es quedaria a casa, en Lluís amb una partida difícil i en Jordi amb partida favorable, ha passat allò que passa de vegades, i s’han perdut les dues. Empat final, amb gust de … ?

CONGRÉS 6’5 – 3’5 TORDERA A

S’imposa la lògica. Aquest matí hem jugat contra un equip experimentat, pacient, dur, i que tret del primer tauler ens superava en Elo en tots els altres. Si a mig matí el matx semblava força anivellat, de mica en mica s’han anat decantant partides fins arribar a un resultat clarament desfavorable per a nosaltres.

Bona partida d’en Joan Ayllón, que s’ha mogut amb molta soltura des de l’obertura mateixa i ha anat collant fins a guanyar. Taules treballades les d’en Joan i en Pau, amb lluites molt estridents. Unes altres taules amb gust de poc les d’en Jacob, que probalbement podia treure’n el punt sencer. Final de gran estil d’en Josep, que ens està acostumant a què només ens l’imaginem guanyant (3 de 3!!) al primer tauler.

La resta, derrotes amb bones lluites, però sense massa atenuants (tot i que podria probablement al·legar-se com és d’incòmode jugar vint-i-quatre persones encaixonades en poc més de 25 metres quadrats, sense gairebé dret a moure’s ni a respirar fondo, o la poca delicadesa d’endreçar peces i fer soroll quan hi ha els problemes amb el rellotge…).

I la setmana vinent, a casa contra La Lira. S’accepten apostes.

congres congres

SANT GREGORI A 4 – 4 TORDERA B

Un altre desplaçament i el segon equip que torna a puntuar. Avui tocava visitar un sempre incòmode Sant Gregori, i el grup se n’ha sortit amb nota (més tenint en compte que, com diumenge passat, han viatjat també set jugadors i partíen amb un 1-0 en contra de sortida.

La primera partida a decidir-se ha estat la d’en Lluís, que ha abandonat després d’una bona lluita arrastrant dèficit material. Ha seguit en Toni, amb un trist negoci: guanyes un peonet i et fan un doble rei-dama (semblen les rebaixes, remat final!).

Un Arseni complet, en plena forma, s’ha endut el punt sencer (i perquè només se’n jugava un…).

En Jordi, que quan juga contra rivals superiors es vesteix de gala, ha guanyat netament (segons ell, «més que res, perquè l’equip anava perdent»).

En Daniel ha acceptat sense massa ganes un cavall que el rival s’ha entossudit a regalar-li i, com que quan li ha començat a fer falta ja no l’ha trobat enlloc, el nostre jugador, sentint-ho molt, s’ha hagut de conformar a guanyar el punt.

A les dues partides restants, que no teníen bona cara per als nostres interessos, en comptes d’acabar-les els nostres jugadors, s’han presentat dos grans mestres, en Manel i en Jordi, i han donat una lliçó de com es treu mig punt d’una posició que no en té ni mig ni cap.

I com que del que es tractava era de fer amics, doncs, això, mig punt per a cadascú i tal dia fara un any!