Escacs Tordera

Al final ha pogut ser. Després d’un patiment portat fins a l’extrem, hem aconseguit doblegar la resistència dels masnovins i obtenir, així, l’únic resultat que a nosaltres ens garantia la permanència.

Bon dia a tothom. Un matí esplèndid pel que fa al temps, com està fent darrerament, però un matí també de suspense fins a l’extenuació.

Ha començat el matx puntualment, i en les primers embats ja s’ha evidenciat que tots vint jugadors érem molt conscients del que ens jugàvem. Per als contraris n’hi havia prou amb un empat o amb la victòria, però a nosaltres només ens servia aquest darrer resultat. Així, doncs, les espases en alt i ben esmolades!

El primer resultat que s’ha donat ha estat l’empat de qui escriu, al tercer, després de no poder superar el bon plantejament defensiu del rival.

Poca estona després es signaven també taules al primer, on en Josep ha signat l’armistici sense que la lluita hagués arribat encara al moment més àlgid, i al vuitè, on en Jacobo tampoc se n’ha sortit de forçar una posició que potser no donava ja gaire més de si.

Llavors ha arribat la primera bona notícia, quan l’Eduard, al quart, ha imposat un atac en el seu conegut estil després d’una partida una mica incerta. La millor versió de l’Eduard, en el dia més necessari!

Al segon, en Juan signava unes taules després d’haver lluitat molt meritòriament i defensant una posició que en cap moment no era fàcil. Gat vell!

I llavors arribava la segona bona notícia, quan en Lluís, al desè, s’imposava al seu jove rival en un final que ha jugat de manera modèlica. Quan en Lluís ensuma sang, no deixa pas mai la presa…

Al cinquè, en Joan ha patit de valent quan s’ha trobat amb un plantejament inesperat que l’ha fet caminar pel caire de l’abisme. Amb sang freda, però, ha afrontat la situació, s’ha refet i ha estirat un altre mig punt.

Emoció al novè, on en Carles ha reclamat taules per triple repetició, i ha calgut reconstruir la partida per a comprovar-ho. Com si fos el VAR! Sortosament per a nosaltres, la raó era d’ell, i el mig punt ens posava ja amb cinc punts.

I el mig que faltava l’ha aportat en Daniel,  al setè, després d’una lluita molt enconada, però en què ha sabut fer un plantejament infranquejable. Era el mig punt de la victòria de l’equip i de la permanència!

La darrera partida, d’en Pau,  al sisè, també s’ha lluitat fins a l’extrem, amb emoció de rellotges inclosa, però l’empat final ja no canviava el resultat global.

Un matí en que hem sabut patir de valent, però que ha acabat amb una dolça recompensa, i que ens permetrà gaudir del dinar de final de temporada amb la sensació dels deures fets.

I l’any vinent, de nou, ens retrobarem a la segona divisió catalana. Us ho explicarem!

Acta

Se’ns acaba el marge.

Bon dia a tothom. Aquest matí hem viatjat altre cop cap al Vallès, aquest cop fins a Granollers, per mirar d’agafar un dels darrers trens que podien donar-nos encara la permanència, i no ha pogut ser.

Només d’arribar al local de joc, dins del complex del Casino, ja ens hem trobat amb l’evidència que els vallesans presentaven avui el seu millor equip, un equip de gala, sensiblement superior al nostre. I no ha estat cap sorpresa, donat que ells també estan una mica a la corda fluixa i els queda, la setmana vinent, la topada amb el potentíssim Banyoles. Era lògic, doncs, que avui anessin a mirar d’assegurar, tal i com ha acabat passant.

Ha començat el matx puntualment, i en el primer tram de joc, ja a la primera hora s’ha decidit la pàrtida de qui escriu, amb un matiner empat sense gaire lluita. Tot seguit s’hi han afegit progressivament, els d’en Pau, al sisè, en Daniel, al setè i en Lluís, al desè. Per una estona semblava que tot estava encara per decidir, que podia passar tot.

La realitat, però ha estat ben bé una altra, ja que en l’hora següent s’han anat perdent consecutivament les partides d’en Josep, al primer, la d’en Jacobo, al vuitè i la d’en Juan, al segon. Això ens posava ja contra les cordes. Més comptant que les partides que quedaven no apuntaven pas gaire bé per a nosaltres.

L’empat d’en Carles, al novè, ha certificat ja la victòria dels granollerins, que encara han ampliat una mica més el marge amb la claudicació d’en Joan, al cinquè, després de no poder defensar un final molt difícil.

L’Eduard, al segon, s’ha pres la particular revenja enduent-se el punt després que el seu rival ha intentat fins a l’extenuació posar-li problemes.

Un resultat contundent, que ens encara a una ronda final a cara o creu amb el Masnou, diumenge vinent. Ho explicarem.

Acta

Jornada nefasta la d’avui pel matí, igual com la jornada passada l’equip B ha perdut la partida contra el segon classificat del grup.

De res ha servit començar molt bé la lliga, ja que al final aquestes dues derrotes ens han fet passar de la primera posició a la quarta.

Esperem que ens serveixi de lliçó per la temporada vinent.

Acta

Hem plantat cara, i no gaire res més que això.

Bon dia a tothom. Aquest matí rebíem la visita del líder, absolut dominador del campionat, i que no hem trigat a comprovar que es presentava amb l’alineació més potent possible, probablement la millor que han fet en tot el campionat. Només de comparar les dues llistes, la nostra quedava molt per sota a cada tauler.

Així doncs, es veia a venir un matx molt costerut, en el que podia donar-se tranquil·lament un resultat abassegador a favor dels del Pla de l’Estany.

Això no obstant, un cop començades les partides s’ha començat a posar de manifest que tampoc els ho posaríem gens fàcil, i la major part presentaven situacions d’igualtat d’oportunitats.

Entrat el matí, a un quart de dotze. ha saltat la primera sorpresa, quan en Joan li ha venut un mat en una al seu experimentat rival, que vés a saber per què no se n’ha adonat. I justament en una posició que, si a algú afavoria, devia ser al seu rival. Un punt que ha obert l’esperança de fer alguna cosa en positiu.

Lamentablement, en poca estona en Ferran havia de tombar el rei, després d’una partida molt tàctica en què ha prevalgut el joc del jugador francès després de cedir la dama per torre i alfil,

En Jacobo, al novè, posa va més emoció en signar unes taules que ho deixaven tot en l’aire.

El pas del temps, però ha dictat sentència en contra nostra, perquè han caigut, de manera consecutiva, les partides d’en Carles, al desè, d’en Josep, al primer, després d’haver mantingut molt bé la tensió durant molta estona, i d’en Daniel, en un final que no oferia gaires esperances.

En aquest context, de poc ha servit que qui escriu guanyés, al tercer, després d’haver proposat taules que no han estat acceptades pel jove rival.

En Juan, al segon, també havia de cedir el punt davant el joc ofegador a què l’ha sotmès el contrari, i l’Eduard signava un nou armistici, al quart, havent conduït amb molta energia tota la partida.

La darrera d’acabar, la d’en Pau, al setè, també s’ha rubricat amb un final molt ben portat pel banyolí, que no li ha donat opcions reals al nostre jugador.

Un resultat que podria ser dolorós, si no fos perquè al darrera hi ha hagut una lluita sana i valenta, que ens dóna esperança per enfrontar els dos partits que ens queden, i que presumiblement decidiran quins seran els equips que conservaran la categoria i quins no. Confiem que nosaltres sapiguem aprofitar les nostres oportunitats. Però això ho començarem de saber diumenge vinent, quan visitem un Granollers-Canovelles que també tindrà les seves urgències. Us ho explicarem.

Acta

Avui l’equip B no ha tingut un bon dia.
Abans de començar les partides ja sabíem que no ho tindríem fàcil, ja que jugàvem contra el segon classificat, encara que mirant la llista inicial semblava que hauríem de guanyar fàcilment.

Ja hem començat perdent 2 partides en el segon i 5è tauler, per sort l’Arseni en el 6è, ha guanyat clarament.
Quedaven 3 partides i semblava que es produiria la remuntada, ja que els Jordis tenien les seves partides amb bones expectatives.
Finalment, aquestes dues partides s’han perdut i ja amb tot decidit, la partida d’en Toni ha acabat en taules.

La setmana vinent anem a jugar a Hostalric, per lluitar per el 2n lloc.

Acta

Ho hem tingut a tocar, però al final se’ns ha escapat mig punt.

Molt bon dia a tothom! Aquest matí hem viatjat cap al Vallès, amb una temperatura molt agradable, i ens hem presentat a Montmeló com a visitants i no pas, precisament, al circuit.

Tot i les obres que empantaneguen una mica el centre de la vila, hem arribat molt bé a La Torreta, el centre d’entitats on té la seu el club d’escacs, i n’hem pogut gaudir a plaer, doncs es tracta d’una casa senyorial -d’indianos?- molt ben mantinguda i condicionada, una veritable mostra de bon gust.

Puntualment hem començat el matx després de constatar una certa igualtat teòrica entre les dues formacions, si bé lleument escorada cap al nostre costat.

El matí s’anava escolant plàcidament sense que hi hagués massa res clar, però a les dues hores qui escriu ha pogut imposar un atac victoriós i arreplegar el primer punt.

Poca estona després, però, en Josep, al primer, havia de tombar el rei després d’haver patit les conseqüències gens agradables d’un mal plantejament inicial.

La bona notícia saltava, però, en pocs minuts, quan l’Eduard, al quart també doblegava el rival, que mai no l’ha inquietat.

Ha trigat més estona en Joan, al cinquè, en assegurar unes taules molt ben treballades, desprfés de passar pel caire de l’abisme durant una bona estona. És en posicions així, però, que en Joan demostra tenir prou sang freda i visió del joc com per no espantar-se. Ben Jugat!

I, quan ja anàvem per la quarta hora de joc, en Daniel, al setè, també s’imposava amb claredat després d’una partida valenta que ja jugat amb molta decisió.

En aquells moments semblava que el punt viatjaria sencer cap al Maresme, però en aquest joc, com en tots, d’altra banda, no es pot dir mai…

En Carles, al novè, ha passat per alt una clavada -aquestes terribles clavades…!- que li ha costat primer una peça i després el punt sencer, en una posició en que sempre havia manat ell.

En Lluís, al desè, tampoc no encertava a plantejar bé un final que possiblement hauria acabat partint el punt, i havia d’abandonar clarament.

En Jacobo, que també ha tingut les seves opcions al vuitè, no ha pogut passar tampoc de l’empat.

Al sisè, en Pau, que havia fet també un plantejament no prou eficient, ha acabat cedint el punt després d’una bona però desesperançada lluita.

Finalment, el bon fer d’en Juan, al segon, li ha acabat donant el punt sencer després de bregar en una partida gairebé fins a l’extenuació, en una posició de les que ja ens té acostumats i que manega com ningú.

Repartiment de punts, doncs, que ens deixa un xic de mal gust, potser, però que ho deixa tot per definir a les properes rondes. Caldrà lluitar de valent, començant diumenge vinent, amb el Banyoles. Us ho explicarem.

Acta