TORDERA A 6’5 – BARCELONA C 1’5

Un matí una mica estrany, el que hem viscut aquest matí al nostre local de l’Emili Vendrell. La visita de l’equip barceloní es presentava amb la incògnita de quina alineació portaria, donat que han anat ja a dos desplaçaments presentant només quatre jugadors. A dos quarts de deu ha quedat clar que avui miraven de fer un equip més presentable, però ja ens han anunciat que un dels jugadors convocats ahir els havia dit que no podria venir. El fet és, però, que el seu primer tauler, que sobre el paper podia ser el jugador amb més potencial, tampoc no ha viatjat amb la resta, i no apareixia pel local. Així doncs, hem començat amb dos taulers (1r i 3r) sense contrincant. Segons el reglament,  al cap d’una hora això es traduïa en dos punts que pujaven al nostre caseller.

Amb aquest marge de confiança, la resta de partides s’anaven encaminant lentament cap a posicions no excessivament espectaculars, però sense massa problemes per al nostre bàndol, llevat del setè tauler, on en Daniel començava de tenir dificultats amb el desenvolupament en no haver encertat amb el pla probablement més correcte.

Pels volts de migdia en Juan, al quart, s’imposava clarament després d’haver conduït una defensa francesa amb molta veterania i seguretat fins a assolir posició clarament guanyadora.

No massa temps més tard era en Joan, al cinquè, qui també culminava un plantejament de Rui López portat amb mà ferma des de l’inici fins al final inapel·lable, una piconadora posicional.

Al vuitè, en Carles ha tret suc d’una siciliana un xic atípica que ha passat per alguna fase en què no es veia del tot clar quin podia ser el resultat final. La veterania, però, és un grau, i el nostre jugador ha acabat doblegant molt bé la resistència del rival.

Al setè, en Daniel no ha pogut encarar bé l’atac de peces del contrari, i ha acabat tombant el rei tot i haver intentant trobar el desllorigador a una posició certament difícil de defensar.

Al sisè, en Pau ha hagut d’enfrontar l’enèsim final de torres i peons que sol aconseguir amb la seva defensa Alekhine, i malgrat la superioritat teòrica del negre, no ha pogut trobar cap camí clarament guanyador i ha signat l’empat.

Mentrestant, al segon, l’Eduard ha culminat també una partida completament eduardiana, en què probablement ha gaudit plenament del seu estil, que per a molts observadors seria molt difícil d’etiquetar, fins a posar la corda al coll del rei contrari per arrabassar-li el punt.

Un resultat globalment força previsible, que ens manté en el liderat, tot esperant com es desenvoluparà el darrer terç de campionat, començant per la visita que farem diumenge a Figueres, l’altre equip que pugna seriosament pel primer lloc. Ho explicarem.

Acta del matx

SANTA EUGÈNIA 2’5 – TORDERA A 5’5

Un matí que es preveia difícil, tenint en compte que els dos equips veníem de quatre victòries consecutives, però que ha acabat decantant-se del nostre costat, probablement amb menys lluita de l’esperada.

Hem sortit de Tordera a quarts de nou, per endinsar-nos en una boira espessa que ho tapava tot. Si allò era un presagi de com aniria el dia, estàvem ben arreglats! A dos quarts de deu, per fi, ens hem trobat ja les cinc (!) expedicions per conformar el nostre equip, avui amb la novetat d’en Carles que venia per la baixa d’en Pau per covid.

El matx ha començat de manera plàcida al magnífic local de Can Ninetes, amb la impecable organització i dinamisme que són marca de la casa (grandíssim Jordi Vidal!) i les partides s’han anat dibuixant lentament sense que cap presentés cap alarma.

Només una hora de jac ha calgut, però, perquè en Daniel fes entrar el seu atac Zuckertort com un elefant en una cristalleria. El rival només ha pogut recollir els trossos com si li hagués esclatat un míssil  a mig metre. Punt per a nosaltres.

Al cap de tres quarts era aquest cronista qui s’alçava també amb la victòria davant el joc sorprenentment fluix d’un rival que, en altres ocasions, havia jugat molt millor.

I poca estona després era en Josep, al Primer, qui imposava la seva classe en un final de torres guanyat després d’haver obligat el contrari a cedir-li material decisiu.

Amb el 3 a zero i sense problemes a cap de les partides restants, no és estrany que de mica en mica hagin anat caient les taules, començant per en Juan, al quart, que les ha acceptades després d’haver portat la veu cantant tota la partida. Poca estona després era l’Eduard, al segon, qui també signava l’armistici quan ha comprovat la impossibilitat de forçar la posició sense assumir importants riscos.

Amb unes altres taules d’en Carles, al setè, se certificava la victòria de l’equip, tot i que la posició podia haver permès encara bregar per la victòria, però sempre el punt de l’equip passa per davant.

Al cinquè, en Joan també les ha signades per no allargar més una partida en què ja estava pràcticament tot dit.

I En Jacob, al vuitè, ha entrat en un  final que semblava força superior, però de mica en mica ha anat cedint l’avantatge fins que s’ha arribat també a una situació que no podia forçar cap dels dos bàndols.

Bon resultat, doncs, el d’avui, que ens consolida al capdavant del grup, a l’espera d’algun proper matx que pot presentar també dificultats. De moment, diumenge vinent rebrem, a casa, el Barcelona C. Ho explicarem!

Acta del matx

TORDERA A 6’5 – GUIXOLENC 1’5

Una nova victòria, a casa, avui contra el sempre difícil Guixolenc, amb un resultat que de cap manera reflexa la lluita que hi ha hagut i els mèrits de cada equip.

Hem començat el matx puntualment, a dos quarts de deu, i en confrontar les dues esquadres ja es preveia una lluita ben viva. Comptant, a més, que ja és un dels enfrontaments tradicionals i que moltes vegades es decideix per la mínima.  L’equip ganxó es presentava amb tres taulers molt forts per davant i en la resta la balança es tombava un xic del nostre costat.

La primera sorpresa ha saltat quan s’ha comprovat que un dels seus jugadors, al cinquè, no vindria, i per tant, el punt sencer volava cap al nostre caseller sense baixar de l’autobús. Avui en Joan no ha hagut de patir gens per endur-se’l

Amb l’un a zero, les perspectives semblaven bones, sobretot quan ja s’han començat de fer els planteigs en tots els taulers. Però el matí només començava, i a l’hora i mitja de joc ja no es podia ser tan optimista: començava d’haver-hi problemes importants en diferents taules, i el resultat ja no es veia tan clar.

La segona sorpresa l’ha protagonitzat en Jacob, al vuitè, perquè ha transformat una posició més que foradada en un contraatac triomfador, amb la col·laboració del seu veterà rival que s’ha encomanat de jugar ràpid quan més li convenia jugar amb calma. Un segon punt al sarró.

En Daniel, al setè, ha hagut d’enfrontar la versió empordanesa d’autèntic kamikaze japonès, quan el rival ha llançat a l’atac tot el que tenia, menys el bolígraf. En Dani, però, amb sang freda i càlcul exacte, ha amansit la fera fins a clavar-li un joc d’estocades que l’hi han fet …l’harakiri. Tres a zero.

Al segon tauler, l’Eduard ens ha obsequiat amb una nova entrega de la coneguda sèrie «Com engalipar un rival que ja et té guanyat a tu» i, fent aquella màgia de la qual només ell en té la recepta, ha sortit airós d’un veritable infern i el premi ha estat un altre mig punt.

Mentrestant, al quart en Juan ha aplicat una vegada més el seu mètode d’anar deixant el contrari en estat semi-letàrgic, amb maniobres i maniobres i maniobres, fins que, en una …maniobra, es fa la llum i té recompensa. Si hi hagués apostadors probablement el resultat de taules seria el més  triat per tothom, però quan juga en Juan, més val no creure-s’ho massa. És un mestre en les posicions aparentment àtones per donar-los la volta i portar les coses on ell vol. Una bona lliçó i un altre punt.

Al tercer, qui escriu ha escrit un nou capítol de la seva tetralogia sobre escapisme quan, després d’haver plantejat notablement bé la partida, s’ha vist abocat a fer un més que dubtós sacrifici de qualitat, primer, i a haver d’entregar més tard una peça per mirar de jugar un final amb remotíssimes possibilitats de taules, sinó que, mentrestant, el rellotge també anava fent la seva, i ha aparegut sobtadament la bandereta del rival quan ell pensava que encara tenia uns segons. Un punt sencer, doncs, que honestament no havia d’haver guanyat mai.

A la primera taula, el duel elèctric inèdit Josep- Fons (deuen haver jugat més que els nens d’un col·legi) s’ha presentat, com sempre, interessantíssim. Sempre fa bo de veure dos grandíssims jugadors com se les tenen sense miraments, només mirant de produir entre tots dos, una bona partida. Una hora de rellotge els ha caigut a cadascun només per les primeres deu-dotze jugades, cosa que mostra la intensitat del que estava succeint al tauler. Després la partida s’ha encaminat més cap a una lluita cos a cos intensa, per desembocar en un final lleugerament superior al nostre jugador, però que no ha pogut acabar sinó en taules.

El darrer d’acabar, al sisè, ha estat en Pau, després de jugar tal com ens té acostumats una bona defensa Alekhine, que coneix a bastament, però que s’ha anat encaminant, poc a poc, cap a l’armistici, que ha estat el resultat final.

Bon matí, doncs,  per al nostre equip, que es posiciona molt bé a la taula i va deixant enrere les angúnies de la zona de les patacades, que possiblement hauran d’assumir altres equips.

Nosaltres, diumenge vinent, visitem un altre dels feus difícils: Santa Eugènia. Ho explicarem!

Acta de l’encontre