Escacs Tordera

Avui pel matí ha estat una jornada especial per l’equip C, ja que ens hem desplaçat fins al Centre Penitenciari Puig de les Basses, prop de Figueres, per jugar contra l’Atzucac B, el qual està format per interns del centre.

Ja quan hem arribat al centre, hem deixat totes les nostres coses en una guixeta i ens han donat les identificacions corresponents per a cada jugador. Després ja hem començat a passar per el primer control com si fóssim a l’aeroport, un per un hem passat per l’arc i les nostres jaquetes i carpeta per l’escàner. Seguidament ens hem trobat 2 controls més, a cada un comprovaven la identificació de cada jugador amb la llista que tenia el funcionari corresponent. Finalment hem arribat a la sala de joc on ens estaven esperant els nostres contrincants.

El primer, segon i quart tauler hem guanyat fàcilment, ja
que jugàvem amb jugadors/jugadores menys experimentats que nosaltres. En la darrera partida, l’Eduard poc a poc ha anat collant al seu rival i finalment també ha aconseguit la victòria.

Ha estat una experiència molt positiva tant per nosaltres com per els interns i només voldríem donar les gràcies al tracte que ens han donat tots ells, especialment als educadors que ens han acompanyat en tot moment, la Mireia i l’Elias.

Acta

Podia passar, podia haver passat, qualsevol dels darrers diumenges. I avui ha passat. Avui la sort (si és que se’n pot parlar, és clar, quan parlem d’escacs) se’ns ha posat de cara. o, potser més exactament, no ens ha girat l’esquena.

Bon diumenge a tothom. Aquest matí hem fet cap a la capital, plenament conscients que per allí passava el que potser era el darrer tren que podíem agafar per no quedar-nos ja definitivament a l’andana. Un viatge sense cap problema, una Barcelona accessible, a aquella hora del matí, i un local senzill però ben condicionat, en el que s’hi jugaria, també, un altre matx, el del primer equip del Colon contra el Sant Adrià, de primera divisió. Una bona colla de vells coneguts, que ens ha dut a un munt d’encaixades i salutacions.

Puntualment ha engegat el nostre matx, i fins ben bé al cap d’una hora no s’han començat de veure algunes tendències.

En Pau, al sisè, ha signat l’empat en no poder fer valer la seva parella d’alfils contra alfil i cavall i peons doblats de l’adversari, que ha plantejat un bon esquema defensiu a base dels alfils de diferent color.

També en Joan, al cinquè, les acceptava en un final, aquest de torres i peons que possiblement podria figurar en algun llibre que es digués “Faci taules fàcilment” o alguna cosa per l’estil.

No ha trigat massa l’Eduard, al quart, a fer també unes taules després d’un atac amb sacrifici inclòs i d’haver donat un ensurt majúscul al monarca contrari, però havent arribat a un final de torre i un parell de peons contra alfil i cavall. Avui l’Eduard estava prou atent per a no deixar-se tancar la seva peça, i les taules només esperaven ja la signatura.

Qui escriu avui ha aconseguit imposar un plantejament de defensa moderna una mica arriscat, però que s’ha tornat en contra del rival quan ha pretès atacar allargant més el braç que la màniga. Aquí sí que ha caigut el punt sencer del nostre costat.

I com que les bones notícies (com les dolentes!) no venen mai soles, en pocs minuts ha arribat la grata sorpresa que en Jordi, al desè, havia reconduït una partida en què havia quedat inferior a l’obertura en una posició tàctica potent que li ha acabat donant l’avantatge d’una peça pes dos peons i, al cap de poc, la partida sencera. I això que, segons ell, està desentrenat…!

Les coses ja se’ns posaven de cara, i en Jacobo, al vuitè, ha optat per no córrer riscos amb la premura de temps i s’ha estimat més forçar unes taules que asseguraven mig punt que podia ser vital.

En poca estona, però, en Lluís, al novè, havia de retre el rei després de lluitar bravament en un final que podia haver tingut color de taules en moltes de les seves fases.

I llavors s’ha entrat en el remolí del final de matí, amb tot encara per decidir. Quedaven tres partides i el que no quedava era temps. Els sis jugadors anaven fent, poc a poc, funambulisme sobre els pocs minuts i, de vegades, segons que els restaven. Hem de dir, perquè és de justícia, que en aquesta fase del joc el local no reunia prou condicions, perquè tant dins la mateixa sala de joc com a l’avantsala hi havia un brogit més que considerable i no servia gaire de res que anéssim demanant silenci.

Amb tot,  en Daniel, al setè, ha amarrat molt bé un altre mig punt quan ja era clar que les altres dues partides pintaven prou bé. I la decisió era bona, perquè pocs minuts després en Josep doblegava el seu rival amb un final jugat en tot el taules amb estratègia brillant, i en Juan arrodonia la feina també enduent-se el punt sencer després d’haver pràcticament deixat sense respiració el rival.

Un molt bon resultat que ens torna a donar esperances de cara a lluitar per la permanència. Però això encara està per escriure. I ho començarem diumenge vinent en un nou desplaçament, aquest cop a Montmeló. Us ho explicarem.

Acta

Avui pel matí a l’equip B ens ha tocat anar cap a Girona.
Al mirar la llista del rival, semblava que obtindríem una victòria fàcil, ja que l’ELO dels nostres jugadors era molt superior al dels rivals però ja coneixíem alguns dels jugadors de la temporada passada on per cert, les coses no ens van anar gaire bé.

El 1er, 4art, 5è i 6è taulers hem guanyat relativament bé les nostres partides, quedaven dues partides que s’han allargat una miqueta més.
En Lluís en el 3er tauler, ha aprofitat una errada del seu rival per aconseguir la victòria.

Només quedava en Jordi en el 2on tauler, anava molt apurat de temps i la seva contrincant semblava que podia aconseguir alguna cosa positiva, però la qualitat del nostre jugador en un final de torres i peó de més no ha deixat escapar el punt.

Continuem una setmana més al capdavant de la classificació, la setmana vinent tenim descans.

https://escacs.cat/index.php/component/fce?op=20&tasca=resultats#/grup/2019053/acta/12578

Les possibilitats de permanència van minvant a cada jornada, i cada cop tenim menys marge per redreçar la situació.

Bon dia a tothom! Una nova ensopegada la del primer equip, avui a casa, contra el potent Rússia d’Aro (suposem que ningú no s’enfadarà pel joc de paraules).

A dos quarts de deu, com sempre, hem iniciat l’encontre ben conscients del que ens hi jugàvem. Només de mirar la llista rival, però, ja es veia que formaven amb un equip potent, si bé alguns taulers tenien un ELO inferior als nostres jugadors. La davantera, però, era molt compacta, com ha acabat reflectint l’acta.

Avançat el matí s’han signat taules al sisè, on en Ferran no ha vist pas cap manera de progressar, i al quart, en què l’Eduard ha signat la pau després d’unes quantes escaramusses.

No massa estona després s’alçava amb la victòria en Jacobo, després d’una bona partida incisiva. En aquell moment res no feia preveure que la resta de partides es definirien tant en contra nostra.

En una estona més, però, han retut els seus reis qui escriu i en Juan, al segon.

Encara amb molta lluita, han anat decantant-se les partides d’en Pau primer i d’en Daniel després, que, de tenir-la molt prometedora ha pagat caríssim una errada que li ha arrabassat el punt.

Al primer en Josep també cedia davant del seu potent rival, i el mateix havia de fer en Joan, al cinquè.

No ha fet canviar gaire les coses el punt que ha conquerit en Carles, al desè, imposant la seva tècnica i la peça de més que duia.

Un resultat gens favorable, que ens posa al caire del descens, si no som capaços de reaccionar o si no se’ns gira una mica la sort de cara… Ho veurem les properes setmanes, començant diumenge vinent, que visitarem l’Ateneu Colon. Us ho explicarem.

Acta

Incontestable la victòria del nostre tercer equip, també contra una formació de Vilobí.

Acta

Nova victòria del segon equip, aquesta vegada davant els amics de Vilobí, per un contundent 4 a 2. De mica en mica sembla que anem trobant la forma!

Acta

Una nova ensopegada del primer equip, que pot ser que comprometi la seva situació, a l’espera del que puguin donar de si les properes jornades,

Aquest matí el nostre primer equip ha viatjat cap al Baix Empordà, per encarar un partit amb el que pot ser un dels rivals directes a l’hora de lluitar per la permanència. Tots n’érem plenament conscients, i hem de dir que ens ha agradat comprovar que l’equip ganxó no podia alinear alguns dels seus jugadors més forts. A priori, doncs, semblava que la sort ens afavoria.

Ha començat el matx en un ambient un xic fred, no pas en sentit figurat, perquè hi ha una relació molt cordial amb els jugadors guixolencs, sinò pel fred real que feia, amb un mestral que es deixava notar, i que ens ha sorprès una mica a tots.

Ben aviat s’ha decidit el primer taules on en Josep i en Joaquim han signat unes taules sense massa lluita, conscients tots dos que no era pas en aquell tauler on es definiria el partit.

Semblantment li ha passat a qui escriu, que ha acceptat la proposta de taules del jugador ganxó en una posició que no prometia gaire res més

I just llavors, al desè, en Carles ha culminat una partida molt ben dibuixada estratègicament en què ha anat concentrant tota la pólvora en un mateix punt fins que ha cedit.

I en aquest moment, quan la resta de partides apuntaven a una igualtat força clara, si no a cert avantatge per als nostres jugadors, s’ha donat el fet que possiblement ha girat la truita. En Ferran no s’ha adonat de la premura de temps i li ha caigut la bandera, en posició superior. Un punt que canviava de bàndol de manera impensada.

De manera semblant, en Daniel ha equivocat un càlcul i ha passat de tenir una partida amb clares opcions de victòria a tenir-la amb perspectives de derrota que només ha pogut allunyar una mica en el temps, però que  ha acabat per costar un altre punt.

Per adobar-ho més, L’Eduard s’ha vist en un embolic del que el rival n’ha sortit prou ben parat per arrabassar-li un altre punt. En poca estona el matx se’ns havia ben girat.

Al segon, en Juan signava unes altres taules en posició pràcticament morta.

En Pau, en canvi, s’enduia el punt sencer després de bregar estona en un final que sempre ha tingut favorable.

Amb un punt per sota, la clau quedava en les dues partides que quedaven. I semblava que en les dues es podria puntuar. Il·lusió! En Jacobo ha hagut de retre el rei i, amb aquest gest, deixava ja els ganxons amb el punt en joc.

De poc ha servit, llavors, la treballada victòria d’en Joan, si no és que pugui ser-nos útil en un hipotètic desempat.

Amb tot, em sembla que la nostra moral no n’ha pas sortit tocada, i diria que seguim decidits a plantar cara en els encontres que vindran. Per començar, diumenge vinent, a casa, contra el Platja d’Aro. Ja us ho explicarem.

Bona setmana a tothom!

Acta