Escacs Tordera

Una nova derrota, la d’avui del primer equip, en un matí una mica accidentat.

Havíem de desplaçar-nos al local del Foment Martinenc, a Sant Martí, però avui se celebrava la Marató de Barcelona, que deixava tot el sector amb restriccions de trànsit notables, per la qual cosa hem optat per anar fina a Sant Adrià i des d’allà acabarf d’arribar al Clot amb el tren. El més curiós del cas és que el mateix cas s’ha donat en dos dels desplaçaments que hem fet a la ciutat comtal aquesta mateixa temporada!

Hem començat de jugar amb normalitat, si bé en Daniel, al vuitè, no estava en bones condicions, jugava medicat i, de fet, ha hagut de precipitar la partida, i l’ha perduda per problemes de salut.

I també al primer, en Josep, només de començar s’ha trobat malament i ha proposat unes taules ràpides, que el rival ha acceptat (i li ho agraïm) de seguida. Qui escriu també ha proposat taules en la fase primerenca de la partida en no veure clar que en Josep es trobés prou bé. Afortunadament, al cap d’una estona s’havia restablert força i ha pogut marxar cap a casa amb normalitat.

Segurament aquests fets, sumats a la poca pressió que teníem nosaltres pel fet d’haver fet ja quatre punts i tenir la permanència gairebé garantida i afegit a la situació diametralment oposada dels rivals, que tenien com a única opció -i que no els garanteix encara res) la d’endur-se’n el punt, és el que ha portat al marcador final. És un resultat que no és pas agradable, però que tampoc no és massa preocupant. La setmana vinent tindrem la darrera ronda, amb la visita del Guixolenc, que probablement també es vingui a jugar una mica més d’un punt. Emoció, n’hi haurà. Us n’informarem!

Acta del matx

Acta del matx

Doncs ha saltat la sorpresa. Bona i important victòria del primer equip davant del que fins avui era el líder invicte del grup, el potent Sabadell.

A dos quarts de deu i algun minut, després d’haver hagut d’entrar gairebé d’estranquis al local, per gentilesa del marxant que para just al davant i que havia posat la furgoneta just davant de la porta (això, en futbol, deu ser allò que diuen de posar l’autobús davant de la porteria!), hem començat el matx amb els vallesans. Hem de dir que no alineaven el conjunt més fort possible, però també que venien avalats per uns resultats inqüestionables: sis punts de sis encontres. El nostre respecte, doncs, absolut.

Només començar el partit s’han acordat taules al setè, per una qüestió de salut del rival, que en Pau no ha tingut cap problema en signar. El matx quedava, doncs, igual, de moment.

Conforme ha anat avançant el matí, però ja s’ha vist que les coses no se’ns posaven pas malament, i poc a poc ens hem anat creient que potser teníem possibilitats. En això, ha caigut del nostre cantó el punt d’en Daniel, que li ha passat literalment per sobre, amb negres, al sabadellenc. Indiscutible.

En Jacobo, al nou, ha pogut donar la volta a una posició que li estava presentant prou problemes, i ha arrabassat també el punt sencer. Per davant, en Juan desarmava els atacs del contrari i signava un nou armistici.

Qui escriu també ha aconseguit forçar un atac imparable i ha sumat un altre punt. Ara ja la balança queia força del nostre cantó.

En el tram final del matí s’han decidit encara les partides restants. En Ferran signava un nou empat després que el rival li havia rebutjat les taules. La posició no donava per a més.

I en Joan també les signava, en posició clarament superior, per assegurar la victòria de l’equip. Finalment, s’han acabat perdent Les partides d’en Josep, que no ha acabat d’encertar amb l’atac després d’haver entregat material i aconseguir una posició certament prometedora, i l’Eduard, que també havia entregat material en plena obertura a canvi de dinamisme en la posició, allò que a ell el fa tan feliç. En Carles, mentrestant, havia també imposat una holandesa mur de pedra, la que fa… Bona victòria!

En el còmput global, victòria clara del Tordera, que allunya un xic més el fantasma del descens (qui sap si de manera definitiva, segons i com hagin anat i vagin els resultats dels altres equips) i que pot mirar el final de lliga amb una altra cara.

Diumenge vinent, cap a la capital, amb el Foment B. Us ho explicarem!

Acta del matx

Derrota contundent del segon equip, que ja no té gaire marge de maniobra per salvar la categoria. Haurem d’estar atents a les darreres duexs rondes!

Acta del matx

Nova ensopegada del primer equip, aquesta vegada al camp del potent Granollers, que ja presenta candidatura per poder ascendir.

Aquest matí hem viatjat cap al Vallès per encarar un dels partits a priori més difícils de la temporada. Els granollerins acostumen a presentar un equip compacte i molt bregat, amb escasses escletxes.

Així i tot, hem començat amb una certa combativitat, i durant la primera hora de joc les espases es mantenien enlaire. Ha estat a partir de llavors que algunes partides han encarat ja la fase decisiva. Així, en Lluís Ramírez es veia sorprès en un parany d’obertura que li ha costat una peça. En Daniel tampoc no encertava en el plantejament i es veia abocat a defensar una posició condemnada a fer-se, al final, insostenible. En Jacobo ha estirat mig punt en una partida amb alternatives jugada amb coratge per part seva. En Ferran també signava les taules després de treballar a consciència una posició més que difícil des del punt de vista estratègic.

Al darrere, en Lluís Puigdemont se’n duia un altre mig punt després d’haver manat durant gairebé tota la partida. El cronista s’afegia a les taules en una posició que qui sap si podia haver burxat una mica més.

Per davant, tant l’Eduard, que ha entregat peça i no li ha acabat de sortir prou bé, com en Josep, que tampoc no ha encertat en el plantejament de la moderna, han cedit els punts.

En Joan ha aguantat gairebé estoicament l’atac que el rival ha obtingut a canvi d’un peó, en una escandinava dificilíssima i ha acabat doblegant el vallesà. El seu secret: ahir havia preparat, justament, aquesta línia i la tenia prou fresca. Quin un, en Joan, amb el treball de laboratori…!

I en Pau s’ha pres la revenja de diumenge passat, quan va trobar-se perdent una posició possiblement guanyada, amb la diferència que la d’avui era segurament perduda. Un joc de despropòsits (un cavall a c3 que no hi havia de ser) l’han dut a una crisi en tota la línia que ell ha encarat plantant cara com si anés guanyant. I quan el contrari més avantatge tenia, un pim-pam-pum d’aquells que només surten un cop i l’ha rebentat. Si fos futbol, dirien que “els escacs són així…”

Total, que col·leccionem un altre zero i es van reduint les possibilitats de permanència, que passen per fer un altre punt, probablement. I diumenge vinent ens visita el totpoderós Colon Sabadell Chessy B, que té encara més potència que llargada en el nom. Us en parlarem!

Acta del matx

Acta del matx

Bon empat del segon equip al camp del potent Banyoles!

Acta del matx

Una bona repassada, la que ens han donat els vallesans.

Bon dia! Avui, una mica més tard de dos quarts de deu, rebíem al nostre local l’equip dle Montmeló, un conjunt molt compacte que està integrat per gent molt jove, i que sembla tenir una molt bona projecció de futur.

Han començat les partides, i ja a la primera hora de joc algunes s’anaven escorant poc a poc cap als visitants. La primera de caure ha estat la del cronista, que no se n’ha sortit amb una Holandesa molt dura sense saber que tenia davant …un especialista en Holandesa!

En pocs minuts també s’ha decidit la partida d’en Ferran, i amb el zero a dos, tots els nostres jugadors han notat la pressió. Per arrodonir-ho, en Carles també cedia el punt i en Jacobo també abandonava una posició desesperada.

Llavors ha començat a veure’s una lluita aferrissada en els taulers que quedaven. En Joan ha tret unes taules en posició possiblement una mica inferior, i l’Eduard també signava la pau després d’una bona lluita però en posició també absolutament igualada. En Lluís s’ha tret de la màniga una combinació per guanyar una peça, però el cas és que ell tenia tres peons i el contrari en tenia …set! Contra pronòstic, ha anat collant el rival fins a fer-li signar unes taules forçades.

En Daniel també ha esgarrapat mig punt, d’una posició que probablement tenia lleugerament favorable.

En Josep, a davant, ha cedit a un atac molt ben orquestrat quan li ha fallat un truc que ha intentat per escapolir-se’n.

I la darrera partida, la d’en Pau, ha portat emoció perquè, d’una posició que semblava morta, ha mirat de forçar les coses perseguint la victòria, però ha acabat trobant-se amb unes torres del rival que tenien una activitat extraordinària que l’han acabat fent claudicat.

Un resultat una mica dolorós, però pensem que just, que ens aboca a buscar algun punt per a la tranquil·litat en algun dels matxs que ens queden. No serà fàcil.

De moment, diumenge vinent hem de visitat el Granollers-Canovelles, un conjunt força potent. Sonarà la flauta? En Parlarem!

Acta del matx

Acta del matx

Patacada del primer equip a la ciutat comtal. Aquest matí, després d’arribar fins a Sant Adrià, deixar els cotxes i agafar el tren per poder arribar fins al centre (hi havia la Mitja Marató, i era impossible acostar-se més al local) ens hem enfrontat al filial del club qui sap si amb més solera de Barcelona, un club que és el resultat de la fusió de tres clubs mítics que han anat declinant amb el temps. Deixem-ho. El cas és que, bo i presentant una llista de jugadors teòricament una mica inferiors a la nostra, ja de ben aviat hem començat a tenir la sensació que les coses podien no sortir gaire bé.

En una hora de joc en Jacobo ha hagut d’abandonar després d’un plantejament estratègic com a mínim defectuós. Al cap de poc en Ferran signava taules en posició que potser les reclamava per no prendre mal ningú. En Pau també signava l’armistici i no ha trigat gaire a fer-ho en Lluís Ramírez.

L’Eduard, avui, ha dibuixat una miniatura digna d’un escriptòrium medieval: el rival encara està buscant per on ha fallat i per on li ha entrat.

Així les coses, han començat les males notícies: qui escriu s’ha vist superat amb un atac ferotge després de no encertar a concretar un avantatge material que requeria molta finesa i ha tombat el rei. En Joan també ha cedit després d’una agonia llarga, llarga, en una posició que no admetia alternativa.

Les dues darreres han tingut signe contrari. En Lluís ha passat de tenir-la probablement guanyada a tenir-la segurament perduda. En Josep ha passat de tenir-la guanyada a tenir-la possiblement perduda, per acabar guanyant-la en gran estil. Bon final que rubricava una bonica partida.

Derrota no massa exagerada, però que ens deixa encara una mica lluny de la tranquil·litat.

La setmana vinent ens visita el potent Montmeló. Tindrem una mica de sort? Ho explicarem!

Acta del matx