En aquesta posició l´alfil falla a sostenir-se davant la força major. La diferència bàsica consisteix en el fet que l´alfil no té caselles centrals.
Comencem amb una maniobra de la torre per canviar de flanc i poder avançar el peó, limitant alhora els moviments de l´alfil al màxim:
1.g4 b3 el mètode es veu en la més senzilla de les variacions.
[Però, òbviament, els moviments de l´alfil no necessiten ser tan obligats. Les variants són nombroses i subtils, constituint un estudi particularment difícil. Analitzarem a més, únicament, la defensa més precisa, sense comentaris:
En 1993, la FIDE li va atorgar el títol de Gran Mestre Internacional de Composició d´Escacs.
Primer premi de la «British Chess Federation» de 1973.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Assaig temàtic:
1.c6? (amenaçant2.fe5#),
1. . . xc6 (variant-amenaça) 2.e5#
1. . . xc6 2.xd3#
1. . . xd6+ 2.xd6#
1. . . xf5 2.e4#
(no 2.fe5+ a causa de 2. . . e6!o2. . . f7!parada Shiffmann).
Refutació: 1…gxf3!
Joc real:
1.f4! (amenaçant2.g5#),
1. . . d7 o e8 2.xd3#
1. . . e4 2.e5#
1. . . xd6+ 2.xd6#
1. . . xf5 2.h8#
(no 2.g5+ a causa de 2. . . e6!o2. . . f7!parada Shiffmann).
Si 1. . . e4 2.g2#.
Tant el joc d´assaig com el joc real ofereixen en les quatre variants considerades dues a dues: 1) els mateixos mats en resposta a defenses diferents; 2) mats diferents en resposta a les mateixes defenses.
Es troben, doncs, reunits els elements fonamentals de l´estratègia Ruchlis i Zagoruiko, a més del mecanisme de la parada Schiffmann (dues vegades).
Eugeniusz Iwanow, Waldemar Tura, Andrej Seliwanow, Leopold Mieczyslaw Szwedowski i Piotr Murdzia.
Mado 19:
Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski.
Polònia, Zawodzie 27–08–1932.
Primer premi de l´«Il Due Mosse» de 1960.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Assaig temàtic I:
1.xf6? [ (amb idea de)2.d4#],
1. . . e6 2.h5#
1. . . e2 2.f2#
1. . . fxg4 2.xg4#
Refutació: 1. . . f3!
Assaig temàtic II:
1.d6? [ (amb idea de)2.d4#],
1. . . e6 2.xf5#
1. . . e2 2.f3#
[1. . . f3 2.xf3#]
1. . . fxg4 2.e4#
Refutació: 1…c5!
Joc real:
1.g5! [ (amb idea de)2.d4#],
1. . . e6 2.xe6#
1. . . e2 [f3] 2.h3#
1. . . fxg4 2.e4#
Si 1. . . c5 2.d6#.
Forma última del tema Zagoruiko, amb 3×3=9 mats diferents en resposta a les mateixes defenses. Els assajos temàtics -un dels quals conté tres mats donats per la dama desclavada– són naturals.
El seu harmoniós conjunt i acurats detalls fan d´aquest mecanisme magistral una esplèndida obra moderna.
Set assajos, dels quals sis són temàtics; quatre fracassen a causa del mecanisme bivalve que es dóna entre les peces blanques. Clau enginyosa i construcció perfecta. Aquest problema ha resistit a la perspicàcia de diversos especialistes.
Paul Keres (blanques) davant Gedeon Barcza (negres) en el Campionat Europeu d’escacs de 1961 a Oberhausen, Alemanya Occidental.
Estudi de Paul Keres, conegut com «l´etern campió sense corona».
Estònia (Imperi Rus), Narva 07–01–1916 / Finlàndia, Hèlsinki 05–06–1975.
Pope 59: Juguen les blanques i fan taules.
1.f5!
[El punt instructiu d´aquest estudi és que les blanques no han de fer la jugada més natural: 1.f4? aleshores perden amb 1. . . g2 2.xe3+ h4! 3.e7 f2+ 4.e3 xh2–+ arribant a una posició guanyadora molt coneguda.]
1. . . g2 2.xe3+ xh2
[Si ara2. . . h4 3.e4=defensant el peó h indirectament]
3.g5! g3 4.h4!
[4.g4? a2 5.xg3 a4+ 6.f3 a3+ 7.f4 xg3–+]
4. . . g1 5.a3 [les negres han de tornar amb la torre]
5. . . g2
[no es pot5. . . g2??per6.h3#;
i si5. . . b1 6.xg3amb el rei blanc a g4 es perdria la torre, tal com hem vist abans, però ara, senzillament6. . . b4+ 7.g4=i taules]
6.b3 g1= [i seran taules per repetició si no es vol perdre el peó].