Categoría: Solucions

Estudi de Domenico Ercole del Rio.

Itàlia, Guiglia 1723 / Mòdena 23–05–1802.

Pope 60a: Juguen les blanques i només poden entaular.

Posició tècnicament molt valuosa, on la torre i el peó no poden derrotar a l´alfil.

1.d7

[1.g6 d3+ 2.h6 c4=;

1.f7 g7=]

1. . . b3

[Un greu error seria 1. . . f7?? 2.d8+ e8 3.h6 f7 4.xe8 xf6

(4. . . xe8 5.g7+–)

5.e1+–;

Altres moviments d´alfil com 1. . . e6= també serveixen per igualar.]

2.b7

[2.f5 c2+ 3.e6 b3+ 4.e5 c4=]

2…c4=

Això és excepcional, no solament el peó ha anat massa lluny, sinó que la torre no pot explotar la posició de l´alfil.

 

*******************************************************************************

Estudi de Bernhard Von Guretzky-Cornitz.

Alemanya, 1838 / 17–10–1873.

Pope 60b: Juguen les blanques i guanyen.

En aquesta posició l´alfil falla a sostenir-se davant la força major. La diferència bàsica consisteix en el fet que l´alfil no té caselles centrals.

Comencem amb una maniobra de la torre per canviar de flanc i poder avançar el peó, limitant alhora els moviments de l´alfil al màxim:

1.g4 b3 el mètode es veu en la més senzilla de les variacions.

[Però, òbviament, els moviments de l´alfil no necessiten ser tan obligats. Les variants són nombroses i subtils, constituint un estudi particularment difícil. Analitzarem a més, únicament, la defensa més precisa, sense comentaris:

1. . . e2 2.e4 b5 3.b4 f1 4.f4 b5 5.e6 d7+ 6.d5 c8 7.h4 b7 8.h7 c8 9.e5 g4 10.h4 d7 11.f6 b7 12.e7 c6 13.h6 g4 14.d7+ b5 15.d8+–]

2.b4 a2 3.b8+ d7 4.b7+ d8 5.d7! e7 6.b2

Ja hem completat la primera fase

6. . . c4

[6. . . e6? 7.d8+ xd8 8.xe6+–;

6. . . f7 7.d2 d8 8.d6+– com a la variant principal;

6. . . g8 7.d8+ xd8 8.b8+ d7 9.xg8+– seria una altra manera de guanyar]

Ara només queda situar bé el rei: 7.d2 d8 8.d6

la resta és fàcil:

8. . . b5 9.h2 xd7 10.h8+ e8 11.g8 c8 12.xe8++–.

Mado 23:

Problema de Norman Alasdair MacLeod.

Escòcia, Glasgow 06–12–1927 / Anglaterra, Ross-on-Wye 02–10–1991.

En 1993, la FIDE li va atorgar el títol de Gran Mestre Internacional de Composició d´Escacs.

Primer premi de la «British Chess Federation» de 1973.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic:

1.c6? (amenaçant 2.fe5#),

1. . . xc6 (variant-amenaça) 2.e5#

1. . . xc6 2.xd3#

1. . . xd6+ 2.xd6#

1. . . xf5 2.e4#

(no 2.fe5+ a causa de 2. . . e6! o 2. . . f7! parada Shiffmann).

Refutació: 1…gxf3!

Joc real:

1.f4! (amenaçant 2.g5#),

1. . . d7 o e8 2.xd3#

1. . . e4 2.e5#

1. . . xd6+ 2.xd6#

1. . . xf5 2.h8#

(no 2.g5+ a causa de 2. . . e6! o 2. . . f7! parada Shiffmann).

Si 1. . . e4 2.g2#.

Tant el joc d´assaig com el joc real ofereixen en les quatre variants considerades dues a dues: 1) els mateixos mats en resposta a defenses diferents; 2) mats diferents en resposta a les mateixes defenses.

Es troben, doncs, reunits els elements fonamentals de l´estratègia Ruchlis i Zagoruiko, a més del mecanisme de la parada Schiffmann (dues vegades).

Un problema interessant.

[1. . . c6(a4) 2.g5# (2.xd3#);

1. . . e2 / xh6 / e7(g7) / a6(c4) / xc2 2.g5#;

1. . .  mou altres llocs 2.g5# (2.e5#; 2.h8#)].

Mado 22:

Problema del Dr. Cornelis (Cor) Goldschmeding (Holanda, Amsterdam 07–07–1927 / 05–02–1995).

En 1958 va ser nomenat jutge internacional de composició i en 1988 gran mestre de composició.

Primer premi del «Memorial Peris» de 1963.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent temàtic:

1. . . e7(e8) [ad libitum] 2.xf6#

1. . . e5 2.xf6# (2.h6#)

1. . . g mou [ad libitum] 2.h6#

1. . . d4 2.xe6#

Joc real:

1.xe4!! (bloqueig),

1. . . xe4 2.xf6#

1. . .  mou altres llocs [ad libitum] 2.xd6#

1. . . xe4 2.h6#

1. . . g mou altres llocs [ad libitum] 2.xh7#

1. . . e mou [ad libitum] 2.xg3#

1. . . d4 2.xe6#

1. . . dxe4 2.xe6#

Tres mats canviats i tres idèntics, però aquests últims en resposta a defenses diferents.

1. . . h6 2.g6#

1. . . xe4 2.c2#.

Un problema ric en idees, on es reuneixen els elements característics dels temes Ruchlis, Zagoruiko i Stocchi.

Mado 21:

Problema de François Michel (França, 22–04–1903 / 20–03–1977) i Jean-Pierre Boyer (França, Boulogne-sur-Mer 20–10–1935 / Bobigny 12–11–1986).

Primer premi, ex aequo, del concurs número 2 del «Problème» de 1965.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent:

1. . . b8(c7)+ ad libitum 2.e6#

1. . . (mou)+ ad libitum 2.e2#

Aquestes mateixes variants serveixen per a l´assaig temàtic:

1.d8? (amenaçant 2.c6#), refutat únicament per mitjà de 1. . . exf4!

1. . . b8(c7)+ ad libitum 2.fe6#

1. . . (mou)+ ad libitum 2.e2#

La clau 1.xe5!! (amenaçant 2.c6#) crea una casella de fugida i introdueix dos mats canviats en resposta a les mateixes defenses:

1. . . b8(c7)+ ad libitum 2.fg6#

1. . . a3(a5,b2,b6)+ ad libitum 2.fd3#

D´altra banda, conserva els mateixos mats del joc aparent en resposta a dues noves defenses (que són correccions negres):

1. . . xe5+ 2.e6#

1. . . xe5+ 2.e2#

Si 1. . . xe5 2.c3#.

Excel·lent reunió dels temes Zagoruiko i Ruchlis, amb clau ampliativa i boniques variants d´escacs creuats.

Una obra magnífica, digna del primer premi (ex aequo) atorgat pel jutge Pierre Monréal (França, 08–06–1916 / 2002).

[1. . . altres 2.c6#.]

Mado 20:

Problema de S. Schededz.

Primer i segon premi, ex aequo, del «Schaks, Riga» de 1963.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent:

1. . . e3 2.e2#

1. . . g3 2.d5#

Joc d´assaig:

1.xc6 [ (amb idea de) 2.d5#],

1. . . e3 2.e4#

1. . . g3 2.f3#

Refutació: 1. . . b3!

Joc real:

1.g7! [ (amb idea de) 2.e5#],

1. . . g3 [f3] 2.e2#

[1. . . e2 2.xe2#]

1. . . e3 2.d5#.

Zagoruiko amb una originalitat: entre els jocs aparent i real es donen mats intercanviats.

[1. . . f1 2.e5# (2.e2#);

1. . . altres 2.e5#.]

Eugeniusz Iwanow, Waldemar Tura, Andrej Seliwanow, Leopold Mieczyslaw Szwedowski i Piotr Murdzia.

Mado 19:

Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski.

Polònia, Zawodzie 27–08–1932.

Primer premi de l´«Il Due Mosse» de 1960.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic I:

1.xf6? [ (amb idea de) 2.d4#],

1. . . e6 2.h5#

1. . . e2 2.f2#

1. . . fxg4 2.xg4#

Refutació: 1. . . f3!

Assaig temàtic II:

1.d6? [ (amb idea de) 2.d4#],

1. . . e6 2.xf5#

1. . . e2 2.f3#

[1. . . f3 2.xf3#]

1. . . fxg4 2.e4#

Refutació: 1…c5!

Joc real:

1.g5! [ (amb idea de) 2.d4#],

1. . . e6 2.xe6#

1. . . e2 [f3] 2.h3#

1. . . fxg4 2.e4#

Si 1. . . c5 2.d6#.

Forma última del tema Zagoruiko, amb 3×3=9 mats diferents en resposta a les mateixes defenses. Els assajos temàtics -un dels quals conté tres mats donats per la dama desclavada– són naturals.

El seu harmoniós conjunt i acurats detalls fan d´aquest mecanisme magistral una esplèndida obra moderna.

[1. . . c6 2.d4# (2.d6#);

1. . . h3 2.d4# (2.xh3#);

1. . . xe8 2.d4# (2.e6#);

1. . . h5 2.d4# (2.e6#);

1. . . altres 2.d4#.]

Mado 18:

Problema del Dr. Santi Pirrone.

Itàlia, Catània 12–07–1920 / Acqui Terme 12–06–2006.

Primer premi del concurs de l´API de 1966.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic I:

1.a7? [ (amb idea de) 2.g2#],

1. . . c1 2.d4#

1. . . xe3 2.xe3#

Refutació: 1. . . b6!

Assaig temàtic II:

1.b7? [ (amb idea de) 2.g2#],

1. . . c1 2.d5#

1. . . xe3 2.b2#

Refutació: 1. . . c6!

Assaig temàtic III:

1.h7? [ (amb idea de) 2.h2#],

1. . . c1 2.d3#

1. . . xe3 2.c2#

Refutació: 1. . . h6!

Joc real:

1.c5! [ (amb idea de) 2.g2#],

1. . . c1 2.d6#

1. . . xe3 2.xe3#.

Zagoruiko de 4 fases (almenys dues idèntiques defenses negres a cada fase amb mats diferents).

Un task modern.

[1. . . c2 2.g2# (2.d6#);

1. . . d3 2.g2# (2.f3#);

1. . . altres 2.g2#.]

Mado 17:

Problema de Gérard Doukhan (França, 14–06–1954).

Primer premi del «Thèmes-64» de 1975.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assajos:

1.c3? Dxc3!;

1.d3? b5+!;

1.e3? xe4!;

1.f3? e7!;

1.g3? xh3!;

1.b2? D3!;

1.d3? xh3!

Joc real:

1.b1!! [ (amb idea de) 2.e6#],

1. . . d3 2.b2#;

1. . . xh3 2.xh2#;

1. . . e7 2.xh5#;

1. . . xe4 2.xe4#;

1. . . b5+ 2.xb5#;

1. . . xd7+ 2.xd7#.

Set assajos, dels quals sis són temàtics; quatre fracassen a causa del mecanisme bivalve que es dóna entre les peces blanques. Clau enginyosa i construcció perfecta. Aquest problema ha resistit a la perspicàcia de diversos especialistes.

[1. . . f7 2.e6# (2.xh5#);

1. . . g4 2.e6# (2.xg4#);

1. . . f1(f3) 2.e6# (2.g4#);

1. . . c6(c8) 2.e6# (2.b5#);

1. . . f1(f3,h1) 2.e6# (2.xh2#);

1. . . altres 2.e6#.]

Paul Keres (blanques) davant Gedeon Barcza (negres) en el Campionat Europeu d’escacs de 1961 a Oberhausen, Alemanya Occidental.

Estudi de Paul Keres, conegut com «l´etern campió sense corona».

Estònia (Imperi Rus), Narva 07–01–1916 / Finlàndia, Hèlsinki 05–06–1975.

Pope 59: Juguen les blanques i fan taules.

1.f5!

[El punt instructiu d´aquest estudi és que les blanques no han de fer la jugada més natural: 1.f4? aleshores perden amb 1. . . g2 2.xe3+ h4! 3.e7 f2+ 4.e3 xh2–+ arribant a una posició guanyadora molt coneguda.]

1. . . g2 2.xe3+ xh2

[Si ara 2. . . h4 3.e4= defensant el peó h indirectament]

3.g5! g3 4.h4!

[4.g4? a2 5.xg3 a4+ 6.f3 a3+ 7.f4 xg3–+]

4. . . g1 5.a3 [les negres han de tornar amb la torre]

5. . . g2

[no es pot 5. . . g2?? per 6.h3#;

i si 5. . . b1 6.xg3 amb el rei blanc a g4 es perdria la torre, tal com hem vist abans, però ara, senzillament 6. . . b4+ 7.g4= i taules]

6.b3 g1= [i seran taules per repetició si no es vol perdre el peó].

Mado 16:

Problema de W. Barclay.

Primer premi del «Christian Science Monitor» de 1966.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

La retirada del d4 blanc suggereix immediatament 2. d5 mat, però hi ha molt on triar, com es desprèn d´aquests assajos plausibles:

1.a2? b7!

1.f7? e6!

1.e4? f4!

1.c4? b7!

1.f3? b7!

En el joc real, aquest alfil es mou efectivament, encara que no per cedir a la dama la casella d5.

1.c6!!  (atzucac, bloqueig)

1. . . d5

[1. . .  mou (ad libitum) 2.h8#;

1. . . c4 2.xc4#;

1. . .  altres jugades (ad libitum) 2.c4#;

1. . . e4 2.xe4#;

1. . . xd3 2.e4# (2.e2#);

1. . .  altres jugades (ad libitum) 2.e4#;

1. . . f2 2.xf2#;

1. . .  altres jugades (ad libitum) 2.f2#]

2.e5#.

L´assaig 1.f4? (provocant igualment un bloqueig) es refuta brillantment mitjançant 1. . . b2!! (clavant la torre blanca de c2).

Un problema ple de reclams, contra el qual s´han estavellat algunes de les més agudes ments.