Web del Club d’ Escacs Tordera
Mado 32:
Problema de Lev Ilyich Loshinsky.
Polònia, Varsòvia 17–01–1913 / Rússia, Moscou 19–02–1976.
Primer Premi del «concurs del club de Sverdlovsk» de 1940.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
1.a4! (amenaçant 2.d6#),
1. . . fxe4 2.a5#
1. . . xe4 2.c6#;
1. . . xe4 2.xa1#
1. . . xe4 2.b8# (2.b8#)
1. . . xe4 2.h8# (2.h8#)
1. . . xe4 2.c3#
Un Stocchi de gran classe.
[1. . . d4 2.e7#;
1. . . c3 2.d6# (2.xc3#);
1. . . altres 2.d6#.]
Mado 31:
Problema de Petrus Overkamp (Holanda).
Segon premi del «concurs jubilar holandès» de 1951.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
1.f2
(amb 7 amenaces simultànies de mat: 2.e1#; 2.d3#; 2.e4#; 2.c5#; 2.f4#; 2.c3#; 2.d4#, que es realitzen alternativament, com segueix),
1. . . exf5 2.e1#;
1. . . xg3 2.d3#;
1. . . xg3 2.e4#;
1. . . xh4 2.c5#;
1. . . xf2 / xf2 2.f4#;
1. . . f mou (ad libitum) 2.c3#;
1. . . axb4 2.d4#.
Mecanisme molt precís que presenta en forma de task el conegut tema Fleck.
Mado 30:
Problema de Harald Eliassen (Noruega, 05–10–1900).
Segon premi de la «British Chess Federation» de 1963–1964.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
1.d1! [ (amb idea de) 2.d2#],
1. . . xb8 (variant-amenaça) 2.d2#
1. . . xb3 2.ec3#
1. . . xc5 2.xc5#
1. . . d7 2.d6#
1. . . f7 2.f6#
1. . . g7+ 2.g5#
1. . . d3 2.g3#
1. . . c1 2.ef2#
Si 1. . . xb3 2.b2#.
Rosassa completa del cavall blanc en atac per mitjà d´una bateria. Clau ampliativa i escacs creuats, etcètera.
Un task que sempre agrada.
[1. . . d2 2.xd2# (2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.ef2#);
1. . . d4 2.d2# (2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.ef2#);
1. . . f2 2.d2# (2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.exf2#; 2.c3#);
1. . . g1 2.d2# (2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.ef2#; 2.c3#);
1. . . xc5
2.d2# (2.xc5#; 2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.ef2#; 2.c3#);
1. . . axb3 / cxb3 / ba7 / c7(e7,h7)
2.d2# (2.ec3#; 2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.g3#; 2.ef2#);
1. . . altres 2.d2#.]
Mado 29:
Problema d´Alexander (Sándor) Pituk.
Eslovàquia, Banská Štiavnica 26–10–1904 / 30–04–2002.
Tercer premi del «Ceskoslovenski Sach» de 1962.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
La retirada del e4 (amenaçant 2. e4 mat) salta a la vista, però hi ha molts llocs on anar. Els set assajos temàtics que segueixen són refutats de set maneres diferents:
1.ec3? e2!;
1.ec5? e6!;
1.d2? 2xc4!;
1.d6? 6xc4!;
1.f6? c8!;
1.g5? f2!;
1.f2? xf2!
Joc real:
1.g3! (amenaçant 2.e4#),
1. . . e2 2.c3#;
1. . . e6 2.c5#;
1. . . 2xc4 2.d2#;
1. . . 6xc4 2.d6#;
1. . . c8 2.g7#;
1. . . f2 2.e3#.
El task de la rosassa completa del cavall blanc en els assajos i el joc real, tot això construït amb elegància.
[1. . . g5 2.e4# (2.f5#);
1. . . e3 2.e4# (2.xe3#);
1. . . h2 2.e4# (2.e3#);
1. . . c5 2.e4# (2.xc5#);
1. . . b6(d6,f6) 2.e4# (2.c5#);
1. . . c3 2.e4# (2.xc3#);
1. . . a2(b2,d2,g2,h2) 2.e4# (2.c3#);
1. . . f2 2.e4# (2.c3#; 2.e3#);
1. . . altres 2.e4#.]
Estudi de Josef Moravec.
Txecoslovàquia, 20–03–1882 / 29–08–1969.
Pope 61: Juguen les blanques i guanyen.
Aquest estudi és en si mateix una lliçó.
Del mateix pot aprendre´s:
a) Alguna cosa sobre la velocitat dels reis.
b) Un factor característic del final de partida: que una coronació pot arribar a ser inútil a causa d´un mat.
c) Un recurs aprofitable per a coronar un peó (aquest és el recurs latent en la clau).
d) Quan això s´aprecia, un bonic ensenyament sobre els duels entre torre i cavall.
Aquí està la solució:
1.h7!
[No es poden perdre temps movent la torre.
En quant a 1.xg7? h4 2.g6 h3 3.g5 h2 4.g4 h1 ens hem de conformar amb les taules 5.a1+=
(ja que ara no es pot 5.g3? h8–+) ]
1. . . h4 2.g6 h3 3.g5 h2 4.g4 g5!
Aquesta jugada complica molt la victòria blanca.
[4. . . h1? 5.g3 el peó negre de g7 evita que la dama pugui parar l´escac 5. . . f1
(5. . . h7 6.a1+ b1 7.xb1#)
6.a1+ e2 7.xh1+–;
4. . . h1 aquest final amb el cavall a la cantonada es perd 5.f3 g5 6.d2 g4+ 7.xg4 f1 8.f3 e1 9.a2+– i cau el cavall.]
5.g3 h1+
Una «subcoronació». Les variacions són nombroses. Basti aquí una línia principal:
[5. . . h1 6.a1#]
6.f3 g4+ 7.xg4 f2+ 8.f3 d3
Per guanyar aquest final no s´ha de permetre que el rei i el cavall negre es reagrupin a les caselles centrals.
9.a4!
Jugada molt fina que allunya el cavall del rei (encara que ni ha més que també guanyen).
[Per exemple, si 9.g2+? f1 10.h2 e1+= amb un joc correcte de les negres la partida acabarà en taules.]
9. . . h2
[9. . . c5 10.d4 e6 11.d1+ h2 12.d5 g1 13.g3 f1 14.f5+ g1 15.e5 f1
(15. . . d4 16.e1#)
16.xe6+–]
10.h4+ g1 11.d4 c5 12.d2 e6 13.g3 f1 14.d5 c7
15.e5 a8 16.f3 g1 17.e2 b6 18.g2+ h1
[18. . . f1 19.b2+–]
19.f2 d5 20.g8 f4 21.h8+ h3+ 22.xh3#.
Eugeniusz Iwanow, Waldemar Tura, Andrej Seliwanow, Leopold Mieczyslaw Szwedowski i Piotr Murdzia.
Mado 28:
Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski.
Polònia, Zawodzie 27–08–1932.
Primer premi del «Thèmes-64» de 1974.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Joc aparent (temàtic):
1. . . g5 2.h4#
1. . . g2+ 2.f2#
Joc real:
1.e2! (amenaçant 2.d4#),
1. . . g5+ 2.f4#
1. . . g2 2.df4#
Intercanvis estratègics dels efectes produïts per les jugades defensives de les dues peces negres i . Tal és la substància del tema A2 del primer match de la F.I.D.E.
Clau ampliativa i joc actiu de bateria.
Si 1. . . xe6 2.e4#.
[1. . . xg3 / xg3 2.d4# (2.xg3#);
1. . . d4 2.xd4#;
1. . . altres 2.d4#.]
Mado 27:
Problema d´Eeltje Visserman.
Holanda, Blokzijl 24–01–1922 / La Haia 23–03–1978.
Primer premi del «Probleemblad» de 1968.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Assaig temàtic I:
1.dxf2? (amenaçant 2.g4#),
1. . . e5 2.d3#
1. . . xb2 2.xe6#
Refutació: 1. . . xb2!
Assaig temàtic II:
1.hxf2? (amenaçant 2.e4#),
1. . . g5 2.h3#
1. . . xb2 2.h4#
Refutació: 1. . . xb2!
Joc real:
1.xf2! (amenaçant 2.h4#),
1. . . xb2 2.xe6#
1. . . xb2 2.h4#
1. . . xe7 2.c5#.
Tres moviments «switchback» de tres peces blanques en resposta a les tres fugides del rei, autoritzades pels assajos temàtics i el joc real.
Una obra d´agradable harmonia.
[1. . . xe7 2.h4# (2.d4#);
1. . . 6f7 / g8 2.h4# (2.c5#);
1. . . b6(b7) / bb8 2.h4# (2.h4#);
1. . . a8(c8,d8,f8,g8) / eb8 2.h4# (2.xe6#);
1. . . a1(a3,a4,a5,a6,a7,a8,b1) 2.h4# (2.xe6#);
1. . . b3 2.h4# (2.xe6#; 2.h4#);
1. . . altres 2.h4#.]
Mado 26:
Problema de Viktor Oleksandrovich Melninchenko.
Ucraïna, 05–08–1939 / 11–02–2009.
Segon premi del «Chess Life» de 1970.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Assajos:
1.f6? e4!
1.f6? e4!
1.e4? b6!
1.b1? b6!
Joc real:
1.f6! [ (amb idea de) 2.xd4# i 2.a6#] amb les variants-amenaces:
1. . . xf6 2.xd4#
1. . . xf6 2.a6#
I les variants temàtiques:
1. . . e4 2.xd3#
1. . . e4 2.e3#
Novotny i Grimshaw en els jocs virtual i real.
Si 1. . . xd5 2.xd5# (*).
Altres Assajos:
1.c6? axb4!
1.ag6? axb4!
1.xh6? axb4! (1. . . e6; 1. . . e6)
1.xa5? f8! (1. . . c6)
Aquests dos últims, tot i que els diu l´autor no ho són, en canvi, sí que ho són els dos següents que no dóna l´autor:
1.d6? xd6!
1.a1? axb4!
Un problema que ha fet veritables estralls entre els «solucionistes».
[(*) 1. . . axb4 / e6 / e6 2.xd4#;
1. . . b8 2.xd4# (2.e3#);
1. . . h4 2.a6# (2.c6#);
1. . . g6 2.xd4# (2.a6#; 2.xd3#);
1. . . e3 2.xd4# (2.a6#; 2.xe3#);
1. . . a8(c8,d8,f8) 2.xd4# (2.a6#; 2.e3#);
1. . . g6 / h1(h2,h3,h5) 2.xd4# (2.a6#; 2.c6#);
1. . . altres 2.xd4# (2.a6#).]
Mado 25:
Problema de Touw Hian Bwee.
Indonesia, Java, Pekalongan 18–11–1943.
Primer premi del «Memorial F. Kuiper» de 1972.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Joc aparent:
1. . . cxb3 2.d4#
1. . . d4 2.cxd4#
1. . . c7 2.xe7#
1. . . g3 o gxh3 2.f4#
1. . . juga 2.xd5#
Joc real:
1.f4!! (bloqueig),
1. . . cxb3 2.d3#
1. . . d4 2.xd4#
1. . . c7 2.xc7#
1. . . g3 2.e6#
1. . . juga 2.xg6#
Un «bloqueig complet» amb tots els mats canviats.
La clau, ampliativa, permet un mat afegit:
1. . . xf4 2.d6#.
Roland Lecomte i Jean Morice, Messigny 2002
Mado 24:
Problema de Jean Morice (França, 16–08–1930).
Segon premi del «Thèmes-64» de 1975.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Assajos temàtics:
1.g4? (amenaçant 2.e3# o 2.e5#), e5+; 2.xe5#.
Refutació: 1. . ., xf1!
1.fd3? (amenaçant 2.b2# o 2.e5#), h2+ o e5+; 2.xe5#.
Refutació: 1. . ., f4!
1.e4? (amenaçant 2.d2#), xf1; 2.e6#.
Refutació: 1. . ., c5!
Joc real:
1.d1! (amenaçant 2.b2# o 2.e3#), xf1; 2.c6#;
o 1. . ., f4; 2.e6#. (*)
Una realització artística del modern tema Michel.
L’assaig 1.xf6 es refuta únicament per mitjà de 1. . ., e4!
(evidentment amb 1. . . xf6 també s’evita el mat).
[(*) 1. . . e6 2.b2# (2.xe6#);
1. . . f3 2.b2# (2.c6#; 2.e6#);
1. . . g8 2.b2# (2.e3#; 2.c2#);
1. . . c6 2.b2# (2.e3#; 2.xc6#);
1. . . f3(h3) 2.b2# (2.e3#; 2.xe2#);
1. . . f2(f8) 2.b2# (2.e3#; 2.c6#; 2.e6#);
1. . . f7 2.b2# (2.e3#; 2.c6#; 2.e6#; 2.xf7#);
1. . . altres 2.b2# (2.e3#).]