Escacs Tordera

Estudi de 1931 de Szaja Kozlowski (Polònia, 1910 / 1943)

Pope 11: Juguen les blanques i fan taules.

En aquesta posició sembla que les blanques estan irremissiblement perdudes, però hi ha un petit detall a la posició, i és que el rei blanc està pessigant a una de les dues torres negres. Veiem com es pot aprofitar aquesta circumstància:

1.f8+ d7 2.f7+ e6 3.f5!

La clau, amb aquesta jugada la torre blanca queda defensada pel peó i el rei negre intercepta la defensa de la torre h6.

3. . . d7 (el rei ha de tornar a la setena)

[Si 3. . . h1 amb 4.f6+ es produeix un atac amb raigs X contra l´altre torre 4. . . e5 5.xa6 xe4= quedant el material igualat i per tant taules.

A un final similar s´arribaria fent 3. . . a4 4.xh6 xe4= i taules, com abans.]

4.f7+

i taules per repetició de jugades.

Problema compost anònim

Pope 10: Juguen les blanques i guanyen.

Les blanques tenen torre de més, però el peó negre de d2 no es pot parar, així que s´ha de buscar una manera diferent de guanyar.

1.c2!

[Falla 1.xc1 dxc1! amb taules.

Tampoc serveix 1.b3+ b4

(però no 1. . . xb3? 2.d3 b4 3.e3! c4 4.d8+–)

2.xc1 xb3 3.h1 c2 4.e4 d1+ 5.xd1 xd1 6.e5 b4 7.e6 fxe6 8.fxe6 b3 9.e7 b2 10.e8 b1=.]

1. . . d1

Un cop hem permès la coronació s´ha de buscar la manera de capturar la dama per mitjans tàctics.

[Si 1. . . d3 abans de menjar el peó salvem primer el cavall 2.a2+ b6 3.d7+ c6 4.xd2+–]

2.xc1! [sacrifici d´atracció]

2. . . d5+ [aquí no hi ha cap doble . . . de moment!]

[2. . . xc1 si s´accepte el sacrifici la dama queda enforquillada, igual que en les altres variants que es detallen 3.b3+ b4 4.xc1+–;

2. . . d2 3.b3+ b4 4.xd2+–;

2. . . d4 3.b3+ b4 4.xd4+–;

2. . . d6 3.b7+ a4 4.xd6+–;

2. . . d8 3.b7+ a4 4.xd8+–]

3.e4 [vagi on vagi la dama el cavall sempre es posa les ulleres]

3. . . e5

[3. . . a2 4.a1 xa1 5.b3+ a4 6.xa1+–;

3. . . c6 4.b3+ b6 5.xc6+ xc6 6.e5+–;

3. . . a8 4.a1+ b4 5.xa8 xc5 6.e5+–]

4.a1+! segon sacrifici d´atracció

i la dama negra cau:

4. . . xa1

[4. . . b4 5.d3+ c3 6.xe5+–;

4. . . b6 5.d7+ c6 6.xe5++–]

5.b3+ b4

[5. . . a4 6.xa1+–.]

6.xa1 c3 tancant el cavall, però ara:

7.e5 [i un peó blanc coronarà]

7. . . b2 8.e6 fxe6 9.fxe6 xa1 10.e7 b4 11.e8+–

Poques posicions hi deu haver amb tants dobles de cavall diferents com es donen en aquest problema.

Estudi de 1907 de J. Behting

Pope 9: Juguen les blanques i guanyen.

Un curiós final, les blanques haurien de guanyar sense problemes, doncs la dama és molt superior als quatre peons negres, sinó fora perquè ni ha un a un pas de la coronació. Així les coses per guanyar s´ha de jugar molt precís:

1.e3!

Clavar el peó és l´única manera d´evitar la coronació

1. . . f4

[Amb 1. . . d1? ara és l´altre peó el que pot coronar 2.g1+ la millor, tot i que altres també guanyen 2. . . e2 3.xc2+– guanyant fàcilment.

Encara pitxor és 1. . . b1? 2.xd2 c1 3.a2#.

Tampoc salva al negre 1. . . g4? 2.c3 b1 3.b6+ (3.d3!+– encara és millor, però més complicada de calcular) 3. . . c1 4.b2+ d1 5.xc2++–]

2.f2!

Brillant sacrifici invers (no s´entrega cap peça, però es permet que les negres agafin una dama).

2. . . d1

[Si 2. . . f3 que és la que allarga més la partida 3.e3 i tornem a la clavada anterior 3. . . g4 4.c3! guanyant, tal i com es pot veure: 4. . . b1 fugint del mat 5.e4 un cop més la més ràpida per acabar 5. . . d1+ 6.d2 b2 7.xc2+ a1 8.c3+– seguit de mat en 3, per exemple: 8. . . a4+ 9.xa4+ b1 10.c2+ a1 11.b2#]

3.c3! (atzucac!: l´obligació de jugar fa que el negre perdi)

3. . . f3 (per exemple)

[3. . . g4 4.xf4+ porta al mateix final]

4.e3+ b1

[4. . . d2+ 5.xd2+ b1 6.xc2+ a1 7.b2#]

5.b6+ c1 6.b2# i mat.

Estudi de 1911 de Leonid Ivanovich Kubbel (Rússia, 25-12-1891 / 18-04-1942)

Pope 8: Juguen les blanques i fan taules.

Degut al gran avantatge material que tenen, sembla que les negres guanyaran fàcilment un cop hagin tret la seva dama del racó, o fins i tot si l´han de canviar per la torre blanca, però sempre s´ha d´estar atent als recursos que poden estar amagats a la posició. Veiem:

1.a4! e7

[De res serveix entregar la dama per intentar coronar el peó passat:

1. . . h4 2.a8+ e7 3.xh8 h3 4.a8 h2 5.a1 (la torre a tornat a temps, just per parar el peó) 5. . . e3

A) 6.h1 g1 7.e5

A1) 7. . . f2 8.f5 (Sempre s´ha d´estar atent: 8.xh2?? g3+–+) 8. . . g1=;

A2) 7. . . d7 8.d5 e7 9.e5=;

B) També porta a taules 6.e1 d6 7.d1+ e7= amb taules per repetició en els tres casos.]

2.a7+ d6 3.a8! (brillant sacrifici de torre, obligat d´acceptar, que salva la partida)

3. . . xa8=

I taules per ofegat. Costa d´imaginar aquesta situació amb el rei blanc al mig del tauler.

Estudi de 1907 de Henri Rinck (França 10-01-1870 / 17-02-1952)

Pope 7: Juguen les blanques i guanyen.

En aquesta posició sembla que les dues peces negres i el seu rei són suficients per parar els dos peons blancs, i encara més veient lo allunyat que està el rei blanc, però . . .

1.d7

L´ordre amb què s´avancen els peons és primordial.

[Si 1.a7? b6 2.d7 c7= i els dos peons queden neutralitzats.]

1. . . d2 2.a7 f3

Cada peça negra s´ocupa de parar un peó.

3.h5+ b6

I ara el rei també s´acosta als peons.

4.d5!!

Inesperat sacrifici de torre amb doble intercepció de les peces defensores del negre.

I les blanques coronen un dels dos peons:

4. . . xd5

[Encara és pitxor 4. . . xd5 5.d8+ xa7 6.a5+ b7 7.xd2+– amb una victòria molt més fàcil]

5.a8 xd7 6.xf3+–

I un cop més tenim un final de dama vs. torre i peó (Mat en 36 segons les taules de Nalimov).

6. . . c7

Només donaré, a tall d´exemple, la línia millor per tots dos jugadors:

7.f6 b7 8.e6 c7 9.g8 d6 10.e5 c6 11.xh7 d5 12.e4 d6 13.g7 e5 14.d4+ d5 15.f6+ c5 16.c3+ b5 17.f6 h5 18.b3+ a5 19.f3 c5 20.a3+ b5 21.b3+ a5 22.e6 h5 23.e3 a4 24.f4+ a5 25.d2+ a6 26.d6 b5 27.d4 a5 28.a7+ b4 29.c6 a5 30.b6+ a4 31.b2 h5 32.e2 g5 33.c2+ b4 34.d2+ i finalment cau la torre.

Estudi de 1901 de Oldrich Duras (Txèquia, 30–10–1882 / 05–01–1957)

Pope 6: Juguen les blanques i fan taules.

Tot i tenir peça de més, les blanques no poden parar el peó negre a4.

Així, doncs, han de buscar la salvació per altres mitjans.

1.f2 a3

[De cap manera 1. . . gxh3?? 2.g3#;

Si 1. . . g3+ 2.e1 a3 3.f1= i segueix com a la variant principal]

2.f1 g3+ (única davant l´amenaça 3.g3 mat)

[No es pot 2. . . a2?? 3.g3#;

Ni tampoc 2. . . gxh3?? 3.g3+ g4 4.e2#]

3.e1!

Única manera de salvar la partida, mantenint el rei al costat de la casella salvadora per ocupar-la en el moment oportú.

3. . . a2 4.e2

Ara es veu l´idea de la jugada anterior: el rei intercepta els moviments de l´alfil.

4. . . a1=

i taules per ofegat.

[4. . . a1= és el mateix;

4. . . a1?! 5.d1 (el cavall està mort) 5. . . xc2 però després de 6.xc2= ara és el negre el que està ofegat;

4. . . a1? 5.d1 b2 6.a6! a3 (6. . . bxa6? 7.b7+–) 7.xb7 c1! 8.xd5 (8.xc1?= Un altre cop taules per ofegat) 8. . . xe3 9.e6 xd4 (9. . . xf4? 10.xf5 e3 11.e2 g5 12.e4+–) 10.b7 a7 11.xf5 b8 12.xe4 xf4 13.e2 possiblement siguin taules, però quines ganes de complicarse la vida, s´han d´acceptar les taules per ofegat.]

Estudi de 1915 de Max Arn K. S. Karstedt (Alemanya, 15–01–1868 / 22–03–1945)

Pope 5: Juguen les blanques i guanyen.

En aquest problema amb igualtat de material, el factor determinant que decideix la partida és la nefasta ubicació del rei negre; però per guanyar el blanc ha de jugar precís, no es pot entretenir gens.

1.e4!

El blanc sacrifica el peó de c2 per guanyar un temps de cara a promocionar el de la columna e. En aquest problema no s´ha de tenir en compte el material, el més important és arribar primer en la cursa de peons, tal i com diu la dita: `Primer en arribar, primer en ser servit´.

1. . . xc2

[Si 1. . . a2 2.e5 h4 3.e6 xe6 4.xe6

(però no 4.xe6? b4 5.g5 c3 6.f5 h3 7.xh3 xc2= i taules.)

4. . . b4 5.e5 c3 6.f4+–

Així el rei blanc entra al quadre del peó negre de la columna h i el para. A la llarga cauen els dos peons negres]

2.e5 b3

[2. . . xf5 3.xf5 h4 4.g4 b3 5.e6 c5 6.e7 c4 7.e8+–]

3.c2!

Sacrifici d´alfil, per seguir avançant el peó, gràcies a la clavada.

3. . . xc2

[3. . . c5 4.e6+–;

3. . . h4 4.e6 h3 5.e7 h2 6.e4 d5 7.e8+–]

4.e6

i el peó blanc corona dama primer:

4…h4 5.e7 h3 6.e8 h2 7.xc6+ +–.

Estudi de Roberto Gabriel Grau (Argentina, 18–03–1900 / 12–04–1944)

Pope 4: Juguen les blanques i guanyen.

1.e6! g3

[també perd 1. . . h4 per 2.c5+ a3 3.e4 seguit de 4.h7 i 5.h8=;

o 1. . . e1 que segueix igual 2.c5+ c4 3.e4]

2.d4+ a3 3.f3

Un bonic exemple de maniobres de cavall amb escacs intermedis per controlar totes les caselles des d´on l´alfil podria parar el peó d´a6.

i el peó blanc corona dama:

3. . . f4 4.h7 c1 5.h8+–

Estudi de 1928 de Richard Réti (Txèquia, 28-05-1989 / 06-06-1929)

Pope 3: Juguen les blanques i fan taules.

1.¢e7

(aquest problema és un exemple de maniobra del rei amb doble intenció)

1. . . g5

[Si 1. . . ¢b6 2.¢f6 ¥d3 3.e7 ¥b5 (sino el peó corona) 4.¢xg6= i taules.]

2.¢d6! g4

[Si 2. . . ¥h5 3.¢e5 ¢b7 4.e7 ¢c7 5.e8£ ¥xe8 6.¢f5= i cau el peó.]

3.e7 ¥b5 4.¢c5

(Primera intenció: atacar l´alfil per poder coronar)

4. . . ¥e8

[o 4. . . ¥d7 5.¢d4 ¢b7 6.¢e3 ¢c7 7.¢f4 ¢d6 8.e8£ ¥xe8 9.¢xg4= i taules.]

5.¢d4

(segona intenció: entrar al quadrat del peó negre perquè no pugui coronar)

i les blanques forcen les taules:

5. . . g3 6.¢e3 g2 7.¢f2 ¢b6 8.¢xg2= [Taules.]

Estudi de Jindrich Fritz (Txèquia, 15-06-1912 / 09-11-1984)

Pope 2: Juguen les blanques i guanyen.

1.¥h1! (primer sacrifici d´alliberament de la casella a8)

1. . . ¦xh1 2.a8£ ¦d1!

Única per evitar 3.£d5+ o 3.£d8+, tal i com es pot veure a les variants que segueixen:

[2. . . ¦c1 3.£d8+ ¢xa6 4.£f6+ ¢a7 5.£f2+ ¢a6 6.£a2+ ¢b5 7.£b2+ ¢c4 8.£xc1++–;

2. . . ¦g1 3.£d5+ ¢xa6 4.£a2+ ¢b5 5.£xh2+–]

3.£h1!! (segon sacrifici d´alliberament de la casella a8)

3. . . ¦xh1

[3. . . ¦d7!? (una defensa original, però insuficient) 4.¢g6

(però no 4.£xh2?? ¦h7+ 5.¢g6 ¦xh2–+)

4. . . ¢xa6 5.£xh2+–]

4.a7

i les blanques coronen amb escac capturant el peó o la torre negra:

4. . . ¦e1 (per exemple, però hi ha altres jugades amb la torre o el rei que porten a finals similars)

5.a8£+ (la clau del problema, la coronació d´aquest segon peó ara és amb escac, guanyant un temps, necessari, per poder capturar el peó de h2)

5. . . ¢b4 6.£b8+ ¢c3 7.£xh2 (i ara toca jugar el sempre difícil final de Dama vs Torre, però això ja està fora de l´abast de la resolució del problema.)

Veiem però una manera de com es pot guanyar aquest final:

7. . . ¦e4 (recordem que tots els finals amb 6 o menys peces, actualment ja estan resolts gràcies a les taules de Nalimov, que en aquesta posició anuncien mat en 30 jugades)

8.£g1 ¦e5+ 9.¢g4 ¦d5 10.£b6 ¢c4 11.¢f4 ¦h5 12.£e6+ ¢c5 13.£e7+ ¢b6 14.£d8+ ¢b7 15.¢e3 ¦c5 16.¢d4 ¦c1 17.£a5 ¦g1 18.£b4+

[S´ha d´estar atent, doncs si 18.¢c5?? ¦g5+ 19.¢b4 ¦xa5 20.¢xa5 i taules]

18. . . ¢c7 19.£d2 ¦g6 20.£f4+ ¢b6 21.£b8+ ¢a6 (encara que no ho semblava, hem progressat molt, doncs ja tenim el rei a la banda)

22.£e8 ¦g7 23.¢c5 ¦c7+ 24.¢d6 ¦b7 25.£a8+ ¢b6 26.£a4 ¦b8 27.£d4+ ¢b7 28.¢d7 ¦g8 29.£d5+ (per fi hem caçat la torre)

29. . . ¢b6 30.£xg8+–.