(Primera jugada clau: les presses són males conselleres, si es fa h4 directament, no surt el mat)
£a2 3.h4 £a1 4.h5 £a2 5.h6 £a1 6.h7 £a2 7.h8¤
(Segona jugada clau: el cavall és l´única peça que pot donar mat)
£a1
A partir d´aquí el cavall blanc s´ha de menjar els peons negres de c5 primer i de c4 després, havent-hi diferents maneres de fer-ho:
8.¤f7
Un altre camí, dels molts que hi ha, podria ser 8.¤g6 £a2 9.¤f4 £a1 10.¤e6 £a2 11.¤xc5 £a1 12.¤d7 £a2 13.¤e5 £a1 14.¤xc4 , i seguir com a la variant principal (veieu el diagrama següent).
(aquest és el camí triat pel problemista que és el més adient amb l´història que s´explica, doncs el cavall ataca el castell de les negres pel darrera per evitar ser vist)
14. . . £a2 15.¤a5 £a1 16.¤xb3#.
(Ara s´enten la segona jugada del blanc, doncs el cavall no pot guanyar temps al canviar el color de la casella on va a cada moviment. Si les blanques haguéssin jugat 2. h4, ara la dama negra estaria a a2 i capturaria el cavall blanc.)
La posició és legal i la millor manera de demostrar-ho és amb una partida sencera com la que s´ha empescat el M.I. Joan Fluvià Poyatos i que reproduim a continuació (observeu que els peons doblats negres arriben a la posició inicial del problema capturant 13 de les 14 peces blanques que falten):
1.¦e1! g2+™ (aquest quadrat significa jugada única)
2.¢f2+ g1£+
[Veiem què passa si no es corona dama:
A) 2. . . g1¦
A1) 3.¦f1 ¦xf1+ 4.¢xf1= ofegat.
A2) 3.¦e4 és complicarse la vida, però també fa taules (totes les altres jugades perden), podria seguir per exemple:
3. . . ¦a1 4.¦e2 ¦b1
(la torre no pot marxar de la primera fila per l´amenaça ¦e1#)
5.¦d2 ¦g1 6.¦d4™
(s´ha d´anar en compte: 6.¦e2?? ¦g2+ 7.¢f3 ¦xe2 8.¢xe2 ¢g2–+)
6. . . ¦g2+ 7.¢f3 ¦g1 8.¢f2 ¦xg4 (o bé seguir marejant la perdiu, fins que es produeixin taules per repetició) 9.¦xg4= ofegat.
B) 2. . . g1¥+ (ara és el negre qui es complica la vida) 3.¢f1!?
(3.¢f3= ofegat)
3. . . ¥b6 4.¦b1 ¥d4
(l´alfil no pot marxar d´aquesta diagonal: 4. . . ¥c7?? 5.¢f2#)
5.¦d1 ¥b6= no es pot progressar més.
C) 2. . . g1¤?? és perdedora: 3.¦e3 ¤e2
(o 3. . . ¤f3 4.¢xf3 ¢g1 5.¦e1#)
4.¦e4 ¤g1
(o 4. . . ¤g3 5.¦e1+ ¤f1 6.¦xf1#)
5.¢g3! ¤e2+
(Si 5. . . ¤f3 6.¢xf3 ¢g1 7.¦e1# com abans)
6.¦xe2 ¢g1 7.¦e1#]
3.¢f3 [3. . . £f1+?? 4.¦xf1#] £xe1= i taules per ofegat.
Posició final:
Un bonic ofegat pel fet de que el rei està cap al centre.
***************************
[Nota: Frederic Lazard és l´autor de la partida més curta jugada en un torneig internacional de mestres (intentant jugar bé per ambdós bàndols), va jugar amb negres contra Amedee Gibaud al torneig de París de 1924:
1. d4 ¤f6 2. ¤d2 e5 3. dxe5 ¤g4 4. h3?? ¤e3!
i Gibaud va abandonar, doncs perd la dama, ja que si 5. fxe3 £h4+ 6. g3 £xg3#.]
[De totes maneres si jugueu aquest final contra un dels actuals mòduls d´anàlisi us costarà guanyar, ja que només teniu 50 jugades per menjar la torre sino seran taules.]
En un campionat de començaments del segle passat un jugador, demana una còpia del reglament, i després de consultar-lo anuncia mat en una . . .
Resposta: 1. b8=n (negre) # !!
Doncs sembla ser que el reglament no especificaba que la peça coronada habia de ser del mateix color del peó que promocionaba.
No deixa de ser una anècdota, doncs, amb el reglament corregit les blanques fan mat en 4:
1.bxa8£+
[o 1.bxa8¦+]
1. . . ¢xa8 2.¢b6
[També es pot perdre un temps amb el rey: 2.¢b5 ¢b8 3.¢b6 ¢a8 4.¦c8#; Després de 2.¢a6 ¢b8 es pot triar perdre el temps amb el rei o la torre.]
2. . . ¢b8 3.¦c1
El fet de perdre aquest temps amb la torre produeix un atzucac (zugzwang), que vol dir que la obligació de moure fa que les negres perdin (si es pogués passar no es podria fer el mat).
[Amb qualsevol de les jugades següents es guanya de la mateixa manera:3.¦c2; 3.¦c3; 3.¦c4; 3.¦c5; 3.¦c6]
![P1040791 [1024x768].JPG](http://escacstordera.com/wp-content/gallery/fotos-2014/P1040791-1024x768.JPG)
![Comida club 003 [1024x768].JPG](http://escacstordera.com/wp-content/gallery/fotos-2015/Comida-club-003-1024x768.JPG)
