Categoría: Solucions

Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski.

Rússia, 14–03–1866 / 14–08–1942.

Pope 62: Juguen les blanques. Quin és el resultat?

1.e7! aquesta és l´única jugada guanyadora

[1.e6? l´autor dóna erròniament aquesta bonica variant com la millor continuació.

L´estudi, per ser correcte, hauria de començar en aquesta posició amb l´enunciat: Juguen les negres. Quin és el resultat?

1. . . c4 2.c3+! bonic sacrifici d´alfil que sembla guanyador 2. . . xc3 3.e7 f6+! la jugada salvadora és, curiosament tornar la peça sacrificada, per allunyar al rei blanc del camí del peó negre.

(La jugada natural 3. . . d2+? perd perquè permet que el rei s´acosti 4.f5 c3 5.e8+ d1 6.e4 c2 7.a4 e1 (7. . . c1 8.a1#) 8.d3+– el rei arriba just a temps, ara el peó negre està perdut.)

4.xf6 c3 5.e8+ d2 el peó d´alfil assegura les taules, encara que de moment està a la sisena i el rei al costat dolent 6.d7+ c1 7.b5 per tallar el pas al rei

(tampoc serveix acostar el rei 7.e5 c2 8.d4 b2 9.b5+ a1 10.f1+ b2 11.e2 a1 12.xc2= i taules per ofegat en aquest conegut final. Com podem observar al rei blanc li ha faltat un pas per guanyar.)

7. . . c2 8.e5 d2 9.b4+ d1 10.d4+ c1 11.a1+ d2 12.a2!? c3!= i les blanques han d´anar repetint.

(Totes les altres jugades perden, per exemple:

12. . . d3? 13.b2 d2 14.e4 d1 15.d3 c1 16.e2#;

o 12. . . d1? 13.e4 c1 14.d3 f4 15.c2+ e1 16.e2#).]

1. . . a5 2.xc5 la resta és qüestió de tècnica, però cal jugar bé

2. . . d8+ 3.g6! única jugada guanyadora

3. . . e2 4.f8

Aquí comença una maniobra amb aquest alfil per poder passar el peó per l´últim escull, la casella e7. Ho fa possible l´allunyada posició del rei negre.

4. . . d3 5.e6 e4 6.g7 d5 7.f7 d6 8.f6+– .

 

Mado 32:

Problema de Lev Ilyich Loshinsky.

Polònia, Varsòvia 17–01–1913 / Rússia, Moscou 19–02–1976.

Primer Premi del «concurs del club de Sverdlovsk» de 1940.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.a4! (amenaçant 2.d6#),

1. . . fxe4 2.a5#

1. . . xe4 2.c6#;

1. . . xe4 2.xa1#

1. . . xe4 2.b8# (2.b8#)

1. . . xe4 2.h8# (2.h8#)

1. . . xe4 2.c3#

Un Stocchi de gran classe.

[1. . . d4 2.e7#;

1. . . c3 2.d6# (2.xc3#);

1. . . altres 2.d6#.]

Mado 31:

Problema de Petrus Overkamp (Holanda).

Segon premi del «concurs jubilar holandès» de 1951.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.f2

(amb 7 amenaces simultànies de mat: 2.e1#; 2.d3#; 2.e4#; 2.c5#; 2.f4#; 2.c3#; 2.d4#, que es realitzen alternativament, com segueix),

1. . . exf5 2.e1#;

1. . . xg3 2.d3#;

1. . . xg3 2.e4#;

1. . . xh4 2.c5#;

1. . . xf2 / xf2 2.f4#;

1. . . f mou (ad libitum) 2.c3#;

1. . . axb4 2.d4#.

Mecanisme molt precís que presenta en forma de task el conegut tema Fleck.

 

Mado 30:

Problema de Harald Eliassen (Noruega, 05–10–1900).

Segon premi de la «British Chess Federation» de 1963–1964.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.d1! [ (amb idea de) 2.d2#],

1. . . xb8 (variant-amenaça) 2.d2#

1. . . xb3 2.ec3#

1. . . xc5 2.xc5#

1. . . d7 2.d6#

1. . . f7 2.f6#

1. . . g7+ 2.g5#

1. . . d3 2.g3#

1. . . c1 2.ef2#

Si 1. . . xb3 2.b2#.

Rosassa completa del cavall blanc en atac per mitjà d´una bateria. Clau ampliativa i escacs creuats, etcètera.

Un task que sempre agrada.

[1. . . d2 2.xd2# (2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.ef2#);

1. . . d4 2.d2# (2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.ef2#);

1. . . f2 2.d2# (2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.exf2#; 2.c3#);

1. . . g1 2.d2# (2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.ef2#; 2.c3#);

1. . . xc5

2.d2# (2.xc5#; 2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.ef2#; 2.c3#);

1. . . axb3 / cxb3 / ba7 / c7(e7,h7)

2.d2# (2.ec3#; 2.d6#; 2.f6#; 2.g5#; 2.g3#; 2.ef2#);

1. . . altres 2.d2#.]

Mado 29:

Problema d´Alexander (Sándor) Pituk.

Eslovàquia, Banská Štiavnica 26–10–1904 / 30–04–2002.

Tercer premi del «Ceskoslovenski Sach» de 1962.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

La retirada del e4 (amenaçant 2. e4 mat) salta a la vista, però hi ha molts llocs on anar. Els set assajos temàtics que segueixen són refutats de set maneres diferents:

1.ec3? e2!;

1.ec5? e6!;

1.d2? 2xc4!;

1.d6? 6xc4!;

1.f6? c8!;

1.g5? f2!;

1.f2? xf2!

Joc real:

1.g3! (amenaçant 2.e4#),

1. . . e2 2.c3#;

1. . . e6 2.c5#;

1. . . 2xc4 2.d2#;

1. . . 6xc4 2.d6#;

1. . . c8 2.g7#;

1. . . f2 2.e3#.

El task de la rosassa completa del cavall blanc en els assajos i el joc real, tot això construït amb elegància.

[1. . . g5 2.e4# (2.f5#);

1. . . e3 2.e4# (2.xe3#);

1. . . h2 2.e4# (2.e3#);

1. . . c5 2.e4# (2.xc5#);

1. . . b6(d6,f6) 2.e4# (2.c5#);

1. . . c3 2.e4# (2.xc3#);

1. . . a2(b2,d2,g2,h2) 2.e4# (2.c3#);

1. . . f2 2.e4# (2.c3#; 2.e3#);

1. . . altres 2.e4#.]

Estudi de Josef Moravec.

Txecoslovàquia, 20–03–1882 / 29–08–1969.

Pope 61: Juguen les blanques i guanyen.

Aquest estudi és en si mateix una lliçó.

Del mateix pot aprendre´s:

a) Alguna cosa sobre la velocitat dels reis.

b) Un factor característic del final de partida: que una coronació pot arribar a ser inútil a causa d´un mat.

c) Un recurs aprofitable per a coronar un peó (aquest és el recurs latent en la clau).

d) Quan això s´aprecia, un bonic ensenyament sobre els duels entre torre i cavall.

Aquí està la solució:

1.h7!

[No es poden perdre temps movent la torre.

En quant a 1.xg7? h4 2.g6 h3 3.g5 h2 4.g4 h1 ens hem de conformar amb les taules 5.a1+=

(ja que ara no es pot 5.g3? h8–+) ]

1. . . h4 2.g6 h3 3.g5 h2 4.g4 g5!

Aquesta jugada complica molt la victòria blanca.

[4. . . h1? 5.g3 el peó negre de g7 evita que la dama pugui parar      l´escac 5. . . f1

(5. . . h7 6.a1+ b1 7.xb1#)

6.a1+ e2 7.xh1+–;

4. . . h1 aquest final amb el cavall a la cantonada es perd 5.f3 g5 6.d2 g4+ 7.xg4 f1 8.f3 e1 9.a2+– i cau el cavall.]

5.g3 h1+

Una «subcoronació». Les variacions són nombroses. Basti aquí una línia principal:

[5. . . h1 6.a1#]

6.f3 g4+ 7.xg4 f2+ 8.f3 d3

Per guanyar aquest final no s´ha de permetre que el rei i el cavall negre es reagrupin a les caselles centrals.

9.a4!

Jugada molt fina que allunya el cavall del rei (encara que ni ha més que també guanyen).

[Per exemple, si 9.g2+? f1 10.h2 e1+= amb un joc correcte de les negres la partida acabarà en taules.]

9. . . h2

[9. . . c5 10.d4 e6 11.d1+ h2 12.d5 g1 13.g3 f1 14.f5+ g1 15.e5 f1

(15. . . d4 16.e1#)

16.xe6+–]

10.h4+ g1 11.d4 c5 12.d2 e6 13.g3 f1 14.d5 c7

15.e5 a8 16.f3 g1 17.e2 b6 18.g2+ h1

[18. . . f1 19.b2+–]

19.f2 d5 20.g8 f4 21.h8+ h3+ 22.xh3#.

Eugeniusz Iwanow, Waldemar Tura, Andrej Seliwanow, Leopold Mieczyslaw Szwedowski i Piotr Murdzia.

Mado 28:

Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski.

Polònia, Zawodzie 27–08–1932.

Primer premi del «Thèmes-64» de 1974.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent (temàtic):

1. . . g5 2.h4#

1. . . g2+ 2.f2#

Joc real:

1.e2! (amenaçant 2.d4#),

1. . . g5+ 2.f4#

1. . . g2 2.df4#

Intercanvis estratègics dels efectes produïts per les jugades defensives de les dues peces negres  i . Tal és la substància del tema A2 del primer match de la F.I.D.E.

Clau ampliativa i joc actiu de bateria.

Si 1. . . xe6 2.e4#.

[1. . . xg3 / xg3 2.d4# (2.xg3#);

1. . . d4 2.xd4#;

1. . . altres 2.d4#.]

Mado 27:

Problema d´Eeltje Visserman.

Holanda, Blokzijl 24–01–1922 / La Haia 23–03–1978.

Primer premi del «Probleemblad» de 1968.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic I:

1.dxf2? (amenaçant 2.g4#),

1. . . e5 2.d3#

1. . . xb2 2.xe6#

Refutació: 1. . . xb2!

Assaig temàtic II:

1.hxf2? (amenaçant 2.e4#),

1. . . g5 2.h3#

1. . . xb2 2.h4#

Refutació: 1. . . xb2!

Joc real:

1.xf2! (amenaçant 2.h4#),

1. . . xb2 2.xe6#

1. . . xb2 2.h4#

1. . . xe7 2.c5#.

Tres moviments «switchback» de tres peces blanques en resposta a les tres fugides del rei, autoritzades pels assajos temàtics i el joc real.

Una obra d´agradable harmonia.

[1. . . xe7 2.h4# (2.d4#);

1. . . 6f7 / g8 2.h4# (2.c5#);

1. . . b6(b7) / bb8 2.h4# (2.h4#);

1. . . a8(c8,d8,f8,g8) / eb8 2.h4# (2.xe6#);

1. . . a1(a3,a4,a5,a6,a7,a8,b1) 2.h4# (2.xe6#);

1. . . b3 2.h4# (2.xe6#; 2.h4#);

1. . . altres 2.h4#.]

Mado 26:

Problema de Viktor Oleksandrovich Melninchenko.

Ucraïna, 05–08–1939 / 11–02–2009.

Segon premi del «Chess Life» de 1970.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assajos:

1.f6? e4!

1.f6? e4!

1.e4? b6!

1.b1? b6!

Joc real:

1.f6! [ (amb idea de) 2.xd4# i 2.a6#] amb les variants-amenaces:

1. . . xf6 2.xd4#

1. . . xf6 2.a6#

I les variants temàtiques:

1. . . e4 2.xd3#

1. . . e4 2.e3#

Novotny i Grimshaw en els jocs virtual i real.

Si 1. . . xd5 2.xd5# (*).

Altres Assajos:

1.c6? axb4!

1.ag6? axb4!

1.xh6? axb4! (1. . . e6; 1. . . e6)

1.xa5? f8! (1. . . c6)

Aquests dos últims, tot i que els diu l´autor no ho són, en canvi, sí que ho són els dos següents que no dóna l´autor:

1.d6? xd6!

1.a1? axb4!

Un problema que ha fet veritables estralls entre els «solucionistes».

[(*) 1. . . axb4 / e6 / e6 2.xd4#;

1. . . b8 2.xd4# (2.e3#);

1. . . h4 2.a6# (2.c6#);

1. . . g6 2.xd4# (2.a6#; 2.xd3#);

1. . . e3 2.xd4# (2.a6#; 2.xe3#);

1. . . a8(c8,d8,f8) 2.xd4# (2.a6#; 2.e3#);

1. . . g6 / h1(h2,h3,h5) 2.xd4# (2.a6#; 2.c6#);

1. . . altres 2.xd4# (2.a6#).]

Mado 25:

Problema de Touw Hian Bwee.

Indonesia, Java, Pekalongan 18–11–1943.

Primer premi del «Memorial F. Kuiper» de 1972.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent:

1. . . cxb3 2.d4#

1. . . d4 2.cxd4#

1. . . c7 2.xe7#

1. . . g3 o gxh3 2.f4#

1. . .  juga 2.xd5#

Joc real:

1.f4!! (bloqueig),

1. . . cxb3 2.d3#

1. . . d4 2.xd4#

1. . . c7 2.xc7#

1. . . g3 2.e6#

1. . .  juga 2.xg6#

Un «bloqueig complet» amb tots els mats canviats.

La clau, ampliativa, permet un mat afegit:

1. . . xf4 2.d6#.