Categoría: Solucions

Mado 40:

Problema de Ludovit Lacny.

Eslovàquia, Banská Štiavnica 08–12–1926 / 25–12–2019.

Primer lloc del campionat del món de composició, FIDE, secció A1 de 1972–1975.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic:

1.fxe7? (amenaçant 2.xf5#),

1. . . d4 2.xb7#

1. . . f6 2.xf6#

1. . . xe7 2.d6#

1. . . xh7 2.gxf3#

1. . . dxe2 2.xe3#

Els temes defensius d´aquestes variants són, pel seu ordre: casella de fugida, interferència, protecció, supressió, desclavada.

Refutació: 1. . . fxe2!

Joc real:

1.xe7! (amenaçant 2.xe5#),

1. . . d4 2.xb7#

1. . . xf6 2.xf6#

1. . . xe7 2.d6#

1. . . xh7 2.gxf3#

1. . . dxe2 2.xe3#

Aquí els temes defensius són, respectivament: interferència, protecció, supressió, desclavada, casella de fugida.

L´objecte principal de la present secció, a saber, el canvi de temes defensius, es realitza magistralment i amb un mecanisme perfecte en aquest problema. Precisem, de pas, que es tracta del campionat del món per equips, organitzat sota els auspicis de la F.I.D.E.

[1. . . dxc2 2.xc2#;

1. . . d6 2.xe5# (2.xd6#);

1. . . a7(b6) 2.xe5# (2.d6#);

1. . . hh5 / h1(h4,h6) 2.xe5# (2.gxf3#);

1. . . altres 2.xe5#.]

Mado 39:

Problema de Michel Lipton (Britànic, 13–02–1937).

Professor emèrit d´economia a la universitat de Sussex.

Primer premi del memorial Seagal, primer grup, «Thèmes-64» de 1962.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

La llibertat de moviments del rei negre no deixa lloc a dubtes sobre el paper actiu i immediat de la bateria real de les blanques. Però com procedir?

Els quatre assajos temàtics que esmentem a continuació i constitueixen una veritable fugida en estrella del rei blanc es refuten mitjançant la fugida en estrella del rei negre estèticament sincronitzada amb les quatre autoclavades alternatives dels peons blancs g2, c7, g7 i c2.

Assajos temàtics:

1.f2+? f5!

1.f4+? d7!

1.d4+? f7!

1.d2+? xd5!

Joc real:

1.d3+!

1. . . f5 2.g4#

1. . . d7 2.c8#

1. . . f7 2.gxf8#

1. . . xd5 2.a3#

Un task modern de qualitat.

Mado 38:

Problema de Nils Gustav Gerhard Van Dijk.

Indonèsia, 21–10–1933 / Noruega, Bergen 17–01–2003.

Segon premi del memorial Seagal, primer grup, «Thèmes-64» de 1962.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.g5! (bloqueig)

1. . . c4 2.ce3#

1. . . c5 2.b4#

1. . . c6 2.fxd4#

1. . . e4 2.xd6#

1. . . e5 2.g3#

1. . . e6 2.h6#

Encara que ja realitzat anteriorment (per Laws i Mackenzie en «Chess Monthly», 1885), aquest dificilíssim task ofereix en el problema de Van Dijk una particularitat digna d´interès: els sis mats que segueixen a les sis fugides del rei negre són donats únicament per cavalls.

Mado 37:

Problema de Hrvoje (Vojko) Bartolović.

Croàcia, Zagreb 15–05–1932 / 03–11–2005.

Primer premi del «Shakhmaty v SSSR» de 1970.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

S´ha parat esment a les fugides del rei negre.

Joc aparent:

1. . . a4 2.xc3#

1. . . xa6 2.d3#

1. . . c4 2.xe3#

1. . . c6 2.d4#

En canvi, en resposta a 1. . . cxd2 o 1. . . exd2 no hi ha cap mat preparat. És clar, per consegüent, que el Pd2 ha de jugar, però on?

Si 1.d3 xa6!

Si 1.dxc3 a4!

Si 1.dxe3 c4!

Així doncs, la clau ha de ser 1.d4! (bloqueig) amb l´únic joc canviat:

1. . . c6 2.b5#.

Harmoniosa correspondència entre els moviments del rei negre (fugida en estrella) i els del peó blanc (albí).

[1. . . a4 2.xc3#;

1. . . xa6 2.d3#;

1. . . c4 2.xe3#.]

Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski.

Rússia, Sant Petersburg 14–03–1866 / 14–08–1942.

Pope 63: Juguen les blanques. Quin és el resultat?

1.e6

L´única possibilitat de salvació per les blanques és coronar el seu únic peó.

1. . . d3+ 2.e5!

La defensa correcte, ara cal vigilar la possibilitat dels raigs-X en aquesta columna.

[Perd 2.c6? d8! (només aquesta jugada serveix per guanyar, s´ha de parar el peó blanc) 3.e7 e8 4.d7 xe7+ (entregant la torre pel peó, la torre blanca es veu impotent per parar els tres peons negres) 5.xe7 e3 6.xc4 g3 7.c1+ f2 8.c6 g2 9.f6+ e2 10.g6 f3! 11.f6+ e4 12.e6+ f5 13.f6+

(13.xe3 g1 14.f3+ e5+–)

13. . . g5 14.f7 e2 15.g6+ f5 16.f6+ e4 17.g6 f3 18.f6+ e3 19.e6+ d3 20.d6+ c4 21.c6+ d4 22.c1 e3 23.a1 f2+–]

2. . . e3 3.xc4 e2 4.xg4+

[Calia eliminar primer l´altre peó, perquè si 4.e4 f2 5.e7

(5.f4 g3 6.e7 f3+ 7.e5 g2 8.e8 g1 9.xe2+ xe2–+)

5. . . e1 6.xe1 xe1 7.f4

(7.e8 e3+ «el que dèiem abans, han aparegut els raigs-X» 8.f5 xe8–+)

7. . . f3+! 8.xg4 e3–+]

4. . . f2 5.e4

[També es pot intercalar primer un escac 5.f4+ f3 6.e4= seguint com a la variant principal.]

5. . . e3

[Tampoc serveix per guanyar 5. . . e1 6.xe1 xe1 7.f6= i la torre s´ha de canviar pel peó]

6.xe3 xe3 7.e7 e1 8.e6!

Necessària per evitar els escacs que es produeixen a les altres variants.

[8.e8? (no evita els raigs-X) 8. . . d3+ 9.d6 xe8–+;

8.d6? f4 9.d7 d2+–+;

8.f6? d4 9.f7 f2+–+]

8. . . d4+

[8. . . f4+ 9.f7=]

9.d7=.

Byron Zappas (dreta) amb Norman Macleod en el banquet de clausura de la conferència PCCC de 1990 a Benidorm.

Mado 36:

Problema de Byron Zappas.

Grècia, Atenes 06–12–1927 / 05–01–2008.

Tercer premi del «concurs-aniversari holandès» de 1966.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

El temptador assaig 1.e4? (amenaçant simultàniament els tres mats temàtics 2.xc6# , 2.xd4# i 2.xf7#) es refuta únicament per mitjà de 1. . . xf6!

Així mateix l´assaig 1.a3? (amenaçant 2.b4#) (que permet l´execució alternativa dels tres citats mats temàtics en resposta a les defenses temàtiques 1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xd4# i 1. . . e4 2.xf7# ) és refutat mitjançant 1. . . xa3!

Els altres assajos lògics com 1.c5?, 1.d6? i 1.e7? (amenaçant 2.b4#) [que permeten la realització alternativa dels mateixos mats temàtics (1. . . e4 2.xd4#, 1. . . e4 2.xf7#), (1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xf7#) i (1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xd4#)] es refuten respectivament per mitjà de 1. . . e4!, 1. . . e4! i 1. . . e4!

Per tant, la solució és:

1.f8! (amenaçant 2.b4#), al que segueixen els tres mats esmentats en resposta a les defenses temàtiques:

1. . . e4 2.xc6#

1. . . e4 2.xd4#

1. . . e4 2.xf7#.

Un programa ben ple, on les interceptacions nocives, negres i blanques, es fonen en un tot harmoniós.

[1. . . c5 2.a4#;

1. . . d3 2.xd3#;

1. . . d1(h3) 2.b4# (2.d3#);

1. . . g2 2.b4# (2.xc6#, 2.xf7#);

1. . . altres 2.b4#.]

Mado 35:

Problema de John Edward Driver.

Anglaterra 21–07–1928 / 01–08–1979.

Primer premi del «107è concurs BCF» de 1964–65.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.c8! (bloqueig)

1. . . b4 2.d6#;

1. . . c4 2.xd5#;

1. . . a5(a6,a7,a8) 2.xd4#;

1. . . g5 2.xf4#;

1. . . f5 2.xf5#;

1. . . h4(h3) 2.f5#;

1. . . g5 2.f5#;

1. . . g7(f8) 2.xf4#;

1. . . b3 2.e2#;

1. . . c4 2.xd4#;

1. . . b1 2.xd5#;

1. . . xc1 / b3(c3,d3,e3,g3,h3,b2) 2.d6#;

1. . . f3 2.d6# (2.gxf3#);

1. . . b4(c5,e7,f8) 2.e2#;

1. . . d6 2.e2# (2.xd6#);

1. . . d3 2.e1#;

1. . . f3 2.g3#;

1. . . f5 2.xe5#.

Un task sense precedents: nou variants d´interceptació (destacades en vermell). La marca establerta en 1961 era de vuit.

Mado 34:

Problema de Waldemar Tura (Polònia, Lublin 14–03–1942).

Primer premi del «Probleemblad» de 1963.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic I:

1.e4? amb les variants-amenaces:

1. . . xe4 2.xd5#

1. . . xe4 2.e8#

Si 1. . . c3 2.b4#

Refutació: 1. . . c3! (ja que no és possible 2. d3).

Assaig temàtic II:

1.e4? amb les variants-amenaces:

1. . . xe4 2.xd5#

1. . . xe4 2.e8#

Si 1. . . c3 2.d3#

Refutació: 1. . . c3! (ja que no és possible 2. b4).

Joc real:

1.c3! [ (amb idea de) 2.b4# i 2.d3#] amb les variants-amenaces:

1. . . xc3 2.b4#

1. . . xc3 2.d3#

Si 1. . . e4 2.xd5#

Si 1. . . e4 2.e8#.

Una simfonia d´interceptacions Grimshaw i Novotny en l´atac i la defensa amb efectes recíprocs entre els jocs virtuals i real.

Un conjunt prodigiós.

[1. . . e3 2.b4#;

1. . . f4 / g4 / b3 / xe5 2.d3#;

1. . . dxe5 2.d3# (2.c5#);

1. . . e3 / f2 2.b4# (2.d3#; 2.e8#);

1. . . altres 2.b4# (2.d3#).]

Mado 33:

Problema de Demetrius N. Kapralos.

Grècia, Panaitolio 05–03–1927 / 06–02–1994.

Primer premi de la «British Chess Federation» de 1951.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent:

1. . . xe5 2.d2#

1. . . xe5 2.g2#

1. . .xe5 2.f4#

Joc real:

1.xc5! (amenaçant 2.d4#),

1. . . xe5 2.d3#

1. . . xe5 2.e4#

1. . . xe5 2.e7#

Si 1. . . xe5 2.xh5#.

Mats canviats en resposta a les autoobstruccions produïdes en la casella e5.

Tema Stocchi duplicat de manera original en una construcció impecable.

[1. . . altres 2.d4#]

Assajos:

1.e3? o 1.xh5?, gxf6!

1.b6+? xe5!.

Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski.

Rússia, 14–03–1866 / 14–08–1942.

Pope 62: Juguen les blanques. Quin és el resultat?

1.e7! aquesta és l´única jugada guanyadora

[1.e6? l´autor dóna erròniament aquesta bonica variant com la millor continuació.

L´estudi, per ser correcte, hauria de començar en aquesta posició amb l´enunciat: Juguen les negres. Quin és el resultat?

1. . . c4 2.c3+! bonic sacrifici d´alfil que sembla guanyador 2. . . xc3 3.e7 f6+! la jugada salvadora és, curiosament tornar la peça sacrificada, per allunyar al rei blanc del camí del peó negre.

(La jugada natural 3. . . d2+? perd perquè permet que el rei s´acosti 4.f5 c3 5.e8+ d1 6.e4 c2 7.a4 e1 (7. . . c1 8.a1#) 8.d3+– el rei arriba just a temps, ara el peó negre està perdut.)

4.xf6 c3 5.e8+ d2 el peó d´alfil assegura les taules, encara que de moment està a la sisena i el rei al costat dolent 6.d7+ c1 7.b5 per tallar el pas al rei

(tampoc serveix acostar el rei 7.e5 c2 8.d4 b2 9.b5+ a1 10.f1+ b2 11.e2 a1 12.xc2= i taules per ofegat en aquest conegut final. Com podem observar al rei blanc li ha faltat un pas per guanyar.)

7. . . c2 8.e5 d2 9.b4+ d1 10.d4+ c1 11.a1+ d2 12.a2!? c3!= i les blanques han d´anar repetint.

(Totes les altres jugades perden, per exemple:

12. . . d3? 13.b2 d2 14.e4 d1 15.d3 c1 16.e2#;

o 12. . . d1? 13.e4 c1 14.d3 f4 15.c2+ e1 16.e2#).]

1. . . a5 2.xc5 la resta és qüestió de tècnica, però cal jugar bé

2. . . d8+ 3.g6! única jugada guanyadora

3. . . e2 4.f8

Aquí comença una maniobra amb aquest alfil per poder passar el peó per l´últim escull, la casella e7. Ho fa possible l´allunyada posició del rei negre.

4. . . d3 5.e6 e4 6.g7 d5 7.f7 d6 8.f6+– .