Escacs Tordera

Estudi de 1914 de Hermanis Matisons (Letònia, 28–12–1894 / 16–11–1932)

Pope 21: Juguen les blanques i fan taules.

La peça de més i el fet de que el peó blanc caigui irremissiblement sembla que donen avantatge decisiu a les negres. Ara bé, tenir el rei a la banda no és un detall menor. Com ho poden aprofitar les blanques?

1.g8!

[Si 1.c4 f2! 2.a1+ a3 3.f1 a2! 4.d7 e7 5.d3 b5 6.e3 c5+ 7.d3 b6 i un cop defensat el peó negre de f2 i controlada la casella de promoció del peó blanc de d7 les negres guanyen fàcilment, podria seguir: 8.c1 b2 9.c3 b4 10.f1 f4 11.d3 d4+ 12.e2 xd7–+]

1. . . xd6+

[Amb 1. . . f2 les blanques no tenen cap problema per igualar: 2.xf8 d2 3.c6 b3 4.c7=.

Més complicada és 1. . . c3+ 2.d4 c8 (o 2. . . xd6 3.xc3 f2 4.g4+ a3 5.g5 b4+ 6.c2 i entrem a la mateixa posició que en la variant principal.) 3.d3 f2 4.g4+ b3 5.f4 c3+ 6.e2 xd6 7.xf2 seria una manera diferent d´arribar al difícil final de torre i alfil contra torre.]

2.c4 c3+!

[Altres jugades porten a unes fàcils taules, per exemple: 2. . . b4 3.a8+ a5 4.xa5+ xa5 5.xd3=;

o 2. . . a5 3.a8+ b6 4.xd3 f2 5.a1 c5 6.e2=]

3.xc3

[3.d5?? f2–+]

3. . . f2 4.g4+!

[4.a8+?? b5 5.a1 e5+ (Raigs X) 6.d2 xa1 7.e2 d4–+]

4. . . a3

[Contra 4. . . b5 5.g5+ c6 la tasca de les blanques és més senzilla: 6.f5 c5 7.d3= (o 7.xf2=) ]

5.g5 b4+

[5. . . f1?? 6.a5#]

6.c2 f1

[6. . . f1!

Aquí i en alguna de les variants anteriors el millor per les negres és obligar al blanc a jugar aquest difícil final de taules teòriques, però que la majoria de gent perd (d´aquí el símbol de joc incert). La tasca de les blanques és aguantar 50 jugades sense que li facin mat. Per això, un cop més són molt útils les taules de finals de Nalimov. Veiem una manera de com es podria seguir. Mentre el rei blanc estigui al centre es poden fer diferents jugades sense perill, voluntàriament doncs arraconarem el rei que és on es presenten els problemes. Quan al darrera d´una jugada hi ha el símbol  vol dir que és única per fer taules (deixo com exercici que veieu com es perd si es fa alguna jugada diferent):

7.d3 e1 8.d4 d1+ 9.c4 c1+ 10.d4 b3 11.e4 c4 12.e3 e1+ 13.f3 c3 14.f2 e6 15.g2 f6 16.h2 d2 17.h5 d3 18.g2 e2 19.g3 g6+ 20.h3 f3 21.f5+

(Si 21.h4?? g4+ 22.h3 g1 23.h2 g2+ 24.h1 f4 25.h3+ g3 26.h8 a2 27.f8+ f4 28.g8 a5 29.g6 h5+ 30.g1 e3+ 31.f1 h1+ 32.g1 xg1#)

21. . . f4 22.h4 e4 23.c5 e5 24.c2 f5 25.f2+ f4 26.h3 g3+ 27.h2 e4 28.f1 e5 29.f2 g6+ 30.h1 d4 31.g2 a6 32.h2 h6+ 33.g3 e3 34.b2 f4+ 35.g4 g6+ 36.h5 g3 37.b7 e5 38.h4 g2 39.h3 g8 40.h4 g1 41.h5 f6 42.h4 e5 43.h3 g3+ 44.h4 c3 45.g4 d6 46.h4 c7 47.g4 g3+ 48.h4 e5 49.a7 f5 50.f7+ e4 51.h5 d4 52.h4 g1 53.h3 d1 54.g3 g1+ 55.h3 g6 56.h2 e5+ 57.h3= (taules, per haver fet 50 jugades sense que les negres moguin cap peó ni matin cap peça)]

7.a5+ (la torre rabiosa)

7. . . xa5=

Ofegat.

Estudi de 1911 de Henri Rinck (França 10–01–1870 / 17–02–1952)

Pope 20: Juguen les blanques i fan taules.

Amb un peó de més les negres haurien de guanyar fàcilment, i així seria si la posició no amagués un recurs inesperat.

1.g3! [no es pot permetre que el rei negre vagi a h2]

1. . . h5 2.e4! g1 [i sembla que les negres guanyen, però . . .]

3.e5!! [si les negres no es mengen el peó perden]

3. . . dxe5

i taules per ofegat.

Estudi de 1923 de Frédéric Lazard (França, 20–02–1883 / 18–11–1948)

Pope 19: Juguen les blanques i guanyen.

A cop d´ull sembla que, per guanyar, les blanques han de buscar la manera de coronar el seu peó sense que les negres puguin capturar la peça promocionada amb la seva torre per mitjà d´una descoberta. Però potser la posició amaga alguna cosa més subtil.

1.e5+ [la jugada natural]

[No val coronar immediatament 1.g8? pel que hem dit abans: 1. . . e4+ 2.d6 xg8–+ i amb torre de més les negres guanyarien.]

1. . . d4

[1. . . b3 2.g8+ b2 3.xg6+–;

1. . . b4 2.d5+ (2.g8+– també guanya tal i com expliquem a la variant següent) 2. . . b3 3.g8+–;

1. . . c3 2.g8 (2.d5++– guanya igualment, tal i com s´ha vist a la variant anterior) 2. . . e4+ 3.d5+ d4 4.f3+ xf3 5.h8+ e4 6.e8+ f5 7.xe3–+]

En les tres variants anteriors es guanya perquè les blanques poden mantenir l´avantatge de la dama. Amb aquesta jugada però, es guanya d´una manera totalment diferent:

2.g8! [sacrifici d´obstrucció]

2. . . e4+ [si no es fa aquest escac les blanques conservarien la dama]

3.d6! [defensant el cavall d´e5 amb el rei]

3. . . xg8

[Si 3. . . f4 per durar una mica més 4.c4+ e3 5.c3+ e2 6.e6+– i ja no és gens difícil guanyar aquest final.]

Les negres han capturat la dama, però a costa del preu més alt que es pot pagar en escacs:

4.b5#.

Un mat al centre del tauler amb dos cavalls! Això sí, amb la col·laboració dels traïdors alfils negres que fan de pared per tallar la fugida del seu monarca.

Estudi de Gleb Nikolajewitsch Sachodjakin (Rússia, 07–07–1912 / 06–03–1982)

Pope 18: Juguen les blanques i guanyen.

Les negres tenen peça de més, però a les blanques no els hi costaria gens cambiar tots els peons i fer taules, però els peons blancs estan molt avançats, així que haurien de buscar alguna cosa més.

1.f7!

Primer sacrifici de peó: desviació del rei.

1. . . xf7

[Si no s´accepta el sacrifici i es juga 1. . . h6 2.xa7 exd6 3.b6+– i el peó no té aturador.]

2.b6!

Segon sacrifici de peó: atracció del peó a i bloqueig de la diagonal a5–d8.

2. . . axb6

Si 2. . . xd6 3.bxa7+– i el peó corona.

3.d7 c7

Si 3. . . e3 per mantenir l´alfil i els dos peons 4.d8 és jugar un final desesperat 4. . . f6 5.b5 c5 6.c6 f5 7.d5+ f4 8.e6 f3 9.d5+– amb el rei negre aïllat les blanques poden donar-li mat en poc més de 10 jugades.

4.b7 d8 5.c8

Ara es veu clar el perquè dels dos sacrificis: el rei té el pas barrat pel seu propi peó i l´alfil està tancat per l´altre peó negre. No es pot impedir la captura de l´alfil i la posterior promoció del peó.

5. . . b5

Intentant coronar un peó, però no s´hi és a temps.

6.xd8 b4 7.c7 b3 8.d8 b2 9.b8+–.

Estudi de Aron Nimzowitsch, impulsor de l’escola hipermoderna, autor del famós llibre “Mi Sistema”, algunes obertures i variants porten el seu nom, sent la més famosa la defensa Nimzoíndia. Nascut a Riga (Letònia) el 07-11-1886, va morir de pneumònia el 16-03-1935 a Copenhagen (Dinamarca).

Pope 17: Juguen les blanques i guanyen.

1.a7 amenaçant guanyar la torre amb a8+ (Raigs X)

[El problema està cuinat, doncs també guanya 1.dxe6 fxe6 2.a7 e8 3.c4 e5 4.d5 e4 5.c6 e3 6.a8#]

1. . . e8

[Si 1. . . h7 2.dxe6+–]

2.d7 e7 3.d6 xd7 4.a8#

Mat.

Nota: Perquè el problema funcionés només amb aquesta solució hi hauria d´haver dos peons negres a a5 i b5.

Correcció Pope 17:

Juguen les blanques i guanyen.

1.a7

[Ara no funciona 1.dxe6? fxe6 2.a7 e8 3.c3 e5 4.xa5 d7 5.xb5 xd6]

1. . . e8

[Si 1. . . e5 2.a8+ d7 3.xh8 xd6 4.xh7+– guanyant fàcilment, ja que els peons negres estan massa endarrerits per ser perillosos.]

2.d7 e7

[Tampoc serveix ara entregar la torre amb 2. . . g8 3.a8+ xd7 4.xg8 exd5 podria seguir 5.c3 a4 6.d4 b4 7.a8 a3 8.xd5 h5 9.a7+ e8 10.a4+– i cauen tots els peons negres.]

3.d6!

Sacrifici de peó de bloqueig.

3. . . xd7

Si no s´accepta el peó es perd la torre.

4.a8#

Estudi de 1928 de R. Svoboda

Pope 16: Juguen les blanques i guanyen.

Amb un cavall net d´avantatge sembla que s´ha de guanyar fàcilment, però si no es juga correctament fins i tot es pot perdre.

1.f1

[De cap manera s´ha de córrer per coronar el peó: 1.g6?? doncs amb 1. . . e2–+ les negres promocionen primer i guanyen.

Només dona taules 1.f6+? e7 2.d5+ xe6 3.xe3 f7= i també cau el segon peó blanc.]

1. . . e7 2.f8!

La clau, brillant sacrifici d´atracció.

2. . . xf8

[Es pot intentar un parany no acceptant el sacrifici: 2. . . e8 es podria seguir, entre d´altres, amb 3.d7

(però no 3.g6?? xf8–+ i ara, al contrari que a la variant principal, l´atzucac és per les blanques.)

3. . . e7 4.c5 e8 5.g6 f8 6.g2 e2 7.d3+– un cop parats els dos peons negres la resta és fàcil.]

3.g6

I un peó blanc corona dama. Es tracta d´un atzucac, on tal i com hem vist a la variant anterior a qui li toca moure perd.

3. . . g7

[o 3. . . e7 4.g7 xe6 5.g8++–]

4.e7 xg6 5.e8++–

Estudi de 1922 de Arthur Havasi (Hongria, 07–01–1964 / ??–09–1939)

Pope 15: Juguen les blanques i guanyen.

Aquesta posició és de clar avantatge per les blanques, però hi ha dos perills, el primer és el peó negre a3, doncs si se li deixa avançar guanyarien les negres, i el segon és que si les negres poden canviar el seu alfil pel peó blanc serien taules. Així doncs, la primera jugada és òbvia:

1.b5+ b2

[Si 1. . . d2 2.xa3 (amenaçant el doble amb c4+) 2. . . d3 i ara podria seguir 3.b5 e7 4.bc7 d6 5.e6 c3 6.ac5 deixant via lliure a l´avanç del peó: 6. . . b8 7.b4 a7 8.b5 c4 9.a5 d5 (No es pot guanyar peça amb 9. . . xc5 10.xc5 xc5 11.a6+– i el peó corona.) 10.a6 b8 11.b6 c6 12.b7 g3 13.b3 h2 14.bd4+ d7 15.b6 b8 16.c5+ e8 17.de6 e7 18.c7 f6 19.5a6+– les maniobres dels dos cavalls blancs són llargues però senzilles de veure.]

2.xa3! (sacrifici d´atracció, que si no s´accepta entraríem a un final guanyat similar al de la variant anterior)

[De cap manera 2.xd6?? a2 coronant el peó. Potser el blanc encara tindria possibilitats de fer taules, però quines ganes de patir per res.]

2. . . xa3 3.b4! (la raó del sacrifici: tancar l´alfil i treure la casella a2 al rei negre)

3. . . xb4 (obligada, ja que si les negres mouen el rei perden l´alfil)

4.xb4+– i les blanques guanyen fàcilment aquest final de reis.

Magdeburg – Brünel, correspondència 1887

Pope 14: Juguen les blanques i fan taules.

Per resoldre aquesta posició ajuda molt el coneixement que tingueu dels finals de rei i peó vs rei. Aprofitaré l´avinentesa per anar-los repassant en el decurs de la solució.

1.c4!

Sacrifici de peó per arribar a un final teòric de taules.

[Perd 1.d2? c4 2.c3 b3–+ , per exemple: 3.d1 xc3 4.c1 (en aquesta posició sempre guanyen les negres jugui qui jugui, tenir l´oposició no serveix de res) 4. . . d3 5.d1 c3 (ara sí que és important tenir l´oposició, tal i com veurem a la variant principal) 6.c1 c2 (i el rei blanc ha de marxar de devant del peó, cedint la casella crítica d2 al rei negre) 7.b2 d2–+ coronant el peó.]

1. . . c3 2.c1!

És indispensable posar el rei a la mateixa columna del peó negre.

2…xc4 3.c2!

Amb taules teòriques.

La diferència d´aquest final amb l´anterior és que les blanques tenen una fila al darrera per poder maniobrar amb el rei, sent fonamental, ara sí, tenir l´oposició, doncs si els hi toqués jugar les blanques perderien.

3. . . d4 4.d2 c4 5.c2 c3

L´única manera de progressar per part de les negres és anar avançant el peó.

6.c1

Moment clau del final: sempre s´ha de mantenir el rei davant del peó a l´espera de que el rei negre decideixi ocupar la fila 3, i aquesta és la diferència amb el final anterior, on no teníem aquesta casella a la reraguarda i per això es perdia.

[Un error molt greu seria 6.d1?? d3 7.c1 c2 8.b2 d2–+ tal i com hem vist abans.]

6. . . c4

[Si 6. . . d3 7.d1 (oposició!) 7. . . c2+ 8.c1 c3= i taules per ofegat.]

7.c2 b4 8.c1 b3

Les negres poden marejar la perdiu tant com vulguin, però en algún moment s´hauran de decidir per avançar el rei, sino seran taules per repetició.

9.b1 c2+

[Si tornen enrera amb el rei 9. . . c4 fem 10.c2 (o 10.c1) i anar repetint.]

10.c1 c3=

En cas contrari les negres perden el peó, pero ara tornen a ser taules per ofegat.

El coneixement d´aquests senzills finals és molt important, doncs en les partides que juguem (sobretot quan el “zeinot: ” apreta) sabrem si hem de simplificar o no per arribar a una d´aquestes posicions sense necessitat de calcular les jugades posteriors.

Final compost anònim

Pope 13: Juguen les blanques i guanyen.

Les blanques tenen un final de partida còmode, amb un avantatge material suficient per guanyar degut a la multitud de dobles de rei i torre que es poden fer amb els dos cavalls, ara bé, si les negres puguessin canviar la torre pel peó, aleshores serien taules, ja que amb els dos cavalls no es pot forçar cap mat.

1.e6! (única jugada guanyadora)

[Si per exemple 1.f5? d3 2.cd6+ f4 3.f1 d2 4.c4 xf2+= i taules, tal i com hem dit abans.]

1. . . h5

[1. . . d3 (les jugades de rei són les que aguanten més) 2.f4+ xc4 3.xd5 xd5 4.f3 e5 5.g4+– controlant les caselles crítiques de coronació del peó;

1. . . f5 (ve a ser el mateix) 2.e3+ xe6 3.xd5 xd5 4.f3 e5 5.g4+– igual que a la variant anterior;

1. . . b5 2.d6++–;

1. . . d3 2.c5++–;

1. . . d7 2.c5++–;

1. . . f5 2.d6++–;

1. . . d1 (les anteriors jugades de torre porten a dobles directes, tal i com s´ha vist) 2.f3+ (amb la mateixa idea que a la variant principal) 2. . . d5 (2. . . d3 3.b2++–; 2. . . f5 3.e3++–) 3.e3++–]

2.f3+ (obligant a que el rei vagi a quadre blanc, posant-se a tir de doble)

2. . . d5

[2. . . d3 3.f4++–;

2. . . f5 3.g7++–]

3.f4++–

Estudi de 1902 de Henri Rinck (França, 10–01–1870 / 17–02–1952)

Pope 12: Juguen les blanques y fan taules.

En aquesta posició les negres tenen un gran avantatge de material que hauria de ser suficient per guanyar la partida còmodament, però la situació del seu rei a un racó del tauler fa que les blanques puguin organitzar una defensa creant amenaces de mat. Veiem com:

1.e4+ b7 2.c8 (aquí està l´amenaça de mat amb xb7#)

2. . . a6 (defensa obligada)

[No es pot forçar la posició fent

2. . . a6? 3.b8! i ara són les blanques qui guanyen: 3. . . c2+ de res serveix sacrificar la dama per evitar el mat immediat (per exemple 3. . . e2 4.xb7#) 4.xc2 c5 (4. . . d6+ 5.xd6 a7 6.c5+ a8 7.e4#) 5.d1 e4 6.f3 b4 7.xe4#;

o 2. . . a5? 3.b8 c2+ 4.xc2 d6+ 5.xd6 a7 6.c5+ a6 7.e4 a4 (7. . . b4 8.d3#) 8.b4 a3 9.b7#]

3.d5! (jugada intermitja necessària per evitar e6+ que donaria la victòria al negre)

3. . . b4 (no hi ha cap altre jugada que defensi el mat, a no ser que les negres vulguin perdre regalant la dama)

4.c6! (la clau de tota la maniobra blanca: sacrifici d´atracció)

4. . . xc6 (obligatòriament s´ha d´acceptar el sacrifici)

[doncs si, per exemple: 4. . . d3?? (es podria sacrificar la dama jugant b6 o b5 per evitar el mat, però només seria allargar l´agonia) 5.xb7#]

amb el que es produeixen taules per ofegat, ja que l´alfil blanc de c7 ha quedat clavat, el peó de b3 bloquejat i totes les caselles on pot anar el rei estan amenaçades per les peces negres.