Mado 29

Pituk

Mado 29:

Problema d´Alexander (Sándor) Pituk.

Eslovàquia, Banská Štiavnica 26–10–1904 / 30–04–2002.

Tercer premi del «Ceskoslovenski Sach» de 1962.

Mado-29

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

La retirada del e4 (amenaçant 2. e4 mat) salta a la vista, però hi ha molts llocs on anar. Els set assajos temàtics que segueixen són refutats de set maneres diferents:

1.ec3? e2!;

1.ec5? e6!;

1.d2? 2xc4!;

1.d6? 6xc4!;

1.f6? c8!;

1.g5? f2!;

1.f2? xf2!

Joc real:

1.g3! (amenaçant 2.e4#),

1. . . e2 2.c3#;

1. . . e6 2.c5#;

1. . . 2xc4 2.d2#;

1. . . 6xc4 2.d6#;

1. . . c8 2.g7#;

1. . . f2 2.e3#.

Mado-29-final

El task de la rosassa completa del cavall blanc en els assajos i el joc real, tot això construït amb elegància.

[1. . . g5 2.e4# (2.f5#);

1. . . e3 2.e4# (2.xe3#);

1. . . h2 2.e4# (2.e3#);

1. . . c5 2.e4# (2.xc5#);

1. . . b6(d6,f6) 2.e4# (2.c5#);

1. . . c3 2.e4# (2.xc3#);

1. . . a2(b2,d2,g2,h2) 2.e4# (2.c3#);

1. . . f2 2.e4# (2.c3#; 2.e3#);

1. . . altres 2.e4#.]

Pope 61

Josef-Moravec

Estudi de Josef Moravec.

Txecoslovàquia, 20–03–1882 / 29–08–1969.

Pope-61

Pope 61: Juguen les blanques i guanyen.

Aquest estudi és en si mateix una lliçó.

Del mateix pot aprendre´s:

a) Alguna cosa sobre la velocitat dels reis.

b) Un factor característic del final de partida: que una coronació pot arribar a ser inútil a causa d´un mat.

c) Un recurs aprofitable per a coronar un peó (aquest és el recurs latent en la clau).

d) Quan això s´aprecia, un bonic ensenyament sobre els duels entre torre i cavall.

Aquí està la solució:

1.h7!

[No es poden perdre temps movent la torre.

En quant a 1.xg7? h4 2.g6 h3 3.g5 h2 4.g4 h1 ens hem de conformar amb les taules 5.a1+=

(ja que ara no es pot 5.g3? h8–+) ]

1. . . h4 2.g6 h3 3.g5 h2 4.g4 g5!

Aquesta jugada complica molt la victòria blanca.

[4. . . h1? 5.g3 el peó negre de g7 evita que la dama pugui parar      l´escac 5. . . f1

(5. . . h7 6.a1+ b1 7.xb1#)

6.a1+ e2 7.xh1+–;

4. . . h1 aquest final amb el cavall a la cantonada es perd 5.f3 g5 6.d2 g4+ 7.xg4 f1 8.f3 e1 9.a2+– i cau el cavall.]

5.g3 h1+

Una «subcoronació». Les variacions són nombroses. Basti aquí una línia principal:

[5. . . h1 6.a1#]

6.f3 g4+ 7.xg4 f2+ 8.f3 d3

Per guanyar aquest final no s´ha de permetre que el rei i el cavall negre es reagrupin a les caselles centrals.

9.a4!

Pope-61-final

Jugada molt fina que allunya el cavall del rei (encara que ni ha més que també guanyen).

[Per exemple, si 9.g2+? f1 10.h2 e1+= amb un joc correcte de les negres la partida acabarà en taules.]

9. . . h2

[9. . . c5 10.d4 e6 11.d1+ h2 12.d5 g1 13.g3 f1 14.f5+ g1 15.e5 f1

(15. . . d4 16.e1#)

16.xe6+–]

10.h4+ g1 11.d4 c5 12.d2 e6 13.g3 f1 14.d5 c7

15.e5 a8 16.f3 g1 17.e2 b6 18.g2+ h1

[18. . . f1 19.b2+–]

19.f2 d5 20.g8 f4 21.h8+ h3+ 22.xh3#.

Mado 28

Eugeniusz-Iwanow-Waldemar-Tura-Andrej-Seliwanow-Leopold-Szwedowski-and-Piotr-Murdzia

Eugeniusz Iwanow, Waldemar Tura, Andrej Seliwanow, Leopold Mieczyslaw Szwedowski i Piotr Murdzia.

Mado 28:

Problema de Leopold Mieczyslaw Szwedowski.

Polònia, Zawodzie 27–08–1932.

Primer premi del «Thèmes-64» de 1974.

Mado-28

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent (temàtic):

1. . . g5 2.h4#

1. . . g2+ 2.f2#

Joc real:

1.e2! (amenaçant 2.d4#),

1. . . g5+ 2.f4#

1. . . g2 2.df4#

Intercanvis estratègics dels efectes produïts per les jugades defensives de les dues peces negres i . Tal és la substància del tema A2 del primer match de la F.I.D.E.

Clau ampliativa i joc actiu de bateria.

Si 1. . . xe6 2.e4#.

1_Mado-28-final

[1. . . xg3 / xg3 2.d4# (2.xg3#);

1. . . d4 2.xd4#;

1. . . altres 2.d4#.]

Mado 27

Visserman

Mado 27:

Problema d´Eeltje Visserman.

Holanda, Blokzijl 24–01–1922 / La Haia 23–03–1978.

Primer premi del «Probleemblad» de 1968.

1_Mado-27

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic I:

1.dxf2? (amenaçant 2.g4#),

1. . . e5 2.d3#

1. . . xb2 2.xe6#

Refutació: 1. . . xb2!

Assaig temàtic II:

1.hxf2? (amenaçant 2.e4#),

1. . . g5 2.h3#

1. . . xb2 2.h4#

Refutació: 1. . . xb2!

Joc real:

1.xf2! (amenaçant 2.h4#),

1. . . xb2 2.xe6#

1. . . xb2 2.h4#

1. . . xe7 2.c5#.

Mado-27-final

Tres moviments «switchback» de tres peces blanques en resposta a les tres fugides del rei, autoritzades pels assajos temàtics i el joc real.

Una obra d´agradable harmonia.

[1. . . xe7 2.h4# (2.d4#);

1. . . 6f7 / g8 2.h4# (2.c5#);

1. . . b6(b7) / bb8 2.h4# (2.h4#);

1. . . a8(c8,d8,f8,g8) / eb8 2.h4# (2.xe6#);

1. . . a1(a3,a4,a5,a6,a7,a8,b1) 2.h4# (2.xe6#);

1. . . b3 2.h4# (2.xe6#; 2.h4#);

1. . . altres 2.h4#.]

Mado 26

Melnichenko

Mado 26:

Problema de Viktor Oleksandrovich Melninchenko.

Ucraïna, 05–08–1939 / 11–02–2009.

Segon premi del «Chess Life» de 1970.

Mado-27

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assajos:

1.f6? e4!

1.f6? e4!

1.e4? b6!

1.b1? b6!

Joc real:

1.f6! [(amb idea de) 2.xd4# i 2.a6#] amb les variants-amenaces:

1. . . xf6 2.xd4#

1. . . xf6 2.a6#

I les variants temàtiques:

1. . . e4 2.xd3#

1. . . e4 2.e3#

Novotny i Grimshaw en els jocs virtual i real.

Si 1. . . xd5 2.xd5# (*).

Mado-26-final

Altres Assajos:

1.c6? axb4!

1.ag6? axb4!

1.xh6? axb4! (1. . . e6; 1. . . e6)

1.xa5? f8! (1. . . c6)

Aquests dos últims, tot i que els diu l´autor no ho són, en canvi, sí que ho són els dos següents que no dóna l´autor:

1.d6? xd6!

1.a1? axb4!

Un problema que ha fet veritables estralls entre els «solucionistes».

[(*) 1. . . axb4 / e6 / e6 2.xd4#;

1. . . b8 2.xd4# (2.e3#);

1. . . h4 2.a6# (2.c6#);

1. . . g6 2.xd4# (2.a6#; 2.xd3#);

1. . . e3 2.xd4# (2.a6#; 2.xe3#);

1. . . a8(c8,d8,f8) 2.xd4# (2.a6#; 2.e3#);

1. . . g6 / h1(h2,h3,h5) 2.xd4# (2.a6#; 2.c6#);

1. . . altres 2.xd4# (2.a6#).]

Mado 25

Touw-Hian-Bwee-2

Mado 25:

Problema de Touw Hian Bwee.

Indonesia, Java, Pekalongan 18–11–1943.

Primer premi del «Memorial F. Kuiper» de 1972.

Mado-25

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent:

1. . . cxb3 2.d4#

1. . . d4 2.cxd4#

1. . . c7 2.xe7#

1. . . g3 o gxh3 2.f4#

1. . . juga 2.xd5#

Joc real:

1.f4!! (bloqueig),

1. . . cxb3 2.d3#

1. . . d4 2.xd4#

1. . . c7 2.xc7#

1. . . g3 2.e6#

1. . . juga 2.xg6#

Un «bloqueig complet» amb tots els mats canviats.

La clau, ampliativa, permet un mat afegit:

1. . . xf4 2.d6#.

Mado-25-final

Mado 24

Roland-Lecomte-Jean-Morice-Messigny-2002

Roland Lecomte i Jean Morice, Messigny 2002

Mado 24:

Problema de Jean Morice (França, 16–08–1930).

Segon premi del «Thèmes-64» de 1975.

Mado-24

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assajos temàtics:

1.g4? (amenaçant 2.e3# o 2.e5#), e5+; 2.xe5#.

Refutació: 1. . ., xf1!

1.fd3? (amenaçant 2.b2# o 2.e5#), h2+ o e5+; 2.xe5#.

Refutació: 1. . ., f4!

1.e4? (amenaçant 2.d2#), xf1; 2.e6#.

Refutació: 1. . ., c5!

Joc real:

1.d1! (amenaçant 2.b2# o 2.e3#), xf1; 2.c6#;

o 1. . ., f4; 2.e6#. (*)

Mado-24-final

Una realització artística del modern tema Michel.

L’assaig 1.xf6 es refuta únicament per mitjà de 1. . ., e4!

(evidentment amb 1. . . xf6 també s’evita el mat).

[(*) 1. . . e6 2.b2# (2.xe6#);

1. . . f3 2.b2# (2.c6#; 2.e6#);

1. . . g8 2.b2# (2.e3#; 2.c2#);

1. . . c6 2.b2# (2.e3#; 2.xc6#);

1. . . f3(h3) 2.b2# (2.e3#; 2.xe2#);

1. . . f2(f8) 2.b2# (2.e3#; 2.c6#; 2.e6#);

1. . . f7 2.b2# (2.e3#; 2.c6#; 2.e6#; 2.xf7#);

1. . . altres 2.b2# (2.e3#).]

Pope 60

Domenico-Ercole-del-Rio

Estudi de Domenico Ercole del Rio.

Itàlia, Guiglia 1723 / Mòdena 23–05–1802.

Pope-60

Pope 60a: Juguen les blanques i només poden entaular.

Posició tècnicament molt valuosa, on la torre i el peó no poden derrotar a l´alfil.

1.d7

[1.g6 d3+ 2.h6 c4=;

1.f7 g7=]

1. . . b3

[Un greu error seria 1. . . f7?? 2.d8+ e8 3.h6 f7 4.xe8 xf6

(4. . . xe8 5.g7+–)

5.e1+–;

Altres moviments d´alfil com 1. . . e6= també serveixen per igualar.]

2.b7

[2.f5 c2+ 3.e6 b3+ 4.e5 c4=]

2…c4=

Això és excepcional, no solament el peó ha anat massa lluny, sinó que la torre no pot explotar la posició de l´alfil.

 

*******************************************************************************

Estudi de Bernhard Von Guretzky-Cornitz.

Alemanya, 1838 / 17–10–1873.

Pope-60-bis

Pope 60b: Juguen les blanques i guanyen.

En aquesta posició l´alfil falla a sostenir-se davant la força major. La diferència bàsica consisteix en el fet que l´alfil no té caselles centrals.

Comencem amb una maniobra de la torre per canviar de flanc i poder avançar el peó, limitant alhora els moviments de l´alfil al màxim:

1.g4 b3 el mètode es veu en la més senzilla de les variacions.

[Però, òbviament, els moviments de l´alfil no necessiten ser tan obligats. Les variants són nombroses i subtils, constituint un estudi particularment difícil. Analitzarem a més, únicament, la defensa més precisa, sense comentaris:

1. . . e2 2.e4 b5 3.b4 f1 4.f4 b5 5.e6 d7+ 6.d5 c8 7.h4 b7 8.h7 c8 9.e5 g4 10.h4 d7 11.f6 b7 12.e7 c6 13.h6 g4 14.d7+ b5 15.d8+–]

2.b4 a2 3.b8+ d7 4.b7+ d8 5.d7! e7 6.b2

Ja hem completat la primera fase

6. . . c4

[6. . . e6? 7.d8+ xd8 8.xe6+–;

6. . . f7 7.d2 d8 8.d6+– com a la variant principal;

6. . . g8 7.d8+ xd8 8.b8+ d7 9.xg8+– seria una altra manera de guanyar]

Ara només queda situar bé el rei: 7.d2 d8 8.d6

Pope-60-bis-final

la resta és fàcil:

8. . . b5 9.h2 xd7 10.h8+ e8 11.g8 c8 12.xe8++–.

Mado 23

Norman-Alasdair-MacLeod

Mado 23:

Problema de Norman Alasdair MacLeod.

Escòcia, Glasgow 06–12–1927 / Anglaterra, Ross-on-Wye 02–10–1991.

En 1993, la FIDE li va atorgar el títol de Gran Mestre Internacional de Composició d´Escacs.

Macleod-NA-GMcertificate

Primer premi de la «British Chess Federation» de 1973.

Mado-23

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic:

1.c6? (amenaçant 2.fe5#),

1. . . xc6 (variant-amenaça) 2.e5#

1. . . xc6 2.xd3#

1. . . xd6+ 2.xd6#

1. . . xf5 2.e4#

(no 2.fe5+ a causa de 2. . . e6! o 2. . . f7! parada Shiffmann).

Refutació: 1…gxf3!

Joc real:

1.f4! (amenaçant 2.g5#),

1. . . d7 o e8 2.xd3#

1. . . e4 2.e5#

1. . . xd6+ 2.xd6#

1. . . xf5 2.h8#

(no 2.g5+ a causa de 2. . . e6! o 2. . . f7! parada Shiffmann).

Si 1. . . e4 2.g2#.

Mado-23-final

Tant el joc d´assaig com el joc real ofereixen en les quatre variants considerades dues a dues: 1) els mateixos mats en resposta a defenses diferents; 2) mats diferents en resposta a les mateixes defenses.

Es troben, doncs, reunits els elements fonamentals de l´estratègia Ruchlis i Zagoruiko, a més del mecanisme de la parada Schiffmann (dues vegades).

Un problema interessant.

[1. . . c6(a4) 2.g5# (2.xd3#);

1. . . e2 / xh6 / e7(g7) / a6(c4) / xc2 2.g5#;

1. . . mou altres llocs 2.g5# (2.e5#; 2.h8#)].

Mado 22

Mado 22:

Problema del Dr. Cornelis (Cor) Goldschmeding (Holanda, Amsterdam 07–07–1927 / 05–02–1995).

En 1958 va ser nomenat jutge internacional de composició i en 1988 gran mestre de composició.

Primer premi del «Memorial Peris» de 1963.

Mado-22

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent temàtic:

1. . . e7(e8) [ad libitum] 2.xf6#

1. . . e5 2.xf6# (2.h6#)

1. . . g mou [ad libitum] 2.h6#

1. . . d4 2.xe6#

Joc real:

1.xe4!! (bloqueig),

1. . . xe4 2.xf6#

1. . . mou altres llocs [ad libitum] 2.xd6#

1. . . xe4 2.h6#

1. . . g mou altres llocs [ad libitum] 2.xh7#

1. . . e mou [ad libitum] 2.xg3#

1. . . d4 2.xe6#

1. . . dxe4 2.xe6#

Tres mats canviats i tres idèntics, però aquests últims en resposta a defenses diferents.

1. . . h6 2.g6#

1. . . xe4 2.c2#.

Mado-22-final

Un problema ric en idees, on es reuneixen els elements característics dels temes Ruchlis, Zagoruiko i Stocchi.