Categoría: Solucions

Estudi de Henri Rinck (França, 10–01–1870 / 17–02–1952)

Pope 38: Juguen les blanques i guanyen.

Està clar que per guanyar aquest final les blanques han de trobar la manera de caçar la torre negra amb l´acció combinada dels seus cavalls.

1.f2+ c4

[Si 1. . . e3? 2.2g4+ i ja cau la torre 2. . . f3 3.xh6+–]

2.2g4 [el començament d´una persecució implacable]

2. . . h8

[L´altre opció 2. . . g6? porta al desastre immediat 3.e5+ c5 4.xg6+–]

3.e5+ [es van combinant els atacs a la torre amb els escacs al rei per anar recol·locant els cavalls]

3. . . c5 4.fd7+ d5

[Contra 4. . . d6 5.f7+ i un cop més guanyem l´indefensa torre 5. . . xd7 6.xh8+–]

5.f7

Els dos cavalls, com si fossin dos gossos empaitant un porc senglar, li treuen totes les caselles negres on pot anar la torre, i mentre el de f7 el foragita de la cantonada, el de d7 li clavarà la mossegada mortal a qualsevol de les caselles blanques on vagi.

5. . . a8

[Als altres quadres blancs on pot anar la torre sempre hi ha el corresponent atac doble:

5. . . h5 6.f6+ e6 7.xh5+–;

5. . . h7 6.f6+ e6 7.xh7+–;

5. . . g8 6.f6+ e6 7.xg8+–;

5. . . e8 6.f6+ e6 7.xe8+–;

5. . . c8 6.b6+ e6 7.xc8+–]

6.b6+ e6 7.xa8+–

 

Estudi Anònim (composició)

Pope 37: Juguen les blanques i guanyen.

Per resoldre aquesta posició cal saber que el final amb peó de torre i alfil contra el rei controlant la casella de coronació de color diferent a l´alfil és taules.

1.c6!

[De res serveix anar a menjar-se els peons negres: 1.xb5? b7 2.xa4 a8 (final teòric de taules, doncs no hi ha manera de fer fora el rei negre de la casella de coronació) 3.b5 b7 4.a4 a8 5.a5 b7 6.a6+ a8 7.e3

(7.b6= Taules per ofegat)

7. . . b8 8.b6 a8 9.a7= Taules per ofegat.]

1. . . a6

[L´altre opció seria 1. . . a8 2.b6 (ni ha altres que guanyen encara més ràpid, però és per fer-ho diferent de la variant principal) 2. . . b4 3.axb4 (aquesta és la clau, obligar al negre a avançar el seu peó b per passar el nostre peó de torre a peó de cavall, i ara el final és guanyador) 3. . . a3 4.b5 a2 5.e5 a1 6.xa1 b8 7.c6 a7 8.b6+ a8 9.b7+ b8 10.e5+ a7 11.b8+ a6 12.a8#]

2.e3 a5 [el negre es resisteix a avançar el peó, de moment]

3.c5 a6 4.b6! b4 [jugada única, doncs el rei està ofegat]

5.axb4 a3 6.b5#

Estudi de Louis Van Vliet (Holanda, 17–08–1854 / 15–06–1932)

Pope 36: Juguen les blanques i guanyen.

En aquesta posició molts jugadors amb blanques signarien les taules, doncs la dama negra té tota la gran diagonal a8–h1 per mantenir la clavada del peó blanc de b7 i si no es pot coronar aquest peó és impossible guanyar. Hi ha alguna manera d´aconseguir-ho?

1.b4!! [un atzucac superlatiu.]

[De res servirien els escacs, ja que el rei negre té massa llocs per anar fugint, mentre que 1.b8?! és una pèrdua de temps, ja que després de 1. . . d6+ 2.c8 c6+ el rei blanc ha de tornar a a8.]

1. . . h1

[S´ha de mantenir la dama a la diagonal per evitar que el peó coroni: 1. . . d7 2.b8#;

1. . . d5 2.a4+ b6 3.b3+! (aquest sacrifici de dama és la clau en gairebé totes les variants) 3. . . xb3 4.b8+ (raigs X per la columna b) 4. . . c5 5.xb3+–;

1. . . f3 2.a4+ b6 3.b3+! xb3 (igual que abans) 4.b8+ c5 5.xb3+–;

1. . . g2 2.a3+ b5 3.b2+ (el mateix sacrifici, ara una fila més avall) 3. . . xb2 4.b8+ c4 5.xb2+–]

2.a3+ [així costa una mica més]

2. . . b6 3.b2+ c7

[3. . . a5 4.a2+ b4 5.b1+ (aquest cop el sacrifici de dama es fa a la primera fila, però l´idea és la mateixa sempre) 5. . . xb1 6.b8+ c3 7.xb1+–;

3. . . a6 (porta a la mateixa posició) 4.a2+ b5 5.b1+ xb1 6.b8+ c4 7.xb1+–;

3. . . c5 (és més resistent) 4.a7 (no és l´única que guanya, però sí la més senzilla, ja que aquí no hi han sacrificis) 4. . . h7 (clavant de nou el peó per evitar que coroni) 5.b6+ c4

(si 5. . . d5 6.a6 d3+ 7.b5+ xb5+ 8.xb5 e4 9.b8+–)

6.a6 d7 (no hi ha cap escac) 7.b8 a4+ 8.b7 d7+ 9.8c7+ xc7+ 10.xc7++–]

4.h2+!

De nou les blanques sacrifiquen la dama, ara en un lloc diferent, però amb el mateix motiu tàctic.

4. . . xh2 5.b8+ [els raigs X ara són per la diagonal b8–h2]

5. . . d7 6.xh2+–.

 

Estudi Anònim (Composició).

Pope 35: Juguen les blanques i guanyen (trobar la manera millor de fer-ho).

En aquesta posició les blanques poden triar 12 jugades diferents i les úniques que no guanyen són g5, f5 i e5, doncs les negres jugant xh6 fan taules fàcilment.

1.c6!

Aquesta és la manera més ràpida i bonica de guanyar, però també la més perillosa, doncs com es pot veure el rei negre està ofegat i s´han de vigilar els sacrificis de torre.

{1.d5!?

I aquesta seria la manera més pràctica de jugar, ja que no hi ha el perill de l´ofegat.

1. . . h8

[ja que si 1. . . xh6 2.d6+ xd6 3.cxd6 b7 4.b5 c8

(4. . . a6+ 5.c5 c8 6.c6 d8 7.d7 e7 8.c7+–)

5.a6 b8 6.d7 c7 7.xa7 xd7 8.b7+–]

2.d6+ b7 3.b5 c7 4.a6 b8 5.g6 c8

[5. . . a8 6.h7 xh7 7.g8#]

6.xa7+–}

1. . . xh6!?

[A) 1. . . c7 2.b4 h7

(2. . . xc6 3.h7+–)

3.c5 c7

(3. . . xa5 4.h3 a4 5.d6+–)

4.h7 xc6+ 5.d5

(5.xc6?? un altre cop l´ofegat)

5. . . c8 6.h8+–;

B) 1. . . g7!? (la millor defensa) 2.h3!

(de nou si 2.hxg7?? taules per ofegat)

2. . . g4+ 3.b3 b4+!? (la torre rabiosa) 4.c3

(4.xb4?? ofegat)

4. . . b8 5.d4 h8

(5. . . xa5 6.h7 h8 7.c5 a4 8.c7 a6 9.c6+–)

6.c5 h7 7.d6 xa5 8.c7 h8 9.h7+–]

2.c7!

[Si es pica en el parany 2.xh6?? Taules per ofegat!]

2. . . c6

[2. . . b7 3.xh6+–;

2. . . xh5 3.c8#]

3.h6!!

La clavada mortal.

3. . . b7

[No es pot acceptar el sacrifici 3. . . xh6 per 4.c8# (fins i tot ens podem permetre una frivolitat fent 4.c8#) ]

4.xc6 xc6 5.c8++–.

Final de reis (Composició)

Pope 34: Juguen les blanques i fan taules.

En aquesta posició el peó blanc està perdut, així doncs, la partida es converteix en un final de rei i peó contra rei sol. És indispensable conèixer els finals més senzills amb aquestes peces i entendre els conceptes d´oposició i caselles crítiques per resoldre el problema.

1.e5!

[Primer pas: les blanques sacrifiquen el seu peó per obligar al peó negre a avançar a la fila 5.]

[La jugada que sembla més lògica perd: 1.c2? d4 2.d2 xe4 (el rei negre ocupa una de les tres caselles crítiques del peó d6, que són c4, d4 i e4; aquí perdre l´oposició no importa, perquè avançant el peó la recuperem) 3.e2 d5 4.d2 d4 5.c2 e3–+.]

1. . . dxe5 2.c1!

[Segon pas: agafar l´oposició a distància, que és quan els dos reis estan a la mateixa columna i en caselles del mateix color.]

[En canvi 2.c2? torna a perdre: 2. . . c4 agafant l´oposició 3.d2 d4 4.e2 e4 5.f2 d3–+.]

2. . . d5

[Buscant embolicar la troca.]

[Més evident és com s´ha de jugar si 2. . . c4 3.c2=;

o 2. . . d4 3.d2= agafant l´oposició en ambdós casos i arribant al mateix final que a la línia principal.]

3.d1

[Un cop més l´oposició a distància.]

[3.d2? (acostar-se perd) 3. . . d4 (i ara qui té l´oposició és el negre) 4.e2 e4 5.d2 f3 6.e1 e3 7.d1 f2 (ocupant una de les dues caselles crítiques per coronar el peó, que són d2 i f2) 8.d2 e4 9.d1 e3 10.c2 e2–+.]

3. . . e4 4.e2

Finalment tenim aquest clàssic final on jugant les negres són taules i jugant les blanques perden.

4. . . f4 5.f2 e4 6.e2 e3 7.e1!

[S´ha de mantenir el rei davant del peó fins que el rei negre es decideixi a avançar.]

7. . . f3 8.f1

[Arribant a la primera posició que s´ha de conèixer en aquests finals: Si juguen blanques perden i si juguen negres són taules.]

8. . . e2+ 9.e1

[Si aquí juguéssin les blanques haurien d´anar amb el rei a d2 i permetre l´entrada del rei contrari a la casella crítica f2.]

9. . . e3=

Taules per ofegat.

Paul Keres – Erich Gottlieb Eliskases

Torneig Internacional de Mestres de Noordwijk (Holanda): 10 jugadors.

Ronda 4 (de 9), 12–06–1938.

Pope 33: Juguen les negres i fan taules.

Observant detingudament la posició es pot veure que la torre no té cap manera de menjar-se els dos peons blancs, tampoc hi ha posicions d´ofegat, així doncs, les negres busquen la salvació en una sèrie d´escacs combinats amb amenaces de mat:

1. . . b6+ 2.c1

[Si 2.a2 a6+ 3.b1 tornant a la posició inicial.]

2. . . h6!

Aquí es van signar les taules, veiem el perquè:

3.d1

[No es pot 3.b8?? per 3. . . h1#]

3. . . d3

L´estratègia de les negres és anar empaitant al rei blanc amb amenaces de mat.

4.e1 e3 5.f1 f3 6.g1 g6+!

I quan s´acaben les amenaces de mat, les negres tornen amb els escacs.

7.h2 h6+ 8.g1 g6+ 9.f1

Per evitar la repetició de jugades.

9. . . h6

10.e1

Les blanques han de tornar amb el rei cap al flanc de dama, però no serveix de res.

10. . . e3 11.d1 d3 12.c1 c3 13.b1 b6+ =.

No hi ha manera d´escapar de la repetició de jugades.

Seguidament podeu veure tota la partida sencera tal i com es va jugar:

Estudi de 1914 de Henri Rinck (França, 10–01–1870 / 17–02–1952)

Pope 32: Juguen les blanques i guanyen.

Observant detingudament aquesta posició ens adonarem que per guanyar, les blanques han d´impedir que la torre negra s´activi.

1.d1! g5

Només aquí està segura la torre, veiem:

[a) 1. . . g3 2.f5++–;

b) 1. . . g7 2.f5++–;

c) 1. . . f4 2.g6+ seguim una mica més 2. . . g3 3.xf4 exf4 4.g1 f3 5.b4 e3 6.f1! e2+

(Tampoc serveix 6. . . f4 7.xf3! xf3 8.b5+– i el rei negre queda fora del quadrat del peó b)

7.xe2 fxe2+ 8.xe2 i ja no es pot evitar que el peó blanc coroni: 8. . . f4 9.d3 e5 10.c4 d6 11.b5 c7 12.a6 b8 13.b5 a8 14.b6 b8 15.b7 c7 16.a7+–;

d) No salva a les negres sacrificar la torre fent 1. . . e3 2.f5+! g5 3.xg4 xg4 4.xe3++–]

2.h2!

Bloquejant tots els moviments del rei.

2. . . e3

Només tenen aquest moviment les negres.

3.e2!

I ara bloquejem el peó.

3. . . e4

Un cop més una jugada forçada, però sembla que per fi les negres han activat la torre per la fila 5. Segur?

4.b4!

Atzucac!

4. . . e5

De tota la fila per increible que sembli només queda aquesta casella lliure per la torre.

5.g6+

Però aquí també hi ha un doble amb el cavall.

5. . . g5 6.xe5+–

 

Estudi de 1905 de L. Lowy

Pope 31: Juguen les blanques i fan taules.

Amb tres peons a punt de coronar semblaria que les blanques tenen la partida guanyada, però la mala ubicació del rei i la torre junt amb el joc actiu de totes les peces negres fan que hagin de canviar de pensament i aspirar només a salvar la partida. Però com?

1.c8

Jugada obligada

[ja que si 1.c8?? a6#]

1. . . f2 2.b8!!

La clau: autobloqueig.

[Perd 2.b8? f1–+ 3.b3+

(ja que si 3.b4 per exemple, llavors 3. . . f8#)

3. . . xb3–+]

2. . . f1=

[amb 2. . . e4 les negres es compliquen la vida 3.d7 f1 4.c8+ i encara

sort que tenen 4. . . f3= que iguala, doncs totes les altres jugades perden.]

Taules per ofegat.

 

Estudi de 1909 de Karel Traxler (Txèquia, Bohèmia: 17–01–1866 / 15–05–1936) i Frantisek Dedrle (Txèquia, Moràvia:13–10–1878 / 28–05–1957)

Pope 30: Juguen les blanques i fan taules.

Les negres tenen dama per alfil i cavall blancs, això junt amb l´amenaça xf8+ fa que la posició de les blanques sembli desesperada, però els miracles també existeixen.

1.a2+!! [primer sacrifici d´atracció]

[No salva a les blanques 1.h7? fxg6 2.g8 e7+ 3.h6 f4+ 4.xg6 d6+ 5.f5 e5+ 6.g4 e4+ 7.h3 e3+ 8.g2 c6+ 9.f1 c1+ 10.g2 c2+ 11.h1 e4+ 12.g1 e1+ 13.f2 e3+ 14.g2 g1#]

1. . . xa2 2.xf7+! [segon sacrifici d´atracció]

2. . . xf7

[Si 2. . . b2 3.xe8= la fortalesa de les blanques és impenetrable.]

3.g8! [tercer sacrifici d´atracció!]

[Però no 3.g8? xf8 4.xf8 xf8+–+]

3. . . xf8=

[És millor 3. . . e7 4.xf7+ xf7 5.g8 b7 6.g6 b3 7.f8 c4 8.e7 c5 9.e8= un cop el rei a la columna central, el final és de taules.]

Taules per ofegat.

 

Estudi de 1899 de Walther Von Holzhausen (Alemanya, 29–05–1876 / 09–08–1935)

Pope 29: Juguen les blanques i guanyen.

Un cavall de més i el peó a3 a dues passes de coronar semblen prou avantatge pel negre, però com a compensació les blanques tenen també dos perillosos peons centrals. Podran salvar la partida?

1.g6!

Sacrifici d´atracció per tal d´evitar que el cavall negre ocupi la casella g6.

[Un greu error seria precipitarse amb 1.d7+?? xd7 2.xf7

(2.g6 ara no serveix per 2. . . a2 3.gxf7 a1+–+ i cauen tots dos peons.)

2. . . e5+ 3.f8 g6+–+ les blanques perden també el segon peó.]

1. . . fxg6

[Encara és pitxor 1. . . hxg6?, doncs vindria la mateixa continuació però amb un peó menys per les negres: 2.d7+! xd7 3.xf7 etc.;

Si 1. . . a2?? 2.gxf7+ d7 3.e8+ xd6 4.f8++–]

2.d7+ xd7 3.f7 e5+

[o 3. . . a2 4.e8+ c7 5.e7+ b6 6.e6+ b5 7.xa2+–]

4.f8

4. . . a2 5.e8+ d6

i les blanques guanyen fàcilment, podria seguir:

6.b8+ e6 7.b3+ f5 8.xa2 h5 9.c2+ f4 10.d2+ f3 11.g7

els peons cauen com fruita madura.

11. . . h4

[Si 11. . . e4 12.f6+–]

12.c3+ f4 13.d4+ f5 14.xh4+–

Així, doncs, les blanques no només han salvat la partida, sino que han acabat guanyant-la.