Escacs Tordera

Magdeburg – Brünel, correspondència 1887

Pope 14: Juguen les blanques i fan taules.

Per resoldre aquesta posició ajuda molt el coneixement que tingueu dels finals de rei i peó vs rei. Aprofitaré l´avinentesa per anar-los repassant en el decurs de la solució.

1.c4!

Sacrifici de peó per arribar a un final teòric de taules.

[Perd 1.d2? c4 2.c3 b3–+ , per exemple: 3.d1 xc3 4.c1 (en aquesta posició sempre guanyen les negres jugui qui jugui, tenir l´oposició no serveix de res) 4. . . d3 5.d1 c3 (ara sí que és important tenir l´oposició, tal i com veurem a la variant principal) 6.c1 c2 (i el rei blanc ha de marxar de devant del peó, cedint la casella crítica d2 al rei negre) 7.b2 d2–+ coronant el peó.]

1. . . c3 2.c1!

És indispensable posar el rei a la mateixa columna del peó negre.

2…xc4 3.c2!

Amb taules teòriques.

La diferència d´aquest final amb l´anterior és que les blanques tenen una fila al darrera per poder maniobrar amb el rei, sent fonamental, ara sí, tenir l´oposició, doncs si els hi toqués jugar les blanques perderien.

3. . . d4 4.d2 c4 5.c2 c3

L´única manera de progressar per part de les negres és anar avançant el peó.

6.c1

Moment clau del final: sempre s´ha de mantenir el rei davant del peó a l´espera de que el rei negre decideixi ocupar la fila 3, i aquesta és la diferència amb el final anterior, on no teníem aquesta casella a la reraguarda i per això es perdia.

[Un error molt greu seria 6.d1?? d3 7.c1 c2 8.b2 d2–+ tal i com hem vist abans.]

6. . . c4

[Si 6. . . d3 7.d1 (oposició!) 7. . . c2+ 8.c1 c3= i taules per ofegat.]

7.c2 b4 8.c1 b3

Les negres poden marejar la perdiu tant com vulguin, però en algún moment s´hauran de decidir per avançar el rei, sino seran taules per repetició.

9.b1 c2+

[Si tornen enrera amb el rei 9. . . c4 fem 10.c2 (o 10.c1) i anar repetint.]

10.c1 c3=

En cas contrari les negres perden el peó, pero ara tornen a ser taules per ofegat.

El coneixement d´aquests senzills finals és molt important, doncs en les partides que juguem (sobretot quan el “zeinot: ” apreta) sabrem si hem de simplificar o no per arribar a una d´aquestes posicions sense necessitat de calcular les jugades posteriors.

Final compost anònim

Pope 13: Juguen les blanques i guanyen.

Les blanques tenen un final de partida còmode, amb un avantatge material suficient per guanyar degut a la multitud de dobles de rei i torre que es poden fer amb els dos cavalls, ara bé, si les negres puguessin canviar la torre pel peó, aleshores serien taules, ja que amb els dos cavalls no es pot forçar cap mat.

1.e6! (única jugada guanyadora)

[Si per exemple 1.f5? d3 2.cd6+ f4 3.f1 d2 4.c4 xf2+= i taules, tal i com hem dit abans.]

1. . . h5

[1. . . d3 (les jugades de rei són les que aguanten més) 2.f4+ xc4 3.xd5 xd5 4.f3 e5 5.g4+– controlant les caselles crítiques de coronació del peó;

1. . . f5 (ve a ser el mateix) 2.e3+ xe6 3.xd5 xd5 4.f3 e5 5.g4+– igual que a la variant anterior;

1. . . b5 2.d6++–;

1. . . d3 2.c5++–;

1. . . d7 2.c5++–;

1. . . f5 2.d6++–;

1. . . d1 (les anteriors jugades de torre porten a dobles directes, tal i com s´ha vist) 2.f3+ (amb la mateixa idea que a la variant principal) 2. . . d5 (2. . . d3 3.b2++–; 2. . . f5 3.e3++–) 3.e3++–]

2.f3+ (obligant a que el rei vagi a quadre blanc, posant-se a tir de doble)

2. . . d5

[2. . . d3 3.f4++–;

2. . . f5 3.g7++–]

3.f4++–

Estudi de 1902 de Henri Rinck (França, 10–01–1870 / 17–02–1952)

Pope 12: Juguen les blanques y fan taules.

En aquesta posició les negres tenen un gran avantatge de material que hauria de ser suficient per guanyar la partida còmodament, però la situació del seu rei a un racó del tauler fa que les blanques puguin organitzar una defensa creant amenaces de mat. Veiem com:

1.e4+ b7 2.c8 (aquí està l´amenaça de mat amb xb7#)

2. . . a6 (defensa obligada)

[No es pot forçar la posició fent

2. . . a6? 3.b8! i ara són les blanques qui guanyen: 3. . . c2+ de res serveix sacrificar la dama per evitar el mat immediat (per exemple 3. . . e2 4.xb7#) 4.xc2 c5 (4. . . d6+ 5.xd6 a7 6.c5+ a8 7.e4#) 5.d1 e4 6.f3 b4 7.xe4#;

o 2. . . a5? 3.b8 c2+ 4.xc2 d6+ 5.xd6 a7 6.c5+ a6 7.e4 a4 (7. . . b4 8.d3#) 8.b4 a3 9.b7#]

3.d5! (jugada intermitja necessària per evitar e6+ que donaria la victòria al negre)

3. . . b4 (no hi ha cap altre jugada que defensi el mat, a no ser que les negres vulguin perdre regalant la dama)

4.c6! (la clau de tota la maniobra blanca: sacrifici d´atracció)

4. . . xc6 (obligatòriament s´ha d´acceptar el sacrifici)

[doncs si, per exemple: 4. . . d3?? (es podria sacrificar la dama jugant b6 o b5 per evitar el mat, però només seria allargar l´agonia) 5.xb7#]

amb el que es produeixen taules per ofegat, ja que l´alfil blanc de c7 ha quedat clavat, el peó de b3 bloquejat i totes les caselles on pot anar el rei estan amenaçades per les peces negres.

Estudi de 1931 de Szaja Kozlowski (Polònia, 1910 / 1943)

Pope 11: Juguen les blanques i fan taules.

En aquesta posició sembla que les blanques estan irremissiblement perdudes, però hi ha un petit detall a la posició, i és que el rei blanc està pessigant a una de les dues torres negres. Veiem com es pot aprofitar aquesta circumstància:

1.f8+ d7 2.f7+ e6 3.f5!

La clau, amb aquesta jugada la torre blanca queda defensada pel peó i el rei negre intercepta la defensa de la torre h6.

3. . . d7 (el rei ha de tornar a la setena)

[Si 3. . . h1 amb 4.f6+ es produeix un atac amb raigs X contra l´altre torre 4. . . e5 5.xa6 xe4= quedant el material igualat i per tant taules.

A un final similar s´arribaria fent 3. . . a4 4.xh6 xe4= i taules, com abans.]

4.f7+

i taules per repetició de jugades.

Problema compost anònim

Pope 10: Juguen les blanques i guanyen.

Les blanques tenen torre de més, però el peó negre de d2 no es pot parar, així que s´ha de buscar una manera diferent de guanyar.

1.c2!

[Falla 1.xc1 dxc1! amb taules.

Tampoc serveix 1.b3+ b4

(però no 1. . . xb3? 2.d3 b4 3.e3! c4 4.d8+–)

2.xc1 xb3 3.h1 c2 4.e4 d1+ 5.xd1 xd1 6.e5 b4 7.e6 fxe6 8.fxe6 b3 9.e7 b2 10.e8 b1=.]

1. . . d1

Un cop hem permès la coronació s´ha de buscar la manera de capturar la dama per mitjans tàctics.

[Si 1. . . d3 abans de menjar el peó salvem primer el cavall 2.a2+ b6 3.d7+ c6 4.xd2+–]

2.xc1! [sacrifici d´atracció]

2. . . d5+ [aquí no hi ha cap doble . . . de moment!]

[2. . . xc1 si s´accepte el sacrifici la dama queda enforquillada, igual que en les altres variants que es detallen 3.b3+ b4 4.xc1+–;

2. . . d2 3.b3+ b4 4.xd2+–;

2. . . d4 3.b3+ b4 4.xd4+–;

2. . . d6 3.b7+ a4 4.xd6+–;

2. . . d8 3.b7+ a4 4.xd8+–]

3.e4 [vagi on vagi la dama el cavall sempre es posa les ulleres]

3. . . e5

[3. . . a2 4.a1 xa1 5.b3+ a4 6.xa1+–;

3. . . c6 4.b3+ b6 5.xc6+ xc6 6.e5+–;

3. . . a8 4.a1+ b4 5.xa8 xc5 6.e5+–]

4.a1+! segon sacrifici d´atracció

i la dama negra cau:

4. . . xa1

[4. . . b4 5.d3+ c3 6.xe5+–;

4. . . b6 5.d7+ c6 6.xe5++–]

5.b3+ b4

[5. . . a4 6.xa1+–.]

6.xa1 c3 tancant el cavall, però ara:

7.e5 [i un peó blanc coronarà]

7. . . b2 8.e6 fxe6 9.fxe6 xa1 10.e7 b4 11.e8+–

Poques posicions hi deu haver amb tants dobles de cavall diferents com es donen en aquest problema.

Estudi de 1907 de J. Behting

Pope 9: Juguen les blanques i guanyen.

Un curiós final, les blanques haurien de guanyar sense problemes, doncs la dama és molt superior als quatre peons negres, sinó fora perquè ni ha un a un pas de la coronació. Així les coses per guanyar s´ha de jugar molt precís:

1.e3!

Clavar el peó és l´única manera d´evitar la coronació

1. . . f4

[Amb 1. . . d1? ara és l´altre peó el que pot coronar 2.g1+ la millor, tot i que altres també guanyen 2. . . e2 3.xc2+– guanyant fàcilment.

Encara pitxor és 1. . . b1? 2.xd2 c1 3.a2#.

Tampoc salva al negre 1. . . g4? 2.c3 b1 3.b6+ (3.d3!+– encara és millor, però més complicada de calcular) 3. . . c1 4.b2+ d1 5.xc2++–]

2.f2!

Brillant sacrifici invers (no s´entrega cap peça, però es permet que les negres agafin una dama).

2. . . d1

[Si 2. . . f3 que és la que allarga més la partida 3.e3 i tornem a la clavada anterior 3. . . g4 4.c3! guanyant, tal i com es pot veure: 4. . . b1 fugint del mat 5.e4 un cop més la més ràpida per acabar 5. . . d1+ 6.d2 b2 7.xc2+ a1 8.c3+– seguit de mat en 3, per exemple: 8. . . a4+ 9.xa4+ b1 10.c2+ a1 11.b2#]

3.c3! (atzucac!: l´obligació de jugar fa que el negre perdi)

3. . . f3 (per exemple)

[3. . . g4 4.xf4+ porta al mateix final]

4.e3+ b1

[4. . . d2+ 5.xd2+ b1 6.xc2+ a1 7.b2#]

5.b6+ c1 6.b2# i mat.

Estudi de 1911 de Leonid Ivanovich Kubbel (Rússia, 25-12-1891 / 18-04-1942)

Pope 8: Juguen les blanques i fan taules.

Degut al gran avantatge material que tenen, sembla que les negres guanyaran fàcilment un cop hagin tret la seva dama del racó, o fins i tot si l´han de canviar per la torre blanca, però sempre s´ha d´estar atent als recursos que poden estar amagats a la posició. Veiem:

1.a4! e7

[De res serveix entregar la dama per intentar coronar el peó passat:

1. . . h4 2.a8+ e7 3.xh8 h3 4.a8 h2 5.a1 (la torre a tornat a temps, just per parar el peó) 5. . . e3

A) 6.h1 g1 7.e5

A1) 7. . . f2 8.f5 (Sempre s´ha d´estar atent: 8.xh2?? g3+–+) 8. . . g1=;

A2) 7. . . d7 8.d5 e7 9.e5=;

B) També porta a taules 6.e1 d6 7.d1+ e7= amb taules per repetició en els tres casos.]

2.a7+ d6 3.a8! (brillant sacrifici de torre, obligat d´acceptar, que salva la partida)

3. . . xa8=

I taules per ofegat. Costa d´imaginar aquesta situació amb el rei blanc al mig del tauler.

Estudi de 1907 de Henri Rinck (França 10-01-1870 / 17-02-1952)

Pope 7: Juguen les blanques i guanyen.

En aquesta posició sembla que les dues peces negres i el seu rei són suficients per parar els dos peons blancs, i encara més veient lo allunyat que està el rei blanc, però . . .

1.d7

L´ordre amb què s´avancen els peons és primordial.

[Si 1.a7? b6 2.d7 c7= i els dos peons queden neutralitzats.]

1. . . d2 2.a7 f3

Cada peça negra s´ocupa de parar un peó.

3.h5+ b6

I ara el rei també s´acosta als peons.

4.d5!!

Inesperat sacrifici de torre amb doble intercepció de les peces defensores del negre.

I les blanques coronen un dels dos peons:

4. . . xd5

[Encara és pitxor 4. . . xd5 5.d8+ xa7 6.a5+ b7 7.xd2+– amb una victòria molt més fàcil]

5.a8 xd7 6.xf3+–

I un cop més tenim un final de dama vs. torre i peó (Mat en 36 segons les taules de Nalimov).

6. . . c7

Només donaré, a tall d´exemple, la línia millor per tots dos jugadors:

7.f6 b7 8.e6 c7 9.g8 d6 10.e5 c6 11.xh7 d5 12.e4 d6 13.g7 e5 14.d4+ d5 15.f6+ c5 16.c3+ b5 17.f6 h5 18.b3+ a5 19.f3 c5 20.a3+ b5 21.b3+ a5 22.e6 h5 23.e3 a4 24.f4+ a5 25.d2+ a6 26.d6 b5 27.d4 a5 28.a7+ b4 29.c6 a5 30.b6+ a4 31.b2 h5 32.e2 g5 33.c2+ b4 34.d2+ i finalment cau la torre.

Estudi de 1901 de Oldrich Duras (Txèquia, 30–10–1882 / 05–01–1957)

Pope 6: Juguen les blanques i fan taules.

Tot i tenir peça de més, les blanques no poden parar el peó negre a4.

Així, doncs, han de buscar la salvació per altres mitjans.

1.f2 a3

[De cap manera 1. . . gxh3?? 2.g3#;

Si 1. . . g3+ 2.e1 a3 3.f1= i segueix com a la variant principal]

2.f1 g3+ (única davant l´amenaça 3.g3 mat)

[No es pot 2. . . a2?? 3.g3#;

Ni tampoc 2. . . gxh3?? 3.g3+ g4 4.e2#]

3.e1!

Única manera de salvar la partida, mantenint el rei al costat de la casella salvadora per ocupar-la en el moment oportú.

3. . . a2 4.e2

Ara es veu l´idea de la jugada anterior: el rei intercepta els moviments de l´alfil.

4. . . a1=

i taules per ofegat.

[4. . . a1= és el mateix;

4. . . a1?! 5.d1 (el cavall està mort) 5. . . xc2 però després de 6.xc2= ara és el negre el que està ofegat;

4. . . a1? 5.d1 b2 6.a6! a3 (6. . . bxa6? 7.b7+–) 7.xb7 c1! 8.xd5 (8.xc1?= Un altre cop taules per ofegat) 8. . . xe3 9.e6 xd4 (9. . . xf4? 10.xf5 e3 11.e2 g5 12.e4+–) 10.b7 a7 11.xf5 b8 12.xe4 xf4 13.e2 possiblement siguin taules, però quines ganes de complicarse la vida, s´han d´acceptar les taules per ofegat.]

Estudi de 1915 de Max Arn K. S. Karstedt (Alemanya, 15–01–1868 / 22–03–1945)

Pope 5: Juguen les blanques i guanyen.

En aquest problema amb igualtat de material, el factor determinant que decideix la partida és la nefasta ubicació del rei negre; però per guanyar el blanc ha de jugar precís, no es pot entretenir gens.

1.e4!

El blanc sacrifica el peó de c2 per guanyar un temps de cara a promocionar el de la columna e. En aquest problema no s´ha de tenir en compte el material, el més important és arribar primer en la cursa de peons, tal i com diu la dita: `Primer en arribar, primer en ser servit´.

1. . . xc2

[Si 1. . . a2 2.e5 h4 3.e6 xe6 4.xe6

(però no 4.xe6? b4 5.g5 c3 6.f5 h3 7.xh3 xc2= i taules.)

4. . . b4 5.e5 c3 6.f4+–

Així el rei blanc entra al quadre del peó negre de la columna h i el para. A la llarga cauen els dos peons negres]

2.e5 b3

[2. . . xf5 3.xf5 h4 4.g4 b3 5.e6 c5 6.e7 c4 7.e8+–]

3.c2!

Sacrifici d´alfil, per seguir avançant el peó, gràcies a la clavada.

3. . . xc2

[3. . . c5 4.e6+–;

3. . . h4 4.e6 h3 5.e7 h2 6.e4 d5 7.e8+–]

4.e6

i el peó blanc corona dama primer:

4…h4 5.e7 h3 6.e8 h2 7.xc6+ +–.