Històric 23

LES ESCOLES MODERNES.

La profusió de revistes i concursos dedicats a difondre el problema d´escacs va donar un extraordinari impuls a la composició. Les aspiracions artístiques, encara confuses, cristal·litzen i s´integren en alguns sistemes ordenats que faciliten l´expansió del geni creador. No obstant això, malgrat aquest auge mundial i de les fecundes rivalitats que suscita entre els ja nombrosos afeccionats i especialistes, la cerca de l´originalitat sembla minorar el pas.

Llavors es dóna el senyal d´un nou moviment amb la publicació de diverses obres teòriques com la de Kohtz i Kockelkorn, «Das Indische Problem» (el problema indi), que revesteix una importància cabdal. Uns anys més tard, Walther Freiherr von Holzhausen, excel·lent jugador i problemista, publica en la «Deutsches Wochenschach», de 1908 a 1910, una sèrie de vistosos articles que completen els punts de vista dels seus dignes predecessors. Al mateix temps, i des de principis de segle, Alan White comença la impressió de les seves famoses «Christmas sèries» que, en uns cinquanta volums, van descobrint els infinits recursos de la composició escaquística.

L´objectiu dels «moderns» és explorar al màxim els temes existents, que en la seva majoria daten d´abans de 1900. L´estudi de la seva estructura i possibles amplificacions contribueix a l´aparició de noves escoles, entre les quals cal destacar, per la seva importància, les dues següents:

1) La «neoalemanya», que es caracteritza pel seu rigor científic en l´aplicació i estudi dels temes estratègics en general, i sobretot dels que es presten a combinacions lògiques.

2) La «Good Companion», associació nord-americana de problemistes reclutats en tots els països del món. Aquesta escola va perfeccionar més especialment la tècnica del problema «en dues jugades», desenvolupant totes les combinacions basades en elements o mecanismes fonamentals: clavades i desclavades, bateries, obertura i tancament de línies, intercepcions, etc., així com els anomenats «tasks» (tasques).

Vegem alguns exemples típics:

Històric 23:

Problema de Johannes Kohtz (Polònia, Elblag 18–07–1843 / 05–10–1918) i Carl Kockelkorn (Alemanya, Colònia 26–11–1843 / 16–07–1914), compositors alemanys creadors de l´escola lògica.

Publicat al «Deutsches Wochenschach» de 1905.

Històric-23

Juguen les blanques i fan mat en 4 jugades.

Històric 18

SAM LOYD

Si la majoria de les escoles es van formar a partir de les orientacions donades pels seus respectius caps, unes altres, mancades d´un programa ben definit, van tenir gran èxit entre generacions de compositors units pel seu amor comú a certes idees sota l´influx d´un mestre representatiu.

Així va néixer l´«escola nord-americana», que els seus adeptes es van agrupar al voltant de Sam Loyd, anomenat «el Rei del Problema».

Dotat d´una fantàstica inventiva, d´un enginy tan complex com variat, Sam Loyd va crear, al marge de les severes disciplines dels seus contemporanis, una obra tan vasta i rica en concepcions personals que encara en els nostres dies constitueix una magnífica font d´inspiració per a no pocs compositors.

El seu estil és, dins de cert ordre d´idees, romàntic. El romanticisme de Loyd es tradueix pel predomini de la imaginació sobre el concepte ideal del bell.

Per a ell, la virtut essencial d´un problema és la seva originalitat, en el sentit de singular, teatral, excèntric. Heus aquí un bon exemple:

Històric 18:

Problema de Samuel Loyd.

Estats Units d´Amèrica, Filadèlfia 30–01–1841 / Nova York 10–04–1911.

Publicat al «Holyoke Transcript» de 1876.

Històric-18

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.