Escacs Tordera

Problema 6: Composició de Seletzky.

Creu vostè en els miracles?

Les blanques juguen i guanyen.

A primera vista, el diagrama no ofereix res d´especial, però agafi vostè el tauler i reprodueixi la solució . . .

Categoria: Superdificil (8 punts).

Heu d´analitzar fins donar mat o guanyar material decisiu.

2 punts extres als qui arribin a la increïble posició final.

Problema 5: Estudi artístic de Otto Gallischek (1960).

                   “Un coet espacial va a Mart”

Blanques juguen i guanyen.

Val 5 punts, més 1 punt extra pels que expliquin millor la solució.

El coet, la torre negra, proper al seu llançament, s´ha de dirigir a Mart, el rei blanc. Els motors del coet s´engeguen i la torre ascendeix. Com pot esquivar Mart al coet?

Problema 4: Composició de Charles Godfrey Gümpel

(inventor de l´autòmat Mephisto)

Publicat l´any 1878 a la revista La Stratégie amb el títol        

                      “Com va ser vençut el diable”

Juguen Blanques. Mat en 7 (hi han diferents solucions).

Val 3 punts més 2 punts extra per qui arribi a la posició final més adient amb el títol del problema.

Segons la llegenda, Paolo Boi, il Siracusano, havia jugat -i perdut- en diverses ocasions amb una bella noia. Mentre estava jugant amb ella una nova partida, es va arribar a la posició del diagrama i llavors va saber per una revelació que aquesta noia era el propi Satanàs. Boi va enfortir el seu esperit resant i la inspiració divina li va fer concebre el pla guanyador.

Problema 3: Composició de la revista “L´Italia Scacchistica”.

Güelfs i Gibel·lins.

Juguen Blanques. Mat en 16.

Val 4 punts, més un punt extra si sabeu explicar perquè la posició és legal o no.

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfrontà les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el Papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de la península Itàlica durant els segles XII i XIII.

Cap a finals dels segle XII, a Pistoia, a causa de les diferències nascudes en el si de la potent família patricia Cancelleri, es va dur a terme l´escissió en dues faccions, Blancs i Negres, que van ensagnar la Toscana del segle XIII.

A Florència, la facció dels Blancs estava capitanejada per Viero Cerchi, contemporani de Dante Alighieri, i la dels negres, per Corso Donati.

Després de cruentes batalles, al 1300 els Blancs van vèncer i C. Donati va haver d´exiliar-se. Al 1301, no obstant això, Donati amb el suport de Carles de Valois, rei de França, va atacar per sorpresa Florència i va destruir totes les forces dels Blancs, que només salvaren al seu capità i a una companyia. Els Negres es van apoderar d´una ciutat i es van assentar en el castell, tal i com es reflexa al diagrama següent:

El capità dels Blancs pensava abandonar la lluita, quan una veu divina li murmurà algunes paraules misterioses que el van decidir a continuar la batalla, i la va guanyar en 16 jornades, representades per cada una de les jugades que resolen el problema.

                  Problema 2: Estudi de Joseph Ney Babson

Homenatge a Samuel Loyd.

Les blanques juguen i fan i es fan donar mat en 2. Les negres juguen i fan i es fan donar mat en 2.

Val 4 punts (1 per cada solució). Més 1 punt extra pels que descobreixin un enigma que hi ha amagat a la posició inicial.

Samuel Loyd (1841–1911) fou un gran matemàtic i un eminent escaquista, jugador de primera categoria. Va participar al Torneig de París de 1867, un tancat de 13 jugadors (lliga a doble volta) on va quedar 10è, però és que el torneig era molt fort: Els tres primers classificats van ser Ignaz Kolisch, Szymon Winawer i William Steinitz (campió del món), i l´Espanyol Celso Golmayo va acabar 8è. La seva gran imaginació la va demostrar, però, en el domini dels puzzles i en la composició de problemes.

                 Número 1: Problema de Frederic Lazard

Pot salvarse un rei sense cuirassa?

Juguen blanques i fan taules. (2 punts i 1 punt extra pels qui analitzin millor totes les possibilitats).

[Nota: Frederic Lazard és l´autor de la partida més curta jugada en un torneig internacional de mestres (intentant jugar bé per ambdós bàndols), va jugar amb negres contra Gibaud al torneig de París de 1924: 1. d4 ¤f6 2. ¤d2 e5 3. dxe5 ¤g4 4. h3?? ¤e3! i Gibaud va abandonar, doncs perd la dama, ja que si 5. fxe3 £h4+ 6. g3 £xg3#.]

Posició d´una partida de Emanuel Lasker jugada en una sessió de simultànies.

Juguen Blanques i guanyen

Estudi d’Emanuel Lasker
Juguen blanques i guanyen

Estudi de Ado Kraemer & Walther Von Holzhausen.
Juguen blanques i fan taules.

Problema de Samuel Loyd
Juguen blanques. Mat en 2.