Categoría: General

Nova victòria del segon equip, i ja en van tres de quatre. Cap a tres quarts de deu començavem a jugar, i avui, per variar, hem afrontat el partit deixant un tauler buit, la qual cosa significava el primer punt pel quadre empordanès. En Tomàs arriba a un final de torres un pèl inferior, i un error fatal el condemna. 0 a 2 i el partit es comença a posar difícil. Un servidor, en una partida molt grisa (tot sigui dit) es retroba amb la victòria. En Jordi Quintana segueix amb la seva excel·lent ratxa, i avui ha desplomat un altre jove contrincant. 2 a 2. Bon debut el de l’Àngel, que ha demostrat tenir molta idea del joc llançant un dur atac contra la defensa del seu contrincant, però que no ha sabut rematar i ho ha pagat amb el punt. Una altra vegada per sota al marcador, i depenem dels tres primers taulers. En Manel, ha «aprofitat per guanyar» el seu jove contrincant, segons ell, ara que encara pot. Les dues partides pintaven molt bé, però tant en una com en l’altra encara hi havia feina. L’Arseni però, per fi s’ha destapat i ha resolt sense complicar-se. 4 a 3, i en el final aparentment força superior d’en Lluís només necessita arrencar unes taules per fer guanyar l’equip. Jugant, però, passen aquestes coses: el rival complica la partida, entren els nervis del punt decisiu… Tot sigui dit, el mig punt i per tant la victòria d’equip no ha semblat perillar en cap moment. Al final, s’emporta el punt sencer que ens fa respirar tranquilitat. Una setmana més ens ha tocat patir de valent, però ens ha sortit bé. 5 a 3. La setmana que ve més, comencem la marató contra el Gerunda visitant l’F. Ja us explicarem com ens va!

I avui ha saltat la sorpresa. Hem guanyat a domicili un partit que d’entrada consideràvem difícil. En alguna crònica anterior hem parlat del factor sort, i adduíem que ens havia estat advers; probablement avui la cosa hagi anat al revés. En qualsevol cas, el punt sencer per a nosaltres, i un plus de tranquil·litat per encarar l’equador de la lliga.
El matx ha començat de manera normal, tret del primer tauler local, que ha arribat amb més de mitja hora de retard.
Avançava el matí i no es veia encara com podia anar al final, si bé cap partida es veia especialment desfavorable. Tot d’una, però, han començat les decisions: ha caigut en Josep Mª quan més estava apretant, per un doble que se li ha escapat i ha fet taules en Joan. En poca estona l’Eduard ha culminat la quarta victòria consecutiva (i això perquè només hem jugat quatre rondes) i en Juan Pedro ha traspaperat una jugada que li ha costat el punt. Guanyava en Carles una partida «de les seves», després d’haver anat a remolc, cedia en Pau a la pressió insuportable al flanc de dama i signaven empats en Lluís i en Jacob.
Qui signa i en Josep escombraven també cap a casa amb els dos puntets que ens feien guanyar el matx. Una mica inesperat, potser, però mirat amb perspectiva, també té lògica.
Diumenge ens visita la Colmena.

Victòria treballada la del primer equip aquest matí. I necessària si es mira la classificació i, sobretot, el panorama que s’entreveu en el futur immediat. De fet, no puntuar avui possiblement hauria estat dir adéu a algunes coses.

El matx ha començat amb normalitat (si entenem per normalitat el fet que a l’hora de començar el Sant Martí formava amb tota l’artilleria al seu lloc i nosaltres erem sis. També és veritat que aquesta situació ha durat poca estona i, a tres quarts de deu, les partides començaven d’avançar amb normalitat.

Fins ben entrat el matí no s’han començat a definir resultats. En Josep Mª es feia amb el punt després de dominar completament un rival que ha intentat molt, però res no ha pogut fer per evitar-ho.  Seguia en Carles, amb una partida cent per cent marca de la casa, agressiva i amb poques precaucions, però efectiva. Les taules de qui escriu i les d’en Lluís, en posicions que no donaven més de sí han posat el 3 a 1. L’Eduard, que només sap fer una cosa: guanyar, ho ha tornat a fer. Està imponent. I en Joan Fluvià, en posició de les que li agraden, amb negres ha acabat per marejar el rival i arrabassar-li el punt. Tot això mentre en Jacobo retia el rei en un final sense esperances després d’una partida amb clar domini seu, però que no ha encertat a rematar en el seu moment. En Joan Ayllón també signava les taules, com en Pau, que s’ha estimat més amarrar el mig punt que entrar en noves aventures incertes.

En Josep, per acabar, ha anat reduïnt la resistència del rival tot aplicant la «gota malaia» en una posició de peó aïllat, que, a més de deixar el rival sense gairebé temps al rellotge, l’ha deixat també sense resposta.

Una victòria balsàmica per encarar les rondes centrals de la competició. Diumenge vinent anirem a Gràcia, a preguntar si hi són els de la UGA B. Ja en parlarem.

Missió complicada la del segon equip avui a Salt. Visitem un dels equips més febles de la categoria, però afrontem el partit amb baixes. A la d’en Jordi Adillón de la setmana passada, s’hi sumaven les d’en Manel i l’Arseni. Tres taulers buits normalment signifiquen un 3 a 0 en contra, però avui ens hem trobat amb la bona notícia que els locals també deixaven l’últim tauler buit. Per tant, només dos a zero. A més, en Toni, amb més son que de costum, tampoc ha tingut oponent. 2 a 1. El matx semblava començar-se a posar a favor nostre quan en Tomàs ha entregat un peó-bomba al rival. D’aquells que es mengen i cau la dama. La derrota de qui escriu, potser per excés de confiança, o simplement, per haver comès un error força greu a l’obertura, tornava a avançar els del Gironès. A més, obligava a guanyar en Lluís i en Jordi Quintana si voliem sortir victoriosos. Així ha estat, primer en Jordi, que continua fent una molt bona temporada, i després en Lluís, que igualava el primer com a pitxitxi (2,5 punts). Al final doncs, amb patiments que potser podiem haver evitat, els tres punts han vingut a Tordera. D’acord, només un, que això no és futbol. La setmana que ve més, rebem el Figueres D, i esperem afrontar el matx amb més garanties. Seguirem informant.

Amb cert retard, expliquem el que va passar en el partit del segon equip enfront del potent Vilobí. El matí va començar amb una mala notícia, ens assabentem d’un accident per les escales d’en Jordi Adillón, al qual desitgem que tingui una bona i ràpida recuperació. Aquesta baixa, que s’afegia a la d’en Toni, a més de significar el 0 a 1, ens fa córrer a tots un tauler cap amunt. L’equip selvatà, a més, va sortir en tromba. Primer, en Manel, ho va calcular tot menys que el seu oponent li menjava la torre quan coronava. Poc després, queien les partides també de l’Abel, que debutava ahir en el per equips d’aquest any, i de l’Arseni, que va fer una bona partida, però una jugada fluixa li va arruïnar. Amb el partit virtualment perdut, l’escabetxina visitant es va calmar. Taules d’en Tomàs, que defensava un final un pèl inferior. Sí amics, ho heu entès bé, en Tomàs ens va sorprendre a tots partint un punt (ofegat). El cronista també abaixava les espases en un final amb peó de menys però amb compensació en el joc. En Lluís, que havent vist com estava el matx confessava haver arriscat en la seva partida per tal d’intentar ajudar a l’equip, també acabava la seva partida en taules. Per últim, en Jordi Quintana, potser perquè el partit estava decidit i era hora d’anar a dinar o perquè el final de torres no donava més de si, també pactava taules.
Al final, doncs, 2 a 6. Queda la sensació que el Vilobí és el rival a batre en aquesta lliga, i que malgrat que mirant el resultat sembli indicar que no li hem plantat gaire cara, només s’han perdut tres de les set partides jugades. La setmana que ve més, visitem el cuer Salt i Girona C, seguirem informant!

Per la mínima. Se’ns ha escapat en el darrer moment i per només mig punt de diferència. I això que, si s’haguessin fet apostes, fins gairebé a migdia totes haurien estat favorables a nosaltres.
Ha començat el matx molt bé, en un local agradable i una gent amable. De l’igualada inicial hem anat passant, amb victòries de qui escriu, d’en Carles i de l’Eduard, a un 3-0 que era esperançador. Han vingut les taules d’en Lluís, confiant ja en un desenllaç global favorable, però ha caigut en Josep, i en Joan Fluvià no ha passat tampoc de l’empat. I llavors ha començat la corrua de males notícies. En Josep Mª cedia el punt, i en Jacobo desaprofitava una clara jugada guanyadora per acabar també perdent el punt sencer. En Pau ha bregat per treure petroli, però s’ha hagut de conformar amb les taules, i en Joan Ayllón se les ha hagut amb un final inferior després d’haver dominat bé bona part de la partida, amb resultat final advers.
Sensacions contradictòries a la tornada: de pensar que ens farien un dibuix a la sensació d’haver quasi tastat la mel. Coses del joc!
La setmana vinent esperem el Sant Andreu B. A veure si el vent de la sort gira una mica!

Un empat per començar, però per a nosaltres, un gust amarg. Hem començat el matx amb un Figueres B ple de velles cares conegudes, cosa que sempre és agradable pel que té de retrobament. Durant una estona el partit es mostrava igualat, però en Joan Ayllón, potser perquè, com deia ell, «tenia son i volia anar a dormir aviat», ha començat a fer de les seves i li ha fet un dibuix a en Jordi Balagué. Una estoneta més de tranquil·litat i les partides poc a poc anaven agafant més aviat color local. Poc després l’Eduard es feia amb el punt sencer, però en Carles feia un regal i també lliurava el seu, de punt.

Anava avançant el matí, i quan ha arribat l’hora de les decisions, després de la victòria d’en Josep i les taules de qui escriu, en Joan Fluvià ha agafat mig punt després de la pressió del rellotge, en Josep Mª imposava la seva tècnica en un final i guanyava també. La cosa semblava clara; i justament llavors han començat les sorpreses: en Lluís perd una partida clarament guanyada, en Jacobo entra en un atac dubtós i acaba també cedint el punt i en Pau, després d’aconseguir arraconar el rival i guanyar-li un peó, s’ha trobat amb un final inferior i sense temps. D’un previsible 7 a 3, com a mínim, hem hagut d’acceptar un 5 a 5. No és pas un mal resultat, però ben segur que el rival ha marxat molt més content que nosaltres.

I la setmana que vé, l’Ideal Clavé (quin rodolí!)

Bon començament del segon equip amb una clara victòria a domicili sobre l’equip baix-empordanès. En Jordi Quintana ha estrenat el compte de victòries fent una bona combinació en la que ha enganxat una torre al rival (0-1). Poc després, però, catàstrofe d’obertura d’en Tomàs que es converteix en la igualada de l’equip local (1-1). Un servidor, sense fer una partida brillant guanya la peça i poc després el punt (1-2). L’Arseni, que ens ha sorprès a tots arribant puntual, estava fent una bona partida, però en aquest joc un sol error pot ser fatal… (2-2). En Jordi Adillón, que després d’una temporada a l’equip A torna amb nosaltres, ha aprofitat algunes jugades fluixes del seu jove contrincant per tornar-nos a avançar al marcador (2-3). En Lluís, fitxatge d’aquest any, s’ha estrenat amb molt bon peu: gran partida i victòria (2-4). Quedaven les partides d’en Toni i en Manel, totes dues amb molt bona pinta, de manera que aparentment la victòria del matx estava decidida. Aquest últim després d’haver fet un espectacular sacrifici de dama, acaba fent miques la defensa del rival (2-5). Per últim, en Toni ha donat una alegria al seu rival proposant-li taules, ja que el partit estava decidit i «s’havia d’anar a dinar». Al final doncs, 2,5 a 5,5, el primer punt de l’any, i a més, amb la sensació d’haver fet un bon partit. La setmana que ve, més. Rebem a casa un dels equips probablement més durs de la categoria, el Vilobí.

Avui, diumenge 30 de gener, ha engegat el Campionat de Catalunya per Equips. El nostre club hi participa, com ja és tradicional, amb dos equips, a Segona Divisió Catalana i a Segona Territorial de Girona. Si tot va bé, anirem fent la crònica del que vagi passant.

Amb un cert retard, vet aquí la crònica del que ha estat la cloenda d’aquesta temporada. Un matí de lluita intensa – tret del cronista, a qui l’amic Josep Ortiz li ha ofert unes generoses taules poc després de començar – en què s’han vist partides molt disputades, malgrat que al final només hem esgarrapat cinc taules. Probablement s’ha imposat la lògica de l’elo superior, però la veritat és que hem jugat desacomplexadament i no hauria pas estat estrany un resultat més favorable per nosaltres. Tantseval: felicitats als campions, i molta sort l’any que ve, que la feina feta per en Josep els darrers anys comença de donar fruit, i li desitgem uns grans èxits.
Pel que fa a nosaltres, hem acabat la jornada amb el dinar de germanor amb què cada any acomiadem la temporada, i amb l’ensurt de la falsa notícia que havíem de jugar la promoció, cosa que després ha resultat que no era certa. Ara, doncs, a reposar els equips fins l’any vinent, salvant, potser, Sant Pol.
A reveure.