Escacs Tordera

Bona arrencada, la del primer equip, aquest matí, a les vores del Ter. Com cada any, per aquetes dates, engegava avui el Campionat de Catalunya per Equips. El nostre primer equip, després de la baixa de gairebé darrera hora de l’Eduard (millora’t, que ens fas falta!) ha viatjat avui cap a les deveses del Ter,  per encarar el primer matx de l’any, amb un Santa Eugènia que, si bé probablement no té el potencial que havia tingut els darrers anys, sempre és un equip que ens fa respecte.

En mirar les dues llistes, amb l’ELO de cada jugador, els números es decantaven clarament del nostre costat. Però ja sabíem que això acostuma a ser un miratge, i per això cada jugador s’ha cordat bé el cinturó abans d’engegar la seva partida.

Que hi hauria lluita ja s’ha vist quan, vora les onze encara no hi havia cap partida clara. I encara més quan s’ha definit la d’en Juan, que, després d’unes quantes murrieries s’ha trobat amb un altre murri a qui se li ha posat tot de cara i el nostre jugador ha hagut de retre el rei.

Poc després arribaven bones notícies de l’altre extrem de la taula, quan en Lluís Puigdemont ha arrodonit un atac pacient però constant i ha obligat el gironí a abandonar.

També en Ferran, al cinquè, ha acabat amb la resistència del seu jove rival, en una partida que probablement no ha estat prou ben jugada per cap dels dos.

En Daniel, al setè, signava les paus després d’haver desaprofitat més d’una ocasió de rubricar amb victòria una bona partida

Però, per donar emoció al matx, en Jacobo ha tingut algun descuit que ha portat un altre punt per als locals, i això que tenia, aparentment, una partida molt ben plantejada.

En Joan, al quart, també ha signat unes taules al cap d’hores d’haver “torturat” el contrari amb un atac que semblava que no s’acabava.

I també s’ha afegit a les taules el Josep, al primer, en una partida que no ha aconseguit forçar en cap moment, tot i que ho ha estat buscant de manera intensiva.

Al novè, en Lluis Ramírez treia un altre mig punt meritori, quan ha defensat molt bé i durant molta estona una posició amb peó de menys. Els alfils de diferent color, però, no acostumen a dur gaires sorpreses.

Al sisè, en Pau ha recollit els fruits d’alguna errada greu del rival, en posició que no l’entusiasmava excessivament, però que ha acabat tombant-se del nostre costat.

I, amb el cinc a quatre per a nosaltres en el caseller, la partida de qui signa plantejava un final de dames amb peó de més, que semblava impossible que el negre perdés, i per això l’hem seguit jugant, i ha acabat a favor nostre. Això sí, després de noranta-tres moviments!

Total, el primer punt que viatja cap al Maresme, i ens manté encara amb les esperances i les possibilitats intactes, tot i que la lliga encara és molt incipient.

La setmana vinent rebrem a casa el potent Gerunda B. Ja en farem la crònica. Mentrestant, bona setmana a tots!

Acta

Poca combativitat avui, en la darrera jornada de la Lliga d’aquest any. Els dos equips érem plenament conscients dels riscos d’una desfeta, i, de fet, s’ha jugat amb peus de plom, sabedors que mig punt en el global allunyava els dos conjunts de les possibilitats -no pas probables, però sí possibles- d’haver-se de jugar la permanència en una promoció. De mica en mica han anat caient les taules i, al final, s’han generalitzat a tots els taulers. Bon resultat per a una temporada que ha tingut moments trepidants i que ha comportat que, a les envistes de la darrera ronda, equips amb quatre punts encara no estiguessin matemàticament salvats.

La jornada s’ha completat amb el tradicional dinar de cloenda, que hem fet al restaurant Els Trèmols. Una bona estona de companyonia i de comiat fins que ens tornem a retrobar.

Acta del matx

I al final, ha sortit creu. Avui el segon equip ha certificat, amb una darrera derrota, el seu descens per a la temporada vinent. No ha pogut ser, tot i que semblava que l’oportunitat hi era. Però quan les coses no surten, més val pensar que… un altre dia sortiran! L’any que ve ho tornarem a intentar!

Acta del matx

Una nova derrota, la d’avui del primer equip, en un matí una mica accidentat.

Havíem de desplaçar-nos al local del Foment Martinenc, a Sant Martí, però avui se celebrava la Marató de Barcelona, que deixava tot el sector amb restriccions de trànsit notables, per la qual cosa hem optat per anar fina a Sant Adrià i des d’allà acabarf d’arribar al Clot amb el tren. El més curiós del cas és que el mateix cas s’ha donat en dos dels desplaçaments que hem fet a la ciutat comtal aquesta mateixa temporada!

Hem començat de jugar amb normalitat, si bé en Daniel, al vuitè, no estava en bones condicions, jugava medicat i, de fet, ha hagut de precipitar la partida, i l’ha perduda per problemes de salut.

I també al primer, en Josep, només de començar s’ha trobat malament i ha proposat unes taules ràpides, que el rival ha acceptat (i li ho agraïm) de seguida. Qui escriu també ha proposat taules en la fase primerenca de la partida en no veure clar que en Josep es trobés prou bé. Afortunadament, al cap d’una estona s’havia restablert força i ha pogut marxar cap a casa amb normalitat.

Segurament aquests fets, sumats a la poca pressió que teníem nosaltres pel fet d’haver fet ja quatre punts i tenir la permanència gairebé garantida i afegit a la situació diametralment oposada dels rivals, que tenien com a única opció -i que no els garanteix encara res) la d’endur-se’n el punt, és el que ha portat al marcador final. És un resultat que no és pas agradable, però que tampoc no és massa preocupant. La setmana vinent tindrem la darrera ronda, amb la visita del Guixolenc, que probablement també es vingui a jugar una mica més d’un punt. Emoció, n’hi haurà. Us n’informarem!

Acta del matx

Acta del matx

Doncs ha saltat la sorpresa. Bona i important victòria del primer equip davant del que fins avui era el líder invicte del grup, el potent Sabadell.

A dos quarts de deu i algun minut, després d’haver hagut d’entrar gairebé d’estranquis al local, per gentilesa del marxant que para just al davant i que havia posat la furgoneta just davant de la porta (això, en futbol, deu ser allò que diuen de posar l’autobús davant de la porteria!), hem començat el matx amb els vallesans. Hem de dir que no alineaven el conjunt més fort possible, però també que venien avalats per uns resultats inqüestionables: sis punts de sis encontres. El nostre respecte, doncs, absolut.

Només començar el partit s’han acordat taules al setè, per una qüestió de salut del rival, que en Pau no ha tingut cap problema en signar. El matx quedava, doncs, igual, de moment.

Conforme ha anat avançant el matí, però ja s’ha vist que les coses no se’ns posaven pas malament, i poc a poc ens hem anat creient que potser teníem possibilitats. En això, ha caigut del nostre cantó el punt d’en Daniel, que li ha passat literalment per sobre, amb negres, al sabadellenc. Indiscutible.

En Jacobo, al nou, ha pogut donar la volta a una posició que li estava presentant prou problemes, i ha arrabassat també el punt sencer. Per davant, en Juan desarmava els atacs del contrari i signava un nou armistici.

Qui escriu també ha aconseguit forçar un atac imparable i ha sumat un altre punt. Ara ja la balança queia força del nostre cantó.

En el tram final del matí s’han decidit encara les partides restants. En Ferran signava un nou empat després que el rival li havia rebutjat les taules. La posició no donava per a més.

I en Joan també les signava, en posició clarament superior, per assegurar la victòria de l’equip. Finalment, s’han acabat perdent Les partides d’en Josep, que no ha acabat d’encertar amb l’atac després d’haver entregat material i aconseguir una posició certament prometedora, i l’Eduard, que també havia entregat material en plena obertura a canvi de dinamisme en la posició, allò que a ell el fa tan feliç. En Carles, mentrestant, havia també imposat una holandesa mur de pedra, la que fa… Bona victòria!

En el còmput global, victòria clara del Tordera, que allunya un xic més el fantasma del descens (qui sap si de manera definitiva, segons i com hagin anat i vagin els resultats dels altres equips) i que pot mirar el final de lliga amb una altra cara.

Diumenge vinent, cap a la capital, amb el Foment B. Us ho explicarem!

Acta del matx

Derrota contundent del segon equip, que ja no té gaire marge de maniobra per salvar la categoria. Haurem d’estar atents a les darreres duexs rondes!

Acta del matx

Nova ensopegada del primer equip, aquesta vegada al camp del potent Granollers, que ja presenta candidatura per poder ascendir.

Aquest matí hem viatjat cap al Vallès per encarar un dels partits a priori més difícils de la temporada. Els granollerins acostumen a presentar un equip compacte i molt bregat, amb escasses escletxes.

Així i tot, hem començat amb una certa combativitat, i durant la primera hora de joc les espases es mantenien enlaire. Ha estat a partir de llavors que algunes partides han encarat ja la fase decisiva. Així, en Lluís Ramírez es veia sorprès en un parany d’obertura que li ha costat una peça. En Daniel tampoc no encertava en el plantejament i es veia abocat a defensar una posició condemnada a fer-se, al final, insostenible. En Jacobo ha estirat mig punt en una partida amb alternatives jugada amb coratge per part seva. En Ferran també signava les taules després de treballar a consciència una posició més que difícil des del punt de vista estratègic.

Al darrere, en Lluís Puigdemont se’n duia un altre mig punt després d’haver manat durant gairebé tota la partida. El cronista s’afegia a les taules en una posició que qui sap si podia haver burxat una mica més.

Per davant, tant l’Eduard, que ha entregat peça i no li ha acabat de sortir prou bé, com en Josep, que tampoc no ha encertat en el plantejament de la moderna, han cedit els punts.

En Joan ha aguantat gairebé estoicament l’atac que el rival ha obtingut a canvi d’un peó, en una escandinava dificilíssima i ha acabat doblegant el vallesà. El seu secret: ahir havia preparat, justament, aquesta línia i la tenia prou fresca. Quin un, en Joan, amb el treball de laboratori…!

I en Pau s’ha pres la revenja de diumenge passat, quan va trobar-se perdent una posició possiblement guanyada, amb la diferència que la d’avui era segurament perduda. Un joc de despropòsits (un cavall a c3 que no hi havia de ser) l’han dut a una crisi en tota la línia que ell ha encarat plantant cara com si anés guanyant. I quan el contrari més avantatge tenia, un pim-pam-pum d’aquells que només surten un cop i l’ha rebentat. Si fos futbol, dirien que “els escacs són així…”

Total, que col·leccionem un altre zero i es van reduint les possibilitats de permanència, que passen per fer un altre punt, probablement. I diumenge vinent ens visita el totpoderós Colon Sabadell Chessy B, que té encara més potència que llargada en el nom. Us en parlarem!

Acta del matx

Acta del matx