Categoría: General

Bon diumenge de Carnestoltes a tots plegats. Ho hem tornat a fer. I ara ja tenim la tranquil·litat absoluta per a les tres rondes que queden.

Passaven pocs minuts de dos quarts de deu quan, havent esperat que acabessin d’arribar tots els gironins, hem començat les partides.

Si comparem, com solem fer, les dues llistes, s’evidencia que nosaltres presentàvem un equip lleugerament superior en els cinc primers taulers i ells en els cinc restants. Per tant, pronòstic incert per començar, però amb un historial d’uns quants disgustos que ens feia estar amb els cinc sentits per si de cas.

Partides força lluitades, i sense massa definició fins passades dues hores de joc. Llavors han començat de saltar resultats. En Carles, al setè, tombava el seu monarca en no haver ensopegat amb la línia correcta en una defensa Alekhine en una variant poc jugada però perillosa.

Tres quarts d’hora més tard era en Josep, al primer, qui equilibrava el marcador en deixar sense resposta el contrari a partir d’una italiana jugada, avui sí, com a ell li agrada.

Però s’han tornat a torçar les coses quan, en pocs minuts, en Daniel, al vuitè, queia també després d’haver plantejat una defensa moderna tan agressiva que potser s’ha passat de frenada, i ha propiciat el càstig adient del rival.

Minuts més tard, però, qui escriu, al tercer, arreplegava el punt després d’haver assegurat un avantatge imponent en el plantejament, a partir d’una Colle-Zuckertort de manual.

En poca estona ha tornat a caure un punt, el d’en Juan Pedro, al segon, que no s’ha acabat de trobar còmode en tota la partida i ha acabat cedint, però s’ha vist compensat pel punt que ha fet en Pau, al sisè, en una parftida jugada a patacada neta amb el seu combinatiu i perillós rival.

En Jacobo, al novè, amarrava sense massa problemes mig puntet més a partir d’un plantejament de peó de dama estratègicament ben jugat, però que estava en un moment d’aquells que qui es belluga gaire, cau pel pedregal.

I amb aquest escenari d’empat hem arribat a les partides que havien de ser decisives.

L’Eduard, al quart, ha lluitat fins on era possible per materialitzar un final lleugerament superior, però no n’ha pogut treure més suc que l’empat.

Al desè, mentrestant, en Jordi anava perfilant un atac, amb entregues de material incloses, que l’ha dut a aconseguir una posició esplèndida que el seu jove rival no ha sabut com tractar, i ha acabat per guanyar-lo quan l’altre no ha pogut evitar una coronació de dama.

Aquest resultat posava ja el cinc a quatre per nosaltres, i tota la pressió passava al cinquè, on en Joan mirava de defensar una posició en un final inferior però qui acusava més el neguit era el seu rival, a qui només li servia la victòria perquè l’equip empatés. Qui ha passat per aquesta situació sap molt bé com n’és de difícil que els nervis no et facin una mala jugada!

En Joan, però, ha jugat amb molta serenitat, i ha acabat fins i tot capgirant la situació, però les taules eren ja inevitables.

Una victòria important, la d’avui, que ens deixa ja en una situació molt còmoda per afrontar el darrer terç de lliga amb la sensació dels deures fets.

Diumenge vinent anirem a Mataró, i ja us explicarem com va.

Acta

TORDERA B 4 – 2 BLANES B

Ahir al matí l’equip B rebia la visita del conjunt veí del Blanes B, en un derbi de filials, com comentava la setmana passada, desequilibrat pel que fa l’ELO, però sabent que ens plantejarien dificultats a totes les partides, que serien 4, ja que van deixar els seus 2 últims taulers buits per manca de jugadors. Així doncs, en Jordi Quintana i en Robert es quedarien sense jugar, obtenint el punt sencer com a recompensa.
En Jordi Pagès que, degut a les baixes, pujaria fins al segon tauler, on s’hi trobaria una partida molt disputada, fins i tot amb inferioritat material seva per moments, però a la qual aconseguiria fer taules al veure’s amb un final igualat.
En Ferran, que ocuparia el quart tauler, veuria neutralitzat el seu atac amb una bona defensa del seu contrincant, que acabaria sumant la victòria.
L’Iván asseguraria el punt sencer a l’equip després que el seu contrincant es deixés fer un doble de cavall i alfil quan la partida semblava més abocada a taules que a cap altra cosa. Ple de victòries per l’Iván que, després de les taules d’en Jordi, és el pitxitxi en solitari de tots dos equips. Felicitats!
Finalment, el cronista no aconseguiria aprofitar l’avantatge material des del mig joc i acabaria sumant mig punt, en part, per excés de conservadurisme.
Així doncs, 4 a 2 contra els veïns de Blanes, i una nova setmana per a poder gaudir del fet de ser líders en solitari del grup. Si bé hem d’estar molt contents per la temporada que estem fent, no hem d’oblidar que a les properes 4 rondes, 3 dels duels que ens esperen són amb equips que s’estaran disputant l’ascens amb nosaltres, i la primera prova de foc la tindrem diumenge que ve visitant el potent Tossa. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

Molt bon diumenge a tots plegats! Un resultat, el d’avui, que la veritat és que potser no ens esperàvem gaire, i que ens dona força tranquil·litat per al que queda de lliga.

Aquest matí, després de sortejar les dificultats d’accés que ens plantejava la mitja marató que es corria pels carrers de la ciutat, ens hem presentat al local que els nostres contraris tenen a la Plaça del Sortidor, al Poble Sec.

Tal i com ja comptàvem, en confrontar les dues alineacions els rivals sortien clarament guanyadors, en tots els taulers, per puntuació ELO, més encara pel fet que a nosaltres ens faltaven dos jugadors habituals i han hagut de venir dos jugadors del segon equip. Per fortuna nostra, cap a migdia hem sabut que el segon equip no ha vist gaire delmat el seu potencial, i ha recollit un altre punt. Enhorabona!

No per les dificultats, però, hem renunciat a plantar batalla, i així, durant més de dues hores de joc la lluita era aferrissada en tots els taulers, i costava de predir què acabaria passant.

Ha estat ja passat migdia que s’han començat de decidir les coses. Així, qui escriu havia de tombar el rei després d’una molt llarga lluita i de no haver sabut aprofita prou bé les possibilitats d’entaular. Però en poca estona, també, En Josep, al primer, i en Juan Pedro, al segon, s’emportaven sengles victòries, totes dues força inapel·lables.

En Pau al sisè, amb una partida de dama de tall força clàssic, amarrava mig punt mentre que en Jacobo, al setè, n’amarrava mig més després de jugar a un nivell estratègic alt contra l’Àngel, jugador que fa anys havia jugat a les nostres files.

Al vuitè, en Jordi ha jugat per aconseguir una posició guanyadora, amb renúncia a guanyar material i amb sacrifici posterior inclòs, tot per aconseguir situació de mat que,… no s’ha acabat donant, i al capdavall li ha costat la partida.

També al novè en Lluís Ramírez ha defensat fins on ha pogut una posició que s’ha acabat fent insostenible.

Al cinquè, però, en Joan posava les coses a lloc en imposar-se amb la seva conegudíssima defensa Grünfeld i en no acceptar-li el rival la proposta de taules quan aquest mateix estava inferior. Coses que costen d’entendre!

Amb tot plegat, i el 4’5-4’5 al marcador, quedava només la parida de l’Eduard, al segon, que després d’una bona lluita que no s’ha acabat de decidir al mig joc entrava de ple en un final de torres una mica inferior per al nostre jugador, però que tota la teoria diu que han de ser taules … si es juga bé!

I l’Eduard l’ha jugat. I l’ha jugat bé. Com ell sap fer-ho. I amb el mig punt que ha aconseguit (quan ja pràcticament ens havien fet fora del local perquè l’havien de tancar!) ens ha donat el lluitadíssim empat que, pot ser, qui sap, la nostra assegurança per mantenir la categoria.

Per saber-ho, caldrà veure els resultats dels altres equips i, per descomptat, jugar els quatre partits que ens queden, començant diumenge vinent, a casa, amb el Gerunda B . Us ho explicarem!

Acta

El nostre segon equip visitava ahir al matí Figueres amb la intenció de seguir amb el ple de victòries en un inici de temporada que, de moment, està sent impecable. Novament presentàvem el millor equip possible segons la llista de jugadors, exactament el mateix que la setmana passada.
Per quarta jornada consecutiva, vèiem que l’ELO ens afavoria, cosa que no vol dir res una vegada començades les partides.
A mig matí en Lluís Puigdemont certificava la seva superioritat avançant-nos al marcador, cosa que faria també poca estona després en Jordi Pagès.
Amb 0-2 al marcador, si bé vèiem que teníem força opcions d’endur-nos el punt sencer cap a Tordera, hi havia un parell de partides que podien acostar els locals a una remuntada.
Una d’aquelles partides no era la d’en Lluís Ramírez, que es va mostrar superior també durant tot el duel, assegurant mig punt a l’equip.
L’Iván, que es va veure novament en inferioritat material, aconseguiria capgirar la situació, cosa que el manté amb el ple de victòries (3 de 3!).
En Jordi Quintana que, sorprenentment, no seria el darrer en acabar, es va veure en una posició còmoda durant tota la partida. Va portar la iniciativa durant tot l’enfrontament, el qual va rematar gairebé a la 1.
I a quarts de 2 acabava la partida segurament més incerta de les 6: la del cronista, que es va veure des de ben d’hora amb dos peons per cavall del rival, però un dels quals va quedar passat al mig i va complicar la partida al veterà contrincant. Al final, filant prim i amb una mica de sort, es va poder confirmar el ple de victòries d’un equip que segueix líder invicte de la segona divisió gironina: felicitats a tots!
La setmana que ve ens visitarà un Blanes B que, si bé per ELO no és l’equip que més ens hagi d’espantar, la temporada passada van fer un molt bon paper a aquesta categoria i, actualment, van tercers. Confiances les justes, vaja! Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan Detectiu Grimal)

Molt bon diumenge a tothom! Aquest matí hem tingut la visita dels nostres veïns d’Hostalric i podem dir que hem assolit bé l’objectiu clar que teníem de mirar de superar-los perquè previsiblement poden ser rivals també directes per les places de descens.

El matx ha engegat poc després de dos quarts de deu i, novament, si es confrontaven les dues llistes la nostra sortia clarament favorita pel que fa a puntuació ELO, però una vegada més nosaltres teníem la prevenció de no refiar-nos-en gens, perquè més sovint del que es pensa les coses no surten com es preveia, i avui ens semblava que podia ser un dia clau.

La prova que aquest plantejament era encertat estava en què després de dues hores de joc no hi havia cap partida decidida.

Ha estat en arribar a la tercera hora que qui escriu ha pogut amarrar, al tercer tauler, el primer triomf, després d’haver sorprès el contrari contestant a la seva defensa holandesa amb una «recepta» que ja duia cuinada de casa, i que al capdavall li ha acabat costant el punt.

En poca estona, en Daniel al vuitè culminava també un furibund atac en posició amb enrocs oposats, de difícil maneig, però que ha conduït molt bé fins a deixar el contrari sense resposta.

No ha trigat gaire en Carles, al setè, a imposar la seva millor concepció estratègica per arrabassar també el punt sencer.

I, amb el tres a zero per nosaltres, ha arribat el primer disgust del matí, al segon tauler, on en Juan Pedro havia de tombar el rei quan no ha pogut aturar l’atac a gran escala que li ha tirat a sobre, amb sacrifici inclòs, el jugador d’Hostalric.

Per sort nostra, però, en pocs minuts en Jacobo, al novè, culminava un atac a partir d’una posició que coneix molt bé i que ha tractat de manera molt efectiva i egarrapava així un altre punt. I l’Eduard, al quart, rematava també un final que ha jugat magistralment després d’haver plantejat un gambit Volga dels «d’abans» (era una de les seves armes predilectes fa uns quants anys) i d’haver-lo jugat amb comoditat malgrat la temporal superioritat material del blanc. La millor versió de l’Eduard!

En Pau, al sisè, també ha imposat la seva classe en un final una mica laboriós, després d’haver jugat una partida, segons ell, «avorrida». Guardeu-vos de l’avorriment si jugueu amb en Pau! En el moment més «avorrit» us pot clavar una urpada i esgalabrar-vos!

També en Joan ha jugat un llarguíssim final, amb avantatge incontestable però que calia saber realitzar, cosa que ell, amb tota la paciència del món, ha anat fent durant tot el matí. I això que el rival li havia demanat taules … després de la jugada cinc o sis, quan encara no portàvem deu minuts de matx!

I llavors ha arribat el segon disgust, quan en Josep, al primer, no ha encertat a trobar la manera de realitzar el seu avantatge i s’ha complicat la vida fins a fer un inesperat error que li ha acabat costant el punt. Coses que passen!

En qualsevol cas, un resultat contundent, que no reflecteix, potser, la tensió i la lluita que s’ha vist en gairebé tots els taulers, però que ens dona, amb aquest tercer punt, una mica de marge per afrontar el tram de lliga que ens ve ara, amb uns quants equips que són, sobre el paper, força superiors a nosaltres. Començarem diumenge vinent a Barcelona, amb el potent Comtal. Us ho explicarem!

Acta

 

 

 

Bona tarda! Ahir al matí els de l’equip visitàvem la capital garrotxina per enfrontar-nos a un equip recent descendit, un Olot D majoritàriament jove. Com que disposàvem de tots els efectius, ens vam poder permetre fer el millor equip possible segons el que marca l’ELO.
Qui us escriu no va poder trobar la seva parella de ball, fet que va provocar que ben d’hora ens avancéssim al marcador sense haver de suar.
Passades les 11, en Jordi Pagès, al quart, veia com el seu contrincant atacava sense armonia, cosa que feia que el rival olotí perdés material i, al cap de poques jugades, la partida. Segona victòria en dues partides per en Jordi!
Qui també porta ple de victòries és l’Iván, que ahir ocupava el tercer tauler. Amb peó de menys i final amb alfil i torre per banda, aconseguiria remuntar la posició, fet que ens asseguraria que com a mínim mig punt marxaria cap a Tordera.
Un altre pitxitxi de l’equip és en Lluís Puigdemont, que ahir defensava el segon tauler. Malgrat guanyar-li qualitat al seu rival, va haver de filar prim per mantenir la posició i assegurar-se la victòria.
S’acostava l’hora de dinar i tant en Lluís Ramírez com en Jordi Quintana encara no havien acabat. Qui primer ho faria seria en Lluís, que amb paciència i encert s’enduria el punt sencer. En Jordi, al sisè tauler, veuria penalitzada la seva manca de precisió per moments en una posició que semblava prometedora.
Finalment, 1 a 5 i segona victòria al caseller (tercera tenint en compte que a la primera ronda vam obtenir el punt sencer al haver-hi una plaça vacant) que ens permet seguir sent líders, fent un inici de temporada impecable. Diumenge que ve visitarem el Figueres D. Us ho explicarem!

(Crònica enviada per Joan Grimal)

Acta

Molt bon diumenge de la Candelera, i prepareu-vos pel fred, perquè avui la Candelera ha rigut (com a mínim, per a nosaltres!).

Pocs minuts passaven de dos quarts de deu quan engegava el matx (gairebé podríem dir-ne el «derbi») amb els nostres amics ganxons. És el seu un equip que, si bé en teoria és inferior al nostre, per poc que es comparin les llistes d’ELO, tradicionalment acostuma a posar-nos molts problemes. Tants, que en els darrers sos anys se’ns han endut el punt! Així, doncs, res de refiar-se!

Amb les partides en marxa ja s’ha vist que la igualtat era la tònica general, i s’han escolat ben bé dues hores fins que han començat de definir-se les coses… i certificar aquesta igualtat!

A dos quarts de dotze en Daniel, al vuitè, signava l’empat en una partida que, potser, prometia una mica més. I cinc minuts després era en Carles qui, amb poca confiança encara en les seves forces (li va passar factura l’allargament de la primera partida), també acceptava les taules.

Ha passat mitja hora i, en cosa de minuts han caigut tres empats més. L’Eduard,  al quart, ha acabat signant l’armistici amb un rival lluitador i després d’una partida que semblava una simfonia d’amenaces posicionals. Sembla que el nostre jugador es va retrobant amb la seva manera de jugar més poderosa.

Un minut més tard era en Pau, al sisè, qui també acceptava quedar-se amb mig punt en una partida que, si algú ha dut la veu cantant, ha estat ell, però que ha estat molt ben defensada pel jugador baix empordanès.

I, sense solució de continuïtat, en Joan també feia les paus al cinquè després de jugar força estona una partida més que equilibrada i sense ganes d’arribar a la premura amb el temps, que més d’un disgust li ha donat.

I enmig d’aquest festival d’empats, han acabat arribant els punts que tombaven la balança.  En Jordi, al darrer tauler, ha culminat una victòria que s’estava anunciant des de feia ja un parell d’hores, pel seu domini i avantantge de material, però que calia guanyar amb precisió, cosa que ell ha anat fent amb paciència i sang freda.

Al primer, mentrestant, en Josep doblegava la resistència del seu fort rival que, vells coneguts com són, no s’ha pas estat de plantejar problemes seriosos. Avui, però, el nostre jugador estava prou inspirat per batre’l en tota la línia, amb una lliçó d’estratègia que, de segur, mereix unes bones anàlisis.

Amb el resultat ja a favor nostre, qui signa ha acceptat també l’empat després d’una partida força còmoda però que no ha sabut rematar.

El darrer d’acabar, en Jacobo, al novè, també ha aconseguit arreplegar el punt sencer, cosa que completava un bon matí per a nosaltres, donat que el Guixolenc és, probablement, un dels rivals directes per aconseguir la permanència. Amb un terç de la lliga ja jugat, les coses s’han redreçat una mica per a nosaltres, i possiblement tindrem oportunitats, començant diumenge vinent amb la visita de l’Hostalric. Us ho explicarem!

Acta

Bona tarda! Ahir els de l’equip B començàvem la temporada 2.020 de la lliga catalana enfrontant-nos al Guixolenc B, equip recent descendit de primera provincial.
El matx començava amb normalitat passats pocs minuts de les 9:30, i prevèiem que, encara que el resultat digui el contrari, seria un matí dur, amb 6 partides molt disputades.
Els visitants obririen el marcador després que en Ferran, al cinquè, errés al mig joc i s’hi deixés material difícil de recuperar.
En Lluís, al primer, en una partida molt sòlida, aconseguiria igualar el matx, i qui escriu, després de patir de valent, acabaria esgarrapant unes taules.
1,5 a 1,5 i no teníem la impressió que cap de les partides restants acabés decantant-se cap al bàndol visitant. No només seria així, sinó que les guanyaríem. Al segon, el debutant Iván tenia una peça d’avantatge per un peó passat del rival, i quan semblava que la posició s’encallava fins arribar a un final de taules, acabaria trobant la forma de deixar el rei rival tan descobert que, amb una combinació atacant amb dama i alfil, faria que el punt sencer es quedés a casa.
Al sisè tauler, una posició absolutament tancada d’en Jordi Quintana també feia creure que seria molt difícil que el torderenc s’endugués el punt. Després de canviar-se dames, però, el nostre jugador es va quedar amb un peó passat, decisiu per la seva victòria.
I ja per acabar, victòria treballada d’en Jordi Pagès, al tercer, que malgrat el seu avantatge amb un peo de més, va haver de fer mans i mànigues perquè el seu contrincant no li sacrifiqués el cavall pel peó i arribar, d’aquesta manera, a un final de taules.
Finalment, 4,1 a 1,5: un resultat que bé val a dir que no reflecteix l’aferrissada lluita en la que ens vam veure involucrats ahir al matí.
La setmana que ve visitarem el jove equip de l’Olot D. No per ser joves ens posaran les coses fàcils, segurament serà més aviat el contrari. Us ho explicarem!

(Crònica enviada per Joan Grimal)

Acta

Bon diumenge a tothom! La setmana passada apuntàvem que havíem fet un mal començament … o no, i que caldria veure com reaccionaríem tots plegats a la sotragada. Avui n’hem tingut la resposta.

A dos quarts de deu i pocs minuts engegava el matx que ens enfrontava al segon equip de Figueres, que presentava una alineació lleugerament superior a la que va presentar la setmana passada. No obstant això, i malgrat la baixa a darrera hora del nostre jugador Carles, que ens ha obligat a recompondre les alineacions dels dos equips, en comparar les dues llistes en sortia clarament superior la nostra, llevat d’un parell de taulers. Ja sabem, però, que això no guanya pas partides, i que de vegades és més enganyós que res, però així estaven les coses quan han començat de córrer els rellotges i les partides.

Dues hores de lluita de diversa complexitat sense que, llevat del darrer tauler, on en Lluís s’ha fet aviat amb el comandament de la brega, es veiés clarament cap on es decantarien les coses.

A dos quarts d’una qui escriu ha signat taules al tercer tauler, després de no haver sabut aprofitar alguna possibilitat de victòria.

Un quart més tard han arribat dues bones notícies, amb la victòria de l’Eduard al segon, quan ha imposat el seu joc més «eduardià» (que ja trobàvem a faltar!) amb una visió de la posició admirable, i la d’en Pau al sisè que, després d’haver-se llançat a un atac furibund amb sacrifici de peça inclòs i d’haver-ne sortit malparat, ha estat capaç de resistir numantinament fins que el rival, excessivament apressat (com en ell és costum) ha comès els errors necessaris per arrabassar-li el punt sencer.

Dos minuts més tard, però, es complicaven les coses quan en Jordi, al novè, ajeia el rei en no poder aguantar més una posició que feia més aigües que el litoral aquesta setmana (ell mateix explicava que «a partir de tal moment, ja no he pogut jugar a res!»).

I, si la setmana passada la sort va passar pel nostre costat com si no ens coneguéssim de res, aquesta s’ha aturat a saludar-nos i les coses han anat diferent. En Joan, al cinquè, estava suant sang per mantenir una posició impossible (i no serà que no n’hagi jugat, en Joan, de Grunfelds!), quan el rival no ha estat gens encertat i n’ha pogut salvar un empat.

Al segon, En Juan Pedro que també s’havia vist una mica sorprès a l’obertura per un rival que li jugava sense manies ha estat prou tenaç per aguantar bé les embranzides, aturar els atacs, disposar bé les seves peces i saltar a la jugular del contrari, que s’ha dessagnat sense ni gairebé adonar-se’n. Magistral!

Amb el quatre a dos a favor, ja hi havia poc a discutir, i en Jacobo, al vuitè, ha signat les taules malgrat tenir una posició preferible.

Llavors ha arribatel punt d’en Lluís, al desè, que ja estava cantat de feia hores però que s’ha fet esperar fins que la seva jove rival s’ha rendit. Era el punt que decantava la balança.

També s’han signat les taules al setè, on en Daniel ha defensat bé una posició no gens fàcil i on ha acabat tenint opcions de victòria.

I, tornant al que dèiem de la sort, avui al primer tauler s’ha viscut una altra partida de les que se’n pot parlar força. En Josep ha començat bé, amb la seva més que coneguda moderna, i ha anat col·locant el rival, de mica en mica, en situació d’una certa compressió, cosa que acostuma a generar incomoditat. Arribat aquest punt, ha llançat un atac, amb sacrifici de peça, que semblava inaturable. El problema era aquest, que ho semblava. Per uns moments, el fantasma de la desfeta de diumenge passat se’ns ha aparegut a la sala.

Però en Josep és un tros de jugador, i, un cop ha sabut (avui sí!), que el matx ja era nostre, ha posat en joc la seva saviesa escaquística i, gairebé com un prestidigitador, ha embolicat el jugador de Figueres en una fina malla que l’ha abocat a un final que, amb una bona tècnica (cosa que a en Josep li’n sobra) podia guanyar-se. Certament que la partida ha durat encara una hora més, però també ho és, de cert, que el punt no s’ha quedat a l’Alt Empordà. Ni la moral del nostre jugador!

Una victòria, doncs, que ens deixa bon gust de boca i ens esperona per, diumenge vinent, rebre l’equip d’Hostalric amb les espases en alt.

Us ho explicarem

Acta

Mal començament, … o no. Més endavant en parlarem.

Bon diumenge a tothom! Avui ha engegat, després de la primera ronda de Copa Catalana que va fer-ho diumenge passat, la Lliga Catalana, la competició reina per als equips del país. Enguany, el nostre club hi participa amb dos equips, a segona divisió catalana el Tordera A i a segona provincial de Girona el Tordera B. En la jornada d’avui només s’estrenava el primer equip, ja que el segon, per qüestió dels emparellaments, començarà diumenge vinent.

Així, a dos quarts de deu del matí rebíem al nostre local la visita del Masnou, un vell conegut amb qui fa ja anys que ens juguem el ser o no ser a la categoria.

Confrontades les dues llistes, teníem l’ELO una mica avantatjós en els sis primers taulers, i al revés en els restants. Les diferències no eren pas significatives, però, i tots sabíem que les partides decidirien.

Començat el matx, amb completa normalitat, s’han anat escolant les hores i es feia palesa una notable igualtat. Pocs taulers definien encara el que podria passar.

Qui signa ha fet taules al tercer tauler en no poder treure més rendiment d’una posició que ja no n’oferia.

Mitja hora més tard era l’Ayllón, al segon tauler, qui s’alçava amb el triomf havent jugat magistralment i després de deixar el fort rival sense resposta satisfactòria.

Moments, aquests, de certa eufòria, i més quan en Daniel, al vuitè, també sumava un altre punt sencer un cop ha destrossat la resistència contrària en un bon final.

En dos minuts, però, les coses es giraven qua en Jacobo tombava, al novè, el seu rei per haver esgotat el temps i les possibilitats de resistir.

I llavors, una de les sorpreses desagradables del dia, en Joan, al cinquè, havia de capitular després de no haver encertat a jugar l’obertura tal com ell mateix SAP que s’ha de jugar. Derrota dolorosa quan tens la sensació que has jugat contra el rival i contra tu mateix també. Els escacs, com el futbol, són així…

Amb les xifres empatades ens ha arribat una altra alenada d’optimisme quan en Jordi, al desè, ha rematat amb nota un rival a qui ha estat esborrant del tauler durant tot el matí. El fred de Sant Hilari deu aclarir bé les idees!

I a aquestes alçades del matx , amb tot per decidir, s’han començat de torçar les coses, amb sort desigual, i amb resultat dolent per a nosaltres.

De primer, en Carles, al setè, ha hagut de tombar el rei en una posició en què el que devia costar més era perdre. El mateix jugador potser en donava la clau quan apuntava com costa aguantar una partida llarga quan no s’està gaire, o gens, entrenat…

D’un altre signe ha estat el que ha passat al quart tauler, on l’Eduard estava defensant amb ungles i dents una posició que no convidava pas gens a l’optimisme i el seu rival, de manera impensada, ha signat les taules.

Quedaven duies partides per decidir, i l’empat semblava el resultat més possible, però de nou s’han alineat malament els astres i hem comès un error greu. Al primer tauler la posició era clarament de taules, i només calia proposar-les perquè el rival, esgotat i tip de patir tot el matí, les acceptés. En Josep ha preguntat com anava el matx, i li hem dit que l’altra partida semblava que es perdria, i que l’empat no ens resolia res. Ell, amb sentit d’equip, s’ha embrancat en una línia d’alt risc per intentar abastar el punt sencer. I, quan els daus ja eren tirats, i no hi havia marxa enrera, al sisè, en Pau ha pogut forçar les taules. Massa tard! La partida del primer havia entrat en una fase decisiva… a favor del masnoví!

Derrota, doncs, dolorosa, per com s’ha produït. És innegable que no és pas un bon començament. Al principi, però deixàvem un «…o no.» I és que qui sap si els errors que hem comès avui no serviran, justament per esperonar-nos en els reptes que venen. I qui sap, també, si el punt de mala sort que hem tingut avui no girarà…!

Ho podrem com`provar les properes setmanes, començant diumenge vinent a Figueres. Us ho explicarem

Acta