CALDENC 2 – TORDERA B 4

Ahir al matí ens desplaçàvem a Caldes de Malavella amb l’equip de gala sent conscients que amb mig punt assoliríem l’objectiu de pujar de categoria. Veient les llistes es preveia un matx igualat, doncs el Caldenc també presentava el seu millor equip possible, alineant els seus 6 millors jugadors de la llista.
Qui escriu seria el primer d’acabar després de signar unes taules matineres per repetició.
Molta estona després, en Lluís Puigdemont, al segon tauler, remataria una posició favorable amb peça de més i, al sisè, en Jordi Quintana, posaria el 0,5 a 2,5 al marcador aprofitant una clavada del rei rival per endur-se una peça i fer mat en poques jugades.
Les taules que ens assegurarien l’ascens les signaria en Lluís Ramírez amb molta perspicàcia, ja que en una posició per moments inferior, aconseguiria repetir jugada per esgarrapar mig punt, la qual cosa faria més o menys irrellevant el que passés després, doncs l’objectiu ja estava complert!
L’Iván cediria el tron de pitxitxi al voler forçar una posició que no donava per més i, finalment, en Jordi Pagès, que és qui hereta aquest pitxitxi amb 6,5 de 7 punts possibles, marcaria la diferència amb un peó passat imparable a la seva ala de dama després d’intentar resoldre a l’altre bàndol del tauler la partida, cosa que no seria possible degut a la bona defensa del jugador local.
Així doncs, 2 a 4 i després de 8 rondes disputades no hem cedit ni tan sols mig punt a cap dels duels disputats. Podem estar molt contents de tornar a primera provincial havent demostrat ser un equip sòlid i sent, en tot moment, el rival a batre al grup. Intentarem acabar la feina de la millor manera possible diumenge contra el potent Santa Pau, que intuïm que vindran amb tota l’artilleria cercant l’ascens. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

TORDERA A 3 – GRANOLLERS-CANOVELLES 7

Molt bon diumenge a tothom. Avui potser podríem començar la crònica amb  la coneguda frase dels vodevils, quan el marit l’enxampen: «Això no és el que sembla, t’ho puc explicar tot…!».

Perquè, si es mira, només, el resultat final, fa la sensació que els vallesans ens han atropellat, i si bé és cert que s’han endut el punt amb un marge còmode, no ho és pas menys que la lluita ha estat molt més ajustada i que les espases han estat enlaire fins ben bé el final.

Pocs minuts després de dos quarts de deu, un cop l’esquadra de Granollers ha estat al complet, hem començat el matx. Tots plegats sabíem prou bé que no era pas per decidir gaire res: ells ja tenien pràcticament el passaport de l’ascens i nosaltres el visat de la permanència. Així, doncs, lluita sana i a veure què passa.

No havíem encara acabat de trobar el lloc a la cadira, com qui diu, que en Jacobo, al vuitè, s’ha vist caçat per una entrada assassina d’alfil i dama, amb cavalls al galop per si encara hi faltava algú, i ha hagut de tombar el monarca en plena obertura.

En pocs minuts, també la partida d’en Jordi, al novè entrava en una fase de liquidació per reformes però que només hi guanyava, fessis el que fessis, el visitant, i la partida ha entrat en una fase de mort anunciada, que s’ha produït una estona després.

En això que en Juan Pedro, al segon, signava les paus en posició força morta després d’una lluita ben plantejada.

I en Joan, al cinquè, també feia l’armistici després d’haver conduït un atac on ell ha dut la iniciativa però que el rival ha encertat a anar contrarestant prou bé.

La bona notícia l’ha posada l’Eduard, que ha imposat, amb les negres, un plantejament entre anglès i Beboni molt del seu estil, i que ha sabut transformar en un atac dels que li agraden i dels que no li agraden al rival. Un punt molt ben treballat.

El cronista, al tercer, ha tornat a badar en un moment clau (i ja en van…!) i s’ha vist forçat a entregar una qualitat per un peó. Malgrat plantejar una defensa amb les possibilitats que donava la posició, al capdavall ha acabat col·lapsant.

Al desè avui s’estrenava en Ferran, i ho ha fet amb nota, perquè malgrat que ha acabat cedint davant d’un rival superior, el cert és que bona part del matí l’ha tingut més que controlat, i possiblement amb opcions de victòria o, com a mínim, d’empat. Bona estrena!

Al sisè, en Pau ha plantejat una defensa Alekhine variant moderna i l’ha jugada amb autoritat i sense complexos. A mesura que avançava el maté s’anava trobant més i més còmode, fins que al capdavall s’ha trobat amb una posició que anunciava una victòria clara. La llàstima és que també s’havia apurat força de temps, i en el darrer moment no s’ha vist amb cor de transformar l’avantatge que ja era decisiu i ha signat les taules.

I al vuitè, en Daniel ha seguit un camí semblant. De fer un plantejament estratègicament superior ha passat a fabricar una posició guanyadora que, si bé és cert que era de doble tall, encara ho és més que el rei negre no podia defugir una execució en tota regla. Però un altre cop el temps ha jugat també el seu paper, i ha servit perquè amb una imprecisió el granollerí pogués agafar una mica d’oxigen i escapar-se, pel forat dels gats, amb unes taules.

La darrera partida que ha acabat ha tornat a ser al primer tauler, on en Josep ha defensat valentament una posició difícil (marca de la casa!) davant d’un fort rival, però que ha hagut d’acabar claudicant.

Un altre resultat contundent, doncs, però que no ens treu pas el gust d’haver lluitat dignament i haver plantat cara a un equip que l’any vinent serà de primera divisió.

Nosaltres, que també tenim segur que l’any vinent tornarem a ser a segona, tenim encara un partit pendent per tancar la lliga d’aquest any. El jugarem diumenge vinent a Barcelona, contra el Peona i peó B, sense que per a nosaltres tingui gaire transcendència. En qualsevol cas, us ho explicarem!

Acta