Escacs Tordera

Les possibilitats de permanència van minvant a cada jornada, i cada cop tenim menys marge per redreçar la situació.

Bon dia a tothom! Una nova ensopegada la del primer equip, avui a casa, contra el potent Rússia d’Aro (suposem que ningú no s’enfadarà pel joc de paraules).

A dos quarts de deu, com sempre, hem iniciat l’encontre ben conscients del que ens hi jugàvem. Només de mirar la llista rival, però, ja es veia que formaven amb un equip potent, si bé alguns taulers tenien un ELO inferior als nostres jugadors. La davantera, però, era molt compacta, com ha acabat reflectint l’acta.

Avançat el matí s’han signat taules al sisè, on en Ferran no ha vist pas cap manera de progressar, i al quart, en què l’Eduard ha signat la pau després d’unes quantes escaramusses.

No massa estona després s’alçava amb la victòria en Jacobo, després d’una bona partida incisiva. En aquell moment res no feia preveure que la resta de partides es definirien tant en contra nostra.

En una estona més, però, han retut els seus reis qui escriu i en Juan, al segon.

Encara amb molta lluita, han anat decantant-se les partides d’en Pau primer i d’en Daniel després, que, de tenir-la molt prometedora ha pagat caríssim una errada que li ha arrabassat el punt.

Al primer en Josep també cedia davant del seu potent rival, i el mateix havia de fer en Joan, al cinquè.

No ha fet canviar gaire les coses el punt que ha conquerit en Carles, al desè, imposant la seva tècnica i la peça de més que duia.

Un resultat gens favorable, que ens posa al caire del descens, si no som capaços de reaccionar o si no se’ns gira una mica la sort de cara… Ho veurem les properes setmanes, començant diumenge vinent, que visitarem l’Ateneu Colon. Us ho explicarem.

Acta

Incontestable la victòria del nostre tercer equip, també contra una formació de Vilobí.

Acta

Nova victòria del segon equip, aquesta vegada davant els amics de Vilobí, per un contundent 4 a 2. De mica en mica sembla que anem trobant la forma!

Acta

Una nova ensopegada del primer equip, que pot ser que comprometi la seva situació, a l’espera del que puguin donar de si les properes jornades,

Aquest matí el nostre primer equip ha viatjat cap al Baix Empordà, per encarar un partit amb el que pot ser un dels rivals directes a l’hora de lluitar per la permanència. Tots n’érem plenament conscients, i hem de dir que ens ha agradat comprovar que l’equip ganxó no podia alinear alguns dels seus jugadors més forts. A priori, doncs, semblava que la sort ens afavoria.

Ha començat el matx en un ambient un xic fred, no pas en sentit figurat, perquè hi ha una relació molt cordial amb els jugadors guixolencs, sinò pel fred real que feia, amb un mestral que es deixava notar, i que ens ha sorprès una mica a tots.

Ben aviat s’ha decidit el primer taules on en Josep i en Joaquim han signat unes taules sense massa lluita, conscients tots dos que no era pas en aquell tauler on es definiria el partit.

Semblantment li ha passat a qui escriu, que ha acceptat la proposta de taules del jugador ganxó en una posició que no prometia gaire res més

I just llavors, al desè, en Carles ha culminat una partida molt ben dibuixada estratègicament en què ha anat concentrant tota la pólvora en un mateix punt fins que ha cedit.

I en aquest moment, quan la resta de partides apuntaven a una igualtat força clara, si no a cert avantatge per als nostres jugadors, s’ha donat el fet que possiblement ha girat la truita. En Ferran no s’ha adonat de la premura de temps i li ha caigut la bandera, en posició superior. Un punt que canviava de bàndol de manera impensada.

De manera semblant, en Daniel ha equivocat un càlcul i ha passat de tenir una partida amb clares opcions de victòria a tenir-la amb perspectives de derrota que només ha pogut allunyar una mica en el temps, però que  ha acabat per costar un altre punt.

Per adobar-ho més, L’Eduard s’ha vist en un embolic del que el rival n’ha sortit prou ben parat per arrabassar-li un altre punt. En poca estona el matx se’ns havia ben girat.

Al segon, en Juan signava unes altres taules en posició pràcticament morta.

En Pau, en canvi, s’enduia el punt sencer després de bregar estona en un final que sempre ha tingut favorable.

Amb un punt per sota, la clau quedava en les dues partides que quedaven. I semblava que en les dues es podria puntuar. Il·lusió! En Jacobo ha hagut de retre el rei i, amb aquest gest, deixava ja els ganxons amb el punt en joc.

De poc ha servit, llavors, la treballada victòria d’en Joan, si no és que pugui ser-nos útil en un hipotètic desempat.

Amb tot, em sembla que la nostra moral no n’ha pas sortit tocada, i diria que seguim decidits a plantar cara en els encontres que vindran. Per començar, diumenge vinent, a casa, contra el Platja d’Aro. Ja us ho explicarem.

Bona setmana a tothom!

Acta

Ensopegada també del tercer equip en el seu desplaçament a Tossa, equip novell d’aquest any però amb un cert potencial.

Podeu veure’n l’acta

Acta

Bona victòria del segon equip a domicili, a la Garrotxa. En podeu veure l’acta.

Acta

Important ensopegada la del primer equip aquest matí, amb un equip del Gerunda que s’ha mostrat molt sòlid i al que probablement se li han posat totes les coses de cara.

Segona setmana de la lliga, i el primer equip ha topat amb un contrari molt batallador que ha sabut aguantar bé la nostra escomesa i que ha acabat per arrabassar-nos el punt, cosa que posa pressió de cara a la trajectòria que pot agafar el campionat per a nosaltres.

A dos quarts de deu engegàvem el matx, que ha anat discorrent amb molta igualtat fins ben entrat el matí. No era fàcil jutjar les partides, i qualsevol resultat podia donar-se.

No gaire tard s’han signat les taules al cinquè, on en Joan no ha pogut treure més suc d’una posició que, efectivament, no donava per a més

Poca estona després era en Carles, al desè, qui s’alçava, però aquest cop amb el punt sencer, després de culminar un atac imparable al seu jove rival

Així les coses, al cap de força estona s’han començat de decidir partides. En Ferran també signava l’empat en una decisió que era ben encertada, I qui signa també ho ha fet després de no trobar la manera de forçar un final de torres amb peó de més.

I llavors han començat les males notícies. En Pau cedia després d’haver afrontat valentment una posició en què s’ha vist una mica sorprès. I el mateix li passava a en Juan, al segon, havent jugat un final que semblava, en aparença, de taules.

L’Eduard, que avui es tornava a incorporar a l’equip, ha conduït amb encert la partida però ha tingut una badada que li ha costat una torre. Lluitador nat, ha seguit batallant i ha posat en dificultats l’adversari, però al final ha hagut també de tombar el seu rei

Al primer tauler en Josep signava una victòria convincent, després de comanar un atac al seu més pur estil i superar el rival clarament

I, ja amb el quatre a cinc al caseller, l’última esperança de puntuar era a la partida d’en Jacobo, al novè, que s’havia de guanyar. No ha pogut ser, i amb la pressió d’haver-ho d’intentar, s’ha acabat perdent. Un 4 a 6 que ens posa més costeruda la permanència. No hi ha res decidit, encara, a aquestes alçades de la lliga, però les perspectives no són pas, de cap manera, tranquil·litzadores. Tocarà patir, i ho farem. Començant diumenge vinent, a Sant Feliu de Guíxols. Però això ja us ho explicarem en la propera crònica. Bon diumenge i bona setmana a tots!

Acta

Bona arrencada, la del primer equip, aquest matí, a les vores del Ter. Com cada any, per aquetes dates, engegava avui el Campionat de Catalunya per Equips. El nostre primer equip, després de la baixa de gairebé darrera hora de l’Eduard (millora’t, que ens fas falta!) ha viatjat avui cap a les deveses del Ter,  per encarar el primer matx de l’any, amb un Santa Eugènia que, si bé probablement no té el potencial que havia tingut els darrers anys, sempre és un equip que ens fa respecte.

En mirar les dues llistes, amb l’ELO de cada jugador, els números es decantaven clarament del nostre costat. Però ja sabíem que això acostuma a ser un miratge, i per això cada jugador s’ha cordat bé el cinturó abans d’engegar la seva partida.

Que hi hauria lluita ja s’ha vist quan, vora les onze encara no hi havia cap partida clara. I encara més quan s’ha definit la d’en Juan, que, després d’unes quantes murrieries s’ha trobat amb un altre murri a qui se li ha posat tot de cara i el nostre jugador ha hagut de retre el rei.

Poc després arribaven bones notícies de l’altre extrem de la taula, quan en Lluís Puigdemont ha arrodonit un atac pacient però constant i ha obligat el gironí a abandonar.

També en Ferran, al cinquè, ha acabat amb la resistència del seu jove rival, en una partida que probablement no ha estat prou ben jugada per cap dels dos.

En Daniel, al setè, signava les paus després d’haver desaprofitat més d’una ocasió de rubricar amb victòria una bona partida

Però, per donar emoció al matx, en Jacobo ha tingut algun descuit que ha portat un altre punt per als locals, i això que tenia, aparentment, una partida molt ben plantejada.

En Joan, al quart, també ha signat unes taules al cap d’hores d’haver “torturat” el contrari amb un atac que semblava que no s’acabava.

I també s’ha afegit a les taules el Josep, al primer, en una partida que no ha aconseguit forçar en cap moment, tot i que ho ha estat buscant de manera intensiva.

Al novè, en Lluis Ramírez treia un altre mig punt meritori, quan ha defensat molt bé i durant molta estona una posició amb peó de menys. Els alfils de diferent color, però, no acostumen a dur gaires sorpreses.

Al sisè, en Pau ha recollit els fruits d’alguna errada greu del rival, en posició que no l’entusiasmava excessivament, però que ha acabat tombant-se del nostre costat.

I, amb el cinc a quatre per a nosaltres en el caseller, la partida de qui signa plantejava un final de dames amb peó de més, que semblava impossible que el negre perdés, i per això l’hem seguit jugant, i ha acabat a favor nostre. Això sí, després de noranta-tres moviments!

Total, el primer punt que viatja cap al Maresme, i ens manté encara amb les esperances i les possibilitats intactes, tot i que la lliga encara és molt incipient.

La setmana vinent rebrem a casa el potent Gerunda B. Ja en farem la crònica. Mentrestant, bona setmana a tots!

Acta

Poca combativitat avui, en la darrera jornada de la Lliga d’aquest any. Els dos equips érem plenament conscients dels riscos d’una desfeta, i, de fet, s’ha jugat amb peus de plom, sabedors que mig punt en el global allunyava els dos conjunts de les possibilitats -no pas probables, però sí possibles- d’haver-se de jugar la permanència en una promoció. De mica en mica han anat caient les taules i, al final, s’han generalitzat a tots els taulers. Bon resultat per a una temporada que ha tingut moments trepidants i que ha comportat que, a les envistes de la darrera ronda, equips amb quatre punts encara no estiguessin matemàticament salvats.

La jornada s’ha completat amb el tradicional dinar de cloenda, que hem fet al restaurant Els Trèmols. Una bona estona de companyonia i de comiat fins que ens tornem a retrobar.

Acta del matx