Escacs Tordera

Una bona repassada, la que ens han donat els vallesans.

Bon dia! Avui, una mica més tard de dos quarts de deu, rebíem al nostre local l’equip dle Montmeló, un conjunt molt compacte que està integrat per gent molt jove, i que sembla tenir una molt bona projecció de futur.

Han començat les partides, i ja a la primera hora de joc algunes s’anaven escorant poc a poc cap als visitants. La primera de caure ha estat la del cronista, que no se n’ha sortit amb una Holandesa molt dura sense saber que tenia davant …un especialista en Holandesa!

En pocs minuts també s’ha decidit la partida d’en Ferran, i amb el zero a dos, tots els nostres jugadors han notat la pressió. Per arrodonir-ho, en Carles també cedia el punt i en Jacobo també abandonava una posició desesperada.

Llavors ha començat a veure’s una lluita aferrissada en els taulers que quedaven. En Joan ha tret unes taules en posició possiblement una mica inferior, i l’Eduard també signava la pau després d’una bona lluita però en posició també absolutament igualada. En Lluís s’ha tret de la màniga una combinació per guanyar una peça, però el cas és que ell tenia tres peons i el contrari en tenia …set! Contra pronòstic, ha anat collant el rival fins a fer-li signar unes taules forçades.

En Daniel també ha esgarrapat mig punt, d’una posició que probablement tenia lleugerament favorable.

En Josep, a davant, ha cedit a un atac molt ben orquestrat quan li ha fallat un truc que ha intentat per escapolir-se’n.

I la darrera partida, la d’en Pau, ha portat emoció perquè, d’una posició que semblava morta, ha mirat de forçar les coses perseguint la victòria, però ha acabat trobant-se amb unes torres del rival que tenien una activitat extraordinària que l’han acabat fent claudicat.

Un resultat una mica dolorós, però pensem que just, que ens aboca a buscar algun punt per a la tranquil·litat en algun dels matxs que ens queden. No serà fàcil.

De moment, diumenge vinent hem de visitat el Granollers-Canovelles, un conjunt força potent. Sonarà la flauta? En Parlarem!

Acta del matx

Acta del matx

Patacada del primer equip a la ciutat comtal. Aquest matí, després d’arribar fins a Sant Adrià, deixar els cotxes i agafar el tren per poder arribar fins al centre (hi havia la Mitja Marató, i era impossible acostar-se més al local) ens hem enfrontat al filial del club qui sap si amb més solera de Barcelona, un club que és el resultat de la fusió de tres clubs mítics que han anat declinant amb el temps. Deixem-ho. El cas és que, bo i presentant una llista de jugadors teòricament una mica inferiors a la nostra, ja de ben aviat hem començat a tenir la sensació que les coses podien no sortir gaire bé.

En una hora de joc en Jacobo ha hagut d’abandonar després d’un plantejament estratègic com a mínim defectuós. Al cap de poc en Ferran signava taules en posició que potser les reclamava per no prendre mal ningú. En Pau també signava l’armistici i no ha trigat gaire a fer-ho en Lluís Ramírez.

L’Eduard, avui, ha dibuixat una miniatura digna d’un escriptòrium medieval: el rival encara està buscant per on ha fallat i per on li ha entrat.

Així les coses, han començat les males notícies: qui escriu s’ha vist superat amb un atac ferotge després de no encertar a concretar un avantatge material que requeria molta finesa i ha tombat el rei. En Joan també ha cedit després d’una agonia llarga, llarga, en una posició que no admetia alternativa.

Les dues darreres han tingut signe contrari. En Lluís ha passat de tenir-la probablement guanyada a tenir-la segurament perduda. En Josep ha passat de tenir-la guanyada a tenir-la possiblement perduda, per acabar guanyant-la en gran estil. Bon final que rubricava una bonica partida.

Derrota no massa exagerada, però que ens deixa encara una mica lluny de la tranquil·litat.

La setmana vinent ens visita el potent Montmeló. Tindrem una mica de sort? Ho explicarem!

Acta del matx

acta del matx

Matí de fred intens i mal temps en general, però amb resultat inflat en el matx que ens enfrontava als cassanencs.

Hem rebut amb cordialitat, com sempre, els amics de Cassà, i abans de començar a jugar hem fet tots plegats un minut de silenci en record del pare d’un jugador, mort ahir.

Hem de dir que els visitants no presentaven l’equip complet, perquè tenien algunes baixes sensibles, i en conjunt, comparant les dues alineacions, sortíem guanyant clarament en puntuació ELO. Dit això, també s’ha d’afegir que aquest fet, com sabem més que de sobres, no significa res definitiu, tal com hem comprovat tantes vegades.

El matx ha començat amb un cert equilibri, però al cap d’una hora de joc ja hi havia la sensació que totes les partides estaven ben plantejades des del nostre punt de vista i algunes semblaven prou prometedores i tot.

Per compensar la durada de la setmana passada, qui això escriu s’ha anotat el punt a la ratlla de migdia, després d’unes imprecisions del rival que l’han portat a un error definitiu.

En pocs minuts també s’alçava amb la victòria en Ferran, que ha culminat una ofensiva en tota, absolutament tota la línia del tauler. Només li ha faltat atacar també per sota la taula. Irrefutable!

En la mitja hora següent s’han decidit les partides d’en Pau, que ha fet una destrossa amb passeig de dama, i de l’Eduard, que just després d’aconseguir una mica d’avantatge s’ha avançat al carnestoltes i s’ha disfressat de boa constrictor. I ho ha fet tan bé!

Al primer, en Josep ha hagut de bregar amb una escandinava (una obertura, volem dir, no pas una sueca) que l’Albert Pi li duia preparada i que, de bones a primeres, semblava que li feia perdre peu. S’ha clavat una llarga estona i de mica en mica ha anat trobant el desllorigador. L’opció de l’altre de sacrificar una peça s’ha demostrat suïcida davant la precisió i claredat de visió del nostre jugador.

En Joan ha pogut aplicar (per fi!!!) una recepta que duia preparada perquè hi havia possibilitats raonables que jugués amb el rival que finalment li ha tocat, i ja s’havien barallat amb la mateixa variant. Amb aplom i molta contundència ha anat imposant els seus arguments fins al final.

En Jacobo ha fet un plantejament una mica dubtós, però no ha tingut dubtes a l’hora d’anar muntant un atac que, al capdavall, li ha portat una victòria molt ben treballada.

En Carles avui sí que ha pogut jugar, i ha tret a relluir la seva estimada holandesa, el mur, i l’ha conduïda de manera impecable fins a arribar al coll (en sentit figurat, és clar!) d’en Guillem Burset. Ell es queixa que costa molt guanyar, amb l’holandesa. No sé si el rival pensa el mateix…

En Juan, murri entre els murris, ha anat seduïnt el contrari fins a convèncer-lo que tenia un sacrifici molt bo per fer. I la veritat és que el sacrifici ho era, de bo… però per en Juan, és clar. Llavors, la recepta de sempre: poc a poc i bona lletra fins que el rival accepta que ja no té res a fer…

I en Daniel li ha ensenyat al seu jove rival unes quantes maneres de com no es guanya una partida. Quan ha vist que ja les havia après totes li ha semblat que no li faria cap mal si també li ensenyava com se’n guanyen.

Un resultat, al capdavall, exagerat, que segurament no fa justícia a la feina que han fet els bons amics de Cassà, però tal com diuen els de la pilota, “els escacs són així”…

I diumenge vinent, cap a la capital, a preguntar si els del Barcelona B tenen ganes de jugar unes partidetes. Us en parlarem!

Acta del matx

Primera ensopegada del segon equip, avui, a casa, contra l’equip gironí.

Acta del matx

Molt bon resultat el d’aquesta segona ronda per al primer equip. Avui encaràvem la visita a l’equip baixempordanès amb el dubte de quina seria l’alineació que ens presentarien. Ens constava que en la jornada precedent no varen poder oferir el millor equip i varen encaixar una clara derrota, però es mantenia la possibilitat que avui presentessin l’equip de gala i que ens posés moltes dificultats. No ha estat així, ja que els forts dos primers taulers, ens han dit, no s’incorporaran fins més endavant.

Nosaltres ens hem beneficiat de la situació i hem arreplegat un altre punt que comença de fer un bon coixí per quan vagin més mal dades.

El matx ha anat avançant amb tranquil·litat la primera hora, si bé ja ens hem anotat el desè tauler per incompareixença del rival. En Carles, doncs, s’ha estrenat amb victòria brillant: una miniatura d’un sol moviment!

A mida que passava el temps s’han anat definint partides, i poc a poc han caigut del nostre cantó les d’en Ferran, amb un atac per terra, mar i aire, com els d’abans; la d’en Daniel, que també ha enviat la cavalleria a una càrrega imparable i ha trossejat les defenses contràries per arribar a un final més que decidit; en Jacobo, que després de més d’un intent de suïcidi (de la posició, s’entén!) que no ha arribat a bon port, ha acabat per clavar un mastegot letal al d’Aro i sumar un altre punt. Quines partides! En Joan, per la seva banda, s’ha pres tal com pertoca la seva dosi de patiment durant bona part del matí per acabar, després que el contrari provés de forçar la posició quan no tocava, emportar-se un altre punt. En Pau ha tornat a bregar amb una posició molt embolicada i difícil per a tots dos bàndols, que han acabat signant les taules.

A proa, ha passat una mica de tot. En Josep ha pilotat una moderna (vaja quina sorpresa!) difícil però que, després d’una estona amb aspecte més aviat lleig, ha aconseguit que sortís el sol i tenir opcions de punt sencer, si bé ha signat l’armistici en vista de la marxa del matx. En Juan ha fet bo, un altre cop, aquella dita castissa de “a pillo, pillo y medio”, perquè si bé ha jugat amb una mena de calculadora humana, que semblava tenir-ho tot previst i controlat, el cert és que aquest “semblava” ha agafat sentit quan el nostre jugador ha parat el seu parany i ha tret petroli d’una posició que semblava perduda. Unes taules molt ben treballades. L’Eduard, al segon, no ha ensopegat amb el camí correcte i ha hagut de retre el rei al tercer tauler.I jo mateix m’he trobat amb una altra partida molt llarga (seixanta-cinc moviments!), però que no ha presentat, de fet, gaire dificultats i que no he vist perillar en cap moment. Un altre punt que arrodonia un resultat que no deixa veure, mirat per sobre, la lluita (i el punt de sort) que hi ha hagut durant tot el matí a Platja d’Aro.

Diumenge vinent juguem a casa i rebem el Cassà. Ho explicarem!

Acta del matx

Bon inici del segon equip en l’estrena (a la baixa) de la categoria. Aquest any, amb els partits a vuit taulers, confiem de poder cobrir cada diumenge tots els llocs.

Acta del matx

Primera ronda, primer desplaçament i primera victòria! Aquest matí el primer equip s’ha desplaçat, per primer cop, a la Vila Olímpica per encarar el primer round de la llliga. Arribats amb temps, ens ha sorprès gratament l’enclavament del local, en ple centre comercial, nou, polit, endreçat i encara més l’hospitalitat dels nostres contrincants, que a més de donar-nos la benvinguda ens han convidat a compartir amb ells una mica d’esmorzar. Moltes gràcies per l’acollida!

Si parlem del local, però, sí que hem d’esmentar que hi havia una mica de dèficit de llum, cosa que hem millorat movent tots plegats les taules de joc per optimitzar la llum disponible.

Amb tot a punt, ha engegat el matx, amb una certa indefinició durant ben bé una hora de joc. Bones partides, però incertesa notable pel desenllaç.

De mica en mica s’ha anat escolant el temps i no ha estat fins a les 12 que en Daniel ha acordat unes taules en posició letàrgica.

Mentrestant, en Joan bregava amb un jove molt versat en teoria que li ha donat molts maldecaps. La sang freda de la veterania, però, ha acabat el joc també en armistici.

En Jacobo ha anat construint un bon atac, de manera paulatina, fins aconseguir el punt sencer de manera clara.

L’Eduard ha fet una partida Eduard, d’aquelles que només entén l’Eduard però que també només guanya l’Eduard. Si fins la seva dona li diu…!

En Pau ha lluitat quasi tot el matí buscant escletxes per on fer entrar l’espasa, però s’ha topat amb un bon mur, i també ha signat les taules.

En Ramírez, que ha fet una partida molt sòlida que semblava encaminar-se a l’empat, ha acabat recollint el fruit de l’intent de forçar-la per part del rival, i s’ha apuntat el punt sencer.

A proa, en Josep ha jugat molt bé el primer tram de partida, però s’ha deixat sorprendre una mica per una opció poc aparent del rival que l’ha deixat primer inferior i finalment li ha fet retre el rei.

En Juan, gat vell, ha anat entomant les fiblades del seu antagonista sense perdre la compostura i, com les boes, de mica en mica li ha anat estgrenyent el setge fins que l’altre, per desesperació, ha entrat en un sacrifici que l’ha deixat sense alè a l’hora d’entomar el contraatac del nostre jugador. S’ha de matinar molt, per agafar-lo mig adormit, en Juan!

Jo m’he trobat amb una partida força lineal, amb avantagtge consistent que només he hagut d’anar fent valer. Això sí, hem arribat a seixanta-tres moviments!

En Lluís, finalment, ha passat de dominar de manera convincent la partida a trobar-se en inferioritat en un final que ha acabat perdent.

Bon matí, doncs, el que hem passat a Barcelona. I bona renda que ens enduem. La setmana vinent, a Platja d’Aro (O era Rússia d’Aro?). Us en parlarem!

Acta del matx

Avui hem engegat, un any més, la Lliga Catalana per Equips. El nostre Club ho ha fet amb dos equips, el Tordera A a la segona divisió catalana, en el grup I, i el Tordera B a la primera provincial de Girona. Us en mantindrem informats en aquest bloc.