Web del Club d’ Escacs Tordera
Jornada nefasta la d’avui pel matí, igual com la jornada passada l’equip B ha perdut la partida contra el segon classificat del grup.
De res ha servit començar molt bé la lliga, ja que al final aquestes dues derrotes ens han fet passar de la primera posició a la quarta.
Esperem que ens serveixi de lliçó per la temporada vinent.
Hem plantat cara, i no gaire res més que això.
Bon dia a tothom. Aquest matí rebíem la visita del líder, absolut dominador del campionat, i que no hem trigat a comprovar que es presentava amb l’alineació més potent possible, probablement la millor que han fet en tot el campionat. Només de comparar les dues llistes, la nostra quedava molt per sota a cada tauler.
Així doncs, es veia a venir un matx molt costerut, en el que podia donar-se tranquil·lament un resultat abassegador a favor dels del Pla de l’Estany.
Això no obstant, un cop començades les partides s’ha començat a posar de manifest que tampoc els ho posaríem gens fàcil, i la major part presentaven situacions d’igualtat d’oportunitats.
Entrat el matí, a un quart de dotze. ha saltat la primera sorpresa, quan en Joan li ha venut un mat en una al seu experimentat rival, que vés a saber per què no se n’ha adonat. I justament en una posició que, si a algú afavoria, devia ser al seu rival. Un punt que ha obert l’esperança de fer alguna cosa en positiu.
Lamentablement, en poca estona en Ferran havia de tombar el rei, després d’una partida molt tàctica en què ha prevalgut el joc del jugador francès després de cedir la dama per torre i alfil,
En Jacobo, al novè, posa va més emoció en signar unes taules que ho deixaven tot en l’aire.
El pas del temps, però ha dictat sentència en contra nostra, perquè han caigut, de manera consecutiva, les partides d’en Carles, al desè, d’en Josep, al primer, després d’haver mantingut molt bé la tensió durant molta estona, i d’en Daniel, en un final que no oferia gaires esperances.
En aquest context, de poc ha servit que qui escriu guanyés, al tercer, després d’haver proposat taules que no han estat acceptades pel jove rival.
En Juan, al segon, també havia de cedir el punt davant el joc ofegador a què l’ha sotmès el contrari, i l’Eduard signava un nou armistici, al quart, havent conduït amb molta energia tota la partida.
La darrera d’acabar, la d’en Pau, al setè, també s’ha rubricat amb un final molt ben portat pel banyolí, que no li ha donat opcions reals al nostre jugador.
Un resultat que podria ser dolorós, si no fos perquè al darrera hi ha hagut una lluita sana i valenta, que ens dóna esperança per enfrontar els dos partits que ens queden, i que presumiblement decidiran quins seran els equips que conservaran la categoria i quins no. Confiem que nosaltres sapiguem aprofitar les nostres oportunitats. Però això ho començarem de saber diumenge vinent, quan visitem un Granollers-Canovelles que també tindrà les seves urgències. Us ho explicarem.
Avui l’equip B no ha tingut un bon dia.
Abans de començar les partides ja sabíem que no ho tindríem fàcil, ja que jugàvem contra el segon classificat, encara que mirant la llista inicial semblava que hauríem de guanyar fàcilment.
Ja hem començat perdent 2 partides en el segon i 5è tauler, per sort l’Arseni en el 6è, ha guanyat clarament.
Quedaven 3 partides i semblava que es produiria la remuntada, ja que els Jordis tenien les seves partides amb bones expectatives.
Finalment, aquestes dues partides s’han perdut i ja amb tot decidit, la partida d’en Toni ha acabat en taules.
La setmana vinent anem a jugar a Hostalric, per lluitar per el 2n lloc.
Ho hem tingut a tocar, però al final se’ns ha escapat mig punt.
Molt bon dia a tothom! Aquest matí hem viatjat cap al Vallès, amb una temperatura molt agradable, i ens hem presentat a Montmeló com a visitants i no pas, precisament, al circuit.
Tot i les obres que empantaneguen una mica el centre de la vila, hem arribat molt bé a La Torreta, el centre d’entitats on té la seu el club d’escacs, i n’hem pogut gaudir a plaer, doncs es tracta d’una casa senyorial -d’indianos?- molt ben mantinguda i condicionada, una veritable mostra de bon gust.
Puntualment hem començat el matx després de constatar una certa igualtat teòrica entre les dues formacions, si bé lleument escorada cap al nostre costat.
El matí s’anava escolant plàcidament sense que hi hagués massa res clar, però a les dues hores qui escriu ha pogut imposar un atac victoriós i arreplegar el primer punt.
Poca estona després, però, en Josep, al primer, havia de tombar el rei després d’haver patit les conseqüències gens agradables d’un mal plantejament inicial.
La bona notícia saltava, però, en pocs minuts, quan l’Eduard, al quart també doblegava el rival, que mai no l’ha inquietat.
Ha trigat més estona en Joan, al cinquè, en assegurar unes taules molt ben treballades, desprfés de passar pel caire de l’abisme durant una bona estona. És en posicions així, però, que en Joan demostra tenir prou sang freda i visió del joc com per no espantar-se. Ben Jugat!
I, quan ja anàvem per la quarta hora de joc, en Daniel, al setè, també s’imposava amb claredat després d’una partida valenta que ja jugat amb molta decisió.
En aquells moments semblava que el punt viatjaria sencer cap al Maresme, però en aquest joc, com en tots, d’altra banda, no es pot dir mai…
En Carles, al novè, ha passat per alt una clavada -aquestes terribles clavades…!- que li ha costat primer una peça i després el punt sencer, en una posició en que sempre havia manat ell.
En Lluís, al desè, tampoc no encertava a plantejar bé un final que possiblement hauria acabat partint el punt, i havia d’abandonar clarament.
En Jacobo, que també ha tingut les seves opcions al vuitè, no ha pogut passar tampoc de l’empat.
Al sisè, en Pau, que havia fet també un plantejament no prou eficient, ha acabat cedint el punt després d’una bona però desesperançada lluita.
Finalment, el bon fer d’en Juan, al segon, li ha acabat donant el punt sencer després de bregar en una partida gairebé fins a l’extenuació, en una posició de les que ja ens té acostumats i que manega com ningú.
Repartiment de punts, doncs, que ens deixa un xic de mal gust, potser, però que ho deixa tot per definir a les properes rondes. Caldrà lluitar de valent, començant diumenge vinent, amb el Banyoles. Us ho explicarem.
Avui pel matí ha estat una jornada especial per l’equip C, ja que ens hem desplaçat fins al Centre Penitenciari Puig de les Basses, prop de Figueres, per jugar contra l’Atzucac B, el qual està format per interns del centre.
Ja quan hem arribat al centre, hem deixat totes les nostres coses en una guixeta i ens han donat les identificacions corresponents per a cada jugador. Després ja hem començat a passar per el primer control com si fóssim a l’aeroport, un per un hem passat per l’arc i les nostres jaquetes i carpeta per l’escàner. Seguidament ens hem trobat 2 controls més, a cada un comprovaven la identificació de cada jugador amb la llista que tenia el funcionari corresponent. Finalment hem arribat a la sala de joc on ens estaven esperant els nostres contrincants.
El primer, segon i quart tauler hem guanyat fàcilment, ja
que jugàvem amb jugadors/jugadores menys experimentats que nosaltres. En la darrera partida, l’Eduard poc a poc ha anat collant al seu rival i finalment també ha aconseguit la victòria.
Ha estat una experiència molt positiva tant per nosaltres com per els interns i només voldríem donar les gràcies al tracte que ens han donat tots ells, especialment als educadors que ens han acompanyat en tot moment, la Mireia i l’Elias.
Podia passar, podia haver passat, qualsevol dels darrers diumenges. I avui ha passat. Avui la sort (si és que se’n pot parlar, és clar, quan parlem d’escacs) se’ns ha posat de cara. o, potser més exactament, no ens ha girat l’esquena.
Bon diumenge a tothom. Aquest matí hem fet cap a la capital, plenament conscients que per allí passava el que potser era el darrer tren que podíem agafar per no quedar-nos ja definitivament a l’andana. Un viatge sense cap problema, una Barcelona accessible, a aquella hora del matí, i un local senzill però ben condicionat, en el que s’hi jugaria, també, un altre matx, el del primer equip del Colon contra el Sant Adrià, de primera divisió. Una bona colla de vells coneguts, que ens ha dut a un munt d’encaixades i salutacions.
Puntualment ha engegat el nostre matx, i fins ben bé al cap d’una hora no s’han començat de veure algunes tendències.
En Pau, al sisè, ha signat l’empat en no poder fer valer la seva parella d’alfils contra alfil i cavall i peons doblats de l’adversari, que ha plantejat un bon esquema defensiu a base dels alfils de diferent color.
També en Joan, al cinquè, les acceptava en un final, aquest de torres i peons que possiblement podria figurar en algun llibre que es digués «Faci taules fàcilment» o alguna cosa per l’estil.
No ha trigat massa l’Eduard, al quart, a fer també unes taules després d’un atac amb sacrifici inclòs i d’haver donat un ensurt majúscul al monarca contrari, però havent arribat a un final de torre i un parell de peons contra alfil i cavall. Avui l’Eduard estava prou atent per a no deixar-se tancar la seva peça, i les taules només esperaven ja la signatura.
Qui escriu avui ha aconseguit imposar un plantejament de defensa moderna una mica arriscat, però que s’ha tornat en contra del rival quan ha pretès atacar allargant més el braç que la màniga. Aquí sí que ha caigut el punt sencer del nostre costat.
I com que les bones notícies (com les dolentes!) no venen mai soles, en pocs minuts ha arribat la grata sorpresa que en Jordi, al desè, havia reconduït una partida en què havia quedat inferior a l’obertura en una posició tàctica potent que li ha acabat donant l’avantatge d’una peça pes dos peons i, al cap de poc, la partida sencera. I això que, segons ell, està desentrenat…!
Les coses ja se’ns posaven de cara, i en Jacobo, al vuitè, ha optat per no córrer riscos amb la premura de temps i s’ha estimat més forçar unes taules que asseguraven mig punt que podia ser vital.
En poca estona, però, en Lluís, al novè, havia de retre el rei després de lluitar bravament en un final que podia haver tingut color de taules en moltes de les seves fases.
I llavors s’ha entrat en el remolí del final de matí, amb tot encara per decidir. Quedaven tres partides i el que no quedava era temps. Els sis jugadors anaven fent, poc a poc, funambulisme sobre els pocs minuts i, de vegades, segons que els restaven. Hem de dir, perquè és de justícia, que en aquesta fase del joc el local no reunia prou condicions, perquè tant dins la mateixa sala de joc com a l’avantsala hi havia un brogit més que considerable i no servia gaire de res que anéssim demanant silenci.
Amb tot, en Daniel, al setè, ha amarrat molt bé un altre mig punt quan ja era clar que les altres dues partides pintaven prou bé. I la decisió era bona, perquè pocs minuts després en Josep doblegava el seu rival amb un final jugat en tot el taules amb estratègia brillant, i en Juan arrodonia la feina també enduent-se el punt sencer després d’haver pràcticament deixat sense respiració el rival.
Un molt bon resultat que ens torna a donar esperances de cara a lluitar per la permanència. Però això encara està per escriure. I ho començarem diumenge vinent en un nou desplaçament, aquest cop a Montmeló. Us ho explicarem.
Avui pel matí a l’equip B ens ha tocat anar cap a Girona.
Al mirar la llista del rival, semblava que obtindríem una victòria fàcil, ja que l’ELO dels nostres jugadors era molt superior al dels rivals però ja coneixíem alguns dels jugadors de la temporada passada on per cert, les coses no ens van anar gaire bé.
El 1er, 4art, 5è i 6è taulers hem guanyat relativament bé les nostres partides, quedaven dues partides que s’han allargat una miqueta més.
En Lluís en el 3er tauler, ha aprofitat una errada del seu rival per aconseguir la victòria.
Només quedava en Jordi en el 2on tauler, anava molt apurat de temps i la seva contrincant semblava que podia aconseguir alguna cosa positiva, però la qualitat del nostre jugador en un final de torres i peó de més no ha deixat escapar el punt.
Continuem una setmana més al capdavant de la classificació, la setmana vinent tenim descans.
https://escacs.cat/index.php/component/fce?op=20&tasca=resultats#/grup/2019053/acta/12578
Les possibilitats de permanència van minvant a cada jornada, i cada cop tenim menys marge per redreçar la situació.
Bon dia a tothom! Una nova ensopegada la del primer equip, avui a casa, contra el potent Rússia d’Aro (suposem que ningú no s’enfadarà pel joc de paraules).
A dos quarts de deu, com sempre, hem iniciat l’encontre ben conscients del que ens hi jugàvem. Només de mirar la llista rival, però, ja es veia que formaven amb un equip potent, si bé alguns taulers tenien un ELO inferior als nostres jugadors. La davantera, però, era molt compacta, com ha acabat reflectint l’acta.
Avançat el matí s’han signat taules al sisè, on en Ferran no ha vist pas cap manera de progressar, i al quart, en què l’Eduard ha signat la pau després d’unes quantes escaramusses.
No massa estona després s’alçava amb la victòria en Jacobo, després d’una bona partida incisiva. En aquell moment res no feia preveure que la resta de partides es definirien tant en contra nostra.
En una estona més, però, han retut els seus reis qui escriu i en Juan, al segon.
Encara amb molta lluita, han anat decantant-se les partides d’en Pau primer i d’en Daniel després, que, de tenir-la molt prometedora ha pagat caríssim una errada que li ha arrabassat el punt.
Al primer en Josep també cedia davant del seu potent rival, i el mateix havia de fer en Joan, al cinquè.
No ha fet canviar gaire les coses el punt que ha conquerit en Carles, al desè, imposant la seva tècnica i la peça de més que duia.
Un resultat gens favorable, que ens posa al caire del descens, si no som capaços de reaccionar o si no se’ns gira una mica la sort de cara… Ho veurem les properes setmanes, començant diumenge vinent, que visitarem l’Ateneu Colon. Us ho explicarem.
Incontestable la victòria del nostre tercer equip, també contra una formació de Vilobí.
Nova victòria del segon equip, aquesta vegada davant els amics de Vilobí, per un contundent 4 a 2. De mica en mica sembla que anem trobant la forma!