Una bona repassada, la que ens han donat els vallesans.
Bon dia! Avui, una mica més tard de dos quarts de deu, rebíem al nostre local l’equip dle Montmeló, un conjunt molt compacte que està integrat per gent molt jove, i que sembla tenir una molt bona projecció de futur.
Han començat les partides, i ja a la primera hora de joc algunes s’anaven escorant poc a poc cap als visitants. La primera de caure ha estat la del cronista, que no se n’ha sortit amb una Holandesa molt dura sense saber que tenia davant …un especialista en Holandesa!
En pocs minuts també s’ha decidit la partida d’en Ferran, i amb el zero a dos, tots els nostres jugadors han notat la pressió. Per arrodonir-ho, en Carles també cedia el punt i en Jacobo també abandonava una posició desesperada.
Llavors ha començat a veure’s una lluita aferrissada en els taulers que quedaven. En Joan ha tret unes taules en posició possiblement una mica inferior, i l’Eduard també signava la pau després d’una bona lluita però en posició també absolutament igualada. En Lluís s’ha tret de la màniga una combinació per guanyar una peça, però el cas és que ell tenia tres peons i el contrari en tenia …set! Contra pronòstic, ha anat collant el rival fins a fer-li signar unes taules forçades.
En Daniel també ha esgarrapat mig punt, d’una posició que probablement tenia lleugerament favorable.
En Josep, a davant, ha cedit a un atac molt ben orquestrat quan li ha fallat un truc que ha intentat per escapolir-se’n.
I la darrera partida, la d’en Pau, ha portat emoció perquè, d’una posició que semblava morta, ha mirat de forçar les coses perseguint la victòria, però ha acabat trobant-se amb unes torres del rival que tenien una activitat extraordinària que l’han acabat fent claudicat.
Un resultat una mica dolorós, però pensem que just, que ens aboca a buscar algun punt per a la tranquil·litat en algun dels matxs que ens queden. No serà fàcil.
De moment, diumenge vinent hem de visitat el Granollers-Canovelles, un conjunt força potent. Sonarà la flauta? En Parlarem!
