OLOT D 1 – TORDERA B 5

 

Bona tarda! Ahir al matí els de l’equip visitàvem la capital garrotxina per enfrontar-nos a un equip recent descendit, un Olot D majoritàriament jove. Com que disposàvem de tots els efectius, ens vam poder permetre fer el millor equip possible segons el que marca l’ELO.
Qui us escriu no va poder trobar la seva parella de ball, fet que va provocar que ben d’hora ens avancéssim al marcador sense haver de suar.
Passades les 11, en Jordi Pagès, al quart, veia com el seu contrincant atacava sense armonia, cosa que feia que el rival olotí perdés material i, al cap de poques jugades, la partida. Segona victòria en dues partides per en Jordi!
Qui també porta ple de victòries és l’Iván, que ahir ocupava el tercer tauler. Amb peó de menys i final amb alfil i torre per banda, aconseguiria remuntar la posició, fet que ens asseguraria que com a mínim mig punt marxaria cap a Tordera.
Un altre pitxitxi de l’equip és en Lluís Puigdemont, que ahir defensava el segon tauler. Malgrat guanyar-li qualitat al seu rival, va haver de filar prim per mantenir la posició i assegurar-se la victòria.
S’acostava l’hora de dinar i tant en Lluís Ramírez com en Jordi Quintana encara no havien acabat. Qui primer ho faria seria en Lluís, que amb paciència i encert s’enduria el punt sencer. En Jordi, al sisè tauler, veuria penalitzada la seva manca de precisió per moments en una posició que semblava prometedora.
Finalment, 1 a 5 i segona victòria al caseller (tercera tenint en compte que a la primera ronda vam obtenir el punt sencer al haver-hi una plaça vacant) que ens permet seguir sent líders, fent un inici de temporada impecable. Diumenge que ve visitarem el Figueres D. Us ho explicarem!

(Crònica enviada per Joan Grimal)

Acta

TORDERA 6’5 – GUIXOOLENC 3’5

Molt bon diumenge de la Candelera, i prepareu-vos pel fred, perquè avui la Candelera ha rigut (com a mínim, per a nosaltres!).

Pocs minuts passaven de dos quarts de deu quan engegava el matx (gairebé podríem dir-ne el «derbi») amb els nostres amics ganxons. És el seu un equip que, si bé en teoria és inferior al nostre, per poc que es comparin les llistes d’ELO, tradicionalment acostuma a posar-nos molts problemes. Tants, que en els darrers sos anys se’ns han endut el punt! Així, doncs, res de refiar-se!

Amb les partides en marxa ja s’ha vist que la igualtat era la tònica general, i s’han escolat ben bé dues hores fins que han començat de definir-se les coses… i certificar aquesta igualtat!

A dos quarts de dotze en Daniel, al vuitè, signava l’empat en una partida que, potser, prometia una mica més. I cinc minuts després era en Carles qui, amb poca confiança encara en les seves forces (li va passar factura l’allargament de la primera partida), també acceptava les taules.

Ha passat mitja hora i, en cosa de minuts han caigut tres empats més. L’Eduard,  al quart, ha acabat signant l’armistici amb un rival lluitador i després d’una partida que semblava una simfonia d’amenaces posicionals. Sembla que el nostre jugador es va retrobant amb la seva manera de jugar més poderosa.

Un minut més tard era en Pau, al sisè, qui també acceptava quedar-se amb mig punt en una partida que, si algú ha dut la veu cantant, ha estat ell, però que ha estat molt ben defensada pel jugador baix empordanès.

I, sense solució de continuïtat, en Joan també feia les paus al cinquè després de jugar força estona una partida més que equilibrada i sense ganes d’arribar a la premura amb el temps, que més d’un disgust li ha donat.

I enmig d’aquest festival d’empats, han acabat arribant els punts que tombaven la balança.  En Jordi, al darrer tauler, ha culminat una victòria que s’estava anunciant des de feia ja un parell d’hores, pel seu domini i avantantge de material, però que calia guanyar amb precisió, cosa que ell ha anat fent amb paciència i sang freda.

Al primer, mentrestant, en Josep doblegava la resistència del seu fort rival que, vells coneguts com són, no s’ha pas estat de plantejar problemes seriosos. Avui, però, el nostre jugador estava prou inspirat per batre’l en tota la línia, amb una lliçó d’estratègia que, de segur, mereix unes bones anàlisis.

Amb el resultat ja a favor nostre, qui signa ha acceptat també l’empat després d’una partida força còmoda però que no ha sabut rematar.

El darrer d’acabar, en Jacobo, al novè, també ha aconseguit arreplegar el punt sencer, cosa que completava un bon matí per a nosaltres, donat que el Guixolenc és, probablement, un dels rivals directes per aconseguir la permanència. Amb un terç de la lliga ja jugat, les coses s’han redreçat una mica per a nosaltres, i possiblement tindrem oportunitats, començant diumenge vinent amb la visita de l’Hostalric. Us ho explicarem!

Acta

TORDERA B 4,5 – GUIXOLENC B 1,5

Bona tarda! Ahir els de l’equip B començàvem la temporada 2.020 de la lliga catalana enfrontant-nos al Guixolenc B, equip recent descendit de primera provincial.
El matx començava amb normalitat passats pocs minuts de les 9:30, i prevèiem que, encara que el resultat digui el contrari, seria un matí dur, amb 6 partides molt disputades.
Els visitants obririen el marcador després que en Ferran, al cinquè, errés al mig joc i s’hi deixés material difícil de recuperar.
En Lluís, al primer, en una partida molt sòlida, aconseguiria igualar el matx, i qui escriu, després de patir de valent, acabaria esgarrapant unes taules.
1,5 a 1,5 i no teníem la impressió que cap de les partides restants acabés decantant-se cap al bàndol visitant. No només seria així, sinó que les guanyaríem. Al segon, el debutant Iván tenia una peça d’avantatge per un peó passat del rival, i quan semblava que la posició s’encallava fins arribar a un final de taules, acabaria trobant la forma de deixar el rei rival tan descobert que, amb una combinació atacant amb dama i alfil, faria que el punt sencer es quedés a casa.
Al sisè tauler, una posició absolutament tancada d’en Jordi Quintana també feia creure que seria molt difícil que el torderenc s’endugués el punt. Després de canviar-se dames, però, el nostre jugador es va quedar amb un peó passat, decisiu per la seva victòria.
I ja per acabar, victòria treballada d’en Jordi Pagès, al tercer, que malgrat el seu avantatge amb un peo de més, va haver de fer mans i mànigues perquè el seu contrincant no li sacrifiqués el cavall pel peó i arribar, d’aquesta manera, a un final de taules.
Finalment, 4,1 a 1,5: un resultat que bé val a dir que no reflecteix l’aferrissada lluita en la que ens vam veure involucrats ahir al matí.
La setmana que ve visitarem el jove equip de l’Olot D. No per ser joves ens posaran les coses fàcils, segurament serà més aviat el contrari. Us ho explicarem!

(Crònica enviada per Joan Grimal)

Acta

FIGUERES B 3 – TORDERA A 7

Bon diumenge a tothom! La setmana passada apuntàvem que havíem fet un mal començament … o no, i que caldria veure com reaccionaríem tots plegats a la sotragada. Avui n’hem tingut la resposta.

A dos quarts de deu i pocs minuts engegava el matx que ens enfrontava al segon equip de Figueres, que presentava una alineació lleugerament superior a la que va presentar la setmana passada. No obstant això, i malgrat la baixa a darrera hora del nostre jugador Carles, que ens ha obligat a recompondre les alineacions dels dos equips, en comparar les dues llistes en sortia clarament superior la nostra, llevat d’un parell de taulers. Ja sabem, però, que això no guanya pas partides, i que de vegades és més enganyós que res, però així estaven les coses quan han començat de córrer els rellotges i les partides.

Dues hores de lluita de diversa complexitat sense que, llevat del darrer tauler, on en Lluís s’ha fet aviat amb el comandament de la brega, es veiés clarament cap on es decantarien les coses.

A dos quarts d’una qui escriu ha signat taules al tercer tauler, després de no haver sabut aprofitar alguna possibilitat de victòria.

Un quart més tard han arribat dues bones notícies, amb la victòria de l’Eduard al segon, quan ha imposat el seu joc més «eduardià» (que ja trobàvem a faltar!) amb una visió de la posició admirable, i la d’en Pau al sisè que, després d’haver-se llançat a un atac furibund amb sacrifici de peça inclòs i d’haver-ne sortit malparat, ha estat capaç de resistir numantinament fins que el rival, excessivament apressat (com en ell és costum) ha comès els errors necessaris per arrabassar-li el punt sencer.

Dos minuts més tard, però, es complicaven les coses quan en Jordi, al novè, ajeia el rei en no poder aguantar més una posició que feia més aigües que el litoral aquesta setmana (ell mateix explicava que «a partir de tal moment, ja no he pogut jugar a res!»).

I, si la setmana passada la sort va passar pel nostre costat com si no ens coneguéssim de res, aquesta s’ha aturat a saludar-nos i les coses han anat diferent. En Joan, al cinquè, estava suant sang per mantenir una posició impossible (i no serà que no n’hagi jugat, en Joan, de Grunfelds!), quan el rival no ha estat gens encertat i n’ha pogut salvar un empat.

Al segon, En Juan Pedro que també s’havia vist una mica sorprès a l’obertura per un rival que li jugava sense manies ha estat prou tenaç per aguantar bé les embranzides, aturar els atacs, disposar bé les seves peces i saltar a la jugular del contrari, que s’ha dessagnat sense ni gairebé adonar-se’n. Magistral!

Amb el quatre a dos a favor, ja hi havia poc a discutir, i en Jacobo, al vuitè, ha signat les taules malgrat tenir una posició preferible.

Llavors ha arribatel punt d’en Lluís, al desè, que ja estava cantat de feia hores però que s’ha fet esperar fins que la seva jove rival s’ha rendit. Era el punt que decantava la balança.

També s’han signat les taules al setè, on en Daniel ha defensat bé una posició no gens fàcil i on ha acabat tenint opcions de victòria.

I, tornant al que dèiem de la sort, avui al primer tauler s’ha viscut una altra partida de les que se’n pot parlar força. En Josep ha començat bé, amb la seva més que coneguda moderna, i ha anat col·locant el rival, de mica en mica, en situació d’una certa compressió, cosa que acostuma a generar incomoditat. Arribat aquest punt, ha llançat un atac, amb sacrifici de peça, que semblava inaturable. El problema era aquest, que ho semblava. Per uns moments, el fantasma de la desfeta de diumenge passat se’ns ha aparegut a la sala.

Però en Josep és un tros de jugador, i, un cop ha sabut (avui sí!), que el matx ja era nostre, ha posat en joc la seva saviesa escaquística i, gairebé com un prestidigitador, ha embolicat el jugador de Figueres en una fina malla que l’ha abocat a un final que, amb una bona tècnica (cosa que a en Josep li’n sobra) podia guanyar-se. Certament que la partida ha durat encara una hora més, però també ho és, de cert, que el punt no s’ha quedat a l’Alt Empordà. Ni la moral del nostre jugador!

Una victòria, doncs, que ens deixa bon gust de boca i ens esperona per, diumenge vinent, rebre l’equip d’Hostalric amb les espases en alt.

Us ho explicarem

Acta

TORDERA A 4´5 – MASNOU 5´5

Mal començament, … o no. Més endavant en parlarem.

Bon diumenge a tothom! Avui ha engegat, després de la primera ronda de Copa Catalana que va fer-ho diumenge passat, la Lliga Catalana, la competició reina per als equips del país. Enguany, el nostre club hi participa amb dos equips, a segona divisió catalana el Tordera A i a segona provincial de Girona el Tordera B. En la jornada d’avui només s’estrenava el primer equip, ja que el segon, per qüestió dels emparellaments, començarà diumenge vinent.

Així, a dos quarts de deu del matí rebíem al nostre local la visita del Masnou, un vell conegut amb qui fa ja anys que ens juguem el ser o no ser a la categoria.

Confrontades les dues llistes, teníem l’ELO una mica avantatjós en els sis primers taulers, i al revés en els restants. Les diferències no eren pas significatives, però, i tots sabíem que les partides decidirien.

Començat el matx, amb completa normalitat, s’han anat escolant les hores i es feia palesa una notable igualtat. Pocs taulers definien encara el que podria passar.

Qui signa ha fet taules al tercer tauler en no poder treure més rendiment d’una posició que ja no n’oferia.

Mitja hora més tard era l’Ayllón, al segon tauler, qui s’alçava amb el triomf havent jugat magistralment i després de deixar el fort rival sense resposta satisfactòria.

Moments, aquests, de certa eufòria, i més quan en Daniel, al vuitè, també sumava un altre punt sencer un cop ha destrossat la resistència contrària en un bon final.

En dos minuts, però, les coses es giraven qua en Jacobo tombava, al novè, el seu rei per haver esgotat el temps i les possibilitats de resistir.

I llavors, una de les sorpreses desagradables del dia, en Joan, al cinquè, havia de capitular després de no haver encertat a jugar l’obertura tal com ell mateix SAP que s’ha de jugar. Derrota dolorosa quan tens la sensació que has jugat contra el rival i contra tu mateix també. Els escacs, com el futbol, són així…

Amb les xifres empatades ens ha arribat una altra alenada d’optimisme quan en Jordi, al desè, ha rematat amb nota un rival a qui ha estat esborrant del tauler durant tot el matí. El fred de Sant Hilari deu aclarir bé les idees!

I a aquestes alçades del matx , amb tot per decidir, s’han començat de torçar les coses, amb sort desigual, i amb resultat dolent per a nosaltres.

De primer, en Carles, al setè, ha hagut de tombar el rei en una posició en què el que devia costar més era perdre. El mateix jugador potser en donava la clau quan apuntava com costa aguantar una partida llarga quan no s’està gaire, o gens, entrenat…

D’un altre signe ha estat el que ha passat al quart tauler, on l’Eduard estava defensant amb ungles i dents una posició que no convidava pas gens a l’optimisme i el seu rival, de manera impensada, ha signat les taules.

Quedaven duies partides per decidir, i l’empat semblava el resultat més possible, però de nou s’han alineat malament els astres i hem comès un error greu. Al primer tauler la posició era clarament de taules, i només calia proposar-les perquè el rival, esgotat i tip de patir tot el matí, les acceptés. En Josep ha preguntat com anava el matx, i li hem dit que l’altra partida semblava que es perdria, i que l’empat no ens resolia res. Ell, amb sentit d’equip, s’ha embrancat en una línia d’alt risc per intentar abastar el punt sencer. I, quan els daus ja eren tirats, i no hi havia marxa enrera, al sisè, en Pau ha pogut forçar les taules. Massa tard! La partida del primer havia entrat en una fase decisiva… a favor del masnoví!

Derrota, doncs, dolorosa, per com s’ha produït. És innegable que no és pas un bon començament. Al principi, però deixàvem un «…o no.» I és que qui sap si els errors que hem comès avui no serviran, justament per esperonar-nos en els reptes que venen. I qui sap, també, si el punt de mala sort que hem tingut avui no girarà…!

Ho podrem com`provar les properes setmanes, començant diumenge vinent a Figueres. Us ho explicarem

Acta

TORDERA A 6 – 4 MASNOU

Al final ha pogut ser. Després d’un patiment portat fins a l’extrem, hem aconseguit doblegar la resistència dels masnovins i obtenir, així, l’únic resultat que a nosaltres ens garantia la permanència.

Bon dia a tothom. Un matí esplèndid pel que fa al temps, com està fent darrerament, però un matí també de suspense fins a l’extenuació.

Ha començat el matx puntualment, i en les primers embats ja s’ha evidenciat que tots vint jugadors érem molt conscients del que ens jugàvem. Per als contraris n’hi havia prou amb un empat o amb la victòria, però a nosaltres només ens servia aquest darrer resultat. Així, doncs, les espases en alt i ben esmolades!

 

El primer resultat que s’ha donat ha estat l’empat de qui escriu, al tercer, després de no poder superar el bon plantejament defensiu del rival.

Poca estona després es signaven també taules al primer, on en Josep ha signat l’armistici sense que la lluita hagués arribat encara al moment més àlgid, i al vuitè, on en Jacobo tampoc se n’ha sortit de forçar una posició que potser no donava ja gaire més de si.

Llavors ha arribat la primera bona notícia, quan l’Eduard, al quart, ha imposat un atac en el seu conegut estil després d’una partida una mica incerta. La millor versió de l’Eduard, en el dia més necessari!

Al segon, en Juan signava unes taules després d’haver lluitat molt meritòriament i defensant una posició que en cap moment no era fàcil. Gat vell!

I llavors arribava la segona bona notícia, quan en Lluís, al desè, s’imposava al seu jove rival en un final que ha jugat de manera modèlica. Quan en Lluís ensuma sang, no deixa pas mai la presa…

Al cinquè, en Joan ha patit de valent quan s’ha trobat amb un plantejament inesperat que l’ha fet caminar pel caire de l’abisme. Amb sang freda, però, ha afrontat la situació, s’ha refet i ha estirat un altre mig punt.

Emoció al novè, on en Carles ha reclamat taules per triple repetició, i ha calgut reconstruir la partida per a comprovar-ho. Com si fos el VAR! Sortosament per a nosaltres, la raó era d’ell, i el mig punt ens posava ja amb cinc punts.

I el mig que faltava l’ha aportat en Daniel,  al setè, després d’una lluita molt enconada, però en què ha sabut fer un plantejament infranquejable. Era el mig punt de la victòria de l’equip i de la permanència!

La darrera partida, d’en Pau,  al sisè, també s’ha lluitat fins a l’extrem, amb emoció de rellotges inclosa, però l’empat final ja no canviava el resultat global.

Un matí en que hem sabut patir de valent, però que ha acabat amb una dolça recompensa, i que ens permetrà gaudir del dinar de final de temporada amb la sensació dels deures fets.

I l’any vinent, de nou, ens retrobarem a la segona divisió catalana. Us ho explicarem!

Acta

GRANOLLERS-CANOVELLES 6’5 – 3’5 TORDERA A

Se’ns acaba el marge.

Bon dia a tothom. Aquest matí hem viatjat altre cop cap al Vallès, aquest cop fins a Granollers, per mirar d’agafar un dels darrers trens que podien donar-nos encara la permanència, i no ha pogut ser.

Només d’arribar al local de joc, dins del complex del Casino, ja ens hem trobat amb l’evidència que els vallesans presentaven avui el seu millor equip, un equip de gala, sensiblement superior al nostre. I no ha estat cap sorpresa, donat que ells també estan una mica a la corda fluixa i els queda, la setmana vinent, la topada amb el potentíssim Banyoles. Era lògic, doncs, que avui anessin a mirar d’assegurar, tal i com ha acabat passant.

Ha començat el matx puntualment, i en el primer tram de joc, ja a la primera hora s’ha decidit la pàrtida de qui escriu, amb un matiner empat sense gaire lluita. Tot seguit s’hi han afegit progressivament, els d’en Pau, al sisè, en Daniel, al setè i en Lluís, al desè. Per una estona semblava que tot estava encara per decidir, que podia passar tot.

La realitat, però ha estat ben bé una altra, ja que en l’hora següent s’han anat perdent consecutivament les partides d’en Josep, al primer, la d’en Jacobo, al vuitè i la d’en Juan, al segon. Això ens posava ja contra les cordes. Més comptant que les partides que quedaven no apuntaven pas gaire bé per a nosaltres.

L’empat d’en Carles, al novè, ha certificat ja la victòria dels granollerins, que encara han ampliat una mica més el marge amb la claudicació d’en Joan, al cinquè, després de no poder defensar un final molt difícil.

L’Eduard, al segon, s’ha pres la particular revenja enduent-se el punt després que el seu rival ha intentat fins a l’extenuació posar-li problemes.

Un resultat contundent, que ens encara a una ronda final a cara o creu amb el Masnou, diumenge vinent. Ho explicarem.

Acta

TORDERA A 3 – 7 BANYOLES A

Hem plantat cara, i no gaire res més que això.

Bon dia a tothom. Aquest matí rebíem la visita del líder, absolut dominador del campionat, i que no hem trigat a comprovar que es presentava amb l’alineació més potent possible, probablement la millor que han fet en tot el campionat. Només de comparar les dues llistes, la nostra quedava molt per sota a cada tauler.

Així doncs, es veia a venir un matx molt costerut, en el que podia donar-se tranquil·lament un resultat abassegador a favor dels del Pla de l’Estany.

Això no obstant, un cop començades les partides s’ha començat a posar de manifest que tampoc els ho posaríem gens fàcil, i la major part presentaven situacions d’igualtat d’oportunitats.

Entrat el matí, a un quart de dotze. ha saltat la primera sorpresa, quan en Joan li ha venut un mat en una al seu experimentat rival, que vés a saber per què no se n’ha adonat. I justament en una posició que, si a algú afavoria, devia ser al seu rival. Un punt que ha obert l’esperança de fer alguna cosa en positiu.

Lamentablement, en poca estona en Ferran havia de tombar el rei, després d’una partida molt tàctica en què ha prevalgut el joc del jugador francès després de cedir la dama per torre i alfil,

En Jacobo, al novè, posa va més emoció en signar unes taules que ho deixaven tot en l’aire.

El pas del temps, però ha dictat sentència en contra nostra, perquè han caigut, de manera consecutiva, les partides d’en Carles, al desè, d’en Josep, al primer, després d’haver mantingut molt bé la tensió durant molta estona, i d’en Daniel, en un final que no oferia gaires esperances.

En aquest context, de poc ha servit que qui escriu guanyés, al tercer, després d’haver proposat taules que no han estat acceptades pel jove rival.

En Juan, al segon, també havia de cedir el punt davant el joc ofegador a què l’ha sotmès el contrari, i l’Eduard signava un nou armistici, al quart, havent conduït amb molta energia tota la partida.

La darrera d’acabar, la d’en Pau, al setè, també s’ha rubricat amb un final molt ben portat pel banyolí, que no li ha donat opcions reals al nostre jugador.

Un resultat que podria ser dolorós, si no fos perquè al darrera hi ha hagut una lluita sana i valenta, que ens dóna esperança per enfrontar els dos partits que ens queden, i que presumiblement decidiran quins seran els equips que conservaran la categoria i quins no. Confiem que nosaltres sapiguem aprofitar les nostres oportunitats. Però això ho començarem de saber diumenge vinent, quan visitem un Granollers-Canovelles que també tindrà les seves urgències. Us ho explicarem.

Acta

TORDERA B 2 – 4 SANTA EUGENIA C

Avui l’equip B no ha tingut un bon dia.
Abans de començar les partides ja sabíem que no ho tindríem fàcil, ja que jugàvem contra el segon classificat, encara que mirant la llista inicial semblava que hauríem de guanyar fàcilment.

Ja hem començat perdent 2 partides en el segon i 5è tauler, per sort l’Arseni en el 6è, ha guanyat clarament.
Quedaven 3 partides i semblava que es produiria la remuntada, ja que els Jordis tenien les seves partides amb bones expectatives.
Finalment, aquestes dues partides s’han perdut i ja amb tot decidit, la partida d’en Toni ha acabat en taules.

La setmana vinent anem a jugar a Hostalric, per lluitar per el 2n lloc.

Acta