CALDENC 2 – TORDERA B 4

Ahir al matí ens desplaçàvem a Caldes de Malavella amb l’equip de gala sent conscients que amb mig punt assoliríem l’objectiu de pujar de categoria. Veient les llistes es preveia un matx igualat, doncs el Caldenc també presentava el seu millor equip possible, alineant els seus 6 millors jugadors de la llista.
Qui escriu seria el primer d’acabar després de signar unes taules matineres per repetició.
Molta estona després, en Lluís Puigdemont, al segon tauler, remataria una posició favorable amb peça de més i, al sisè, en Jordi Quintana, posaria el 0,5 a 2,5 al marcador aprofitant una clavada del rei rival per endur-se una peça i fer mat en poques jugades.
Les taules que ens assegurarien l’ascens les signaria en Lluís Ramírez amb molta perspicàcia, ja que en una posició per moments inferior, aconseguiria repetir jugada per esgarrapar mig punt, la qual cosa faria més o menys irrellevant el que passés després, doncs l’objectiu ja estava complert!
L’Iván cediria el tron de pitxitxi al voler forçar una posició que no donava per més i, finalment, en Jordi Pagès, que és qui hereta aquest pitxitxi amb 6,5 de 7 punts possibles, marcaria la diferència amb un peó passat imparable a la seva ala de dama després d’intentar resoldre a l’altre bàndol del tauler la partida, cosa que no seria possible degut a la bona defensa del jugador local.
Així doncs, 2 a 4 i després de 8 rondes disputades no hem cedit ni tan sols mig punt a cap dels duels disputats. Podem estar molt contents de tornar a primera provincial havent demostrat ser un equip sòlid i sent, en tot moment, el rival a batre al grup. Intentarem acabar la feina de la millor manera possible diumenge contra el potent Santa Pau, que intuïm que vindran amb tota l’artilleria cercant l’ascens. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

TORDERA A 3 – GRANOLLERS-CANOVELLES 7

Molt bon diumenge a tothom. Avui potser podríem començar la crònica amb  la coneguda frase dels vodevils, quan el marit l’enxampen: «Això no és el que sembla, t’ho puc explicar tot…!».

Perquè, si es mira, només, el resultat final, fa la sensació que els vallesans ens han atropellat, i si bé és cert que s’han endut el punt amb un marge còmode, no ho és pas menys que la lluita ha estat molt més ajustada i que les espases han estat enlaire fins ben bé el final.

Pocs minuts després de dos quarts de deu, un cop l’esquadra de Granollers ha estat al complet, hem començat el matx. Tots plegats sabíem prou bé que no era pas per decidir gaire res: ells ja tenien pràcticament el passaport de l’ascens i nosaltres el visat de la permanència. Així, doncs, lluita sana i a veure què passa.

No havíem encara acabat de trobar el lloc a la cadira, com qui diu, que en Jacobo, al vuitè, s’ha vist caçat per una entrada assassina d’alfil i dama, amb cavalls al galop per si encara hi faltava algú, i ha hagut de tombar el monarca en plena obertura.

En pocs minuts, també la partida d’en Jordi, al novè entrava en una fase de liquidació per reformes però que només hi guanyava, fessis el que fessis, el visitant, i la partida ha entrat en una fase de mort anunciada, que s’ha produït una estona després.

En això que en Juan Pedro, al segon, signava les paus en posició força morta després d’una lluita ben plantejada.

I en Joan, al cinquè, també feia l’armistici després d’haver conduït un atac on ell ha dut la iniciativa però que el rival ha encertat a anar contrarestant prou bé.

La bona notícia l’ha posada l’Eduard, que ha imposat, amb les negres, un plantejament entre anglès i Beboni molt del seu estil, i que ha sabut transformar en un atac dels que li agraden i dels que no li agraden al rival. Un punt molt ben treballat.

El cronista, al tercer, ha tornat a badar en un moment clau (i ja en van…!) i s’ha vist forçat a entregar una qualitat per un peó. Malgrat plantejar una defensa amb les possibilitats que donava la posició, al capdavall ha acabat col·lapsant.

Al desè avui s’estrenava en Ferran, i ho ha fet amb nota, perquè malgrat que ha acabat cedint davant d’un rival superior, el cert és que bona part del matí l’ha tingut més que controlat, i possiblement amb opcions de victòria o, com a mínim, d’empat. Bona estrena!

Al sisè, en Pau ha plantejat una defensa Alekhine variant moderna i l’ha jugada amb autoritat i sense complexos. A mesura que avançava el maté s’anava trobant més i més còmode, fins que al capdavall s’ha trobat amb una posició que anunciava una victòria clara. La llàstima és que també s’havia apurat força de temps, i en el darrer moment no s’ha vist amb cor de transformar l’avantatge que ja era decisiu i ha signat les taules.

I al vuitè, en Daniel ha seguit un camí semblant. De fer un plantejament estratègicament superior ha passat a fabricar una posició guanyadora que, si bé és cert que era de doble tall, encara ho és més que el rei negre no podia defugir una execució en tota regla. Però un altre cop el temps ha jugat també el seu paper, i ha servit perquè amb una imprecisió el granollerí pogués agafar una mica d’oxigen i escapar-se, pel forat dels gats, amb unes taules.

La darrera partida que ha acabat ha tornat a ser al primer tauler, on en Josep ha defensat valentament una posició difícil (marca de la casa!) davant d’un fort rival, però que ha hagut d’acabar claudicant.

Un altre resultat contundent, doncs, però que no ens treu pas el gust d’haver lluitat dignament i haver plantat cara a un equip que l’any vinent serà de primera divisió.

Nosaltres, que també tenim segur que l’any vinent tornarem a ser a segona, tenim encara un partit pendent per tancar la lliga d’aquest any. El jugarem diumenge vinent a Barcelona, contra el Peona i peó B, sense que per a nosaltres tingui gaire transcendència. En qualsevol cas, us ho explicarem!

Acta 

TORDERA B 5 – FIGUERES E 1

Duel amb objectius ben diferents el que es va viure ahir al local Emili Vendrell. Nosaltres necessitàvem el punt per a poder seguir líders a manca de dues jornades pel final de lliga, i el Figueres E per intentar evitar el descens de categoria, ja que es troben immersos en aquesta batalla.
Mirant les dues llistes, vèiem que érem clarament superiors en tots els taulers, cosa que a la pràctica en moltes ocasions no vol dir gaire res.
En Jordi Quintana, al sisè, aprofitaria una errada del seu jove contrincant per capturar-li la dama i endur-se el punt sencer. Minuts després seria en Lluís Puigdemont, al segon, qui faria valer el seu avantatge material per a fer pujar el 2-0 al marcador.
En Lluís Ramírez, al capdavant de l’equip, signaria taules en una posició morta, i al tercer, l’Iván, s’imposaria al seu rival després que, en una posició igualada, s’hi deixés una torre. Una setmana més, pitxitxi amb 6 de 6!
Després de patir de valent i, al final, tenir fins i tot opcions de guanyar, el cronista signaria unes taules en una partida complicada i, finalment, en Jordi Pagès, amb avantatge material, certificaria el 5-1 i també el fet que no hem perdut cap de les 6 partides; per tant, felicitats a tot l’equip!
Amb la nostra victòria i la derrota del Santa Pau, obtenint únicament mig punt en les dues jornades que queden, seríem líders del grup. Fins aquí molt bé, oi? Doncs les dues rondes que ens queden són contra tercer i segon, respectivament, així que no serà gens fàcil. La setmana que ve intentarem sortir vencedors contra el potent Caldenc. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

MATARÓ 6,5 – TORDERA A 3,5

Molt bon primer diumenge de quaresma a tots plegats. Derrota contundent avui la del primer equip davant d’un dels dos més que probables equips de primera divisió de l’any vinent.

Avui hem viatjat fins a la capital del Maresme per encarar un dels equips que està tenint una millor actuació aquest curs i amb el que no jugàvem feia força temps. El Mataró és un equip que està en franca progressió i que ha incorporat jugadors joves que tenen ja molta força.  En comparar les dues alineacions quedava reflectit que nosaltres teníem ELO superior en els primers cinc taulers i ells en els altres cinc. Tot feia preveure, doncs, una bona lluita, tal com s’ha vist després.

En el primer tram de joc es veia força igualtat, amb pocs escenaris definits.Així s’ha anat escolant el temps fins a les dues hores, en què al vuitè tauler en Daniel ha signat les taules en no trobar forma de progressar més. També les ha signades al desè en Jordi, pel mateix motiu i amb ganes d’amarrar un resultat que semblava prou bo.

En pocs minuts, però han començat d’arribar les decisions més dràstiques. Així, en Carles al setè havia de tombar el rei sense haver arribat, de fet, al pinyol de la posició. I l’Eduard, al quart, imposava de nou la seva superior estratègia en una partida que ha anat guanyant des de molt aviat gràcies a una pressió que s’ha fet insuportable, a la Maroczy.

Al tercer, qui escriu ha retut el rei en no haver encertat amb un atac ferotge amb entregues de material que se li ha girat en contra.

Així les coses, i amb el caseller favorable als mataronins, quedaven cinc partides per dirimir, però en cap no es veia avantatge clar per a cap contendent, i es podia pensar que acabarien totes empatades.

I això ha passat al segon on en Juan Pedro ha signat l’armistici després de bregar llargament buscant un desllorigador a una posició teòricament superior però enverinada i en la que havia de vigilar molt per no perdre peu.

També al sisè en Pau acceptava un empat indefugible a un rival que no ha fet gaire res per guanyar, però tampoc per perdre, malgrat buscar durant tot el matí alguna clau per trencar-li la posició.

En Joan, al cinquè, ha blindat també una posició qui sap si lleugerament inferior, però que ha sabut convertir en impenetrable.

Però llavors han arribat més males notícies. En Jacobo, al novè,  en una partida molt llarga ha equivocat l’estratègia de contenció i ha deixat una escletxa per on li han entrat les peces adversàries fins a clavar-li l’estocada definitiva. I al primer, en Josep ha estat defensant bravíssimament una posició més que difícil per acabar no encertant tampoc amb la línia que li hauria donat l’empat.

Puntatge força rotund, doncs, però que no pensem pas que ens afecti gaire la moral de cara als dos partits que ens queden, perquè malgrat la contundència hem tingut la sensació d’haver ofert una bona lluita, i que també podia haver-se decantat de l’altre costat.

En qualsevol cas, diumenge vinent rebrem a casa l’altre equip teòricament més fort del grup, el Granollers-Canovelles. Us ho explicarem!

Acta

PEONS DE TOSSA 2 – TORDERA B 4

Ahir al matí disputàvem un dels partits més importants de la temporada contra un dels rivals directes per intentar assolir l’ascens a primera gironina: el Peons de Tossa.
Abans de detallar com van anar les partides, cal agraïr al conjunt local la seva bona acollida amb un exquisit esmorzar: croissants, xocolata i cafè amenitzarien el matí abans de començar el matx.
Un cop vistes les alineacions, es preveia que el duel seria molt igualat: l’ELO indicava que ells ens superaven als dos primers taulers i nosaltres als quatre restants.
El primer en acabar seria l’Iván, que seguirà una setmana més amb ple de victòries després d’imposar-se al delegat de l’equip rival en una partida sòlida.
Qui escriu aconseguiria aprofitar (aquesta vegada sí) l’avantatge material assolit al mig joc.
Els locals escurçarien distància al marcador amb la derrota d’en Lluís Puigdemont, a qui el seu rival li faria ballar totes les peces amb un peó passat al mig.
En Jordi Quintana, al sisè, simplificaria la seva posició al final amb motiu del seu avantatge material. El seu jove rival retia el rei i, d’aquesta manera, asseguraríem mig punt.
En Jordi Pagès, en una partida molt tàctica, es veia en una posició superior en quant a material, però amb el centre dominat pel seu contrincant. D’aquesta manera, el jugador torderenc havia de posar bé les seves peces i aprofitar que el seu rival havia d’apretar per intentar recuperar el material perdut a les primeres jugades. Dit i fet, victòria per en Jordi (que suma 4,5 de 5 punts!) i el punt sencer que s’aniria cap a Tordera.
Quedaria, però, la partida d’en Lluís Ramírez, amb un final de peons al qual el nostre jugador trobaria a faltar un temps més per evitar que el jugador tossenc entrés amb el rei a devorar-li tot el seu material.
Així doncs, 2 a 4. Si bé no ens podem refiar de l’ELO, ahir va passar tot el que podria estar previst segons aquesta puntuació, ja que a les 6 partides s’imposarien els jugadors amb més ELO que els seus respectius rivals.
Seguim líders i tenim motius per a ser optimistes. Diumenge ens visitarà un Figueres E que està immers a la lluita per intentar mantenir la categoria. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

TORDERA A 5’5 – GERUNDA B 4’5

Bon diumenge de Carnestoltes a tots plegats. Ho hem tornat a fer. I ara ja tenim la tranquil·litat absoluta per a les tres rondes que queden.

Passaven pocs minuts de dos quarts de deu quan, havent esperat que acabessin d’arribar tots els gironins, hem començat les partides.

Si comparem, com solem fer, les dues llistes, s’evidencia que nosaltres presentàvem un equip lleugerament superior en els cinc primers taulers i ells en els cinc restants. Per tant, pronòstic incert per començar, però amb un historial d’uns quants disgustos que ens feia estar amb els cinc sentits per si de cas.

Partides força lluitades, i sense massa definició fins passades dues hores de joc. Llavors han començat de saltar resultats. En Carles, al setè, tombava el seu monarca en no haver ensopegat amb la línia correcta en una defensa Alekhine en una variant poc jugada però perillosa.

Tres quarts d’hora més tard era en Josep, al primer, qui equilibrava el marcador en deixar sense resposta el contrari a partir d’una italiana jugada, avui sí, com a ell li agrada.

Però s’han tornat a torçar les coses quan, en pocs minuts, en Daniel, al vuitè, queia també després d’haver plantejat una defensa moderna tan agressiva que potser s’ha passat de frenada, i ha propiciat el càstig adient del rival.

Minuts més tard, però, qui escriu, al tercer, arreplegava el punt després d’haver assegurat un avantatge imponent en el plantejament, a partir d’una Colle-Zuckertort de manual.

En poca estona ha tornat a caure un punt, el d’en Juan Pedro, al segon, que no s’ha acabat de trobar còmode en tota la partida i ha acabat cedint, però s’ha vist compensat pel punt que ha fet en Pau, al sisè, en una parftida jugada a patacada neta amb el seu combinatiu i perillós rival.

En Jacobo, al novè, amarrava sense massa problemes mig puntet més a partir d’un plantejament de peó de dama estratègicament ben jugat, però que estava en un moment d’aquells que qui es belluga gaire, cau pel pedregal.

I amb aquest escenari d’empat hem arribat a les partides que havien de ser decisives.

L’Eduard, al quart, ha lluitat fins on era possible per materialitzar un final lleugerament superior, però no n’ha pogut treure més suc que l’empat.

Al desè, mentrestant, en Jordi anava perfilant un atac, amb entregues de material incloses, que l’ha dut a aconseguir una posició esplèndida que el seu jove rival no ha sabut com tractar, i ha acabat per guanyar-lo quan l’altre no ha pogut evitar una coronació de dama.

Aquest resultat posava ja el cinc a quatre per nosaltres, i tota la pressió passava al cinquè, on en Joan mirava de defensar una posició en un final inferior però qui acusava més el neguit era el seu rival, a qui només li servia la victòria perquè l’equip empatés. Qui ha passat per aquesta situació sap molt bé com n’és de difícil que els nervis no et facin una mala jugada!

En Joan, però, ha jugat amb molta serenitat, i ha acabat fins i tot capgirant la situació, però les taules eren ja inevitables.

Una victòria important, la d’avui, que ens deixa ja en una situació molt còmoda per afrontar el darrer terç de lliga amb la sensació dels deures fets.

Diumenge vinent anirem a Mataró, i ja us explicarem com va.

Acta

TORDERA B 4 – 2 BLANES B

TORDERA B 4 – 2 BLANES B

Ahir al matí l’equip B rebia la visita del conjunt veí del Blanes B, en un derbi de filials, com comentava la setmana passada, desequilibrat pel que fa l’ELO, però sabent que ens plantejarien dificultats a totes les partides, que serien 4, ja que van deixar els seus 2 últims taulers buits per manca de jugadors. Així doncs, en Jordi Quintana i en Robert es quedarien sense jugar, obtenint el punt sencer com a recompensa.
En Jordi Pagès que, degut a les baixes, pujaria fins al segon tauler, on s’hi trobaria una partida molt disputada, fins i tot amb inferioritat material seva per moments, però a la qual aconseguiria fer taules al veure’s amb un final igualat.
En Ferran, que ocuparia el quart tauler, veuria neutralitzat el seu atac amb una bona defensa del seu contrincant, que acabaria sumant la victòria.
L’Iván asseguraria el punt sencer a l’equip després que el seu contrincant es deixés fer un doble de cavall i alfil quan la partida semblava més abocada a taules que a cap altra cosa. Ple de victòries per l’Iván que, després de les taules d’en Jordi, és el pitxitxi en solitari de tots dos equips. Felicitats!
Finalment, el cronista no aconseguiria aprofitar l’avantatge material des del mig joc i acabaria sumant mig punt, en part, per excés de conservadurisme.
Així doncs, 4 a 2 contra els veïns de Blanes, i una nova setmana per a poder gaudir del fet de ser líders en solitari del grup. Si bé hem d’estar molt contents per la temporada que estem fent, no hem d’oblidar que a les properes 4 rondes, 3 dels duels que ens esperen són amb equips que s’estaran disputant l’ascens amb nosaltres, i la primera prova de foc la tindrem diumenge que ve visitant el potent Tossa. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

COMTAL 5 – 5 TORDERA A

Molt bon diumenge a tots plegats! Un resultat, el d’avui, que la veritat és que potser no ens esperàvem gaire, i que ens dona força tranquil·litat per al que queda de lliga.

Aquest matí, després de sortejar les dificultats d’accés que ens plantejava la mitja marató que es corria pels carrers de la ciutat, ens hem presentat al local que els nostres contraris tenen a la Plaça del Sortidor, al Poble Sec.

Tal i com ja comptàvem, en confrontar les dues alineacions els rivals sortien clarament guanyadors, en tots els taulers, per puntuació ELO, més encara pel fet que a nosaltres ens faltaven dos jugadors habituals i han hagut de venir dos jugadors del segon equip. Per fortuna nostra, cap a migdia hem sabut que el segon equip no ha vist gaire delmat el seu potencial, i ha recollit un altre punt. Enhorabona!

No per les dificultats, però, hem renunciat a plantar batalla, i així, durant més de dues hores de joc la lluita era aferrissada en tots els taulers, i costava de predir què acabaria passant.

Ha estat ja passat migdia que s’han començat de decidir les coses. Així, qui escriu havia de tombar el rei després d’una molt llarga lluita i de no haver sabut aprofita prou bé les possibilitats d’entaular. Però en poca estona, també, En Josep, al primer, i en Juan Pedro, al segon, s’emportaven sengles victòries, totes dues força inapel·lables.

En Pau al sisè, amb una partida de dama de tall força clàssic, amarrava mig punt mentre que en Jacobo, al setè, n’amarrava mig més després de jugar a un nivell estratègic alt contra l’Àngel, jugador que fa anys havia jugat a les nostres files.

Al vuitè, en Jordi ha jugat per aconseguir una posició guanyadora, amb renúncia a guanyar material i amb sacrifici posterior inclòs, tot per aconseguir situació de mat que,… no s’ha acabat donant, i al capdavall li ha costat la partida.

També al novè en Lluís Ramírez ha defensat fins on ha pogut una posició que s’ha acabat fent insostenible.

Al cinquè, però, en Joan posava les coses a lloc en imposar-se amb la seva conegudíssima defensa Grünfeld i en no acceptar-li el rival la proposta de taules quan aquest mateix estava inferior. Coses que costen d’entendre!

Amb tot plegat, i el 4’5-4’5 al marcador, quedava només la parida de l’Eduard, al segon, que després d’una bona lluita que no s’ha acabat de decidir al mig joc entrava de ple en un final de torres una mica inferior per al nostre jugador, però que tota la teoria diu que han de ser taules … si es juga bé!

I l’Eduard l’ha jugat. I l’ha jugat bé. Com ell sap fer-ho. I amb el mig punt que ha aconseguit (quan ja pràcticament ens havien fet fora del local perquè l’havien de tancar!) ens ha donat el lluitadíssim empat que, pot ser, qui sap, la nostra assegurança per mantenir la categoria.

Per saber-ho, caldrà veure els resultats dels altres equips i, per descomptat, jugar els quatre partits que ens queden, començant diumenge vinent, a casa, amb el Gerunda B . Us ho explicarem!

Acta

FIGUERES D 0 – TORDEDRA B 6

El nostre segon equip visitava ahir al matí Figueres amb la intenció de seguir amb el ple de victòries en un inici de temporada que, de moment, està sent impecable. Novament presentàvem el millor equip possible segons la llista de jugadors, exactament el mateix que la setmana passada.
Per quarta jornada consecutiva, vèiem que l’ELO ens afavoria, cosa que no vol dir res una vegada començades les partides.
A mig matí en Lluís Puigdemont certificava la seva superioritat avançant-nos al marcador, cosa que faria també poca estona després en Jordi Pagès.
Amb 0-2 al marcador, si bé vèiem que teníem força opcions d’endur-nos el punt sencer cap a Tordera, hi havia un parell de partides que podien acostar els locals a una remuntada.
Una d’aquelles partides no era la d’en Lluís Ramírez, que es va mostrar superior també durant tot el duel, assegurant mig punt a l’equip.
L’Iván, que es va veure novament en inferioritat material, aconseguiria capgirar la situació, cosa que el manté amb el ple de victòries (3 de 3!).
En Jordi Quintana que, sorprenentment, no seria el darrer en acabar, es va veure en una posició còmoda durant tota la partida. Va portar la iniciativa durant tot l’enfrontament, el qual va rematar gairebé a la 1.
I a quarts de 2 acabava la partida segurament més incerta de les 6: la del cronista, que es va veure des de ben d’hora amb dos peons per cavall del rival, però un dels quals va quedar passat al mig i va complicar la partida al veterà contrincant. Al final, filant prim i amb una mica de sort, es va poder confirmar el ple de victòries d’un equip que segueix líder invicte de la segona divisió gironina: felicitats a tots!
La setmana que ve ens visitarà un Blanes B que, si bé per ELO no és l’equip que més ens hagi d’espantar, la temporada passada van fer un molt bon paper a aquesta categoria i, actualment, van tercers. Confiances les justes, vaja! Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan Detectiu Grimal)