Author Archive

Platja d’Aro 7,5-2,5 Tordera B

diumenge, abril 3rd, 2016

L’equip  B finalitzava aquest matí la Lliga Catalana 2016 amb un duel al qual no hi havia res en joc: el Platja d’Aro ja és equip de segona divisió gràcies a les 8 victòries en els 8 enfrontaments que ha disputat aquesta temporada, i nosaltres ja veníem amb els deures fets de la passada jornada.

Si bé és cert que el Platja d’Aro no presentava el seu millor equip possible ni de lluny, nosaltres anàvem cap allà amb 3 jugadors menys, cosa que convertia gairebé en un impossible rascar-ne alguna cosa positiva.

El cronista feia taules en una partida a la qual s’alternaven iniciatives fins que vam considerar que el millor era fer les paus. Uns minuts més tard en Jordi Quintana finalitzava de la millor manera la seva temporada: imposant-se a un jugador que el superava amb més de 200 punts d’ELO.

L’Àngel, al sisè, veia com no podia parar un parell de peons aïllats del seu rival. En David, que avui debutava aquesta temporada (més val tard que mai!) desaprofitava un lleuger avantatge al mig joc i acabava retint el rei; i l’Arseni, al tercer, es feia amb mig punt vista la posició encallada de la seva partida.

Amb el duel ja decidit, finalitzaven abans de les 12:30 les dues partides restants, les dels dos primers taulers. En Jordi Adillón feia taules en una posició igualada, i en Lluís Puigdemont  retia el rei al fer-se decisiu el seu desavantatge d’un peó.

7,5 a 2,5, un resultat final que ens deixa un bon sabor de boca, ja que hem jugat contra un equip del nivell d’una categoria superior i la majoria de jugadors torderencs que ens hem desplaçat hem aconseguit puntuar.

L’any que ve intentarem tornar a donar guerra a una preferent gironina que ens ha costat suar molt per mantenir-la. El nombre d’efectius dels que hem disposat a la majoria de rondes fa que puguem considerar aquesta salvació com a molt valuosa i com a una eina d’aprenentatge de cara a properes temporades. Ja us direm com ens van les coses la temporada que ve!

Tordera B 7-3 Blanes

dilluns, març 14th, 2016

Els de l’equip B rebíem aquest diumenge a l’Emili Vendrell al Blanes en un partit que, en cas de decantar-se per un dels bàndols, el conjunt guanyador salvaria la categoria, i el perdedor hauria de patir fins al final per poder mantenir-la.

La presència d’en Juan Bayón amb el primer equip ens ha ajudat de manera definitiva per a poder presentar l’equip complet contra uns blanencs que disposaven de dues baixes, fent que presentessin una llista, en general, bastant inferior a la nostra.

El duel s’iniciava amb normalitat i era l’Abel qui, al cap d’una hora de joc, remuntava una posició difícil i aconseguia deixar almenys mig punt a casa. En Manel, al quart, i en Carlos, al cinquè, culminaven l’avantatge material del que disposaven.

Amb 2,5 a 0,5 les bones notícies seguien arribant: en Lluís Puigdemont, al segon, situava el seu cavall en una posició delicada pel seu contrincant, que retia el rei. L’Arseni, al sisè, es feia amb mig punt que clarament ens afavoria; i l’Àngel, al novè, després d’haver-ho passat malament, recuperava la inferioritat material en la que es trobava i guanyava la seva segona partida consecutiva.

En Jordi Quintana, al setè, es feia amb mig punt malgrat que el seu inici semblava més esperançador; i en Lluís Ramírez, al primer, que tornava a l’equip després de portar moltes rondes fent una bona feina a l’A, aconseguia un nou punt pels nostres jugades després que el seu contrincant li rebutgés una oferta de taules.

El cronista retia el rei en un moment al qual, afortunadament, tot ja estava decidit; i en Robles veia com el seu contrincant defensava correctament una posició de dos alfils del mateix color per banda i un peó més pel torderenc, que resultava gairebé impossible que progressés.

Així doncs, 7-3 i la permanència assegurada després d’una temporada molt complicada, a la qual gairebé mai hem pogut fer l’equip complet i ens hem trobat al davant a conjunts molt competitius que ens han dificultat molt la nostra estada a preferent, però el nostre esforç s’ha vist recompensat garantint-nos que la temporada que ve seguirem a la màxima categoria a nivell provincial.

D’aquí a tres setmanes anirem a Platja d’Aro a fer el passadís als campions del grup. Ja us explicarem com ens va!

Dotze Castells 5-5 Tordera B

diumenge, març 6th, 2016

Aquest matí realitzàvem el desplaçament més llarg de la temporada cap a Llers. Com està sent desgraciadament habitual aquest curs, no hem pogut fer l’equip sencer, i avui hem estat 8 els que ens hem disposat a anar cap a l’Alt Empordà. Durant el trajecte d’anada comentàvem les nul·les possibilitats que teníem avui de puntuar, sense tenir ni idea del que passaria al cap d’unes hores.

Un cop situats al petit però acollidor local del Dotze Castells, miràvem, com sempre, les llistes, i vèiem que els locals presentaven els seus 10 primers jugadors, un factor sempre no massa agradable pel contrincant i que feia que el duel se’ns presentés encara més dificultós.

Iniciàvem el matx amb puntualitat, i passades aproximadament dues hores de joc el matx es posava en una situació crítica pels nostres interessos, ja que en Jordi Adillón, al tercer tauler, i en Carlos, al cinquè, retien els seus respectius reis.

Amb 4-0 al marcador no perdríem cap més partida. L’Àngel, amb la dama i la torre a la setena fila del seu atac (on diuen que hi fan mal dues peces doblades en horitzontal), aconseguia fer-li mat al seu rival, assegurant que el nostre caseller no es quedaria a zero.

Passats pocs minuts, taules del cronista a una partida a la qual hi ha imperat la igualtat, amb opcions d’atac sempre ben neutralitzades per part dels dos. Qui ha fet taules també ha estat, al primer tauler, en Lluís, que desaprofitava un avantatge de dos peons i ha acabat suant per poder esgarrapar mig punt.

Amb 5-2 en contra, els locals només necessitaven unes taules per endur-se el punt sencer, però les tres partides restants es presentaven amb perspectives positives pels nostres interessos: en Robles, al segon, ja amb dos peons d’avantatge, tenia una sèrie de peces (alfil, dama i torre) apuntant cap a l’enroc del rival; en Manel, al tercer, s’havia de treballar un final guanyador amb alfil i peó d’avantatge i una torre per banda; mentre que en Jordi Quintana, al cinquè, tenia un peó d’avantatge a un final de torre per banda.

En Robles i en Manel acabaven fent-se amb les seves respectives merescudes victòries, i en Jordi, malgrat haver-se embolicat en determinats moments del final i haver fet patir a més d’un del seu equip, una setmana més ha estat decisiu puntuant a l’última partida que faltava al duel i, d’aquesta manera, fent que els altres punts obtinguts hagin tingut validesa al marcador final.

Al final, 5-5 i mig punt més que sumem a la lluita per evitar el descens, un mig punt amb el qual ni nosaltres mateixos hi comptàvem, però com bé ha dit un savi MC, després del que hem aconseguit el dia d’avui, podem anomenar-nos “Els rocky”, ja que quan més perduts ens hem vist hem estat capaços de sorprendre’ns a nosaltres mateixos i treure un resultat fantàstic. Enhorabona, equip!

Amb les derrotes de Blanes i Sant Gregori, empatem amb els primers citats i superem en mig punt als segons. A la propera ronda es disputarà un Tordera B-Blanes al qual qui guanyi deixarà de passar angoixes per mantenir la categoria. Serà un derbi amb tots els ingredients! Ja us explicarem com ens va!

Tordera B 5-5 Sant Gregori

diumenge, febrer 28th, 2016

Els de l’equip B disputàvem avui un duel a vida o mort contra l’altre equip de la categoria que fins ara havia sumat 0 punts, el Sant Gregori. Fent un cop d’ull a les llistes vèiem que els gironins presentaven pràcticament el millor equip possible, cosa que indicava que si preteníem guanyar ho tindríem francament difícil.

El duel arrencava amb normalitat a dos quarts de 10 i, passada una hora i mitja de joc aproximadament, els tres últims taulers quedaven buits. Primer aconseguia la seva primera victòria de la temporada en Josep Maria, al novè, imposant-se a un final amb un alfil d’avantatge. Poc ens durava l’alegria ja que pocs minuts més tard l’Àngel retia el rei. El seu jove contrincant aconseguia el primer punt pels visitants, i al cap de res era l’Abel qui signava taules a un final poc esperançador pel torderenc, pel meu gust.

De l’empat a 1,5 a l’empat a 3,5: en Manel i en Jordi Adillón ens situaven amb dos punts d’avantatge al marcador després d’haver resolt magníficament les seves partides ja amb avantatge material al mig joc i, d’altra banda, l’Arseni i el cronista retíem el rei quan ja no hi teníem res a fer.

Emocionant l’encontre fins al final, en Carlos feia taules en una posició encallada i igualada, de la mateixa manera que en Robles, que impedia que el rei de la seva contrincant pogués progressar. Només quedava la partida d’en Jordi, que acabava passades les 2, en un final amb un alfil pel torderenc i un cavall pel gironí. Malgrat l’avantatge d’en Jordi d’un peó, el temps al rellotge no li era favorable i el progrés a la partida feia indicar que no en podria treure gaire profit, ja que al final el seu contrincant podria sacrificar el seu cavall pel peó d’en Jordi i acabar amb un final on fos impossible fer mat.

Així doncs, 5 a 5 i podria ser que l’equip que es salvés ho fes sense haver guanyat ni una sola partida en tota la temporada. Qui faci més punts que l’altre tindrà molt fet per l’average particular. De moment nosaltres tenim molt poc avantatge, per tant hem d’estar a l’aguait i intentar treure el millor resultat possible contra un equip dur com el Dotze Castells. Diumenge que ve us direm com ens va!

La Bisbal 5,5-4,5 Tordera B

diumenge, febrer 21st, 2016

Avui els de l’equip B hem visitat el local d’un equip ben assentat a la categoria i que sabem que sempre presenta batalla: La Bisbal.

Fent un cop d’ull a les llistes vèiem que malgrat que presentàvem un jugador menys, les nou partides restants estarien molt disputades. I així va ser.

Al cap d’una mica més d’una hora de joc, l’Àngel aprofitava el regal en forma de peça del seu contrincant per enviar un peó a coronar. Sort en tenim d’aquesta canalla que puja!

Al cap de pocs minuts, l’Arseni, al sisè, que malgrat tenir peça de més i la partida segurament guanyada, s’ha deixat fer mat amb les dues torres doblades del seu rival. Malgrat que no estigui sent la millor temporada de l’Arseni sabem que serà capaç de revertir aquesta situació. Avui, però, de nou, s’ha quedat amb la mel als llavis.

Portades dues hores de joc, el cronista, en una partida maca tàcticament, aconseguia un avantatge de dama i peó per torre i alfil i, amb això, la seva primera victòria de la temporada.

Amb 2-2 al marcador la situació indicava que la balança, en cas de decantar-se per algun dels dos bàndols, ho faria d’una manera molt mínima. Vèiem com en Jordi Quintana, en un final amb 4 cavalls i dos peons d’avantatge hauria de fer-la molt grossa per no guanyar; en Carlos, en Manel i en Jordi Adillón es trobaven en posicions igualades, en Robles no renunciava a guanyar malgrat tenir un rival que el superava en més de 150 punts d’ELO i en Lluís Puigdemont aguantava sabent que acabaria caient a l’abisme.

Finalment, derrotes d’en Lluís Puigdemont, d’en Manel Olmeda, que va acabar entregant una peça per atac però va ser insuficient; i d’en Jordi Adillón, a qui el temps el va acabar superant ja en una posició complicada per a ell. Amb 5-2 la nostra remuntada es va quedar a mitges. En Jordi Quintana i en Robles culminaven les seves bones i treballades partides d’avui i en Carlos Alonso, en una posició encallada, malgrat haver-ho intentat de totes les maneres, assolia que d’allà no en podria treure gaire res i acabava fent taules.

Avui ho hem tingut ben a prop a la Bisbal, i ja per segona vegada consecutiva hem tingut un resultat ajustat que finalment no ens ha beneficiat. Si no volem descendir la setmana que ve no ens podem permetre fallar contra l’altre equip de la categoria que encara no ha sumat cap punt: el Sant Gregori. Ja us direm com ens va aquest trascendental matx!

Tordera B 1,5-8,5 Palafolls

diumenge, febrer 14th, 2016

La quarta tampoc ha estat la vençuda pel Tordera B, que rebia la visita de l’equip veí Palafolls. Com que només disposàvem de 9 jugadors, el duel ja començava amb 0-1 en contra i la comparativa d’ELOs deia que necessitàvem un miracle per poder esgarrapar alguna cosa.

L’Arseni, al cinquè, intentant bolcar tot l’atac en direcció a l’enroc de l’oponent, ha vist com no sorgia efecte i quedava en inferioritat material, i pocs minuts més tard també perdien les seves respectives partides en Manel i l’Abel. Aquest últim, que debutava aquesta temporada, a causa d’un doble de rei i torre.

En Carlos, en una posició igualada, ha pactat taules amb el seu oponent; i en Robles, que avui ha exercit de primer tauler, s’ha vist superat per un rival que l’hi treu uns 200 punts d’ELO.

En Jordi Quintana, al sisè, ha estat més o menys tranquil durant tota la partida, ha aconseguit fer taules. Veient el resultat final pot considerar-se un privilegiat!

Qui ja feia estona que estava amb l’aigua al coll era l’Àngel, al qual el seu oponent li havia enganxat un alfil i el temps tampoc li jugava massa a favor. De fet ha acabat perdent per caiguda de bandera.

Quedaven dues partides sense transcendència en el duel, ja que el resultat en aquells moments era de 7-1. En Jordi Adillón aconseguia les seves quartes taules de la temporada en 4 partides; avui, però, molt dignes de menció, ja que al davant s’hi seia un home que tenia més de 200 punts d’ELO que el nostre jugador. I l’altra partida, la del cronista, ha estat l’última en acabar. Amb alternatives per cadascú en els moments finals de la partida, ha estat el meu oponent qui ha acabat aprofitant l’atac que tenia per fer pujar el 1,5-8,5 al marcador.

Ha estat una altra setmana negra pel segon equip, que segueix sense sumar. La setmana que ve visitarem a un equip que té pràcticament tots els números de no baixar (no podem dir el mateix de nosaltres, de moment), la Bisbal. Ja us direm com ens va!

Tordera B 4-6 Palafrugell

diumenge, febrer 7th, 2016

Tercer duel de la Lliga catalana i tercera derrota pel filial torderenc, i això que ho hem tingut ben a prop, però el punt ha acabat viatjant cap a Palafrugell.

A dos quarts de deu s’iniciava l’enfrontament amb normalitat amb el combinat del Baix Empordà. Durant la primera hora de joc no s’esclaria definitivament cap partida, però vèiem com l’Àngel i l’Arseni tenien posicions similars: els dos amb avantatge material però amb els reis descoberts.

Al cap d’unes dues hores de joc he estat el primer en acabar. Els intents de desequilibrar la partida per part del meu oponent han acabat en no res i hem fet taules. Pocs minuts més tard, en Manel, a qui el temps no li jugava a favor perquè no ha arribat d’hora, no ha estat un obstacle per aconseguir la primera victòria pel nostre equip. Després de 22 partides jugades per a fi ha guanyat un dels nostres, anem pel bon camí!

Terceres taules en tres partides per part d’en Jordi Adillón. A la tercera no va la vençuda pel de Sant Hilari; i al cap de poc, en Josep Maria s’ha vist obligat a abandonar en una situació magre, però ens alegra esmentar que malgrat que passen les temporades i any rere any ens veiem més amb l’aigua al coll pel que fa el nombre d’efectius, en vinguin de nous. Amb això ens quedem!

En Lluís Puigdemont, al primer tauler, veia com els dos peons que tenia per l’alfil del que disposava el seu rival no han servit per generar problemes al seu contrincant, el qual ha resolt la partida magistralment. Amb 2-3 al marcador l’Arseni, potser massa voluntariós per voler defensar el peó passat que tenia d’avantatge, ha vist com el seu adversari aprofitava el buit que tenia el torderenc al mig del tauler per guanyar-li una torre. 2-4 i a remar en contra.

El panorama que hi havia deia que a qui acabés guanyant el matx li vindria de poc. L’Àngel tenia qualitat i peó de més però una torre que no li jugava; en Robles amb qualitat de més intentava evitar que el peó passat del seu rival acabés coronant; en Jordi Quintana, amb peó de més però amb alfils de diferent color, buscava de tot menys les taules que ja tenia; i en Carlos, malgrat anar amb peça de menys, tenia una artilleria de peons brutal que molt difícilment pararia el seu oponent.

En Carlos signava taules en un duel al qual el blanenc podria haver arriscar perfectament, pel meu gust, i sortir-ne beneficiat. En Jordi Quintana li caçava un nou peó al seu contrincant i aconseguia la segona victòria pels nostres, i en Robles, veient que l’Àngel ho tenia perdut després de deixar-se un alfil, feia taules.

Doncs 4-6 amb la sensació que avui era un dia per poder fer alguna cosa important i ens hem quedat amb la mel als llavis. La setmana que ve repetim a casa contra l’equip veí Palafolls. Ja us direm com ens va!

Figueres C 9-1 Tordera B

diumenge, gener 31st, 2016

A aquesta segona ronda de la Lliga Catalana hem realitzat un dels desplaçaments més llargs de la temporada, a Figueres, per jugar contra el tercer equip del conjunt empordanès. Aquesta setmana ens hem trobat amb un cúmul de baixes molt important, cosa que ha fet que hàgim hagut d’anar cap a la capital de l’Alt Empordà amb només 7 jugadors, donant el matx gairebé per perdut sense encara haver començat, amb un dur 0-3 en contra.

L’enfrontament començava amb normalitat i al cap de 5 minuts ha passat una cosa insòlita a aquesta categoria: un mat del pastor. La víctima de patir-lo, l’Àngel, al setè tauler. 4-0 i ja ens podíem oblidar de qualsevol esperança mínima que poguéssim tenir.

L’Arseni, al quart tauler, i en Robles, al primer, no han tardat en retre el rei després de veure’s en posicions clarament inferiors, i jo veia com el potent i ben estructurat atac del meu oponent l’hi deixava un peó aïllat a la columna h d’avantatge que m’obligava a abandonar.

Amb un 7-0 en contra només ens jugàvem l’honor. Hi havia igualtat a la partida d’en Carlos, però els peons doblats del blanenc podrien acabar sent negativament decisius en un hipotètic final. D’altra banda, en Jordi Adillón duia un peó de menys a un final amb 5 peons per banda i alfils del mateix color, i l’altre Jordi, en Quintana, al cinquè, aguantava per tal que el seu contrincant no tingués suficient força a la columna h per fer-li un atac demolidor amb les dues torres i la dama.

Taules d’en Carlos en una posició allunyada a la d’un final. També taules d’en Jordi Adillón, que recuperava el peó perdut i, en una posició igualada, aconseguia mig punt més per l’equip. En Jordi Quintana no ha aconseguit aturar el fulminant atac del seu rival i d’aquesta manera acabava l’encontre.

Del 4-6 obtingut l’any passat a Figueres a aquesta derrota incontestable per 9-1 aquest any. Com han canviat les coses! De moment cap jugador de l’equip B ha aconseguit guanyar cap partida entre diumenge passat i aquest. D’aquí a 7 dies rebrem la visita d’un equip experimentat com ho és el Palafrugell. Ja us explicarem com ens va!

Tordera B 1,5-8,5 Gerunda C

diumenge, gener 24th, 2016

Els de l’equip B hem començat la temporada amb un enfrontament que prometia ser desigual en quant a nivell, ja que el Gerunda C és un equip recent descendit de segona divisió i, tanmateix, tots els equips del Gerunda s’han vist reforçats pels jugadors que han arribat del Salt i Girona, que aquesta temporada no ha presentat equip i que l’any passat jugava a Preferent. Mirant les llistes dels dos conjunts es complia el que prevèiem: serà molt complicat treure’n alguna cosa positiva, doncs eren superiors en ELO a tots els taulers.

El matx arrencava amb normalitat, i passats no gaires minuts dues partides no es posaven gaire bé pels nostres interessos: l’Àngel, amb el rei descobert, perdia dos peons al mig joc i en Jordi Quintana es veia ben aviat amb una peça de menys a causa d’un doble fet pel cavall del seu contrincant. No tardava massa en perdre definitivament l’Àngel i acte seguit en Manel Olmeda també retia el rei. En poc més d’una hora de joc ja perdíem 0-2 i el panorama a les altres partides no era pas esperançador.

El cronista, intentant fer mans i mànigues per intentar retallar diferències al marcador, veia com el seu veterà contrincant, ben col·locat, forçava un final de taules en una posició encallada amb els dos reis i 6 peons per banda.

L’Arseni, amb un peó de menys, torre i alfils de diferent color per banda, veient que el seu contrincant dominava plenament el centre, per no passar més angoixes i veure com el seu exèrcit tard o d’hora acabaria demolit, ha decidit abandonar. 0,5-3,5 i a la cerca d’un miracle que lluny d’arribar acabaria fent més gran l’escletxa del resultat que reflectia el marcador.

En Jordi Quintana, malgrat haver fet un exercici d’intent de dominar el centre i tenir un cert atac amb torres doblades a la columna F, veia com aquest desavantatge material inicial que l’ha fet anar malament al llarg de la partida, ha acabat sent decisiu.

Digne de menció la partida d’en Carlos, que ha jugat de sisè tauler, i que fent-li un cop d’ull després de la mateixa, vèiem que qui podria haver desequilibrat la igualtat que hi havia podria haver estat el mateix Carlos, ja que podria haver aprofitat que el seu contrincant tenia l’enroc molt obert per canviar dames, posar la seva torre a la sisena columna amenaçant-li una colla de peons i sortir-ne presumiblement amb avantatge. Lluny d’això, el fet de no haver-ho vist ha fet que l’atac que tenia el seu adversari amb dues torres i la seva dama a la mateixa columna de l’enroc d’en Carlos ha estat determinant.

No ha estat menys interessant la partida d’en Lluís Puigdemont, que veient ell mateix com no podia evitar que un peó passat del seu contrincant coronés, ho ha acabat aconseguint, no sense complicacions, i sí ficant-hi tota la seva maquinària per a fer-ho. Posteriorment ha quedat un final igualat de peons. Pel meu gust, en Lluís podria haver forçat més la posició, ja que tenia el rei més al mig i mai se sap. Al final, però, ho han deixat en taules, taules celebrades per un Lluís que no se les prometia gaire felices!

En Lluís Ramírez, al primer tauler, ha arribat a un final amb 3 cavalls a sobre del tauler, però com que dos eren del seu contrincant poc s’hi podia fer. En Robles, també en una posició compromesa, retia el rei quan el temps també se li acabava d’esgotar.

Faltava la partida d’en Jordi Adillón, qui, amb qualitat de més, semblava que podria tenir un avantatge decisiu, però al veure que el cavall del gironí feia salts endimoniats, el de Sant Hilari ha decidit deixar-ho en taules a causa d’un escac continu que ha estat obligat a fer si no volia veure’s compromès.

1,5 a 8,5 contra el que jo considero que és el segon millor equip de la categoria i un claríssim candidat a l’ascens en un matx que considero que no és de la nostra lliga. Ara tenim 7 enfrontaments seguits contra rivals directes. A aquestes properes 7 setmanes es decidirà si seguim o no a Preferent l’any que ve. La primera de les 7 cites diumenge que ve contra el Figueres C. Ja us ho explicarem!

Manel Olmeda, campió del torneig d’aficionats de Sant Pol

dimecres, juliol 29th, 2015

Paral·lelament al clàssic quadrangular d’escacs de la festa major de Sant Pol, aquest passat dissabte  tothom qui volia jugar a escacs a la població maresmenca podia apuntar-se a un torneig destinat a aquelles persones que els hi agraden els escacs tot i no estar federades.

La major part dels 32 participants reunien aquestes condicions, però també hi vàrem voler participar una sèrie de jugadors federats que per un motiu o altre no vam poder accedir al quadrangular. Entre aquests jugadors ens hi trobàvem dos jugadors del Tordera, en Manel Olmeda (el jugador amb més ELO del torneig) i un servidor. Al ser ja prou jugadors a l’equip que va presentar el Tordera per no quedar-nos sense jugar no vam dir que no a la possibilitat de disputar aquest altre torneig.

Les partides constaven de 20 minuts de rellotge per jugador i el torneig era eliminatori (qui perdia la seva partida quedava eliminat del mateix i, en cas de taules, els dos jugadors disputarien  una segona partida canviant-se els colors amb 10 minuts de temps per cadascú).

Els jugadors vàrem començar a tocar fusta passades les 10 del matí i les rondes anaven transcorrent sense massa sorpreses, fins que a quarts de final em vaig trobar amb un rival del Lloret amb més de 1900 punts ELO. Seria aquesta la primera partida entre dos jugadors federats al torneig. La partida en si, boja. A la meva constant amenaça de mat amb dues torres i dama a la seva última fila a la qual hi romania tancat i enrocat el seu rei, va ser una combinació seva entre cavall, dama i torre gairebé al mig del tauler la que va deixar sense vida al meu rei.

A les semifinals, duels desiguals. Mentre en  Manel Olmeda es desfeia sense massa complicacions del seu jove contrincant, el jugador del Lloret, a l’altra semifinal, patia per desfer-se de l’única noia supervivent al torneig, la qual va sacrificar una qualitat estant apurada de temps i la jugada no li va sortir prou bé.

I a la final, partida frenètica a la qual cap dels dos jugadors va amagar les seves cartes, amb amenaces per les dues bandes. Poc després de que el torderenc recuperés la torre que tenia de desavantatge fent-li escac amb la dama enganxant en diagonal al rei i a la torre del seu rival, va veure que la dama i la torre del seu contrincant es trobaven a la mateixa fila i el torderenc va situar la seva torre (defensada en tot moment) a la mateixa fila, amenaçant-li la dama esmentada, amb la qual el jugador del Lloret no podia fer cap moviment per defensar-se la torre que li quedava ballant i, com a conseqüència, en Manel va acabar emportant-se aquesta peça, fet que li donava pràcticament la partida.

El lloretenc va abandonar al veure-ho i, conseqüentment, el torneig es va acabar amb en Manel campió. Va ser sens dubte el premi de consolació que ens vam endur dissabte després de no haver assolit el resultat desitjat al quadrangular. Com a anècdota, el trofeu que se li va donar a en Manel anteriorment se li va caure a algun membre de la organització i el van enganxar. Semblava que estava en perfecte estat, com avancen aquestes tecnologies!…

L’any que ve serà la vint-i-cinquena cita escaquista de la festa major de Sant Pol i la nostra intenció és no fallar-hi!