Autor: Joan Fluvia Frigola

Byron Zappas (dreta) amb Norman Macleod en el banquet de clausura de la conferència PCCC de 1990 a Benidorm.

Mado 36:

Problema de Byron Zappas.

Grècia, Atenes 06–12–1927 / 05–01–2008.

Tercer premi del «concurs-aniversari holandès» de 1966.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

El temptador assaig 1.e4? (amenaçant simultàniament els tres mats temàtics 2.xc6# , 2.xd4# i 2.xf7#) es refuta únicament per mitjà de 1. . . xf6!

Així mateix l´assaig 1.a3? (amenaçant 2.b4#) (que permet l´execució alternativa dels tres citats mats temàtics en resposta a les defenses temàtiques 1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xd4# i 1. . . e4 2.xf7# ) és refutat mitjançant 1. . . xa3!

Els altres assajos lògics com 1.c5?, 1.d6? i 1.e7? (amenaçant 2.b4#) [que permeten la realització alternativa dels mateixos mats temàtics (1. . . e4 2.xd4#, 1. . . e4 2.xf7#), (1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xf7#) i (1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xd4#)] es refuten respectivament per mitjà de 1. . . e4!, 1. . . e4! i 1. . . e4!

Per tant, la solució és:

1.f8! (amenaçant 2.b4#), al que segueixen els tres mats esmentats en resposta a les defenses temàtiques:

1. . . e4 2.xc6#

1. . . e4 2.xd4#

1. . . e4 2.xf7#.

Un programa ben ple, on les interceptacions nocives, negres i blanques, es fonen en un tot harmoniós.

[1. . . c5 2.a4#;

1. . . d3 2.xd3#;

1. . . d1(h3) 2.b4# (2.d3#);

1. . . g2 2.b4# (2.xc6#, 2.xf7#);

1. . . altres 2.b4#.]

Mado 35:

Problema de John Edward Driver.

Anglaterra 21–07–1928 / 01–08–1979.

Primer premi del «107è concurs BCF» de 1964–65.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.c8! (bloqueig)

1. . . b4 2.d6#;

1. . . c4 2.xd5#;

1. . . a5(a6,a7,a8) 2.xd4#;

1. . . g5 2.xf4#;

1. . . f5 2.xf5#;

1. . . h4(h3) 2.f5#;

1. . . g5 2.f5#;

1. . . g7(f8) 2.xf4#;

1. . . b3 2.e2#;

1. . . c4 2.xd4#;

1. . . b1 2.xd5#;

1. . . xc1 / b3(c3,d3,e3,g3,h3,b2) 2.d6#;

1. . . f3 2.d6# (2.gxf3#);

1. . . b4(c5,e7,f8) 2.e2#;

1. . . d6 2.e2# (2.xd6#);

1. . . d3 2.e1#;

1. . . f3 2.g3#;

1. . . f5 2.xe5#.

Un task sense precedents: nou variants d´interceptació (destacades en vermell). La marca establerta en 1961 era de vuit.

Mado 34:

Problema de Waldemar Tura (Polònia, Lublin 14–03–1942).

Primer premi del «Probleemblad» de 1963.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic I:

1.e4? amb les variants-amenaces:

1. . . xe4 2.xd5#

1. . . xe4 2.e8#

Si 1. . . c3 2.b4#

Refutació: 1. . . c3! (ja que no és possible 2. d3).

Assaig temàtic II:

1.e4? amb les variants-amenaces:

1. . . xe4 2.xd5#

1. . . xe4 2.e8#

Si 1. . . c3 2.d3#

Refutació: 1. . . c3! (ja que no és possible 2. b4).

Joc real:

1.c3! [ (amb idea de) 2.b4# i 2.d3#] amb les variants-amenaces:

1. . . xc3 2.b4#

1. . . xc3 2.d3#

Si 1. . . e4 2.xd5#

Si 1. . . e4 2.e8#.

Una simfonia d´interceptacions Grimshaw i Novotny en l´atac i la defensa amb efectes recíprocs entre els jocs virtuals i real.

Un conjunt prodigiós.

[1. . . e3 2.b4#;

1. . . f4 / g4 / b3 / xe5 2.d3#;

1. . . dxe5 2.d3# (2.c5#);

1. . . e3 / f2 2.b4# (2.d3#; 2.e8#);

1. . . altres 2.b4# (2.d3#).]

Mado 33:

Problema de Demetrius N. Kapralos.

Grècia, Panaitolio 05–03–1927 / 06–02–1994.

Primer premi de la «British Chess Federation» de 1951.

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Joc aparent:

1. . . xe5 2.d2#

1. . . xe5 2.g2#

1. . .xe5 2.f4#

Joc real:

1.xc5! (amenaçant 2.d4#),

1. . . xe5 2.d3#

1. . . xe5 2.e4#

1. . . xe5 2.e7#

Si 1. . . xe5 2.xh5#.

Mats canviats en resposta a les autoobstruccions produïdes en la casella e5.

Tema Stocchi duplicat de manera original en una construcció impecable.

[1. . . altres 2.d4#]

Assajos:

1.e3? o 1.xh5?, gxf6!

1.b6+? xe5!.

Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski.

Rússia, 14–03–1866 / 14–08–1942.

Pope 62: Juguen les blanques. Quin és el resultat?

1.e7! aquesta és l´única jugada guanyadora

[1.e6? l´autor dóna erròniament aquesta bonica variant com la millor continuació.

L´estudi, per ser correcte, hauria de començar en aquesta posició amb l´enunciat: Juguen les negres. Quin és el resultat?

1. . . c4 2.c3+! bonic sacrifici d´alfil que sembla guanyador 2. . . xc3 3.e7 f6+! la jugada salvadora és, curiosament tornar la peça sacrificada, per allunyar al rei blanc del camí del peó negre.

(La jugada natural 3. . . d2+? perd perquè permet que el rei s´acosti 4.f5 c3 5.e8+ d1 6.e4 c2 7.a4 e1 (7. . . c1 8.a1#) 8.d3+– el rei arriba just a temps, ara el peó negre està perdut.)

4.xf6 c3 5.e8+ d2 el peó d´alfil assegura les taules, encara que de moment està a la sisena i el rei al costat dolent 6.d7+ c1 7.b5 per tallar el pas al rei

(tampoc serveix acostar el rei 7.e5 c2 8.d4 b2 9.b5+ a1 10.f1+ b2 11.e2 a1 12.xc2= i taules per ofegat en aquest conegut final. Com podem observar al rei blanc li ha faltat un pas per guanyar.)

7. . . c2 8.e5 d2 9.b4+ d1 10.d4+ c1 11.a1+ d2 12.a2!? c3!= i les blanques han d´anar repetint.

(Totes les altres jugades perden, per exemple:

12. . . d3? 13.b2 d2 14.e4 d1 15.d3 c1 16.e2#;

o 12. . . d1? 13.e4 c1 14.d3 f4 15.c2+ e1 16.e2#).]

1. . . a5 2.xc5 la resta és qüestió de tècnica, però cal jugar bé

2. . . d8+ 3.g6! única jugada guanyadora

3. . . e2 4.f8

Aquí comença una maniobra amb aquest alfil per poder passar el peó per l´últim escull, la casella e7. Ho fa possible l´allunyada posició del rei negre.

4. . . d3 5.e6 e4 6.g7 d5 7.f7 d6 8.f6+– .