Mado 37:
Problema de Hrvoje (Vojko) Bartolović.
Croàcia, Zagreb 15–05–1932 / 03–11–2005.
Primer premi del «Shakhmaty v SSSR» de 1970.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Web del Club d’ Escacs Tordera
Mado 37:
Problema de Hrvoje (Vojko) Bartolović.
Croàcia, Zagreb 15–05–1932 / 03–11–2005.
Primer premi del «Shakhmaty v SSSR» de 1970.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Mado 35:
Problema de John Edward Driver.
Anglaterra 21–07–1928 / 01–08–1979.
Primer premi del «107è concurs BCF» de 1964–65.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
1.c8! (bloqueig)
1. . . b4 2.d6#;
1. . . c4 2.xd5#;
1. . . a5(a6,a7,a8) 2.xd4#;
1. . . g5 2.xf4#;
1. . . f5 2.xf5#;
1. . . h4(h3) 2.f5#;
1. . . g5 2.f5#;
1. . . g7(f8) 2.xf4#;
1. . . b3 2.e2#;
1. . . c4 2.xd4#;
1. . . b1 2.xd5#;
1. . . xc1 / b3(c3,d3,e3,g3,h3,b2) 2.d6#;
1. . . f3 2.d6# (2.gxf3#);
1. . . b4(c5,e7,f8) 2.e2#;
1. . . d6 2.e2# (2.xd6#);
1. . . d3 2.e1#;
1. . . f3 2.g3#;
1. . . f5 2.xe5#.
Un task sense precedents: nou variants d´interceptació (destacades en vermell). La marca establerta en 1961 era de vuit.
Mado 36:
Problema de Byron Zappas.
Grècia, Atenes 06–12–1927 / 05–01–2008.
Tercer premi del «concurs-aniversari holandès» de 1966.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Mado 34:
Problema de Waldemar Tura (Polònia, Lublin 14–03–1942).
Primer premi del «Probleemblad» de 1963.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Assaig temàtic I:
1.e4? amb les variants-amenaces:
1. . . xe4 2.xd5#
1. . . xe4 2.e8#
Si 1. . . c3 2.b4#
Refutació: 1. . . c3! (ja que no és possible 2. d3).
Assaig temàtic II:
1.e4? amb les variants-amenaces:
1. . . xe4 2.xd5#
1. . . xe4 2.e8#
Si 1. . . c3 2.d3#
Refutació: 1. . . c3! (ja que no és possible 2. b4).
Joc real:
1.c3! [ (amb idea de) 2.b4# i 2.d3#] amb les variants-amenaces:
1. . . xc3 2.b4#
1. . . xc3 2.d3#
Si 1. . . e4 2.xd5#
Si 1. . . e4 2.e8#.
Una simfonia d´interceptacions Grimshaw i Novotny en l´atac i la defensa amb efectes recíprocs entre els jocs virtuals i real.
Un conjunt prodigiós.
[1. . . e3 2.b4#;
1. . . f4 / g4 / b3 / xe5 2.d3#;
1. . . dxe5 2.d3# (2.c5#);
1. . . e3 / f2 2.b4# (2.d3#; 2.e8#);
1. . . altres 2.b4# (2.d3#).]
Mado 35:
Problema de John Edward Driver.
Anglaterra 21–07–1928 / 01–08–1979.
Primer premi del «107è concurs BCF» de 1964–65.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Mado 33:
Problema de Demetrius N. Kapralos.
Grècia, Panaitolio 05–03–1927 / 06–02–1994.
Primer premi de la «British Chess Federation» de 1951.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Joc aparent:
1. . . xe5 2.d2#
1. . . xe5 2.g2#
1. . .xe5 2.f4#
Joc real:
1.xc5! (amenaçant 2.d4#),
1. . . xe5 2.d3#
1. . . xe5 2.e4#
1. . . xe5 2.e7#
Si 1. . . xe5 2.xh5#.
Mats canviats en resposta a les autoobstruccions produïdes en la casella e5.
Tema Stocchi duplicat de manera original en una construcció impecable.
[1. . . altres 2.d4#]
Assajos:
1.e3? o 1.xh5?, gxf6!
1.b6+? xe5!.
Mado 34:
Problema de Waldemar Tura (Polònia, Lublin 14–03–1942).
Primer premi del «Probleemblad» de 1963.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski.
Rússia, 14–03–1866 / 14–08–1942.
Pope 62: Juguen les blanques. Quin és el resultat?
1.e7! aquesta és l´única jugada guanyadora
[1.e6? l´autor dóna erròniament aquesta bonica variant com la millor continuació.
L´estudi, per ser correcte, hauria de començar en aquesta posició amb l´enunciat: Juguen les negres. Quin és el resultat?
1. . . c4 2.c3+! bonic sacrifici d´alfil que sembla guanyador 2. . . xc3 3.e7 f6+! la jugada salvadora és, curiosament tornar la peça sacrificada, per allunyar al rei blanc del camí del peó negre.
(La jugada natural 3. . . d2+? perd perquè permet que el rei s´acosti 4.f5 c3 5.e8+ d1 6.e4 c2 7.a4 e1 (7. . . c1 8.a1#) 8.d3+– el rei arriba just a temps, ara el peó negre està perdut.)
4.xf6 c3 5.e8+ d2 el peó d´alfil assegura les taules, encara que de moment està a la sisena i el rei al costat dolent 6.d7+ c1 7.b5 per tallar el pas al rei
(tampoc serveix acostar el rei 7.e5 c2 8.d4 b2 9.b5+ a1 10.f1+ b2 11.e2 a1 12.xc2= i taules per ofegat en aquest conegut final. Com podem observar al rei blanc li ha faltat un pas per guanyar.)
7. . . c2 8.e5 d2 9.b4+ d1 10.d4+ c1 11.a1+ d2 12.a2!? c3!= i les blanques han d´anar repetint.
(Totes les altres jugades perden, per exemple:
12. . . d3? 13.b2 d2 14.e4 d1 15.d3 c1 16.e2#;
o 12. . . d1? 13.e4 c1 14.d3 f4 15.c2+ e1 16.e2#).]
1. . . a5 2.xc5 la resta és qüestió de tècnica, però cal jugar bé
2. . . d8+ 3.g6! única jugada guanyadora
3. . . e2 4.f8
Aquí comença una maniobra amb aquest alfil per poder passar el peó per l´últim escull, la casella e7. Ho fa possible l´allunyada posició del rei negre.
4. . . d3 5.e6 e4 6.g7 d5 7.f7 d6 8.f6+– .
Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski.
Rússia, Sant Petersburg 14–03–1866 / 14–08–1942.
Pope 63: Juguen les blanques. Quin és el resultat?
Mado 32:
Problema de Lev Ilyich Loshinsky.
Polònia, Varsòvia 17–01–1913 / Rússia, Moscou 19–02–1976.
Primer Premi del «concurs del club de Sverdlovsk» de 1940.
Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.
1.a4! (amenaçant 2.d6#),
1. . . fxe4 2.a5#
1. . . xe4 2.c6#;
1. . . xe4 2.xa1#
1. . . xe4 2.b8# (2.b8#)
1. . . xe4 2.h8# (2.h8#)
1. . . xe4 2.c3#
Un Stocchi de gran classe.
[1. . . d4 2.e7#;
1. . . c3 2.d6# (2.xc3#);
1. . . altres 2.d6#.]