Pope 53

Estudi de Richard Réti.

Pezinok, Eslovàquia 28–05–1889 / Praga, Txèquia 06–06–1929

Pope-53

Pope 53: Juguen les blanques i guanyen.

Aquest estudi està cuinat, és a dir, que té una solució alternativa.

Heu de trobar les dues solucions.

1.g4

[1.d3+ És l´altra solució que es detalla a la correcció de Chéron.]

1. . . d2 2.xe2 xe2

Entrant en un final de torre contra peó, evidentment aquesta solució no formaria part d´un problema.

3.c1

[3.a8? porta a taules 3. . . f3 4.c2

(4.e8+ d2 5.d8+ e2=)

4. . . f2 5.e8+ f3 6.f8+ g2 7.g8+ f3 8.f8+ g2=]

3. . . f3 4.a2+

Aquest escac és la clau del perquè de la jugada anterior.

4. . . e1

Pope-53-final

Tècnicament resulta interessant la necessitat de portar al rei negre (pels moviments 3 i 4) a la primera fila.

[4. . . e3 5.d1 f2 6.a3+ e4 7.e2+–]

5.a8 f2 6.e8+ f1 7.d2 g2 8.g8+ f1

9.f8 g2 10.e2 g1 11.xf2+–

*************************************************

Correció d´André Chéron.

França, Colombes 25–09–1895 / Leysin 12–09–1980

Pope-53-corregit

Pope 53 (corregit): Juguen les blanques i guanyen.

Per guanyar en aquesta posició, sembla que s´haurà de jugar un final de torre contra peó, per aconseguir-ho ens haurem d´ajudar amb la tàctica.

La primera jugada és evident:

1.d3+ e1 2.f3!

Ara els dos peons estan bloquejats, per tant s´ha de moure el rei.

2. . . d2

[Si 2. . . d1 3.g4 d2

(3. . . e1 la trampa, ara ve un escac doble 4.d3# que és mat, perquè la dama negra tapa l´únic lloc per on podia fugir el rei.)

4.f2 després d´aquesta clavada els dos peons negres cauen

4. . . f3 5.xf3 e3 6.xe2+ xf3 7.e8+–]

3.f1! exf1

[3. . . e1 la mateixa trampa un altre cop 4.d3# si bé el mat és una mica diferent.]

4.xf1 e3 5.c2

I ara guanyar aquest final ja és qüestió de tècnica.

5. . . f3 6.e1+

Pope-53-corregit-final

[Sempre s´ha d´estar atent, perquè encara ens podem equivocar si, per exemple, juguem 6.d1? f2 7.h1 f3 8.f1 e3= i taules per repetició.]

6. . . f4

[6. . . f2 7.d2 g2 8.e3 f2 9.e2 g1 10.xf2+–]

7.d2 f2 8.f1 f3 9.d3 g2 10.e2 g3 11.xf2+–.

Històric 3

Històric 3:

Problema de Ferdinand Julius Brede (Alemanya, Szczecin 1799 / Altona 15–12–1849).

Col·lecció de 1843.Històric-3

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Aquest compositor, contemporani de l´anterior i com ell abanderat de la reforma, exposa aquí una idea completament nova en aquella època.

Aquesta posició ens xoca d´entrada per la presència de moltes peces negres, cap d´elles, però, és supèrflua. Són aquí per replicar l´atac de les blanques, o per garantir la correcció del problema.

1.xd4+ bxd4

[1. . . gxd4 2.xe6#;

1. . . 2xd4 2.c3#;

1. . . 6xd4 2.xc5#;

1. . . exd4 2.f5#;

1. . . xd4 2.xe7#]

2.xb7#.

Històric-3-final

Aquesta solució sembla heroica, ja que la torre s´immola en mig d´un grup compacte de peces enemigues. Però el que hem de retenir és que el seu sacrifici suscita vàries respostes que donen peu a sis mats diferents. Tal és el quid d´aquesta obra que es pot tenir per prototip del gènere.

Així doncs, per Brede no compte ja tant la bellesa del mat com la seva multiplicitat. La composició s´enriqueix així amb una nova fórmula artística: les variants.

Històric 4

L´època de transició (quarta i cinquena dècada del segle XIX).

L´ideal artístic d´aquesta era de renovació, s´inspira sovint en el concepte de «dificultat» per donar interès a la recerca de la solució.

A les regles tècniques de la correcció, de la unicitat de la clau i del respecte a l´enunciat, s´afegeixen les següents: Consciència de la forma i el fons, economia del contingut, llei de contrastos, llei de l´unitat i les seves variacions i cerca d´originalitat.

La clau és, generalment, una jugada tranquil·la, un sorprenent sacrifici de peça o una maniobra discreta cap a un punt del tauler lluny del rei que ha de rebre mat. Alguns autors fan servir un altre procediment, consistent en fer que a una primera jugada brutal li segueixi una segona molt dissimulada. Altres, finalment, busquen sobretot la realització d´un pla estratègic amb múltiples possibilitats de desenvolupament.

*******************************************************************************

Històric 4:

Problema del reverend Henry Augustus Loveday (Anglaterra, 03–08–1815 / Delhi, Índia 09–01–1848).

Publicat primer per Howard Staunton a la seva cèlebre revista «The Chess Player´s Chronicle» sota el títol de «Problema indi» l´any 1845.

Unes setmanes més tard Pierre-Charles Fournier de Saint-Amant també el va reproduir en la seva no menys famosa publicació «Le Palamède».

Històric-4

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Pope 54

Frank James Marshall – Carl Schlechter.

Primer Torneig Internacional de Mestres de Sant Sebastià.

Ronda 15, 16–03–1911.

Pope-54

Pope 54: Juguen les negres.

Les negres van fer 1. . . Re4. A quin resultat porta aquesta jugada?

Mireu quines alternatives tenen les negres i finalment digueu si són taules o guanyen negres.

Històric 2

ARS NOVA.

La gran innovació respecte de l´Ars antiqua consisteix a substituir el principi de l´equilibri de forces pel d´economia de forces.

*******************************************************************************

Històric 2:

Problema de Pierre Auguste d´Orville (Sant Petersburg, Rússia 15–05–1804 / Regensburg, Alemanya 11–11–1864).

Principal artífex d´aquesta reforma, al seu judici i el dels seus deixebles, el problema havia de tenir només les peces estrictament necessàries per portar a terme una idea, buscant un desenvolupament estètic en una posició agradable i despullada d´elements inútils.

Publicat a «Le Palamède» el 1837.

Històric-2

Juguen les blanques i fan mat en cinc jugades.

La gran superioritat de les forces blanques enfront d´un rei sol (rex solus) descarta tota noció de combat: la posició és «inversemblant» i sense cap analogia amb la de qualsevol partida jugada.

Així el compositor pot realitzar el seu pensament, concretant en maniobres subtils que desemboquen en un mat econòmic i pur (mat model) de gran bellesa.

1.ge5 e3 2.c3 d2 3.c4+! xd3 4.b4! xc4 5.e2# Històric-2-final

Històric 3

Històric 3:

Problema de Ferdinand Julius Brede (Alemanya, Szczecin 1799 / Altona 15–12–1849).

Col·lecció de 1843.

 

Històric-3

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Aquest compositor, contemporani de l´anterior i com ell abanderat de la reforma, exposa aquí una idea completament nova en aquella època.

Aquesta posició ens xoca d´entrada per la presència de moltes peces negres, cap d´elles, però, és supèrflua. Són aquí per replicar l´atac de les blanques, o per garantir la correcció del problema.

Històric 1

ARS ANTIQUA.

Durant un prolongat període, les composicions no eren altra cosa que fragments decisius trets de partides imaginàries o reals, en els quals la igualtat material es mantenia fins a la combinació final.

L´ideal artístic dels primitius es reflectia en posicions bastant complexes on negres i blanques tenien el mateix nombre de peces, així com en solucions llargues de fins a 12 i 15 jugades, amb escacs successius imposats per la precària situació del rei blanc amenaçat de mat immediat.

*******************************************************************************

Històric 1:

Problema de Philipp Stamma «el Siri» (Alepo, Síria Otomana 1705 / Londres, Anglaterra 1755).

De la col·lecció del llibre «Cent posicions desesperades» de 1737.

Històric-1

Juguen les blanques i fan mat en vuit jugades.

1.xc7+! xc7

[1. . . a8 2.b6#]

2.xa7+! xa7

[2. . . c8 3.b6#]

3.a1+ b8 4.a8+! xa8 5.b6+ b8

[5. . . a7 6.a2+ b8 7.a8#]

6.d8+ c8

[6. . . a7 7.a8#]

7.xc8+ a7 8.a8#.

Històric-1-final

Aquesta sèrie brutal d´escacs, imposats per l´amenaça de mat en una jugada que plana sobre el rei blanc, no són gran cosa, i en canvi constitueix un dels millors exemples de l´Ars antiqua.

Després de Stamma vingueren Del Río, Lolli, Ponziani, etc., tots presenten problemes del mateix tipus. Una idèntica fidelitat a la doctrina de l´equilibri de forces serveix de guia exclusiva als compositors de l´època.

 

Històric 2

ARS NOVA.

La gran innovació respecte de l´Ars antiqua consisteix a substituir el principi de l´equilibri de forces pel d´economia de forces.

*******************************************************************************

Històric 2:

Problema de Pierre Auguste d´Orville (Sant Petersburg, Rússia 15–05–1804 / Regensburg, Alemanya 11–11–1864).

Principal artífex d´aquesta reforma, al seu judici i el dels seus deixebles, el problema havia de tenir només les peces estrictament necessàries per portar a terme una idea, buscant un desenvolupament estètic en una posició agradable i despullada d´elements inútils.

Publicat a «Le Palamède» el 1837.

Històric-2

Juguen les blanques i fan mat en cinc jugades.

La gran superioritat de les forces blanques enfront d´un rei sol (rex solus) descarta tota noció de combat: la posició és «inversemblant» i sense cap analogia amb la de qualsevol partida jugada.

Així el compositor pot realitzar el seu pensament, concretant en maniobres subtils que desemboquen en un mat econòmic i pur (mat model) de gran bellesa.

Covid 19

Covid 19: El virus mutant.

Problema de G. P. Latzel de 1955.

Primer lloc del matx Nederland – Deutschland.

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Covid-19-a

a) Original.

Solució:

1.g6! (Atzucac)

A) 1. . . g4 2.e5#;

B) 1. . . xg6 2.d5#;

C) 1. . . h5 2.g2#;

D) 1. . . f5 (1. . . h5) 2.g3#.

Covid-19-b

b) Mutació.

Solució:

1.xh6! (Atzucac)

A) 1. . . xf4 2.c1#;

B) 1. . . f6 / h4 2.e7#;

C) 1. . . xh6 2.g8# (2.g8#).