Primer Concurs de solució de problemes

Problema 4: Composició de Charles Godfrey Gümpel

(inventor de l´autòmat Mephisto)

Publicat l´any 1878 a la revista La Stratégie amb el títol        

                      “Com va ser vençut el diable

Problema 4

Juguen Blanques. Mat en 7 (hi han diferents solucions).

Val 3 punts més 2 punts extra per qui arribi a la posició final més adient amb el títol del problema.

Segons la llegenda, Paolo Boi, il Siracusano, havia jugat -i perdut- en diverses ocasions amb una bella noia. Mentre estava jugant amb ella una nova partida, es va arribar a la posició del diagrama i llavors va saber per una revelació que aquesta noia era el propi Satanàs. Boi va enfortir el seu esperit resant i la inspiració divina li va fer concebre el pla guanyador.

Solució del problema 3 (Concurs 1)

Composició de la revista L´Italia Scacchistica.

Güelfs i Gibel·lins.

Problema 3

Juguen Blanques. Mat en 16.

1.¢xe1 £a1 2.h3

  (Primera jugada clau: les presses són males conselleres, si es fa h4 directament, no surt el mat)

£a2 3.h4 £a1 4.h5 £a2 5.h6 £a1 6.h7 £a2 7.h8¤

  (Segona jugada clau: el cavall és l´única peça que pot donar mat)

£a1

Solució 1 Problema 3

  A partir d´aquí el cavall blanc s´ha de menjar els peons negres de c5 primer i de c4 després, havent-hi diferents maneres de fer-ho:

8.¤f7 

Un altre camí, dels molts que hi ha, podria ser 8.¤g6 £a2 9.¤f4 £a1 10.¤e6 £a2 11.¤xc5 £a1 12.¤d7 £a2 13.¤e5 £a1 14.¤xc4 , i seguir com a la variant principal (veieu el diagrama següent).

8. . . £a2 9.¤d6 £a1 10.¤b7 £a2 11.¤xc5 £a1 12.¤b7 £a2 13.¤a5 £a1 14.¤xc4

(aquest és el camí triat pel problemista que és el més adient amb l´història que s´explica, doncs el cavall ataca el castell de les negres pel darrera per evitar ser vist)

Solució 2 Problema 3

14. . . £a2 15.¤a5 £a1 16.¤xb3#.

(Ara s´enten la segona jugada del blanc, doncs el cavall no pot guanyar temps al canviar el color de la casella on va a cada moviment. Si les blanques haguéssin jugat 2. h4, ara la dama negra estaria a a2 i capturaria el cavall blanc.)

Solució 3 Problema 3

La posició és legal i la millor manera de demostrar-ho és amb una partida sencera com la que s´ha empescat el M.I. Joan Fluvià Poyatos i que reproduim a continuació (observeu que els peons doblats negres arriben a la posició inicial del problema capturant 13 de les 14 peces blanques que falten):

[pgn]

[Event «?»]
[Site «?»]
[Date «????.??.??»]
[Round «?»]
[White «?»]
[Black «?»]
[Result «*»]
[PlyCount «129»]

1. e4 d5 2. d4 Bg4 3. Qd3 Bd1 4. f3 h5 5. g4 hxg4 6. Be2 gxf3 7. Nc3 a5 8. b4
axb4 9. Nh3 fxe2 10. Rf1 f5 11. Bf4 fxe4 12. Be5 exd3 13. Rf6 gxf6 14. Nf4 dxc2
15. a4 fxe5 16. a5 b3 17. Kf2 exd4 18. Ke1 dxc3 19. Ra4 Kd7 20. Kf2 Kc6 21. Ke1
Kb5 22. Rc4 dxc4 23. Kf2 Ka4 24. Ne6 Ka3 25. Ke1 Kb2 26. Kf2 Kc1 27. Nd4 e5 28.
Ne6 Bb4 29. Ke1 c5 30. Kf2 Qxa5 31. Ke1 Qa2 32. Kf2 b2 33. Ke1 Ra3 34. Kf2 Rb3
35. Ke1 Ba3 36. Kf2 b5 37. Ke1 b4 38. Kf2 Nf6 39. Ke1 Rd8 40. Kf2 Ne4+ 41. Ke1
Nd2 42. Kf2 Nb1 43. Ke1 Rd2 44. Nd4 exd4 45. Kf2 d3 46. Ke1 Nc6 47. Kf2 Ne5 48.
Ke1 Nf3+ 49. Kf2 Ne1 50. Kxe1 Qa1 51. h3 Qa2 52. h4 Qa1 53. h5 Qa2 54. h6 Qa1
55. h7 Qa2 56. h8=N Qa1 57. Nf7 Qa2 58. Nd6 Qa1 59. Nb7 Qa2 60. Nxc5 Qa1 61.
Ne4 Qa2 62. Nd6 Qa1 63. Nxc4 Qa2 64. Na5 Qa1 65. Nxb3# *

[/pgn]

Primer Concurs de solució de problemes

Problema 3: Composició de la revista L´Italia Scacchistica.

Güelfs i Gibel·lins.

Juguen Blanques. Mat en 16.

Val 4 punts, més un punt extra si sabeu explicar perquè la posició és legal o no.

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfrontà les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el Papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de la península Itàlica durant els segles XII i XIII.

Cap a finals dels segle XII, a Pistoia, a causa de les diferències nascudes en el si de la potent família patricia Cancelleri, es va dur a terme l´escissió en dues faccions, Blancs i Negres, que van ensagnar la Toscana del segle XIII.

A Florència, la facció dels Blancs estava capitanejada per Viero Cerchi, contemporani de Dante Alighieri, i la dels negres, per Corso Donati.

Després de cruentes batalles, al 1300 els Blancs van vèncer i C. Donati va haver d´exiliar-se. Al 1301, no obstant això, Donati amb el suport de Carles de Valois, rei de França, va atacar per sorpresa Florència i va destruir totes les forces dels Blancs, que només salvaren al seu capità i a una companyia. Els Negres es van apoderar d´una ciutat i es van assentar en el castell, tal i com es reflexa al diagrama següent:

Problema 3

El capità dels Blancs pensava abandonar la lluita, quan una veu divina li murmurà algunes paraules misterioses que el van decidir a continuar la batalla, i la va guanyar en 16 jornades, representades per cada una de les jugades que resolen el problema.

Solució del problema 2 (Concurs 1)

Estudi de Joseph Ney Babson

Homenatge a Samuel Loyd.

Problema 2

A) Juguen blanques. Mat en 2:

    1.£a8+ ¥b7 2.£xb7#.

Solució 1 Problema 2

B) Juguen blanques. Es fan donar mat en 2:

     1.¤xh2+ ¦xh2 2.£e3+ £xe3#.

Solució 2 Problema 2

C) Juguen negres. Mat en 2:

     1. . . £d1+ 2.¤d2+ £xd2#

Solució 3 Problema 2

D) Juguen negres. Es fan donar mat en 2:

    1. . . b4+

     D1) 2.£xa6 £xc2+ 3.¢xc2#.

Solució 4.1 Problema 2

   D2) 2.c4 £d2+

          D21) 3.¤xd2#.

Solució 4.2 Problema 2           

          D22) 3.¢xd2#.

Solució 4.3 Problema 2

Enigma: 

La posició inicial de les peces forma la paraula LOYD. Aquest detall és el que fa que aquest estudi sigui una obra d´art de la composició.

[pgn]

[Event «?»]
[Site «?»]
[Date «????.??.??»]
[Round «?»]
[White «?»]
[Black «?»]
[Result «*»]
[SetUp «1»]
[FEN «8/Q4nB1/b3n2r/bp3Bp1/8/1R1K1kP1/2P2p1p/2q2NR1 w – – 0 1»]
[PlyCount «3»]
[EventType «simul»]
[SourceDate «2018.10.10»]

1. Qa8+ (1. Nxh2+ Rxh2 2. Qe3+ Qxe3#) (1. — Qd1+ (1… b4+ 2. Qxa6 (2. c4 Qd2+
3. Nxd2# (3. Kxd2#)) 2… Qxc2+ 3. Kxc2#) 2. Nd2+ Qxd2#) 1… Bb7 2. Qxb7# *

[/pgn]

Primer Concurs de solució de problemes

Problema 2

                  Problema 2: Estudi de Joseph Ney Babson

Homenatge a Samuel Loyd.

Les blanques juguen i fan i es fan donar mat en 2. Les negres juguen i fan i es fan donar mat en 2.

Val 4 punts (1 per cada solució). Més 1 punt extra pels que descobreixin un enigma que hi ha amagat a la posició inicial.

Samuel Loyd (1841–1911) fou un gran matemàtic i un eminent escaquista, jugador de primera categoria. Va participar al Torneig de París de 1867, un tancat de 13 jugadors (lliga a doble volta) on va quedar 10è, però és que el torneig era molt fort: Els tres primers classificats van ser Ignaz Kolisch, Szymon Winawer i William Steinitz (campió del món), i l´Espanyol Celso Golmayo va acabar 8è. La seva gran imaginació la va demostrar, però, en el domini dels puzzles i en la composició de problemes.

Solució del problema 1 (Concurs 1).

Problema de Frederic Lazard

Pot salvarse un rei sense cuirassa?

Juguen blanques i fan taules.

Primer Concurs: Problema 1

 

1.¦e1! g2+™ (aquest quadrat significa jugada única)

2.¢f2+ g1£+

[Veiem què passa si no es corona dama:

A) 2. . . g1¦

A1) 3.¦f1 ¦xf1+ 4.¢xf1= ofegat.

A2) 3.¦e4 és complicarse la vida, però també fa taules (totes les altres jugades perden), podria seguir per exemple:

3. . . ¦a1 4.¦e2 ¦b1

(la torre no pot marxar de la primera fila per l´amenaça ¦e1#)

5.¦d2 ¦g1 6.¦d4™

(s´ha d´anar en compte: 6.¦e2?? ¦g2+ 7.¢f3 ¦xe2 8.¢xe2 ¢g2–+)

6. . . ¦g2+ 7.¢f3 ¦g1 8.¢f2 ¦xg4 (o bé seguir marejant la perdiu, fins que es produeixin taules per repetició) 9.¦xg4= ofegat.

B) 2. . . g1¥+ (ara és el negre qui es complica la vida) 3.¢f1!?

(3.¢f3= ofegat)

3. . . ¥b6 4.¦b1 ¥d4

(l´alfil no pot marxar d´aquesta diagonal: 4. . . ¥c7?? 5.¢f2#)

5.¦d1 ¥b6= no es pot progressar més.

C) 2. . . g1¤?? és perdedora: 3.¦e3 ¤e2

(o 3. . . ¤f3 4.¢xf3 ¢g1 5.¦e1#)

4.¦e4 ¤g1

(o 4. . . ¤g3 5.¦e1+ ¤f1 6.¦xf1#)

5.¢g3! ¤e2+

(Si 5. . . ¤f3 6.¢xf3 ¢g1 7.¦e1# com abans)

6.¦xe2 ¢g1 7.¦e1#]

3.¢f3 [3. . . £f1+?? 4.¦xf1#] £xe1= i taules per ofegat.

Posició final:

Solució Problema 1 (Concurs 1)

Un bonic ofegat pel fet de que el rei està cap al centre.

[pgn]

[Event «?»]
[Site «?»]
[Date «????.??.??»]
[Round «?»]
[White «?»]
[Black «?»]
[Result «1/2-1/2»]
[SetUp «1»]
[FEN «8/8/8/6p1/6P1/6pp/7p/1R3K1k w – – 0 1»]
[PlyCount «6»]
[EventType «simul»]
[SourceDate «2018.10.10»]

{} 1. Re1 $1 g2+ $8 {
(aquest quadrat significa jugada única)} 2. Kf2+ g1=Q+ ({o} 2… g1=R 3. Rf1 (
3. Re4 {és complicarse la vida, però també fa taules (totes les altres
jugades perden), podria seguir per exemple:} Ra1 4. Re2 Rb1 {(la torre no pot
marxar de la primera fila per l’amenaça Re1#)} 5. Rd2 Rg1 6. Rd4 $8 {(s’ha
d’anar en compte)} (6. Re2 $4 Rg2+ 7. Kf3 Rxe2 8. Kxe2 Kg2 $19) 6… Rg2+ 7.
Kf3 Rg1 8. Kf2 Rxg4 {(o bé seguir marejant la perdiu, fins que es produeixin
taules per repetició)} 9. Rxg4 $11 {ofegat}) 3… Rxf1+ 4. Kxf1 $11 {ofegat.})
({Si} 2… g1=B+ {(ara és el negre qui es complica la vida)} 3. Kf1 $5 (3. Kf3
$11 {ofegat}) 3… Bb6 4. Rb1 Bd4 ({l’alfil no pot marxar d’aquesta diagonal:}
4… Bc7 $4 5. Kf2#) 5. Rd1 Bb6 $11 {no es pot progressar més.}) ({i,
finalment} 2… g1=N $4 {és perdedora:} 3. Re3 Ne2 ({o} 3… Nf3 4. Kxf3 Kg1
5. Re1#) 4. Re4 Ng1 ({o} 4… Ng3 5. Re1+ Nf1 6. Rxf1#) 5. Kg3 $1 Ne2+ ({Si}
5… Nf3 6. Kxf3 Kg1 7. Re1# {com abans}) 6. Rxe2 Kg1 7. Re1#) 3. Kf3 Qxe1 {
i taules per ofegat.} (3… Qf1+ $4 4. Rxf1#) 1/2-1/2

[/pgn]

                                                                          ***************************

[Nota: Frederic Lazard és l´autor de la partida més curta jugada en un torneig internacional de mestres (intentant jugar bé per ambdós bàndols), va jugar amb negres contra Amedee Gibaud al torneig de París de 1924:

1. d4 ¤f6 2. ¤d2 e5 3. dxe5 ¤g4 4. h3?? ¤e3!

Problema 4

i Gibaud va abandonar, doncs perd la dama, ja que si 5. fxe3 £h4+ 6. g3 £xg3#.]

[pgn]

[Event «»]
[Site «Paris»]
[Date «1924.??.??»]
[Round «?»]
[White «Gibaud, Amedee»]
[Black «Lazard, Frederic»]
[Result «0-1»]
[ECO «A45»]
[PlyCount «8»]
[EventDate «1924.??.??»]
[EventCountry «FRA»]
[SourceDate «2018.10.10»]

1. d4 Nf6 2. Nd2 e5 3. dxe5 Ng4 4. h3 $4 Ne3 $1 {} (4… Ne3 $1 5. fxe3 Qh4+
6. g3 Qxg3#) 0-1

[/pgn]

Primer Concurs de solució de problemes

Primer Concurs: Problema 1

                 Número 1: Problema de Frederic Lazard

Pot salvarse un rei sense cuirassa?

Juguen blanques i fan taules. (2 punts i 1 punt extra pels qui analitzin millor totes les possibilitats).

[Nota: Frederic Lazard és l´autor de la partida més curta jugada en un torneig internacional de mestres (intentant jugar bé per ambdós bàndols), va jugar amb negres contra Gibaud al torneig de París de 1924: 1. d4 ¤f6 2. ¤d2 e5 3. dxe5 ¤g4 4. h3?? ¤e3! i Gibaud va abandonar, doncs perd la dama, ja que si 5. fxe3 £h4+ 6. g3 £xg3#.]

Solució problema de prova número 5

Posició d´una partida de Emanuel Lasker jugada en una sessió de simultànies.

Juguen Blanques i guanyen.

Problema de prova número 5

1.¢b7

[o 1.¢b8]

1. . . ¦b2+ 2.¢a7 ¦c2 3.¦h5+ ¢a4 4.¢b7 ¦b2+ 5.¢a6 ¦c2 6.¦h4+ ¢a3 7.¢b6

(amb l´amenaça ¦xh2)

7. . . ¦b2+ 8.¢a5 ¦c2 9.¦h3+ ¢a2 10.¦xh2 ¦xh2 11.c8£+–.

Solució problema de prova número 5

La resta és qüestió de tècnica, per exemple:

11. . . ¢b1 12.£g4 ¦d2 13.¢b4 ¢c1 14.£e4 ¢b2 15.£c4 ¦c2 16.£f4 ¦e2 17.£f3 ¦c2 18.£f6+ ¢a2 19.£e5 ¦f2 20.£d5+ ¢b1 21.£d3+ ¢a2 22.¢c3 ¦b2 23.£d1 ¦h2 24.£d5+ ¢b1 25.£e4+ ¢a1 26.£a8+ ¢b1 27.£b8+ ¢a2 28.£xh2+ +-.

Problema 5 final

[De totes maneres si jugueu aquest final contra un dels actuals mòduls d´anàlisi us costarà guanyar, ja que només teniu 50 jugades per menjar la torre sino seran taules.]

[pgn]

[Event «?»]
[Site «?»]
[Date «????.??.??»]
[Round «?»]
[White «Lasker, Emanuel»]
[Black «N. N.»]
[Result «1-0»]
[SetUp «1»]
[FEN «K7/2P4R/8/k7/8/8/2r4p/8 w – – 0 1»]
[PlyCount «55»]
[EventType «simul»]
[SourceDate «2018.10.10»]

{} 1. Kb7 ({o} 1. Kb8) 1… Rb2+ 2.
Ka7 Rc2 3. Rh5+ Ka4 4. Kb7 Rb2+ 5. Ka6 Rc2 6. Rh4+ Ka3 7. Kb6 {(amb l’amenaça
Rxh2)} Rb2+ 8. Ka5 Rc2 9. Rh3+ Ka2 10. Rxh2 Rxh2 11. c8=Q $18 { la resta
és qüestió de tècnica, per exemple:} Kb1 12. Qg4 Rd2 13. Kb4 Kc1 14. Qe4
Kb2 15. Qc4 Rc2 16. Qf4 Re2 17. Qf3 Rc2 18. Qf6+ Ka2 19. Qe5 Rf2 20. Qd5+ Kb1
21. Qd3+ Ka2 22. Kc3 Rb2 23. Qd1 Rh2 24. Qd5+ Kb1 25. Qe4+ Ka1 26. Qa8+ Kb1 27.
Qb8+ Ka2 28. Qxh2+ {(De totes maneres si jugueu aquest final contra un dels
actuals mòduls d’anàlisi us costarà guanyar, ja que només teniu 50 jugades
per menjar la torre sino seran taules)} 1-0

[/pgn]

Solució problema de prova número 4

Estudi d´Emanuel Lasker.

Juguen blanques i guanyen.

Problema de prova número 4

1.¦c8+ ¦xc8 2.£a7+ ¢xa7

[2. . . ¢c7 3.b8£+

(també guanya 3.bxc8£+ ¢xc8 4.£xe7+–)

3. . . ¢d8 4.£a5+ ¢e8 5.£xc8++–]

3.bxc8¤+ ¢b7 4.¤xe7+–

Solució problema de prova número 4

Per exemple:

4. . . ¢c7 5.¤f5 ¢d7 6.¢g1 ¢e6 7.¤g7+ ¢f6 8.¤xh5+ ¢g5 9.¤f4 ¢f5 10.¢f2 ¢e4 11.¢e2 ¢d4 12.¤d3 ¢e4 13.¤f2+ ¢f5 14.¢e3 ¢g5 15.¢e4 ¢h5 16.¢f5 ¢h6 17.¤xg4+ etc.

Problema 4 final

[pgn]

[Event «»]
[Site «?»]
[Date «????.??.??»]
[Round «?»]
[White «»]
[Black «?»]
[Result «1-0»]
[SetUp «1»]
[FEN «1k5r/1P2q3/1Q6/7p/6p1/6Pp/2R4P/7K w – – 0 1»]
[PlyCount «33»]
[SourceDate «2018.10.10»]

{} 1. Rc8+ Rxc8 2. Qa7+
Kxa7 (2… Kc7 3. b8=Q+ (3. bxc8=Q+ Kxc8 4. Qxe7 $18) 3… Kd8 4. Qa5+ Ke8 5.
Qxc8+ $18) 3. bxc8=N+ Kb7 4. Nxe7 $18 {} {Per exemple:} Kc7 5. Nf5 Kd7 6.
Kg1 Ke6 7. Ng7+ Kf6 8. Nxh5+ Kg5 9. Nf4 Kf5 10. Kf2 Ke4 11. Ke2 Kd4 12. Nd3 Ke4
13. Nf2+ Kf5 14. Ke3 Kg5 15. Ke4 Kh5 16. Kf5 Kh6 17. Nxg4+ {etc.} 1-0

[/pgn]