Mado 40

Lacny

Mado 40:

Problema de Ludovit Lacny.

Eslovàquia, Banská Štiavnica 08–12–1926 / 25–12–2019.

Primer lloc del campionat del món de composició, FIDE, secció A1 de 1972–1975.

Mado-40

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Assaig temàtic:

1.fxe7? (amenaçant 2.xf5#),

1. . . d4 2.xb7#

1. . . f6 2.xf6#

1. . . xe7 2.d6#

1. . . xh7 2.gxf3#

1. . . dxe2 2.xe3#

Els temes defensius d´aquestes variants són, pel seu ordre: casella de fugida, interferència, protecció, supressió, desclavada.

Refutació: 1. . . fxe2!

Joc real:

1.xe7! (amenaçant 2.xe5#),

1. . . d4 2.xb7#

1. . . xf6 2.xf6#

1. . . xe7 2.d6#

1. . . xh7 2.gxf3#

1. . . dxe2 2.xe3#

Mado-40-final

Aquí els temes defensius són, respectivament: interferència, protecció, supressió, desclavada, casella de fugida.

L´objecte principal de la present secció, a saber, el canvi de temes defensius, es realitza magistralment i amb un mecanisme perfecte en aquest problema. Precisem, de pas, que es tracta del campionat del món per equips, organitzat sota els auspicis de la F.I.D.E.

[1. . . dxc2 2.xc2#;

1. . . d6 2.xe5# (2.xd6#);

1. . . a7(b6) 2.xe5# (2.d6#);

1. . . hh5 / h1(h4,h6) 2.xe5# (2.gxf3#);

1. . . altres 2.xe5#.]

Mado 39

Lipton-2Lipton-llibre-2

Mado 39:

Problema de Michel Lipton (Britànic, 13–02–1937).

Professor emèrit d´economia a la universitat de Sussex.

Primer premi del memorial Seagal, primer grup, «Thèmes-64» de 1962.

Mado-39

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

La llibertat de moviments del rei negre no deixa lloc a dubtes sobre el paper actiu i immediat de la bateria real de les blanques. Però com procedir?

Els quatre assajos temàtics que esmentem a continuació i constitueixen una veritable fugida en estrella del rei blanc es refuten mitjançant la fugida en estrella del rei negre estèticament sincronitzada amb les quatre autoclavades alternatives dels peons blancs g2, c7, g7 i c2.

Assajos temàtics:

1.f2+? f5!

1.f4+? d7!

1.d4+? f7!

1.d2+? xd5!

Joc real:

1.d3+!

1. . . f5 2.g4#

1. . . d7 2.c8#

1. . . f7 2.gxf8#

1. . . xd5 2.a3#

Mado-39-final

Un task modern de qualitat.

Mado 38

Van-Dijk

Mado 38:

Problema de Nils Gustav Gerhard Van Dijk.

Indonèsia, 21–10–1933 / Noruega, Bergen 17–01–2003.

Segon premi del memorial Seagal, primer grup, «Thèmes-64» de 1962.

Mado-38

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

1.g5! (bloqueig)

1. . . c4 2.ce3#

1. . . c5 2.b4#

1. . . c6 2.fxd4#

1. . . e4 2.xd6#

1. . . e5 2.g3#

1. . . e6 2.h6#

Mado-38-final

Encara que ja realitzat anteriorment (per Laws i Mackenzie en «Chess Monthly», 1885), aquest dificilíssim task ofereix en el problema de Van Dijk una particularitat digna d´interès: els sis mats que segueixen a les sis fugides del rei negre són donats únicament per cavalls.

Mado 37

Bartolovic1

Mado 37:

Problema de Hrvoje (Vojko) Bartolović.

Croàcia, Zagreb 15–05–1932 / 03–11–2005.

Primer premi del «Shakhmaty v SSSR» de 1970.Mado-37

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

S´ha parat esment a les fugides del rei negre.

Joc aparent:

1. . . a4 2.xc3#

1. . . xa6 2.d3#

1. . . c4 2.xe3#

1. . . c6 2.d4#

En canvi, en resposta a 1. . . cxd2 o 1. . . exd2 no hi ha cap mat preparat. És clar, per consegüent, que el Pd2 ha de jugar, però on?

Si 1.d3 xa6!

Si 1.dxc3 a4!

Si 1.dxe3 c4!

Així doncs, la clau ha de ser 1.d4! (bloqueig) amb l´únic joc canviat:

1. . . c6 2.b5#.

Mado-37-final

Harmoniosa correspondència entre els moviments del rei negre (fugida en estrella) i els del peó blanc (albí).

[1. . . a4 2.xc3#;

1. . . xa6 2.d3#;

1. . . c4 2.xe3#.]

Pope 63

Troitzki

Estudi d´Alekséi Alekséyevich Troitski.

Rússia, Sant Petersburg 14–03–1866 / 14–08–1942.

Pope-63

Pope 63: Juguen les blanques. Quin és el resultat?

1.e6

L´única possibilitat de salvació per les blanques és coronar el seu únic peó.

1. . . d3+ 2.e5!

La defensa correcte, ara cal vigilar la possibilitat dels raigs-X en aquesta columna.

[Perd 2.c6? d8! (només aquesta jugada serveix per guanyar, s´ha de parar el peó blanc) 3.e7 e8 4.d7 xe7+ (entregant la torre pel peó, la torre blanca es veu impotent per parar els tres peons negres) 5.xe7 e3 6.xc4 g3 7.c1+ f2 8.c6 g2 9.f6+ e2 10.g6 f3! 11.f6+ e4 12.e6+ f5 13.f6+

(13.xe3 g1 14.f3+ e5+–)

13. . . g5 14.f7 e2 15.g6+ f5 16.f6+ e4 17.g6 f3 18.f6+ e3 19.e6+ d3 20.d6+ c4 21.c6+ d4 22.c1 e3 23.a1 f2+–]

2. . . e3 3.xc4 e2 4.xg4+

[Calia eliminar primer l´altre peó, perquè si 4.e4 f2 5.e7

(5.f4 g3 6.e7 f3+ 7.e5 g2 8.e8 g1 9.xe2+ xe2–+)

5. . . e1 6.xe1 xe1 7.f4

(7.e8 e3+ «el que dèiem abans, han aparegut els raigs-X» 8.f5 xe8–+)

7. . . f3+! 8.xg4 e3–+]

4. . . f2 5.e4

[També es pot intercalar primer un escac 5.f4+ f3 6.e4= seguint com a la variant principal.]

5. . . e3

[Tampoc serveix per guanyar 5. . . e1 6.xe1 xe1 7.f6= i la torre s´ha de canviar pel peó]

6.xe3 xe3 7.e7 e1 8.e6!

Pope-63-final

Necessària per evitar els escacs que es produeixen a les altres variants.

[8.e8? (no evita els raigs-X) 8. . . d3+ 9.d6 xe8–+;

8.d6? f4 9.d7 d2+–+;

8.f6? d4 9.f7 f2+–+]

8. . . d4+

[8. . . f4+ 9.f7=]

9.d7=.

Mado 36

Byron-Zappas-dreta-amb-Norman-Macleod-en-el-banquet-de-clausura-de-la-conferència-PCCC-de-1990-a-Benidorm

Byron Zappas (dreta) amb Norman Macleod en el banquet de clausura de la conferència PCCC de 1990 a Benidorm.

Mado 36:

Problema de Byron Zappas.

Grècia, Atenes 06–12–1927 / 05–01–2008.

Tercer premi del «concurs-aniversari holandès» de 1966.

Mado-36

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

El temptador assaig 1.e4? (amenaçant simultàniament els tres mats temàtics 2.xc6# , 2.xd4# i 2.xf7#) es refuta únicament per mitjà de 1. . . xf6!

Així mateix l´assaig 1.a3? (amenaçant 2.b4#) (que permet l´execució alternativa dels tres citats mats temàtics en resposta a les defenses temàtiques 1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xd4# i 1. . . e4 2.xf7# ) és refutat mitjançant 1. . . xa3!

Els altres assajos lògics com 1.c5?, 1.d6? i 1.e7? (amenaçant 2.b4#) [que permeten la realització alternativa dels mateixos mats temàtics (1. . . e4 2.xd4#, 1. . . e4 2.xf7#), (1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xf7#) i (1. . . e4 2.xc6#, 1. . . e4 2.xd4#)] es refuten respectivament per mitjà de 1. . . e4!, 1. . . e4! i 1. . . e4!

Per tant, la solució és:

1.f8! (amenaçant 2.b4#), al que segueixen els tres mats esmentats en resposta a les defenses temàtiques:

1. . . e4 2.xc6#

1. . . e4 2.xd4#

1. . . e4 2.xf7#.

Mado-36-final

Un programa ben ple, on les interceptacions nocives, negres i blanques, es fonen en un tot harmoniós.

[1. . . c5 2.a4#;

1. . . d3 2.xd3#;

1. . . d1(h3) 2.b4# (2.d3#);

1. . . g2 2.b4# (2.xc6#, 2.xf7#);

1. . . altres 2.b4#.]