Author Archive

Analisi rivals Lliga Catalana 2014 (Equip A)

dilluns, gener 6th, 2014

Un cop més he fet una anàlisi per elo dels equips rivals de l’equip A de l’edició del 2014 de la rebatejada Lliga Catalana (antic “Per Equips”).

Algunes consideracions i aclariments:

– S’ha tingut en compte el millor equip possible de cada club, és a dir, sense tenir en compte possibles baixes que obviament no podem saber ara mateix

– Hi ha dos equips filials en el grup (Figueres B i Gerunda B) que poden presentar un equip completament diferent al aquí plantejat, però mai superior

– No s’han considerat canvis en l’ordre de forces en les llistes

– L’elo no guanya partides així que aquest estudi és purament orientatiu de la força de cada equip

Sense més preàmbuls, aquí està la taula del nostre grup de Segona Divisió:

Masnou Santa Eugenia Gerunda B Mataro Sant Adria Figueres B Gerunda Malgrat Guixolenc Tordera Mitjana sense Tordera
T 1 2239 2353 2167 2254 2261 2270 2387 2408 2305 2322 2294
T 2 2231 2339 2158 2234 2219 2254 2331 2361 2284 2266 2268
T 3 2185 2224 2150 2203 2189 2215 2314 2265 2195 2249 2216
T 4 2158 2179 2148 2133 2151 2213 2301 2230 2075 2244 2176
T 5 2123 2148 2144 2122 2143 2206 2293 2215 2067 2208 2162
T 6 2098 2114 2144 2075 2141 2189 2280 2076 2054 2201 2130
T 7 2095 2064 2128 2041 2098 2188 2279 1996 2036 2196 2103
T 8 2065 1966 2114 2024 2079 2182 2271 1966 2032 2173 2078
T 9 2051 1957 2113 1960 2078 2112 2216 1952 1995 2138 2048
T 10 2040 1953 2090 1947 2075 2112 2208 1942 1968 2126 2037
Mitjana 2129 2130 2136 2099 2143 2194 2288 2141 2101 2212
Variança 5193 21971 567,2 11860 4095 2664 2726 31073 13988 3577
Ordre de força 8 7 6 10 4 3 1 5 9 2
Jornada 4 5 6 8 9 1 2 3 7

Ara una classificació ordenada per ordre de força segons elo i la diferència relativa entre un equip i el seu equip inmediatament superior:

Mitjana elo Distància
Gerunda 2288
Tordera 2212 -76
Figueres B 2194 -18
Sant Adrià 2143 -51
Malgrat 2141 -2
Gerunda B 2136 -5
Santa Eugènia 2130 -6
Masnou 2129 -1
Guixolenc 2101 -28
Mataró 2099 -2

Sobre el paper, el Gerunda és el favorit per assolir la plaça d’ascens. Pel que fa al descens la igualtat d’elo de la part baixa dels equips fa pensar que estarà molt renyida. Figueres B i nosaltres estem, a priori, entre dues terres on no hauriem de passar problemes per salvar-nos.

Una salutació

Tancat Mestre Català Guinardó

dilluns, gener 6th, 2014

Feliç dia de reis!

Ahir va finalitzar el I Tancat per norma de Mestre Català de l’Open de Nadal del Guinardó amb una actuació que podriem catal·logar entre discreta i discretíssima. Avui entre mos i mos del tortell de reis encara ens llepava les ferides…

I es que aquest tancat ha estat dur i s’ha fet llarg tot i estar enllestit en una desena de dies. Potser el fet de començar en el 2013 i acabar en el 2014 ha contribuït a fomentar aquesta sensació de llargària excessiva. O potser senzillament s’ha fet llarg perquè entre en Pere i jo només hem guanyat una partida de 16 (no compto el trepidant empat de la primera ronda entre ell i jo). Això sí, per part meva si algú vol taules en tinc per montar un restaurant.

Una dada prou esclaridora. En aquest tancat participavem el quatre primers classificats del darrer Tancat de Mestre Català de Cerdanyola i cap ha passat de la meitat de la taula classificatòria. Enhorabona a l’Oriol Delisau del Sant Andreu i al sorprenent Carles Moya del Peona i Peó per les normes aconseguides. En un torneig de tantíssima igualtat no era fàcil aconseguir-la i han sabut minimitzar l’impacte dels seus errors.

La variació d’elo de’n Pere i jo ha sigut… bé, propera estació Open de Sant Martí i la Lliga Catalana.

Tancat Mestre Català de Cerdanyola: torderencs al podi

dissabte, novembre 30th, 2013

Benvolguts torderencs,

En Pere i jo hem pogut deixar el nom del Tordera en la primera i tercera posició del Tancat per norma de Mestre Català de Cerdanyola del Vallès.

El de Palafolls ha acabat en primera posició amb 6,5 punts que, a més, li han significat la primera norma de Mestre Català. Fent pal·lesa la seva solidesa ha pogut aconseguir alternar victòries i empats des de l’inici fins al final del torneig. Enhorabona!

Per part meva, tot i haver quedat a un punt de la norma en cap moment he tingut sensació de tenir-la a prop. Un inici de torneig excessivament neguitós i la dol·lorosa derrota de la cinquena ronda on el meu rival es va treure del seu barret de mag un final amb dues qualitats de menys però amb dos peons passats perillosos, van acabar d’enterrar les opcions matemàtiques de ser Mestre Català a la finalització d’aquest torneig. Un cop alliberat de la pressió he pogut aconseguir 3 punts dels darrers 4 possibles per acabar pujant una mica d’elo i una digna clasificació final.

L’Alejandro Saez del Catalunya ha estat l’altre jugador guanyador de norma. Felicitats a ell també.

Propera fita: un altre tancat per norma aquest cop al barri barceloní d’Horta-Guinardó.

Una salutació

Festa Major Sant Pol de Mar

dilluns, juliol 29th, 2013

Bon dia,

Aquest dissabte es va disputar una edició més del ja famós torneig de Sant Pol. Bé, és una edició més pels que hi juguen habitualment, ja que crec que jo només l’havia jugat una vegada fa la tira d’anys quan era individual i crec que un cop per equips amb el Canet. En qualsevol cas, aquesta és la meva crònica a títol totalment personal.

Primera partida: debut contra Canet

Un resultat abultat contra un equip que conec perfectament. Els jugadors més actius del Canet es concentren en els primers taulers però, es clar, no és fàcil puntuar contra un MI i varis MC… Tot i això penso que algunes taules podien haver tret en un parell de taulers. Un clar 9-1 feia pensar que el matí seria plàcid… Res més lluny de la realitat!

Segona partida: Sant Pol, un plat de difícil digestió tot i estar a pocs metres de Can Ruscalleda

La sel·lecció de Sant Pol duia un combinat molt perillós per davant i així es va notar en el resultat: 6-4 a favor nostre. Potser podriem haver rascat algun puntet més però això ho vull comentar després.

Tercera partida: “final” contra el Gerunda

Amb 4’5 punts en teniem prou per guanyar el torneig i, obviament, en vam fer 4. Som així de “xulos”. No hi va faltar l’emoció, la polèmica, els tertulians “neutrals”, etc. Des d’aquí vull felicitar a en Joan Fluvià (el pare) per lluitar fins al final per l’equip. La persona que lluita fins al darrer moment soporta una pressió extra que no hem pas d’oblidar.

Gerunda campió per 19,5 punts contra els nostres 19. Felicitats als gironins i ens veiem l’any vinent per partida múltiple!

Narrat una mica com va anar el torneig, m’agradaria dir que penso que el Gerunda ens va guanyar abans de pujar al cotxe. Venien amb un esperit competitiu una o dues marxes per sobre del nostre. És una reflexió constructiva que llenço a l’aire.

No he volgut comentar cap partida en concret perquè ja sabem com funciona això. Cadascú escombra cap a casa i explica les situacions on sap que té raò i no vol escoltar res més. Uns diran que han perdut per temps un final de taules, els altres diran que tres jugades abans s’han deixat un cavall i així ens podem estar fins Nadal.

Per últim, una suggerència als organitzadors de l’exel·lent torneig de Sant Pol. Si el torneig no té àrbitre i els jugadors no col·laborem lo millor és evitar situacions de risc. Proposo que en futures edicions el ritme de joc sigui de 15 minuts amb increment. Primer perquè és el ritme que s’està convertint en el ritme l’estàndar de competicions actives i segon perquè el nombre de conflictes disminueix enormement.

Open Girona. Tercera i última part: Karma santadriarenc

dimecres, juliol 24th, 2013

Bon dia.

Si fa un mes parlavem amb regust agredolç de la segona posició obtinguda a Sant Adrià, avui les notícies són ben diferents. Tota la sort que hem va faltar per a que a Sant Adrià el torneig caigués cap al meu costat de la balança la he tingut per endur-me aquest IV Open de Girona. Rivals que hem donen la dama i després la ma, partides decissives que podien durar 5 hores en duren 1 per un error de càlcul enemic, combinació de resultats favorables, etc. Sembla ser que els deus dels escacs estaven d’acord en que a Sant Adrià m’havien fet alguna petita mala jugada.

És clar que diuen que la sort s’ha de buscar i en el meu “haber” hi col·loco lluitar com mai després de les ensopegades a les partides 1 i 4 per culminar la remontada.

En Pere ha pogut acabar amb una victòria que el situa en una cinquena posició final molt bona. Ha fet un torneig de sensacions extranyes ja que considera que en algunes victòries el seu joc no ha sigut gaire correcte. Potser es demana massa ja que guanyar jugant bé contra un rival teòricament inferior és triplement difícil. El seu únic “pecat” va ser la partida contra Rasen Mediñà on no va veure un cop tàctic que el deixava amb torre perduda. Allà va perdre les seves opcions de podi però en general, un bon torneig.

Teniu informació més detallada aquí http://chess-results.com/tnr105217.aspx?art=1&rd=9&lan=2&wi=821

Propera estació possiblement Badalona.

 

Open Girona. Segona part: Combinació guanyadora

diumenge, juliol 21st, 2013

Bon dia.

Anoteu la combinació guanyadora: punxar – guanyar – guanyar; punxar – guanyar – guanyar. Si avui punxo, des d’aquí aviso als meus darrers dos rivals que no cal que es presentin. Tot i que es fa difícil dir quin resultat podria ser considerat avui com una “punxada” tenint en compte el rival. Avui em jugo lluitar pel campionat en les darreres dues partides contra en Rasen Mediñà, un rival entonat. Per cert, el quart jove del Gerunda contra el qui jugo. Sembla que estigui jugant el campionat sub-18 gironí!

Pel que fa a les tres partides jugades en aquest segon terç del campionat el resultat és bó. Vaig salvar unes taules contra el Daniel Molina qui hem va agafar pel coll des de l’obertura i no hem va deixar anar fins al seu primer error de la partida cap allà la jugada 50. De passada diré que hem va sorprendre molt aquest jugador que no es tan jove com altres canterans del gerunda però pel poc temps que porta federat està fent una ascensió meteòrica. La cinquena partida contra Isaac Gultresa es va decidir per un pas en fals després d’haver-se enrocat que li va costar dos peons. Sisena partida ahir contra Ricardo Alejo del Cassà on el meu rival no va tenir el millor dia i sembla que després de començar amb 3 de 3 se li està fent llarg el torneig.

En Pere està fent un bon campionat però, sorpresa!, no està satisfet. Es comprensible tenint en compte que ahir va cometre una errada greu en una partida que semblava encaminar-se cap a un final equilibrat i còmode. Un coitus interruptus en tota regla després d’haver escal·lat fins al tauler número 1… Aquestes coses ens passen a tots i molesta perdre així; però el torneig continua i amb una victòria avui es tornaria a catapultar cap a les posicions capdavanteres.

Desitgeu-nos sort per les partides decisives!

Open Girona. Primera part: Tordera’s Submarine

dijous, juliol 18th, 2013

Hola,

Com podeu observar no he pogut crear una crònica cada dia. Sempre he pensat que 24 hores son poques per encabir-hi un dia.

En Pere i jo estem ja inmersos en la nostra participació en el IV Obert de Girona. Zona nova per mi, primer cop que jugo en el “tablao” VIP (tot i que hem va durar poc l’alegria…), moltes cares noves i vaig descubrir fullejant la web del torneig que en català és incorrecte dir “ronda” i s’ha d’utilitzar el terme “volta”. No sé per què tinc la sensació de que aprendrem moltes coses en aquest torneig…

El que puc dir fins ara és que estic honestament sorprès pel nivell que tenen els jugadors teòricament “febles” de Girona. Ara puc dir que entenc perfectament perquè la normativa de normes per mestre català diferencia l’elo barceloní del de la resta de territorials. Com lluita la gent per aquí! No hi ha partida senzilla i et toca arriscar sempre si vols endur-te el punt sencer.  I és clar, de tant arriscar a vegades ensopegues com vam fer en Pere i jo en la primera ronda, perdó… volta.

Per si l’elo no fos suficientment enganyós, per aquí Girona et surt un jovenet perillós per sota de qualsevol pedra. Quina cantera…

Bé, prou de queixes i escuses. Ja sabem com és el rival i ara toca ser competitius. Després del terrabastall de la primera ronda ens hem aconseguit sobreposar prou bé i ara estem en un digne 2 de 3.

Posem-hi la banda sonora: http://www.youtube.com/watch?v=qE0B5rYdy8I

Sant Adrià ronda 9, conclusió

dilluns, juny 10th, 2013

Hola,

Els orientals, que tenen tantes dites que no se les acaben, diuen que “si el final és bo, tot és bo” i aquesta podria ser la conclusió del torneig de Sant Adrià. Els tres participants de Tordera vam aconseguir dos punts i mig en la darrera ronda i tots tres vam sortir a recollir premi.

En Lluis es va trobar una partida plàcida des de bon començament. Un error garrafal del contrari li va donar peça neta gairebé tota la partida. Enlloc d’abandonar es van jugar unes quantes jugades més suposo que per aprofitar el matí, perquè la partida no tenia ja història. Mercès a aquesta victoria i a la derrota de quasi tots els rivals pel tram va aconseguir quedar segon entre els seus camarades d’elo.

No vaig poder seguir gaire bé la partida de’n Pere perquè tenia molta feina amb la meva, però estava convençut de que avui seria un dia propici. Sortint de l’obertura el de Tordera tenia algun punt dèbil en l’estructura de peons que crec que el rival va sobre-estimar massa, ja que la resta de peces compensaven sobradament aquest punt en contra. Tanta activitat donaven les peces que entregant un cavall a mode de bomba de fum va aconseguir crear la suficient confusió en el camp rival com per pujar un peo propi a setena. Malauradament la dama enemiga va trobar una escletxa en la defensa contrària i es va produir un xec continu. Tot i aixó, 6 punts per en Pere amb un bon final de torneig: setena posició general, millor veterà i segon jugador del tram fins 2150 d’elo.

La meva partida va començar amb sorpresa. Després d’haver estat tot el torneig jugant d4 el meu rival hem rebia amb e4 i, per acabar-ho d’adobar, una variant irregular de la francessa. Com era d’esperar, no vaig poder jugar l’esquema més òptim contra les dificultats plantejades però bé, tampoc vaig quedar del tot malament. Al final vam acabar jugant una posició d’enrocs oposats i aquí tots tenim clar el que s’ha de fer: posar-te el cap del rei rival entre cella i cella. I això vam intentar els dos, amb la diferència que el meu rival va perdre algun temps innecessari i no va veure una jugada meva intermitja de rei que endarreria l’atac rival prou jugades com per donar-me temps a obrir linees d’atac a l’altra banda.

Amb el punt al sarró hem quedava veure què passava en l’altre tauler decissiu pel campionat. Després de desaprofitar primer les opcions de victòria i després un parell d’ocasions de taules per xec continuo es va donar el resultat que no m’interessava: derrota de’n Roger Salvo envers l’Alejandro Saez i, per tant, aquest últim i jo quedavem empatats a 7,5. Dels tres desempats utilitzats només un m’afavoria tot i haver estat tot el torneig al capdavant. Quan dos rivals teus de 2200 punts d’elo acaben el torneig amb 1,5 de 10 possibles entre byes i ensopegades inesperades doncs passen aquestes coses. Bé, no passa res. Un segon lloc també és un resultat que m’enorgulleix i no es pot negar que el jugador del Catalunya ha aconseguit dues victòries de mèrit en les darreres dues rondes.

Aquí s’acaben, de moment, les cròniques. Propera parada… encara no ho sabem!

 

Sant Adrià ronda 8

dijous, juny 6th, 2013

Bona visita,

La setmana anterior no vaig tenir temps de fer la crònica de la darrera ronda de l’obert de Tupinamba i la setena de Sant Adrià (com m’agraden les auditories externes de la ISO…), però ja tornem a estar aquí ara ja només amb Sant Adrià.

Partida enganyosa per en Lluis Ramirez, per segon cop en aquest campionat. Jugava contra un 1700 i no saps mai per on et sortiran. De totes maneres en Lluis semblava haver sortir prou bé de les complicacions de la post-obertura i durant força estona jo creia que aconseguiria el punt sencer. Però, en una posició de grans diagonals i grans columnes una mala recol·locació de l’alfil li va costar tenir que signar l’empat.

En Pere necessitava una partida com la que va tenir aquest diumenge. Victòria convincent contra un rival de consideració. És cert que el rival (el MC local Miquel Vazquez) s’hi va col·locar bé perdent dama per torre i cavall, però la posició guanyadora resultant era d’aquelles que requeria mans de cirurgià per convertir-se. Partida sense errors que de ben segur li donarà moral.

Per part meva vaig fer el que ningu és creu que estigui fent: intentar guanyar. Des de que hem vaig posar amb 5 de 5 sembla que s’esperi de mi que entregui cavall, alfil i torre buscant la yugular del rei contrari. Però, anem cap a la partida. Obertura irregular jo amb blanques contra un vell conegut del Per Equips d’aquest mateix any. Ell va voler evitar repetir la Tarrasch i va intentar seguir (i millorar) la meva partida de la tercera ronda. Vaig desviar-me el més aviat possible però el terreny no era prou conegut per mi i vaig temer poder quedar en una posició on jo lluités per no perdre. Davant d’aquesta perspectiva vaig decidir entregar un peó per iniciativa i hem va sortir prou bé. Primer perquè vaig fer pensar al rival (un objectiu molt subestimat) i segon perquè hem van tornar el peó i en el balanç jo-t’entrego-material-tu-m’entregues-material vaig sortir lleugerament beneficiat. Per desgràcia aquest avantatge no semblava del tot decissiu i després de menjar-me 20 minuts de rellotge buscant el pla per millorar la posició sense èxit vaig decidir provocar més canvis i assegurar l’empat.

La setmana vinent la conclusió del campionat.

Tupinamba ronda 8. Sant Adrià ronda 6.

dilluns, maig 20th, 2013

Hola,

Una setmana més us informo de com ha anat la nostra participació en els dos tornejos que estem jugant: Tres peons (Tupinamba) i Sant Adrià. S’apropa ja el desenllaç i cada cop són més decisives les partides.

Tupinamba

Ronda ja de darreres oportunitats. En Pere després del bye obligat per la participació en el torneig de veterans tenia una partida favorable però es va trobar empleant una defensa en la qual el jugador que conduia les blanques n’és usuari habitual. Tot i això el bon saber fer del torderenc li va donar un bon joc ric en oportunitats. Al final en Pere no ho va veure de’l tot clar i va assegurar l’empat, tot i que crec que la partida li va ser més favorable del que ell va considerar en aquell moment. Què fàcil és jugar les partides dels altres!

Jo vaig tenir la sort que m’ha faltat en algun moment concret d’aquest torneig. Després d’haver aconseguit una bona posició d’obertura i trobar un pla força incòmode pel rival, la partida es va desequilibrar totalment: m’entreguen qualitat quasi forçada, s’obren totes les linees possibles per les peces i, per si això fos poc, els rellotges baixen dels 20 minuts. En un moment determinat canvio la peça equivocada perquè veig fantasmes i hem trobo a prop d’inclinar el rei. Però la partida tenia encara un cop amagat i quan vaig decidir anar a per totes activant totes les meves peces sense mirar el material que deixava enrera, hem vaig trobar fent mat al rei contrari. Gràcies a aquesta victoria tinc la possibilitat d’acabar en una bona posició depenent de la última partida.

Sant Adrià

Partida plàcida pel Lluis que va aconseguir avantatge material decissiu en una petita celada. La partida va continuar innecessàriament unes quantes jugades fins que el rival va quedar convençut del desequilibri material.

Feia unes quantes partides que en Pere no podia atacar i aquest diumenge es va poder desoxidar. Partida d’atacs d’un i altre amb la petita però decissiva diferència que en Pere ho feia amb tot l’exercit a punt. Una amenaça intermitja va decidir la partida que es veia que cauria en qualsevol moment. Bona partida que espero li doni moral.

Partida molt incomòde la meva, però no esperava altra cosa des de que vaig veure l’aparellament. Em va superar en l’obertura gràcies a un millor coneixement dels detalls de la nimzoindia i a partir d’aquí vaig estar patint cada cop més. Com passa sovint, quan ja estàs incòmode tens més tendència a empitjorar la posició que no pas a mantenir-la i efectivament, vaig desaprofitar un parell d’ocasions per entrar en un final inferior però segurament defendible. En un moment de la partida vaig veure una idea tàctica que el meu rival no s’esperava i gràcies als cops que es van originar vaig poder entregar peça per forçar xec continu. Millor que hem vagi acostumant a patir perquè no crec que tingui cap partida senzilla en la resta del torneig…