Autor: Angelats

S’imposa la lògica. Aquest matí hem jugat contra un equip experimentat, pacient, dur, i que tret del primer tauler ens superava en Elo en tots els altres. Si a mig matí el matx semblava força anivellat, de mica en mica s’han anat decantant partides fins arribar a un resultat clarament desfavorable per a nosaltres.

Bona partida d’en Joan Ayllón, que s’ha mogut amb molta soltura des de l’obertura mateixa i ha anat collant fins a guanyar. Taules treballades les d’en Joan i en Pau, amb lluites molt estridents. Unes altres taules amb gust de poc les d’en Jacob, que probalbement podia treure’n el punt sencer. Final de gran estil d’en Josep, que ens està acostumant a què només ens l’imaginem guanyant (3 de 3!!) al primer tauler.

La resta, derrotes amb bones lluites, però sense massa atenuants (tot i que podria probablement al·legar-se com és d’incòmode jugar vint-i-quatre persones encaixonades en poc més de 25 metres quadrats, sense gairebé dret a moure’s ni a respirar fondo, o la poca delicadesa d’endreçar peces i fer soroll quan hi ha els problemes amb el rellotge…).

I la setmana vinent, a casa contra La Lira. S’accepten apostes.

Un altre desplaçament i el segon equip que torna a puntuar. Avui tocava visitar un sempre incòmode Sant Gregori, i el grup se n’ha sortit amb nota (més tenint en compte que, com diumenge passat, han viatjat també set jugadors i partíen amb un 1-0 en contra de sortida.

La primera partida a decidir-se ha estat la d’en Lluís, que ha abandonat després d’una bona lluita arrastrant dèficit material. Ha seguit en Toni, amb un trist negoci: guanyes un peonet i et fan un doble rei-dama (semblen les rebaixes, remat final!).

Un Arseni complet, en plena forma, s’ha endut el punt sencer (i perquè només se’n jugava un…).

En Jordi, que quan juga contra rivals superiors es vesteix de gala, ha guanyat netament (segons ell, «més que res, perquè l’equip anava perdent»).

En Daniel ha acceptat sense massa ganes un cavall que el rival s’ha entossudit a regalar-li i, com que quan li ha començat a fer falta ja no l’ha trobat enlloc, el nostre jugador, sentint-ho molt, s’ha hagut de conformar a guanyar el punt.

A les dues partides restants, que no teníen bona cara per als nostres interessos, en comptes d’acabar-les els nostres jugadors, s’han presentat dos grans mestres, en Manel i en Jordi, i han donat una lliçó de com es treu mig punt d’una posició que no en té ni mig ni cap.

I com que del que es tractava era de fer amics, doncs, això, mig punt per a cadascú i tal dia fara un any!

Amb la mel als llavis. Aquest matí hem viscut un matx molt anivellat, tal com es preveia abans de començar: les forces eren pràcticament equilibrades. A mesura que ha passat el temps semblava que podríem tornar a donar la campanada, ja que ens hem posat amb un dos a zero per nosaltres (partida del cronista en que el rival ha donat totes les facilitats i bon punt d’en Josep, que no ha deixat respirar l’adversari -llàstima l’escena final, que sobrava-).

L’holandesa d’en Carles ha portat el tercer punt (li té trobat el secret) i l’Àngel inclinava el seu rei.

L’Eduard avui ha optat per assegurar i, en una partida «eduardiana» ha signat unes taules importants, el mateix que feia en Pau, per impossibilitat de realitzar el mínim avantatge.

En Joan, que havia canviat l’esquema habitual per evitar sorpreses de laboratori, ha hagut de treure ell el laboratori portàtil i, en plena investigació, ha acabat deixant-se un peó … i el punt.

L’altre Joan, amb una partida valenta però amb inferioritat, ha hagut de retre el rei, no pas, però, sense buscar fins al final les possibilitats tàctiques que podíen estar amagades.

En Josep Mª ha lluitat en una posició de les que acostuma a crear i on es mou com peix a l’aigua, però una petita errada estratègica li ha acabat costant el punt.

Amb 4 a 5 al marcador, quedava la partida d’en Jacob, que mostrava una inferioritat de material notable, però ell ho ha intentat tot fins al final.

Doncs això, que no ha pogut ser. La setmana vinent ens espera el Congrés. Ens haurem de posar les piles, perquè allò d’entrar cridant «todos al suelo!» ja està molt gastat.

Fotos del matx:

Primera victòria a fora en tres anys!!! Ja tocava. El segon equip ha viatjat a Cassà i ha signat un bon matí, amb resultat ajustat, però suficient per sumar el punt en joc. Cal dir que hi han anat només 7 jugadors i que, per tant, partien amb un punt de desavantatge. La crònica oral parla de partides amb fortuna (Manel, Arseni) i una mica d’incertesa (Daniel), però tot amanit amb final feliç. Enhorabona!

Bon començament per al primer equip, els primers sorpresos del qual hem estat nosaltres mateixos. Engegàvem amb la convicció de no passar precisament pel millor moment de forma, però a mesura que ha anat avançant el matí ha anat quedant clar que hi hauria lluita aferrissada, i els fets ho han acabat demostrant.

Amb uns ELO força igualats, lleugerament favorable als visitants, el matí ha anat desgranant resultats igualats (molt lluitats, això sí) fins arribar a un darrer tram d’infart, amb una magnífica actuació d’en Josep Romero (bona estrena com a primer tauler!!) que ha decantat el matx. Victòries treballades d’en Pau i en Jacob, i derrotes clares de l’Àngel (aquest temps!) i en Rafel (fluix).

Ha començat de nou el Campionat de Catalunya per Equips. El Tordera hi presenta, com ja és habitual, dos equips: el Tordera A a 1ª Divisió Territorial i el Tordera B a 1ª Provincial de la demarcació de Girona.

Hem de dir que afrontem la temporada amb una baixa sensible (en Joan Fluvià Poyatos enguany defensarà els colors de la Unió Gracienca a Divisió d’Honor; molta sort, Joan!!!), però amb la moral de sempre (vés a saber què vol dir, això…!).

Per qui hi estigui interessat, hi haurà partit cada diumenge al local social (Emili Vendrell) fins el 29 de març (recordeu que el local té aforament limitat i no es permetrà l’entrada de multituds).