TORDERA A 3 – 7 BANYOLES A

Hem plantat cara, i no gaire res més que això.

Bon dia a tothom. Aquest matí rebíem la visita del líder, absolut dominador del campionat, i que no hem trigat a comprovar que es presentava amb l’alineació més potent possible, probablement la millor que han fet en tot el campionat. Només de comparar les dues llistes, la nostra quedava molt per sota a cada tauler.

Així doncs, es veia a venir un matx molt costerut, en el que podia donar-se tranquil·lament un resultat abassegador a favor dels del Pla de l’Estany.

Això no obstant, un cop començades les partides s’ha començat a posar de manifest que tampoc els ho posaríem gens fàcil, i la major part presentaven situacions d’igualtat d’oportunitats.

Entrat el matí, a un quart de dotze. ha saltat la primera sorpresa, quan en Joan li ha venut un mat en una al seu experimentat rival, que vés a saber per què no se n’ha adonat. I justament en una posició que, si a algú afavoria, devia ser al seu rival. Un punt que ha obert l’esperança de fer alguna cosa en positiu.

Lamentablement, en poca estona en Ferran havia de tombar el rei, després d’una partida molt tàctica en què ha prevalgut el joc del jugador francès després de cedir la dama per torre i alfil,

En Jacobo, al novè, posa va més emoció en signar unes taules que ho deixaven tot en l’aire.

El pas del temps, però ha dictat sentència en contra nostra, perquè han caigut, de manera consecutiva, les partides d’en Carles, al desè, d’en Josep, al primer, després d’haver mantingut molt bé la tensió durant molta estona, i d’en Daniel, en un final que no oferia gaires esperances.

En aquest context, de poc ha servit que qui escriu guanyés, al tercer, després d’haver proposat taules que no han estat acceptades pel jove rival.

En Juan, al segon, també havia de cedir el punt davant el joc ofegador a què l’ha sotmès el contrari, i l’Eduard signava un nou armistici, al quart, havent conduït amb molta energia tota la partida.

La darrera d’acabar, la d’en Pau, al setè, també s’ha rubricat amb un final molt ben portat pel banyolí, que no li ha donat opcions reals al nostre jugador.

Un resultat que podria ser dolorós, si no fos perquè al darrera hi ha hagut una lluita sana i valenta, que ens dóna esperança per enfrontar els dos partits que ens queden, i que presumiblement decidiran quins seran els equips que conservaran la categoria i quins no. Confiem que nosaltres sapiguem aprofitar les nostres oportunitats. Però això ho començarem de saber diumenge vinent, quan visitem un Granollers-Canovelles que també tindrà les seves urgències. Us ho explicarem.

Acta

MONTMELÓ 5 – 5 TORDERA A

Ho hem tingut a tocar, però al final se’ns ha escapat mig punt.

Molt bon dia a tothom! Aquest matí hem viatjat cap al Vallès, amb una temperatura molt agradable, i ens hem presentat a Montmeló com a visitants i no pas, precisament, al circuit.

Tot i les obres que empantaneguen una mica el centre de la vila, hem arribat molt bé a La Torreta, el centre d’entitats on té la seu el club d’escacs, i n’hem pogut gaudir a plaer, doncs es tracta d’una casa senyorial -d’indianos?- molt ben mantinguda i condicionada, una veritable mostra de bon gust.

Puntualment hem començat el matx després de constatar una certa igualtat teòrica entre les dues formacions, si bé lleument escorada cap al nostre costat.

El matí s’anava escolant plàcidament sense que hi hagués massa res clar, però a les dues hores qui escriu ha pogut imposar un atac victoriós i arreplegar el primer punt.

Poca estona després, però, en Josep, al primer, havia de tombar el rei després d’haver patit les conseqüències gens agradables d’un mal plantejament inicial.

La bona notícia saltava, però, en pocs minuts, quan l’Eduard, al quart també doblegava el rival, que mai no l’ha inquietat.

Ha trigat més estona en Joan, al cinquè, en assegurar unes taules molt ben treballades, desprfés de passar pel caire de l’abisme durant una bona estona. És en posicions així, però, que en Joan demostra tenir prou sang freda i visió del joc com per no espantar-se. Ben Jugat!

I, quan ja anàvem per la quarta hora de joc, en Daniel, al setè, també s’imposava amb claredat després d’una partida valenta que ja jugat amb molta decisió.

En aquells moments semblava que el punt viatjaria sencer cap al Maresme, però en aquest joc, com en tots, d’altra banda, no es pot dir mai…

En Carles, al novè, ha passat per alt una clavada -aquestes terribles clavades…!- que li ha costat primer una peça i després el punt sencer, en una posició en que sempre havia manat ell.

En Lluís, al desè, tampoc no encertava a plantejar bé un final que possiblement hauria acabat partint el punt, i havia d’abandonar clarament.

En Jacobo, que també ha tingut les seves opcions al vuitè, no ha pogut passar tampoc de l’empat.

Al sisè, en Pau, que havia fet també un plantejament no prou eficient, ha acabat cedint el punt després d’una bona però desesperançada lluita.

Finalment, el bon fer d’en Juan, al segon, li ha acabat donant el punt sencer després de bregar en una partida gairebé fins a l’extenuació, en una posició de les que ja ens té acostumats i que manega com ningú.

Repartiment de punts, doncs, que ens deixa un xic de mal gust, potser, però que ho deixa tot per definir a les properes rondes. Caldrà lluitar de valent, començant diumenge vinent, amb el Banyoles. Us ho explicarem.

Acta

ATENEU COLON B 3,5 – 6,5 TORDERA A

Podia passar, podia haver passat, qualsevol dels darrers diumenges. I avui ha passat. Avui la sort (si és que se’n pot parlar, és clar, quan parlem d’escacs) se’ns ha posat de cara. o, potser més exactament, no ens ha girat l’esquena.

Bon diumenge a tothom. Aquest matí hem fet cap a la capital, plenament conscients que per allí passava el que potser era el darrer tren que podíem agafar per no quedar-nos ja definitivament a l’andana. Un viatge sense cap problema, una Barcelona accessible, a aquella hora del matí, i un local senzill però ben condicionat, en el que s’hi jugaria, també, un altre matx, el del primer equip del Colon contra el Sant Adrià, de primera divisió. Una bona colla de vells coneguts, que ens ha dut a un munt d’encaixades i salutacions.

Puntualment ha engegat el nostre matx, i fins ben bé al cap d’una hora no s’han començat de veure algunes tendències.

En Pau, al sisè, ha signat l’empat en no poder fer valer la seva parella d’alfils contra alfil i cavall i peons doblats de l’adversari, que ha plantejat un bon esquema defensiu a base dels alfils de diferent color.

També en Joan, al cinquè, les acceptava en un final, aquest de torres i peons que possiblement podria figurar en algun llibre que es digués «Faci taules fàcilment» o alguna cosa per l’estil.

No ha trigat massa l’Eduard, al quart, a fer també unes taules després d’un atac amb sacrifici inclòs i d’haver donat un ensurt majúscul al monarca contrari, però havent arribat a un final de torre i un parell de peons contra alfil i cavall. Avui l’Eduard estava prou atent per a no deixar-se tancar la seva peça, i les taules només esperaven ja la signatura.

Qui escriu avui ha aconseguit imposar un plantejament de defensa moderna una mica arriscat, però que s’ha tornat en contra del rival quan ha pretès atacar allargant més el braç que la màniga. Aquí sí que ha caigut el punt sencer del nostre costat.

I com que les bones notícies (com les dolentes!) no venen mai soles, en pocs minuts ha arribat la grata sorpresa que en Jordi, al desè, havia reconduït una partida en què havia quedat inferior a l’obertura en una posició tàctica potent que li ha acabat donant l’avantatge d’una peça pes dos peons i, al cap de poc, la partida sencera. I això que, segons ell, està desentrenat…!

Les coses ja se’ns posaven de cara, i en Jacobo, al vuitè, ha optat per no córrer riscos amb la premura de temps i s’ha estimat més forçar unes taules que asseguraven mig punt que podia ser vital.

En poca estona, però, en Lluís, al novè, havia de retre el rei després de lluitar bravament en un final que podia haver tingut color de taules en moltes de les seves fases.

I llavors s’ha entrat en el remolí del final de matí, amb tot encara per decidir. Quedaven tres partides i el que no quedava era temps. Els sis jugadors anaven fent, poc a poc, funambulisme sobre els pocs minuts i, de vegades, segons que els restaven. Hem de dir, perquè és de justícia, que en aquesta fase del joc el local no reunia prou condicions, perquè tant dins la mateixa sala de joc com a l’avantsala hi havia un brogit més que considerable i no servia gaire de res que anéssim demanant silenci.

Amb tot,  en Daniel, al setè, ha amarrat molt bé un altre mig punt quan ja era clar que les altres dues partides pintaven prou bé. I la decisió era bona, perquè pocs minuts després en Josep doblegava el seu rival amb un final jugat en tot el taules amb estratègia brillant, i en Juan arrodonia la feina també enduent-se el punt sencer després d’haver pràcticament deixat sense respiració el rival.

Un molt bon resultat que ens torna a donar esperances de cara a lluitar per la permanència. Però això encara està per escriure. I ho començarem diumenge vinent en un nou desplaçament, aquest cop a Montmeló. Us ho explicarem.

Acta

 

 

TORDERA A 3 – 7 PLATJA D’ARO

Les possibilitats de permanència van minvant a cada jornada, i cada cop tenim menys marge per redreçar la situació.

Bon dia a tothom! Una nova ensopegada la del primer equip, avui a casa, contra el potent Rússia d’Aro (suposem que ningú no s’enfadarà pel joc de paraules).

A dos quarts de deu, com sempre, hem iniciat l’encontre ben conscients del que ens hi jugàvem. Només de mirar la llista rival, però, ja es veia que formaven amb un equip potent, si bé alguns taulers tenien un ELO inferior als nostres jugadors. La davantera, però, era molt compacta, com ha acabat reflectint l’acta.

Avançat el matí s’han signat taules al sisè, on en Ferran no ha vist pas cap manera de progressar, i al quart, en què l’Eduard ha signat la pau després d’unes quantes escaramusses.

No massa estona després s’alçava amb la victòria en Jacobo, després d’una bona partida incisiva. En aquell moment res no feia preveure que la resta de partides es definirien tant en contra nostra.

En una estona més, però, han retut els seus reis qui escriu i en Juan, al segon.

Encara amb molta lluita, han anat decantant-se les partides d’en Pau primer i d’en Daniel després, que, de tenir-la molt prometedora ha pagat caríssim una errada que li ha arrabassat el punt.

Al primer en Josep també cedia davant del seu potent rival, i el mateix havia de fer en Joan, al cinquè.

No ha fet canviar gaire les coses el punt que ha conquerit en Carles, al desè, imposant la seva tècnica i la peça de més que duia.

Un resultat gens favorable, que ens posa al caire del descens, si no som capaços de reaccionar o si no se’ns gira una mica la sort de cara… Ho veurem les properes setmanes, començant diumenge vinent, que visitarem l’Ateneu Colon. Us ho explicarem.

Acta

GUIXOLENC 5,5 – 4,5 TORDERA A

Una nova ensopegada del primer equip, que pot ser que comprometi la seva situació, a l’espera del que puguin donar de si les properes jornades,

Aquest matí el nostre primer equip ha viatjat cap al Baix Empordà, per encarar un partit amb el que pot ser un dels rivals directes a l’hora de lluitar per la permanència. Tots n’érem plenament conscients, i hem de dir que ens ha agradat comprovar que l’equip ganxó no podia alinear alguns dels seus jugadors més forts. A priori, doncs, semblava que la sort ens afavoria.

Ha començat el matx en un ambient un xic fred, no pas en sentit figurat, perquè hi ha una relació molt cordial amb els jugadors guixolencs, sinò pel fred real que feia, amb un mestral que es deixava notar, i que ens ha sorprès una mica a tots.

Ben aviat s’ha decidit el primer taules on en Josep i en Joaquim han signat unes taules sense massa lluita, conscients tots dos que no era pas en aquell tauler on es definiria el partit.

Semblantment li ha passat a qui escriu, que ha acceptat la proposta de taules del jugador ganxó en una posició que no prometia gaire res més

I just llavors, al desè, en Carles ha culminat una partida molt ben dibuixada estratègicament en què ha anat concentrant tota la pólvora en un mateix punt fins que ha cedit.

I en aquest moment, quan la resta de partides apuntaven a una igualtat força clara, si no a cert avantatge per als nostres jugadors, s’ha donat el fet que possiblement ha girat la truita. En Ferran no s’ha adonat de la premura de temps i li ha caigut la bandera, en posició superior. Un punt que canviava de bàndol de manera impensada.

De manera semblant, en Daniel ha equivocat un càlcul i ha passat de tenir una partida amb clares opcions de victòria a tenir-la amb perspectives de derrota que només ha pogut allunyar una mica en el temps, però que  ha acabat per costar un altre punt.

Per adobar-ho més, L’Eduard s’ha vist en un embolic del que el rival n’ha sortit prou ben parat per arrabassar-li un altre punt. En poca estona el matx se’ns havia ben girat.

Al segon, en Juan signava unes altres taules en posició pràcticament morta.

En Pau, en canvi, s’enduia el punt sencer després de bregar estona en un final que sempre ha tingut favorable.

Amb un punt per sota, la clau quedava en les dues partides que quedaven. I semblava que en les dues es podria puntuar. Il·lusió! En Jacobo ha hagut de retre el rei i, amb aquest gest, deixava ja els ganxons amb el punt en joc.

De poc ha servit, llavors, la treballada victòria d’en Joan, si no és que pugui ser-nos útil en un hipotètic desempat.

Amb tot, em sembla que la nostra moral no n’ha pas sortit tocada, i diria que seguim decidits a plantar cara en els encontres que vindran. Per començar, diumenge vinent, a casa, contra el Platja d’Aro. Ja us ho explicarem.

Bona setmana a tothom!

Acta

 

TORDERA «A» 4 6 GERUNDA «B»

Important ensopegada la del primer equip aquest matí, amb un equip del Gerunda que s’ha mostrat molt sòlid i al que probablement se li han posat totes les coses de cara.

Segona setmana de la lliga, i el primer equip ha topat amb un contrari molt batallador que ha sabut aguantar bé la nostra escomesa i que ha acabat per arrabassar-nos el punt, cosa que posa pressió de cara a la trajectòria que pot agafar el campionat per a nosaltres.

A dos quarts de deu engegàvem el matx, que ha anat discorrent amb molta igualtat fins ben entrat el matí. No era fàcil jutjar les partides, i qualsevol resultat podia donar-se.

No gaire tard s’han signat les taules al cinquè, on en Joan no ha pogut treure més suc d’una posició que, efectivament, no donava per a més

Poca estona després era en Carles, al desè, qui s’alçava, però aquest cop amb el punt sencer, després de culminar un atac imparable al seu jove rival

Així les coses, al cap de força estona s’han començat de decidir partides. En Ferran també signava l’empat en una decisió que era ben encertada, I qui signa també ho ha fet després de no trobar la manera de forçar un final de torres amb peó de més.

I llavors han començat les males notícies. En Pau cedia després d’haver afrontat valentment una posició en què s’ha vist una mica sorprès. I el mateix li passava a en Juan, al segon, havent jugat un final que semblava, en aparença, de taules.

L’Eduard, que avui es tornava a incorporar a l’equip, ha conduït amb encert la partida però ha tingut una badada que li ha costat una torre. Lluitador nat, ha seguit batallant i ha posat en dificultats l’adversari, però al final ha hagut també de tombar el seu rei

Al primer tauler en Josep signava una victòria convincent, després de comanar un atac al seu més pur estil i superar el rival clarament

I, ja amb el quatre a cinc al caseller, l’última esperança de puntuar era a la partida d’en Jacobo, al novè, que s’havia de guanyar. No ha pogut ser, i amb la pressió d’haver-ho d’intentar, s’ha acabat perdent. Un 4 a 6 que ens posa més costeruda la permanència. No hi ha res decidit, encara, a aquestes alçades de la lliga, però les perspectives no són pas, de cap manera, tranquil·litzadores. Tocarà patir, i ho farem. Començant diumenge vinent, a Sant Feliu de Guíxols. Però això ja us ho explicarem en la propera crònica. Bon diumenge i bona setmana a tots!

Acta