Web del Club d’ Escacs Tordera
Segona victòria del nostre segon equip, aquesta vegada a domicili del Cassà, a priori un dels rivals amb qui possiblement s’hagi de jugar la permanència a la categoria. Victòria important, doncs, que de ben segur donarà encara més moral als nostres jugadors.
Acta del matx
Una nova setmana, un nou matx i una nova derrota per al nostre primer equip. Dit així, semblaria que les coses estan anant molt malament, però no més que s’enfoqui una mica l’objectiu es pot veure que cada matx està sent lluitat fins al darrer sospir, i que això vol dir que estem plantant cara més que dignament. Avui, al capdavall, fins a la una del migdia estava a l’aire la possibilitat d’empatat el partit -tal i com també va passar diumenge passat, al camp de l’Agustí-, malgrat que al final no hagi pogut ser.
La setmana vinent, el desplaçament més llarg -Tarragona- i ens hi arribarem també amb l’esperit lluitador que hem dut fins avui. Ja ho explicarem.
Acta del matx
Primera victòria del segon equip, aquesta vegada a domicili, a la seu del Fornells, un equip teòricament una mica més fort que el nostre. Victòries de Ramírez, Pagès, Josep Lluís i Robert. A veure si també aquest equip va trobant de mica en mica el seu lloc en aquesta nova categoria!
Ramirez, el jugador de l’equip Tordera B, va fer una gran actuació en el match d’escacs per equips contra l’equip Fornells. En un moment crucial de la partida, quan només quedava la seva i l’equip ja tenia un empat assegurat, Ramirez es trobava en desavantatge, perdent de dos peons. Malgrat això, va ser capaç de recuperar-se i finalment va guanyar per temps i també per posició, en una remontada espectacular. Aquesta victòria va donar al Tordera B una victòria que probablement no haurien aconseguit sense la gran actuació de Ramirez.
Segon diumenge de joc i segona derrota del primer equip en aquesta molt dura Primera Divisió, si bé avui hem tingut la sensació de tenir a l’abast un resultat força més favorable. Caldrà veure si en els propers partits es confirma la millora del nostre joc, tot i que també és cert que dels propers rivals no n’hi haurà cap de fàcil.
El matx s’ha desenvolupat amb normalitat, i l’equilibri s’ha mantingut fins ben entrat el matí. I llavors, poc a poc, s’ha imposat amb contundència la millor davantera rival (0 – 3), que ha acabat decantant la lluita. Això no obstant, els nostres darrers jugadors han ensenyat les dents i s’han anotat dos punts sencers (Felicitem en Jordi, que en la seva estrena a Primera Divisió porta dos punts de dues partides! i en Daniel, que també s’ha estrenat amb victòria). Al final, un resultat força ajustat que ens impulsa a continuar lluitant. La setmana vinent visitem el club Agustí, a Barcelona. Ja ho explicarem.
Estrena també del segon equip a la categoria Preferent de Girona, i també contra un equip acabat de descendir. Malgrat les baixes de darrera hora, a frec de l’empat o de la victòria. Confiem que en els propers partits el rodatge ajudi l’equip a anar cap amunt.
Ha començat la Lliga Catalana. Ahir el nostre primer equip s’estrenava a Primera Divisió Catalana i ho va fer a la seu del Gerunda, equip que també s’hi estrenava, però ells per haver descendit de la Divisió d’Honor. Si bé la força teòrica dels dos grups es decantava clarament del cantó gironí (amb una mitjana d’uns 70 punts d’ELO superior) el matx va ser prou disputat, i possiblement el resultat final no fa justícia al que es va veure i viure, ja que les quatre derrotes contra una victòria es podien haver decantat fàcilment en dues derrotes i tres victòries cap a la nostra banda. Però el resultat és el que compta, i, després d’haver tingut el primer tast del que ens espera aquest any, tot plegat ens esperona a mirar de superar-nos i aprendre’n més. Diumenge vinent, estrena a casa contra el Moià-Moianès. Ho explicarem.
La setmana passada dèiem que quedaven per jugar les eliminatòries per decidir quins equips serien campions absoluts de cada categoria, tenint en compte que en cadascuna hi havia diversos grups.
A mesura que ha avançat la setmana, però, han anat passant coses. La primera sorpresa va ser que, dels quatre guanyadors de grup de segona divisió, el campió del grup de Barcelona (Montmeló) i el del grup de Lleida (Moià) renunciaven a l’eliminatòria, cosa que deixava la decisió només entre el campió de Tarragona (Gran Penya de Vilanova) i el de Girona (Tordera).
Així les coses, en haver renunciat els dos equips probablement més forts, les nostres expectatives creixien perquè en lloc d’haver de superar dues eliminatòries tot es decidiria en un sol matx, i el resultat, doncs, quedava més obert.
Dijous a la nit, però, va saltar la nova sorpresa quan vam tenir notícia que els nostres rivals tarragonins declinaven també jugar el partit perquè tenien greus problemes per confegir l’equip. Finalment, divendres, la Federació ens va comunicar que No havíem de jugar el partit i que, per tant, nosaltres érem ja els campions de la segona divisió.
El Tordera B, en canvi, sí que ha jugat la seva, d’eliminatòria, aquest matí, a Esplugues de Llobregat. S’ha de dir que hi ha acudit havent de presentar vuit jugadors (quan la lliga regular s’ha jugat a sis taulers) i amb les baixes per diferents motius de dos dels seus jugadors que més han fet per arribar on són ara (Lolo i David), i sense poder alinear, per una discutible qüestió reglamentària) un altre jugador (Jacob) que també havia jugat partits en la fase regular. Tot això ha forçat fer un «combo» amb jugadors del segon i del tercer equip.
Després d’un matí de lluita intensa, el resultat ha estat favorable a l’equip local: Esplugues 5’5 – Tordera B 2’5, cosa que posava fi a les nostres aspiracions de continuar en l’eliminatòria. Remarquem, però, que això no treu ni un bri de mèrit a la brillant temporada que ha fet aquest equip.
Així doncs, un final de temporada que difícilment podíem haver somiat quan la vam començar. I, ja des d’ara, a preparar amb il·lusió la vinent!
Matí de sensacions poc habituals, el que hem viscut avui al Vallès. Habituats com estem a patir en les darreres rondes per mirar de mantenir la categoria, avui enfilàvem l’autopista amb els deures ja fets, i només amb la incògnita de quin equip ens trobaríem, perquè l’equip vallesà sí que estava necessitat de victòria per mantenir-se.
Només d’arribar al local de joc, el president del club ens ha rebut molt cordialment, i semblava que seria com un partit de festa major, però en donar un cop d’ull a la seva alineació es descobria immediatament que avui presentaven un equip molt potent, com no l’havien fet en tota la lliga, i això ja era una declaració d’intencions.
En marxa puntualment el partit, no s’havia escolat ni un quart d’hora que ja s’han cantat les primeres taules al cinquè, cedides per en Joan a un rival que li convenien per assegurar la norma de mestre català.
No ha passat massa estona perquè qui escriu signés també un empat al tercer, amb un rival teòricament una mica superior però que no estava gaire còmode per falta d’haver jugat aquesta temporada.
Una hora més de joc ha portat unes noves taules en el sisè, on en Pau no ha vist tampoc la manera de transformar el lleuger avantatge que probablement tenia.
I una estoneta més ha servit perquè en Jacob, al vuitè, també signés la igualtat sense gaire història ni haver patit massa.
I llavors el matx ha començat d’agafar tensió quan en Daniel, al setè, ha ajagut el rei en no haver encertat amb l’estratègia i bregar en un final inferior. En aquest punt, els vallesans han suggerit d’acordar taules en les tres partides que quedaven, i en el mentrestant, en Juan les signava en el quart, cosa que deixava la decisió del matx en els dos primers taulers.
Tant en Josep com l’Eduard, però, han preferit seguir jugant, perquè els dos empats haurien certificat la derrota global de l’equip, i des d’aquest moment a les dues primeres taules ha anat pujant la temperatura i l’expectació.
Malgrat que les dues semblaven força equilibrades, el fet és que si hi havia algun avantatge era pels nostres, i la brega ha estat molt interessant.
La partida de l’Eduard comptava amb la pressió del rellotge que li complicava la vida al rival, en un final de torres i peons, i la d’en Josep semblava encaminar-se a una certa nul·litat quan, de cop, ha sacrificat una qualitat tot triant la continuació probablement més difícil, però també la que podia reportar més benefici.
Tal i com era força previsible, la partida de l’Eduard s’ha saldat amb unes taules inapel·lables, i tot quedava en mans d’en Josep.
Amb notable sang freda i precisió de càlcul, ha acabat obtenint un final amb prou superioritat per arrabassar el punt sencer a un contrari que no semblava fer-se’n a la idea encara. Una lliçó més del nostre buc insígnia!
Al capdavall, doncs, un empat que ens fa cloure la temporada invictes, que condemna el Mollet al descens i que de retruc assegura la permanència del Gerunda B, que també depenia del nostre resultat.
Amb això s’acaba la Lliga regular, i ara falten els partits per a decidir el campió absolut de la categoria, que és un títol merament honorífic. En parlarem.
Acta del matx
Acta del matx
Un dels partits segurament decisius pel que fa a definir el final de la lliga. Si bé nosaltres sortíem amb un cert avantatge a la taula, el cert és que una derrota avui podia posar en qüestió bona part de la feina feta. I l’històric, ja considerable, que tenim amb els nostres amics gironins deixava clarament obert qualsevol pronòstic.
Quan encara feia bon dia, a dos quarts de deu, hem començat el matx i ja es pot dir que ho hem fet, tots, amb intensitat i una certa circumspecció, conscients del que hi havia en joc.
Molt matiner ha estat l’empat d’en Daniel, al setè, quan tot just s’estava, gairebé entrant al mig joc, però que posava ja mig punt al sarró.
No ha trigat massa en Pau, al sisè, a convertir el magnífic avantatge de material amb què s’ha trobat tot d’una per una badada del gironí en una rotunda i inapel·lable victòria, que començava de posar pressió als visitants.
En Josep, al primer, ha acordat poc després unes taules en posició força equilibrada, no pas, però, sense haver plantejat una lluita ben aguda abans.
També al segon, l’Eduard signava unes taules que estalviaven als dos jugadors una possible partida llarguíssima que hauria acabat … en taules!
Molta estona ha passat amb aquest resultat a favor nostre i amb quatre partides jugant-se, sense que cap de les quatre insinués quin seria el desenllaç.
I, efectivament, tal com toca a un partit difícil, totes quatre han passat per fases d’incertesa amb basculacions cap als dos costats. En Jacob, al vuitè, ha amarrat un empat després d’una brega on les apostes no eren del tot clares.
En Juan, al quart, s’ha vist superat en un joc tàctic en què s’ha defensat amb ungles i dents, però no ha pogut evitar la capitulació.
Així les coses, les dues partides restants, ja amb els rellotges començant de dictar la seva llei, semblava que apuntaven a taules, però la d’en Joan, al cinquè, ha fet algunes tombarelles i s’ha acabat decantant del nostre costat, cosa que ha certificava, amb l’empat com a mínim, l’ascens de categoria.
Una bona estona després, però, unes treballades taules de qui escriu acabaven el partit amb la victòria, ni que sigui per la mínima, que arrodonia la jornada.
Un bon resultat que segella l’ascens la temporada vinent a primera divisió, sense que el resultat de diumenge vinent a Mollet, sigui el que sigui, ho pugui canviar. Enhorabona a tots!
Acta del matx