HOSTALRIC A 1’5 – TORDERA A 6’5

Aquest matí, i després del final accidentat de fa dos anys i de l’any sense jugar a causa de l’endimoniada pandèmia, hem pogut reprendre la Lliga Catalana per equips, i ho hem fet amb el primer equip visitant l’Hostalric A i el segon equip rebent, a casa, l’Hostalric B, en una mena de simetria que encara feia més estranya la situació. Per reblar el clau, el nostre tercer equip, que havia d’estrenar-se jugant a casa contra el Culonge i Sant Antoni C, no ha pogut jugar perquè divendres a la nit vam rebre comunicació que aquell equip es retirava de la competició.

El primer equip, doncs, ha fet el llarguíssim desplaçament fins a la vila d’Hostalric (Palau de pedra) i a un quart de deu ja ens havíem concentrat davant del local del carrer Ravalet, amb el sol tímid propi de la setmana dels barbuts. L’amic Fontanillas ja ens esperava a l’entrada per donar compliment al protocol covid que ha articulat la federació: control de certificats abans d’entrar.

El local és agradable i ben equipat, tot molt cuidat, fa una molt bona impressió. Hi ha, però, un PERÒ. Per una qüestió tècnica, NO es podia connectar la calefacció. I ja es pot entendre que una cosa així, el 23 de gener, amb temperatura propera als zero graus i amb el local ben ventilat (normativa), no té cap importància… El comentari d’en Josep (si ho arribo a saber, porto els guants, roba tèrmica, gorro i bufanda…) no podia ser més gràfic.

Temperatura a banda, el matx ha començat amb normalitat a dos quarts de deu. Això si entenem com a normalitat les estranyes sensacions que tots teníem després d’una pausa tan llarga.

Qui escriu, al tercer tauler, ha estat el primer d’acabar, i ho ha fet esgarrapant unes taules en una partida que tenia més que perduda en haver comès un error força inexplicable quan millor posició tenia.

Les partides d’en Josep, al primer, i d’en Daniel, al setè, semblaven calcades pel plantejament que els han fet les blanques (deducció: ho havien preparat!), i només han començat a diferir en un moment força clau. En Josep ha aplicat una recepta d’aparença poc vistosa però d’eficàcia provada, i ha acabat enduent-se el punt  amb claredat. En Daniel, en canvi, no ha estat tan encertat i li ha tocat patir de valent en un bosc tàctic. Al capdavall, però, n’ha sortit amb posició favorable i el rival ha rendit les armes quan encara tenia opcions de lluita.

Al segon, l’Eduard ha fet una partida eduardiana en què ho ha fet tot excepte rematar la feina, i n’ha tret unes altres taules.

En Juan, al quart, ha jugat també una partida ben bé en el seu estil, sobri, desconcertant i, sobretot, efectiu, que li ha donat un altre punt sencer. Era ell qui es meravellava veient els taulers 1 i 7 («Están jugando la misma partida!»).

En Pau, al sisè, ha picat pedra tot el matí, acumulant avantatges petits amb una paciència encomiable, i ha arribat a un final una mica superior però de molt mal guanyar, i tot i que en entrar al local, quan li han demanat el certificat de vacunació ha dit que ell volia vedella amb bolets, al final s’ha conformat amb unes taules.

La partida d’en Jacob, al vuitè, ens ha deixat per a la posteritat la pregunta gairebé metafísica: «I com carai s’ho ha fet, per guanyar?». Perquè durant una estona més que llarga les apostes devien estar 1000 a 1 per les taules. Però en Jacob n’és un mestre consumat, en això d’esclafar els apostadors…

I la darrera d’acabar, la d’en Joan, al cinquè, ha estat també una partida amb el segell «Joan». Bon plantejament teòric, bona resistència, paciència fins a arribar a un final que només podia guanyar el negre. I el selvatà s’ho ha cregut i ha abandonat, tot i que encara potser podia presentar una mica de lluita.

Un resultat força prou ampli en aquesta primera jornada i a esperar, la setmana vinent, el Badia. Ja en parlarem.

Si voleu veure l’acta de l’encontre:

acta 

CALDENC 2 – TORDERA B 4

Ahir al matí ens desplaçàvem a Caldes de Malavella amb l’equip de gala sent conscients que amb mig punt assoliríem l’objectiu de pujar de categoria. Veient les llistes es preveia un matx igualat, doncs el Caldenc també presentava el seu millor equip possible, alineant els seus 6 millors jugadors de la llista.
Qui escriu seria el primer d’acabar després de signar unes taules matineres per repetició.
Molta estona després, en Lluís Puigdemont, al segon tauler, remataria una posició favorable amb peça de més i, al sisè, en Jordi Quintana, posaria el 0,5 a 2,5 al marcador aprofitant una clavada del rei rival per endur-se una peça i fer mat en poques jugades.
Les taules que ens assegurarien l’ascens les signaria en Lluís Ramírez amb molta perspicàcia, ja que en una posició per moments inferior, aconseguiria repetir jugada per esgarrapar mig punt, la qual cosa faria més o menys irrellevant el que passés després, doncs l’objectiu ja estava complert!
L’Iván cediria el tron de pitxitxi al voler forçar una posició que no donava per més i, finalment, en Jordi Pagès, que és qui hereta aquest pitxitxi amb 6,5 de 7 punts possibles, marcaria la diferència amb un peó passat imparable a la seva ala de dama després d’intentar resoldre a l’altre bàndol del tauler la partida, cosa que no seria possible degut a la bona defensa del jugador local.
Així doncs, 2 a 4 i després de 8 rondes disputades no hem cedit ni tan sols mig punt a cap dels duels disputats. Podem estar molt contents de tornar a primera provincial havent demostrat ser un equip sòlid i sent, en tot moment, el rival a batre al grup. Intentarem acabar la feina de la millor manera possible diumenge contra el potent Santa Pau, que intuïm que vindran amb tota l’artilleria cercant l’ascens. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

TORDERA A 3 – GRANOLLERS-CANOVELLES 7

Molt bon diumenge a tothom. Avui potser podríem començar la crònica amb  la coneguda frase dels vodevils, quan el marit l’enxampen: «Això no és el que sembla, t’ho puc explicar tot…!».

Perquè, si es mira, només, el resultat final, fa la sensació que els vallesans ens han atropellat, i si bé és cert que s’han endut el punt amb un marge còmode, no ho és pas menys que la lluita ha estat molt més ajustada i que les espases han estat enlaire fins ben bé el final.

Pocs minuts després de dos quarts de deu, un cop l’esquadra de Granollers ha estat al complet, hem començat el matx. Tots plegats sabíem prou bé que no era pas per decidir gaire res: ells ja tenien pràcticament el passaport de l’ascens i nosaltres el visat de la permanència. Així, doncs, lluita sana i a veure què passa.

No havíem encara acabat de trobar el lloc a la cadira, com qui diu, que en Jacobo, al vuitè, s’ha vist caçat per una entrada assassina d’alfil i dama, amb cavalls al galop per si encara hi faltava algú, i ha hagut de tombar el monarca en plena obertura.

En pocs minuts, també la partida d’en Jordi, al novè entrava en una fase de liquidació per reformes però que només hi guanyava, fessis el que fessis, el visitant, i la partida ha entrat en una fase de mort anunciada, que s’ha produït una estona després.

En això que en Juan Pedro, al segon, signava les paus en posició força morta després d’una lluita ben plantejada.

I en Joan, al cinquè, també feia l’armistici després d’haver conduït un atac on ell ha dut la iniciativa però que el rival ha encertat a anar contrarestant prou bé.

La bona notícia l’ha posada l’Eduard, que ha imposat, amb les negres, un plantejament entre anglès i Beboni molt del seu estil, i que ha sabut transformar en un atac dels que li agraden i dels que no li agraden al rival. Un punt molt ben treballat.

El cronista, al tercer, ha tornat a badar en un moment clau (i ja en van…!) i s’ha vist forçat a entregar una qualitat per un peó. Malgrat plantejar una defensa amb les possibilitats que donava la posició, al capdavall ha acabat col·lapsant.

Al desè avui s’estrenava en Ferran, i ho ha fet amb nota, perquè malgrat que ha acabat cedint davant d’un rival superior, el cert és que bona part del matí l’ha tingut més que controlat, i possiblement amb opcions de victòria o, com a mínim, d’empat. Bona estrena!

Al sisè, en Pau ha plantejat una defensa Alekhine variant moderna i l’ha jugada amb autoritat i sense complexos. A mesura que avançava el maté s’anava trobant més i més còmode, fins que al capdavall s’ha trobat amb una posició que anunciava una victòria clara. La llàstima és que també s’havia apurat força de temps, i en el darrer moment no s’ha vist amb cor de transformar l’avantatge que ja era decisiu i ha signat les taules.

I al vuitè, en Daniel ha seguit un camí semblant. De fer un plantejament estratègicament superior ha passat a fabricar una posició guanyadora que, si bé és cert que era de doble tall, encara ho és més que el rei negre no podia defugir una execució en tota regla. Però un altre cop el temps ha jugat també el seu paper, i ha servit perquè amb una imprecisió el granollerí pogués agafar una mica d’oxigen i escapar-se, pel forat dels gats, amb unes taules.

La darrera partida que ha acabat ha tornat a ser al primer tauler, on en Josep ha defensat valentament una posició difícil (marca de la casa!) davant d’un fort rival, però que ha hagut d’acabar claudicant.

Un altre resultat contundent, doncs, però que no ens treu pas el gust d’haver lluitat dignament i haver plantat cara a un equip que l’any vinent serà de primera divisió.

Nosaltres, que també tenim segur que l’any vinent tornarem a ser a segona, tenim encara un partit pendent per tancar la lliga d’aquest any. El jugarem diumenge vinent a Barcelona, contra el Peona i peó B, sense que per a nosaltres tingui gaire transcendència. En qualsevol cas, us ho explicarem!

Acta 

TORDERA B 5 – FIGUERES E 1

Duel amb objectius ben diferents el que es va viure ahir al local Emili Vendrell. Nosaltres necessitàvem el punt per a poder seguir líders a manca de dues jornades pel final de lliga, i el Figueres E per intentar evitar el descens de categoria, ja que es troben immersos en aquesta batalla.
Mirant les dues llistes, vèiem que érem clarament superiors en tots els taulers, cosa que a la pràctica en moltes ocasions no vol dir gaire res.
En Jordi Quintana, al sisè, aprofitaria una errada del seu jove contrincant per capturar-li la dama i endur-se el punt sencer. Minuts després seria en Lluís Puigdemont, al segon, qui faria valer el seu avantatge material per a fer pujar el 2-0 al marcador.
En Lluís Ramírez, al capdavant de l’equip, signaria taules en una posició morta, i al tercer, l’Iván, s’imposaria al seu rival després que, en una posició igualada, s’hi deixés una torre. Una setmana més, pitxitxi amb 6 de 6!
Després de patir de valent i, al final, tenir fins i tot opcions de guanyar, el cronista signaria unes taules en una partida complicada i, finalment, en Jordi Pagès, amb avantatge material, certificaria el 5-1 i també el fet que no hem perdut cap de les 6 partides; per tant, felicitats a tot l’equip!
Amb la nostra victòria i la derrota del Santa Pau, obtenint únicament mig punt en les dues jornades que queden, seríem líders del grup. Fins aquí molt bé, oi? Doncs les dues rondes que ens queden són contra tercer i segon, respectivament, així que no serà gens fàcil. La setmana que ve intentarem sortir vencedors contra el potent Caldenc. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)

MATARÓ 6,5 – TORDERA A 3,5

Molt bon primer diumenge de quaresma a tots plegats. Derrota contundent avui la del primer equip davant d’un dels dos més que probables equips de primera divisió de l’any vinent.

Avui hem viatjat fins a la capital del Maresme per encarar un dels equips que està tenint una millor actuació aquest curs i amb el que no jugàvem feia força temps. El Mataró és un equip que està en franca progressió i que ha incorporat jugadors joves que tenen ja molta força.  En comparar les dues alineacions quedava reflectit que nosaltres teníem ELO superior en els primers cinc taulers i ells en els altres cinc. Tot feia preveure, doncs, una bona lluita, tal com s’ha vist després.

En el primer tram de joc es veia força igualtat, amb pocs escenaris definits.Així s’ha anat escolant el temps fins a les dues hores, en què al vuitè tauler en Daniel ha signat les taules en no trobar forma de progressar més. També les ha signades al desè en Jordi, pel mateix motiu i amb ganes d’amarrar un resultat que semblava prou bo.

En pocs minuts, però han començat d’arribar les decisions més dràstiques. Així, en Carles al setè havia de tombar el rei sense haver arribat, de fet, al pinyol de la posició. I l’Eduard, al quart, imposava de nou la seva superior estratègia en una partida que ha anat guanyant des de molt aviat gràcies a una pressió que s’ha fet insuportable, a la Maroczy.

Al tercer, qui escriu ha retut el rei en no haver encertat amb un atac ferotge amb entregues de material que se li ha girat en contra.

Així les coses, i amb el caseller favorable als mataronins, quedaven cinc partides per dirimir, però en cap no es veia avantatge clar per a cap contendent, i es podia pensar que acabarien totes empatades.

I això ha passat al segon on en Juan Pedro ha signat l’armistici després de bregar llargament buscant un desllorigador a una posició teòricament superior però enverinada i en la que havia de vigilar molt per no perdre peu.

També al sisè en Pau acceptava un empat indefugible a un rival que no ha fet gaire res per guanyar, però tampoc per perdre, malgrat buscar durant tot el matí alguna clau per trencar-li la posició.

En Joan, al cinquè, ha blindat també una posició qui sap si lleugerament inferior, però que ha sabut convertir en impenetrable.

Però llavors han arribat més males notícies. En Jacobo, al novè,  en una partida molt llarga ha equivocat l’estratègia de contenció i ha deixat una escletxa per on li han entrat les peces adversàries fins a clavar-li l’estocada definitiva. I al primer, en Josep ha estat defensant bravíssimament una posició més que difícil per acabar no encertant tampoc amb la línia que li hauria donat l’empat.

Puntatge força rotund, doncs, però que no pensem pas que ens afecti gaire la moral de cara als dos partits que ens queden, perquè malgrat la contundència hem tingut la sensació d’haver ofert una bona lluita, i que també podia haver-se decantat de l’altre costat.

En qualsevol cas, diumenge vinent rebrem a casa l’altre equip teòricament més fort del grup, el Granollers-Canovelles. Us ho explicarem!

Acta

PEONS DE TOSSA 2 – TORDERA B 4

Ahir al matí disputàvem un dels partits més importants de la temporada contra un dels rivals directes per intentar assolir l’ascens a primera gironina: el Peons de Tossa.
Abans de detallar com van anar les partides, cal agraïr al conjunt local la seva bona acollida amb un exquisit esmorzar: croissants, xocolata i cafè amenitzarien el matí abans de començar el matx.
Un cop vistes les alineacions, es preveia que el duel seria molt igualat: l’ELO indicava que ells ens superaven als dos primers taulers i nosaltres als quatre restants.
El primer en acabar seria l’Iván, que seguirà una setmana més amb ple de victòries després d’imposar-se al delegat de l’equip rival en una partida sòlida.
Qui escriu aconseguiria aprofitar (aquesta vegada sí) l’avantatge material assolit al mig joc.
Els locals escurçarien distància al marcador amb la derrota d’en Lluís Puigdemont, a qui el seu rival li faria ballar totes les peces amb un peó passat al mig.
En Jordi Quintana, al sisè, simplificaria la seva posició al final amb motiu del seu avantatge material. El seu jove rival retia el rei i, d’aquesta manera, asseguraríem mig punt.
En Jordi Pagès, en una partida molt tàctica, es veia en una posició superior en quant a material, però amb el centre dominat pel seu contrincant. D’aquesta manera, el jugador torderenc havia de posar bé les seves peces i aprofitar que el seu rival havia d’apretar per intentar recuperar el material perdut a les primeres jugades. Dit i fet, victòria per en Jordi (que suma 4,5 de 5 punts!) i el punt sencer que s’aniria cap a Tordera.
Quedaria, però, la partida d’en Lluís Ramírez, amb un final de peons al qual el nostre jugador trobaria a faltar un temps més per evitar que el jugador tossenc entrés amb el rei a devorar-li tot el seu material.
Així doncs, 2 a 4. Si bé no ens podem refiar de l’ELO, ahir va passar tot el que podria estar previst segons aquesta puntuació, ja que a les 6 partides s’imposarien els jugadors amb més ELO que els seus respectius rivals.
Seguim líders i tenim motius per a ser optimistes. Diumenge ens visitarà un Figueres E que està immers a la lluita per intentar mantenir la categoria. Us ho explicarem!

Acta

(Crònica enviada per Joan detectiu Grimal)