Tordera B 6 – 4 Salt i Girona

Com n’és, d’important, jugar a casa! I és que avui, sense els dos-cents aficionats que ens han vingut a animar amb les samarretes i les bufandes de l’equip, hagués estat impossible donar la sorpresa. D’acord, exagero, devien ser uns cent setanta.

El matx començava amb un intercanvi de dames força particular. I és que normalment, quan dos jugadors juguen entre ells és quan poden canviar-les. El fet és que l’Arseni i el contrincant d’en Joan s’han entossudit a fer-ho, i quan s’han adonat que els seus respectius contrincants conservaven la senyora, han hagut de retre el rei.

En David, que tornava a jugar després de moltes setmanes, ha estat força estona tranquil, potser una mica millor que el seu adversari, però al final l’experiència ha pesat massa. En Manel ha estat molt fi durant tota la partida. Bé, gairebé tota: quan havia fet el més difícil s’ha ennuegat amb un final de peons i finalment s’ha quedat sense premi. Pintaven bastos.

Avui ha vingut per primer cop aquesta temporada amb l’equip B en Fernando. Ha vingut per donar-nos un cop de mài així ho ha fet: ha superat un potent adversari que gairebé l’hi treia 200 punts d’ELO. En un tancar i obrir d’ulls, dos jugadors que feia estona que suaven (o almenys les posicions els donaven motius per fer-ho) han hagut de retre el rei: en Lluís Puigdemont i l’adversari d’en Carlos (3 a 4).

El cronista s’ha vist implicat en un bany de sang (tot sobre el tauler, no ha près mal ningú!) des del moment que l’adversari ha sacrificat una peça per dos peons i un cert atac. Finalment, no només ha embussat l’atac enemic sinó que s’ha acabat enduent el punt sencer. En Robles ha culminat amb molta seguretat un final superiror, deixant el 5 a 4 i com a mínim, mig punt a casa.

En Lluís Ramírez tenia un desavantatge de qualitat contra peó, i tot i que no era fàcil guanyar pel seu oponent, semblava que si la balança es decantava cap a algun costat seria el saltenc. I ha passat allò que passa a vegades, en Lluís ha anat complicant el final fins que al jugador visitant l’hi ha passat per alt un doble de rei i torre.

Finalment, 6 a 4, i amb aquesta ja portem quatre victòries consecutives, qui ho havia de dir! Sort que les cases d’apostes no juguen amb les categories territorials d’escacs, perquè hi perdrien fins i tot el carnet d’identitat. Amb la permanència al sac (i per decomptat, cap aspiració d’ascens!), la setmana que ve haurem de matinar per anar a Llers, on ens esperarà un combatiu Dotze Castells. Ja us ho explicarem.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari