FIGUERES B 5 – 5 TORDERA A

Un empat valuós? El temps ho dirà, però el cert és que avui, a Figueres, aquesta sensació em penso que era força present en els dos equips durant tot el matí.

A les 8 sortíem de Tordera en direcció a l’Alt Empordà. Un dia magnífic, sense gens de vent. Hem arribat amb prou temps de marge i sense cap dificultat per aparcar bé,cosa que sempre és d’agrair.

En confrontar les dues llistes quedava palès que la nostra superava la rival en ELO fins al setè tauler, però no vàrem pas néixer ahir com per pensar que això podia ser definitori del que passaria. Altres partits amb el mateix rival en anys anteriors ens han deixat prou experiències, algunes de ben dramàtiques, com per no posar-nos-hi en guàrdia. Sabem prou bé que els amics figuerencs són gent molt foguejada, i que sempre epresenten un perill. D’aquí el comentari inicial, que, comptat i debatut, la perspectiva d’arrencar mig punt no la descartàvem pascom a possible i interessant.

El matx ha engegat i, al cap de la primera hora de joc encara no hi havia cap partida que s’hagués tombat clarament cap a cap cantó. No ha estat fins a tres quarts d’onze que al segon tauler s’ha signat l’armistici. Tant l’Eduard com en Manel tenen prou rodatge per adonar-se que la posició no donava més de sí.

En Carles, amb negres, ha desactivat les opcions d’atac del rival, i un nou empat s’ha afegit al caseller.

Poca estona després era en Ferran, al cinquè, qui amb les negres també signava les taules.

Amb el matx ja força ben encarrilat, els dos caps de llista han signat la pau després de diverses escaramusses al flanc de dama, que han acabat en no gaire res de profit per a cap dels dos.

Qui això escriu ha signat l’armistici després d’haver igualat força bé l’obertura i quan la partida s’encaminava a un final de torres i peons sense gaire suc ni bruc, si no és que algun dels contrincants l’hagués volgut forçar, cosa que entranyava riscos considerables de deixar-hi les dents.

Poca estona ha passat, però, fins que el matx ha pres un rumb diferent, en el moment en què al desè, en Jordi havia de retre el seu rei en posició que no admetia defensa.

A l’altre plat de la balança, però, en Pau culminava gairebé al mateix temps un atac en tot el tauler després d’haver sortit victoriós de l’obertura, amb un peo que era un ariet clavat a la posició negra.

La partida restant, encomanada de la tònica del matí, també s’ha anat desdibuixant fins a admetre, tots dos rivals, que no se’n podia treure més que mig punt. I amb això es posava el definitiu cinc a cinc al caseller. B0? Qui ho sap… El cert és que avui som més a prop de la permanència matemàtica, quan encara ens queden dos partits per jugar i no pas contra els rivals més forts precisament…

Diumenge vinent ja es començaran d’esbandir les incògnites. Nosaltres encarem els darrers actes de la lliga amb tranquil·litat i confiança. De la visita del Gerunda C, ja en parlarem la setmana que ve.

Acta

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari