TORDERA A 4,5 – 5’5 BANYOLES

L’hem tinguda! L’hem tinguda a tocar ben bé fins a quarts de dues, i al capdavall se’ns ha escapat el punt cap al Pla de l’Estany.

Un matí farcit d’emocions, sense cap dubte. Avui rebíem a casa la visita del potent equip de Banyoles, virtual candidat a endur-se el campionat amb tots els resultats positius. Però, per a nosaltres, la cosa no quedava pas només en això, en el joc. Era també el retrobament amb els amics que no fa tants anys també havien jugat sota els colors del Tordera. Quin goig, tornar-nos a trobar amb l’Antoni Oliva, en Paco Bravo, l’Elies Muratet! La veritat és que, com a mínim per qui escriu, l’emoció estava servida!

Tornant, però, a la crònica més esportiva, el matx ha començat força puntualment i s’ha fet el silenci propi de les grans ocasions. Estava clar, ja des del principi, que la lluita seria seriosa. I així ha estat durant gairebé una hora i mitja. Un cop d’ull a la situació general de les partides no convidava de cap manera a fer pronòstics, perquè semblava que podia passar de tot.

En Pau ha estat el més matiner en acabar, signant unes taules en una posició d’aquelles que són “reversibles”, i en què qui vulgui forçar, fàcilment es posa la corda al coll.

Al segon, llavors, catàstrofe combinativa al tauler de l’Eduard, que s’ha trobat amb una pluja de peces que totes duien males intencions. Resistir era inútil. Mig a un i mig.

I llavors hi ha hagut el degoteig de taules. Tant en Joan (probablement una mica millor) com en Ferran signaven armisticis en un moment en què la resta de partides no tenín gens de mal aspecte per a nosaltres. Una mica d’esperança. La prova, quan jo he proposat taules, el capità banyolí ha dit al meu rival que no les donés, perquè li semblava que estaven malament.

Al cap d’una estona s’alçava amb el triomf en Juan, després de realitzar un avantatge posicional des de l’obertura al final. I amb això, la igualada al caseller!

L’emoció ha pujat de to quan el cronista ha aconseguit donar la volta a la partida i passar d’unes taules que encara demanaven un cert esforç a una victòria, que ens situava per davant. Les quatre partides restants tenien, llavors, força bones perspectives.

I en el tram final ens hem desinflat una mica. En Carles no ha rematat un atac en massa i ha permès que l’Antoni, gat vell, també donés la volta a la partida i acabés alçant-se amb el punt. Mentrestant, al desè tenia lloc un altre petit drama. Després d’un plantejament superior que podia haver donat la victòria, en Fernando també havia d’inclinar el monarca en no haver encertat amb el plantejament defensiu correcte.

Amb el cinc a quatre per ells, quedava encara el primer tauler, on en Josep ha posat no pocs problemes al seu extraordinari adversari, però no ha aconseguit, tampoc, anar més enllà de l’empat.

Una derrota, doncs, no pas gaire amarga, ja que abans de començar no teníem gaire clar com respondríem davant la força d’aquest potent rival, i el cert és que hem donat batalla de manera més que digna. Enhorabona als amics banyolins, i nosaltres enfilant la proa cap a Figueres, on diumenge vinent ens batrem amb els altempordanesos.

Ho explicarem.

acta

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari