SANTA EUGÈNIA 4 – 6 TORDERA A

La feina, feta. És el millor que podem dir de la jornada d’avui.

Sortíem a quarts de nou en direcció a Salt, per arribar-nos al Centre Cívic de Santa Eugènia. Avui teníem la baixa d’en Fernando, que aquesta setmana no estava en condicions de jugar (una abraçada, Fernando!)

No ha estat del tot fàcil trobar aparcament, però el fet és que puntualment, a dos quarts de deu, engegava el matx, que d’antuvi es presentava difícil, dur, renyit, incert, emocionant, atractiu, i qui sap quantes coses més.

A cada tauler, una bona lluita, i els pronòstics, de moment, aparcats. I això durant la primera hora i mitja de joc.

Llavors ha començat d’agafar color la partida del cronista. I un color, per cert, del tot negre.  El rival ha començat de perfilar un atac amb tot el que tenia. Només faltava que també tirés sobre el meu rei el seu bolígraf.

Però ha estat en Carles, qui primer ha definit, amb un atac precís al flanc de dama que ha fet col·lapsar la posició negra.

Al segon, l’Eduard s’ha trobat amb què el seu atac era repel·lit amb un contraatac en tota regla que l’ha deixat sense opcions, i ha hagut de cedir el punt.

Amb l’empat al caseller, a l’altre extrem de la sala en Jacobo ha culminat també un bon atac, molt en la línia “Jacobo”, que ha obligat el gironí a rendir-se. Amb això ja eren les dotze del migdia, i les espases estaven encara enlaire.

I llavors ha passat el que no es comptava que passés. Qui escriu, després d’aguantar el xàfec insistent d’un atac que semblava definitiu, ha pogut capgirar les tornes i s’ha trobat en posició guanyadora. Un punt que, a priori, donàvem tots per perdut.

En poca estona era en Juan Pedro qui, mestrívolament, com en ell és norma, trencava la resistència d’en Jordi Balagué amb una demostració de càlcul i sang freda marca de la casa.

I, de nou, una altra sorpresa: amb el cinc a la butxaca, el rival d’en Joan li proposa taules, i el nostre capi no s’ho pensa pas dos cops: això val el punt!

Poca transcendència ha tingut llavors la resta de partides, perquè el resultat ja quedava segellat. En Ferran ha signat un altre empat en què, curiosament, els dos jugadors pensaven que estaven pitjor. Estaven jugant la mateixa partida?

Al novè, en Juan ha mantingut viva una posició gairebé desesperada i, a més, contra el crono, durant un grapat de jugades, però al final ha acabat inclinant el monarca.

I a la capçalera en Josep també cedia el punt havent deixat passar alguna línia que segurament li oferia bones perspectives. No hi ha dubte del potencial de la davantera d’aquest equip. Veníem avisats, i ens ha tocat patir. La part bona és que el nostre equip n’ha sabut, de patir, i al capdavall ens hem endut un punt que, probablement, ens dóna ja la tranquil·litat de cara al final de lliga.

De moment, diumenge vinent ens visitarà el potentíssim Banyoles, líder per ara indiscutible del grup i fermíssim  candidat a l’ascens directe. El que es diu fàcil, no ho tindrem, segur. Ho explicarem!

acta

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari