GERUNDA B 4 – 6 TORDERA A

Ha costat, la veritat sigui dita, però hem acabat enduent-nos el punt en joc en la nostra visita al Centre Cívic.

Un matí fred és el que ens hem trobat avui quan marxàvem cap a Girona. Teníem clar que ens esperava un dels equips que, tradicionalment, ens resulta incòmode. Mai no ens ha resultat fàcil un enfrontament amb els quadres gironins. Tot i que comparant les dues llistes d’ELO el nostre equip sortia millor en tots els taulers, és ben cert que el Gerunda presenta sempre un bloc molt compacte i, sobretot, molt lluitador, molt motivat. A això s’hi ha d’afegir, que no és poc, la joventut d’alguns dels seus taulers, en franca progressió.

El matx ha començat amb notable equilibri, i no ha estat fins a les 12 que s’ha decidit la primera partida, ambn repartiment del punt per qui signa.

Tres quarts d’hora més tard en Joan s’alçava amb la victòria després d’un atac gairebé total i sense treva (segons ell, l’única manera de collar l’amic Tarrús, amb qui ha jugat ja no pòques vegades).

Més bones notícies: en Carles treia mig punt d’una posició que potser no el valia, però que era molt benvingut.

I aquí, pels volts de la una, hem començat a trobar-nos amb coses “fora de guió”. Per començar, en Pau (que avui jugava amb l’ajut inestimable d’una calipàndria) ha deixat escapar una posició més que prometedora (de punt segur, diria jo!) en deixar-se primer una peça i després una altra. És allò que ens passa a tots un cop només de tant en tant. Doncs a ell, dos cops seguits en una mateixa partida! De ben segur ara podrà estar deu anys, com a mínim, sense que li torni a passar.

En Fernando, per la seva banda, no encertava amb l’estratègia i, després de cedir una qualitat sense gaire compensació, s’ha llançat a un atac amb tot el que tenia a isposició, però la posició ja no ho permetia, i ha retut el rei.

Mirant la situació ens trobàvem amb un 3 a 2 per ells, però amb les cinc partides restants amb òptimes perspectives (tenint en compte que les d’en Ferran i d’en Jacobo acabaven de donar uns girs espectaculars a favor nostre.

A dos quarts de dues en Juan ha culminat una partida que ha dominat molt bé però que ha hagut de suar per convertir en un punt sencer. És com una piconadora, no s’atura fins passar per sobre del rival, per més que aquest busqui i rebusqui tots els recursos de la posició. Nova igualtat al marcador.

En Ferran, mentrestant, en contra també dels pronòstics, no ha pogut defugir un perpetu del contrari i li ha estat impossible realitzar l’avantatge de la peça. Més igualtat.

En pocs minuts ha arribat la tranquil·litat quan en Josep ha aconseguit doblegar, després de qui sap quants moviments (amb el rival contra les cordes pel rellotge) la resistència numantina que li ha plantejat el gironí. La diferència entre dos alfils i alfil i cavall, sembla ser, és que els alfils no es maregen i en canvi el cavall sí. Un final d’orfebreria. En Josep en estat pur. I la millor notícia, l’hem vist disfrutar! Ara anem bé!

No ha trigat en Jacoboa signar les taules, que ja ens donaven el cinc a cinc, després de no maniobrar prou bé en un final de torre i peons que tenia més que guanyat. En aquell moment, però, la partida que quedava, la de l’Eduard, ja no es podia perdre, i per tant, això ens assegurava el triomf.

I acabem amb aquesta partida, al segon tauler. Vells coneguts també, però l’Eduard ha anat imposant la veterania i la seva superior visió estratègica per arribar a un final de torres i peons que ha conduït de manera magistral fins al col·lapse del negre. El 4 a 6 estava servit. I qui sapsi la permanència!

La setmana que ve, a casa, rebrem el Montmeló. En donarem notícia.

acta

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari