TORDERA A 4 – 6 LA LIRA

Si mai jugueu una partida d’escacs amb moltes ganes de guanyar, elegiu una línia arriscada i aneu creant una posició més i més amenaçadora, el vostre rival sacrifica la seva dama de manera dubtosa buscant turbulència tàctica i, quan heu sortit airós del temporal i només queda rematar la feina us deixeu fer un mat de la manera més estúpida, i hi afegiu que el vostre equip acaba perdent per un punt de diferència, llavors estareu a prop d’entendre l’estat d’ànim d’aquest cronista.
Però, què voleu, el joc és el joc, i cal acceptar-ho.
El matí ha estat presidit, com sempre, per la lluita. Bones victòries de l’Àngel (ja li tocava!) sense patir gaire pel temps, d’en Carles, com sempre gairebé tota la partida a la corda fluixa, i d’en Josep Mª, que avui sí que ha encertat l’esquema. En Josep Romero, aquesta vegada, ha hagut de conformar-se amb mig punt, igual que en Jacob al darrer tauler. S’ha trobat davant d’un atac fulminant en Joan Ayllón, imparable, i han patit de valent en Joan, l’Eduard i en Pau.
Segurament no era, com el Barça, el nostre dia. La llàstima és que ells encara porten set punts al segon i nosaltres, …
Si algú vol venir diumenge vinent, ens veurem a Balaguer (la Noguera), amb permís del GPS d’en Pau.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari