TORDERA A 5 – 5 COMTAL

Segona ronda d’aquesta Lliga Catlana per Equips i aquesta vegada, amb la visita del Comtal, de Barcelona. Prevèiem un matx difícil, però ens semblava que havíem de tenir les nostres possibilitats, tot i enfrontar-nos amb un rival que, sense marcar gaire diferència amb la nostra llista Elo, sí que compta amb jugadors molt bregats i que estan més en actiu que els nostres.

I la igualtat ha estat la nota dominant en bona part del matí.

A les 10 del matí signava qui escriu unes taules amb l’Àngel Monge, vell company d’equip durant una colla d’anys. La companyonia no fa sang.

No ha estat fins a les 11 que en Pau n’ha signades unes altres, després d’una Alekhine força aguda, però que ha anat perdent mordent i s’ha apagat.

En Fernando, al novè, ha donat una lliçó magistral de com caçar una dama, perquè, de fet, podia triar més d’una manera de fer-ho. I això que deia que no estava gaire en forma!

En el desè, en Jacobo ha cremat les naus, donant una qualitat per atac i, en posició que punxava més que un eriçó, també s’ha signat l’armistici abans que ningú no prengués mal. Estil Jacobo total.

Al segon, mentrestant, l’Eduard s’ha inventat uns focs artificials per fer-li entendre al rival que, per poder dir que has guanyat a l’Eduard, primer l’has de guanyar. Si en els escacs hi hagués apostes, l’Eduard arruinaria més d’un i de dos apostadors cada setmana!

Al primer, mentrestant, en Josep s’ha empassat unes taules relativament fàcils i, amb voluntat d’anar pel punt, li ha passat per alt un petit detall que ha estat suficient regal perquè el rival li arrabassés el punt. Dia espès.

Al quart la suor ja arribava gairebé fins a la taula quan en Joan ha pogut deser-se de la pressió del contrari, que durant molta estona semblava imparable. Quin un, en Joan, buscant posicions on semblaria que no n’hi ha! Com en Reshewsky de la millor època. Un altre mig punt al sarró.

Al vuitè, en Juan ha posat els colzes per defensar una posició inferior i encaminar-la a un final amb una torre i un cavall per banda, tot i que amb un peó de menys. Astut, ha parat la millor trampaque podia i quan el rival se n’ha adonat, ja havia repetit tres cops posició, i les taules fotogràfiques ens deixaven un altre mig punt.

Amb tot per decidir, i també contra el rellotge -ja ens hi té acostumats!-, en Ferran ha fet sonar la corneta i s’ha llançat a l’assalt amb la cavalleria, amb torres, dama i peons, sense mirar gaire enrera, i ha fet saltar totes les defenses que, poc abans, semblaven inexpugnables. Quin goig d’atac, Ferran! Quan engegues el següent?

I ja amb l’empat del matx a la butxaca, en Carles tenia la difícil papereta d’estirar mig punt d’un final de reis, peons i una torre per banda, amb posició difícil però rica en possibilitats. I no ha encertat amb el pla correcte per matar la posició, de manera que la cosa s’ha deteriorat fins a haver de cedir el punt. I vet aquí que a quarts de dues tornàvem a ser com al principi, amb empat al marcador.

http://www.escacs.cat/index.php/component/fce?op=20&tasca=resultats#/grup/2015005/acta/156

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari