Tordera B 4 – 4 Vilobí

El segon equip hem tancat la temporada amb un empat davant del Vilobí i… ascens a preferent!
Avui ens jugàvem molt: fins a 6 equips ens havíem de barallar pels 2 o 3 llocs que donen dret a jugar a preferent la temporada vinent. El nostre era un enfrontament directe i, tal i com era previsible, el conjunt visitant ha presentat un equip molt fort, sobretot als taulers de davant. El president vilobinenc, en Felip Mató, ens ha explicat que estava previst que si l’equip estava salvat abans de l’última ronda, entrés a l’alineació del primer equip. Les circumstàncies, però, els donaven força números de lluitar per l’ascens, de manera que han decidit fer l’equip el més fort possible.
L’Arseni i el seu contrincant, potser degut a la trascendència del matx, han preferit signar unes taules matineres. En Tomàs, que ha anat en línia ascendent al llarg de la temporada, ens ha posat a davant al marcador. En Jacobo també firmava taules, avui contra un rival que l’hi treia 141 punts d’ELO. Excel·lent, doncs, la seva temporada: 7 punts en 9 partides! La cosa, però, no pintava massa bé, ja que en Robles, tot i tenir peça de més, estava molt collat i en Manel feia estona que duia peça de menys. De fet, aquest últim, no ha trigat gaire a abandonar.
En Lluís ha intentat forçar un final igualat, i tot i no sortir-li del tot bé, ha pogut estirar unes taules que ens han mantingut dins el partit. La lluita d’en Robles ha acabat sense transformar-se en punts per nosaltres. Tot i això, el nostre company ha comentat que ha acabat amb bon gust de boca per haver fet una bona partida “guerrillera”. El cronista, veient les circumstàncies, ha hagut de forçar en un mig joc molt igualat. De la mateixa manera que podria haver sortit creu, ha sortit cara, quedant en un final de torres amb dos peons passats per banda i, seguidament, equilibrant el matx a 3,5.
Tota la responsabilitat queia sobre en Carlos i el seu contrincant. Final de dues torres per banda, igualtat de peons, i el vilobinenc intentant forçar mentre en Carlos intentava que no ho pogués fer. Finalment, el jugador visitant “migforça” la situació però acte seguit recula, deixant peu a un possible forçament d’en Carlos. Aquest, però, no s’ha vist en cor d’arriscar. Al final, s’han firmat taules en la partida i en el matx.
Vist com han anat els altres resultats (llavors no en teníem ni idea), no forçar el final ha estat una bona decisió! Amb el quadre del nostre grup tancat, ja podem dir que sóm subcampions de la primera territorial gironina (potser, el pitjor subcampió de la història, amb només 5,5 punts). A més, ens hem guanyat el dret de, la temporada que ve, jugar-la a la màxima divisió provincial! Sabem que ens hi acompanyarà el Lloret i potser, el Vilobí.
D’aquesta manera tanquem la Lliga Catalana 2014 amb bon gust de boca i amb l’ascens.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari