TORDERA A 6 – 4 GUIXOLENC

De perdre, ja havíem demostrat que ho sabem fer sense esforçar-nos-hi gaire. Avui tocava demostrar que de guanyar, també n’érem capaços. Perquè vés a saber si el tren de Sant Feliu no era el darrer que podíem agafar per no arribar tard a l’estació final de la Lliga Catalana…! Però ens n’hem sortit. Això sí, el patiment tampoc no ens l’hem pas estalviat (quina gràcia tindria?).

A pocs minuts de dos quarts de deu compareixien els ganxons, avui pel que sembla tots havent fet el trajecte còmodament asseguts en els vehicles (i no pas camp a través per les Gavarres, com fan -o diuen- altres).

Hem engegat el joc amb normalitat i, malgrat que les llistes es decantaven força del nostre costat, estava molt clar que els baixempordanesos no havien  pas vingut a fer turisme (ells tenien encara més urgència que nosaltres). Les partides han anat agafant els seus camins, i no ha estat fins al cap de dues hores ben bones que s’ha decidit la primera, al primer tauler, amb un empat entre en Josep i en Quim Fons, en partida molt ben jugada i amb força equilibri.

I del primer al darrer: en Manel es trobava en posició superior, després de superar dificultats importants, però no podia esquivar un seguit d’escacs que forçaven també l’empat. Un a un al marcador.

Prop ja de migdia en Ferran havia de tombar el rei en una partida en què ha hagut de jugar contra el seu fort oponent i contra la seva pròpia ambició, que l’ha acabat traint. De vegades l’ambició de guanyar de totes totes ens pot jugar males passades.

En pocs minuts més, però, qui escriu ha pogut culminar un bon atac i quedar-se el punt en una partida en què ha coronat dues dames. Nou empat al general.

Les partides que han marcat la tendència del matx han estat les d’en Joan, que amb molta calma ha imposat un final guanyador en una partida en què ha manat gairebé tota l’estona, i en Lluís, que s’ha deixat atacar i ha anat reculant fins que, com que no tenia cap més opció, s’ha llançat a la piscina i, amb la seva empenta, ha arrossegat el contrari fins a terreny letal per a ell, i hem passat d’una partida amb totes les apostes en contra a una victòria que ha esperonat l’equip. El triomf de les ganes!

Amb el quatre a dos per nosaltres, ens han semblat molt bons resultats les dues taules que han signat en Pere i en Pau, especialment les primeres, que venien d’una partida que no tenia gaire bon pronòstic.

Ja amb cinc a tres, quedaven vives les partides de l’Eduard i la d’en Jordi. I els dos escenaris eren ben diferents. L’Eduard maldava per salvar un final de cavall contra alfil amb dos peons per sota, cosa que li hauria semblat impossible a gairebé tothom … que no es digués Eduard! En Jordi, en canvi, buscava la manera d’imposar-se en un final amb dames i una colla de peons tan ben repartits que tots eren de color negre, el seu!

Malgrat que costi de creure, l’Eduard ho ha fet tan bé que ha tingut les taules, forçades, fins el darrer sospir, però se li ha escapat la línia  senzilla per a fer-ho, i ha acabat retent el rei.

En Jordi, en canvi, malgrat la pressió (si ell sentia pressió, el contrari què devia sentir?) que diu que notava, perquè s’ha capficat una mica amb el temps, s’ha anat apoderant de més caselles que els americans amb les illes del Pacífic i el santfeliuenc ha dit, textualment, que fins aquí podia arribar, en el moment en què ajeia el rei. Sis a quatre i quatre punts a la classificació. Probablement el salconduit per garantir la permanència (ho sabrem quan hagin aparegut els altres resultats d’avui).

Diumenge vinent rebrem la visita del Mataró, amb la sensació dels deures fets. Els esperarem asseguts. Ho explicarem

Si voleu veure l’acta del matx:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=177

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari