Sant Adrià ronda 9, conclusió

Hola,

Els orientals, que tenen tantes dites que no se les acaben, diuen que “si el final és bo, tot és bo” i aquesta podria ser la conclusió del torneig de Sant Adrià. Els tres participants de Tordera vam aconseguir dos punts i mig en la darrera ronda i tots tres vam sortir a recollir premi.

En Lluis es va trobar una partida plàcida des de bon començament. Un error garrafal del contrari li va donar peça neta gairebé tota la partida. Enlloc d’abandonar es van jugar unes quantes jugades més suposo que per aprofitar el matí, perquè la partida no tenia ja història. Mercès a aquesta victoria i a la derrota de quasi tots els rivals pel tram va aconseguir quedar segon entre els seus camarades d’elo.

No vaig poder seguir gaire bé la partida de’n Pere perquè tenia molta feina amb la meva, però estava convençut de que avui seria un dia propici. Sortint de l’obertura el de Tordera tenia algun punt dèbil en l’estructura de peons que crec que el rival va sobre-estimar massa, ja que la resta de peces compensaven sobradament aquest punt en contra. Tanta activitat donaven les peces que entregant un cavall a mode de bomba de fum va aconseguir crear la suficient confusió en el camp rival com per pujar un peo propi a setena. Malauradament la dama enemiga va trobar una escletxa en la defensa contrària i es va produir un xec continu. Tot i aixó, 6 punts per en Pere amb un bon final de torneig: setena posició general, millor veterà i segon jugador del tram fins 2150 d’elo.

La meva partida va començar amb sorpresa. Després d’haver estat tot el torneig jugant d4 el meu rival hem rebia amb e4 i, per acabar-ho d’adobar, una variant irregular de la francessa. Com era d’esperar, no vaig poder jugar l’esquema més òptim contra les dificultats plantejades però bé, tampoc vaig quedar del tot malament. Al final vam acabar jugant una posició d’enrocs oposats i aquí tots tenim clar el que s’ha de fer: posar-te el cap del rei rival entre cella i cella. I això vam intentar els dos, amb la diferència que el meu rival va perdre algun temps innecessari i no va veure una jugada meva intermitja de rei que endarreria l’atac rival prou jugades com per donar-me temps a obrir linees d’atac a l’altra banda.

Amb el punt al sarró hem quedava veure què passava en l’altre tauler decissiu pel campionat. Després de desaprofitar primer les opcions de victòria i després un parell d’ocasions de taules per xec continuo es va donar el resultat que no m’interessava: derrota de’n Roger Salvo envers l’Alejandro Saez i, per tant, aquest últim i jo quedavem empatats a 7,5. Dels tres desempats utilitzats només un m’afavoria tot i haver estat tot el torneig al capdavant. Quan dos rivals teus de 2200 punts d’elo acaben el torneig amb 1,5 de 10 possibles entre byes i ensopegades inesperades doncs passen aquestes coses. Bé, no passa res. Un segon lloc també és un resultat que m’enorgulleix i no es pot negar que el jugador del Catalunya ha aconseguit dues victòries de mèrit en les darreres dues rondes.

Aquí s’acaben, de moment, les cròniques. Propera parada… encara no ho sabem!

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Sant Adrià ronda 9, conclusió

  1. Jacob diu:

    Enhorabona a tots per els bons resultats, heu fet que els contrincants del Tordera tinguin una mica mes de po, XD.

Deixa un comentari