Sant Adrià ronda 8

Bona visita,

La setmana anterior no vaig tenir temps de fer la crònica de la darrera ronda de l’obert de Tupinamba i la setena de Sant Adrià (com m’agraden les auditories externes de la ISO…), però ja tornem a estar aquí ara ja només amb Sant Adrià.

Partida enganyosa per en Lluis Ramirez, per segon cop en aquest campionat. Jugava contra un 1700 i no saps mai per on et sortiran. De totes maneres en Lluis semblava haver sortir prou bé de les complicacions de la post-obertura i durant força estona jo creia que aconseguiria el punt sencer. Però, en una posició de grans diagonals i grans columnes una mala recol·locació de l’alfil li va costar tenir que signar l’empat.

En Pere necessitava una partida com la que va tenir aquest diumenge. Victòria convincent contra un rival de consideració. És cert que el rival (el MC local Miquel Vazquez) s’hi va col·locar bé perdent dama per torre i cavall, però la posició guanyadora resultant era d’aquelles que requeria mans de cirurgià per convertir-se. Partida sense errors que de ben segur li donarà moral.

Per part meva vaig fer el que ningu és creu que estigui fent: intentar guanyar. Des de que hem vaig posar amb 5 de 5 sembla que s’esperi de mi que entregui cavall, alfil i torre buscant la yugular del rei contrari. Però, anem cap a la partida. Obertura irregular jo amb blanques contra un vell conegut del Per Equips d’aquest mateix any. Ell va voler evitar repetir la Tarrasch i va intentar seguir (i millorar) la meva partida de la tercera ronda. Vaig desviar-me el més aviat possible però el terreny no era prou conegut per mi i vaig temer poder quedar en una posició on jo lluités per no perdre. Davant d’aquesta perspectiva vaig decidir entregar un peó per iniciativa i hem va sortir prou bé. Primer perquè vaig fer pensar al rival (un objectiu molt subestimat) i segon perquè hem van tornar el peó i en el balanç jo-t’entrego-material-tu-m’entregues-material vaig sortir lleugerament beneficiat. Per desgràcia aquest avantatge no semblava del tot decissiu i després de menjar-me 20 minuts de rellotge buscant el pla per millorar la posició sense èxit vaig decidir provocar més canvis i assegurar l’empat.

La setmana vinent la conclusió del campionat.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari