Tupinamba ronda 8. Sant Adrià ronda 6.

Hola,

Una setmana més us informo de com ha anat la nostra participació en els dos tornejos que estem jugant: Tres peons (Tupinamba) i Sant Adrià. S’apropa ja el desenllaç i cada cop són més decisives les partides.

Tupinamba

Ronda ja de darreres oportunitats. En Pere després del bye obligat per la participació en el torneig de veterans tenia una partida favorable però es va trobar empleant una defensa en la qual el jugador que conduia les blanques n’és usuari habitual. Tot i això el bon saber fer del torderenc li va donar un bon joc ric en oportunitats. Al final en Pere no ho va veure de’l tot clar i va assegurar l’empat, tot i que crec que la partida li va ser més favorable del que ell va considerar en aquell moment. Què fàcil és jugar les partides dels altres!

Jo vaig tenir la sort que m’ha faltat en algun moment concret d’aquest torneig. Després d’haver aconseguit una bona posició d’obertura i trobar un pla força incòmode pel rival, la partida es va desequilibrar totalment: m’entreguen qualitat quasi forçada, s’obren totes les linees possibles per les peces i, per si això fos poc, els rellotges baixen dels 20 minuts. En un moment determinat canvio la peça equivocada perquè veig fantasmes i hem trobo a prop d’inclinar el rei. Però la partida tenia encara un cop amagat i quan vaig decidir anar a per totes activant totes les meves peces sense mirar el material que deixava enrera, hem vaig trobar fent mat al rei contrari. Gràcies a aquesta victoria tinc la possibilitat d’acabar en una bona posició depenent de la última partida.

Sant Adrià

Partida plàcida pel Lluis que va aconseguir avantatge material decissiu en una petita celada. La partida va continuar innecessàriament unes quantes jugades fins que el rival va quedar convençut del desequilibri material.

Feia unes quantes partides que en Pere no podia atacar i aquest diumenge es va poder desoxidar. Partida d’atacs d’un i altre amb la petita però decissiva diferència que en Pere ho feia amb tot l’exercit a punt. Una amenaça intermitja va decidir la partida que es veia que cauria en qualsevol moment. Bona partida que espero li doni moral.

Partida molt incomòde la meva, però no esperava altra cosa des de que vaig veure l’aparellament. Em va superar en l’obertura gràcies a un millor coneixement dels detalls de la nimzoindia i a partir d’aquí vaig estar patint cada cop més. Com passa sovint, quan ja estàs incòmode tens més tendència a empitjorar la posició que no pas a mantenir-la i efectivament, vaig desaprofitar un parell d’ocasions per entrar en un final inferior però segurament defendible. En un moment de la partida vaig veure una idea tàctica que el meu rival no s’esperava i gràcies als cops que es van originar vaig poder entregar peça per forçar xec continu. Millor que hem vagi acostumant a patir perquè no crec que tingui cap partida senzilla en la resta del torneig…

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari