Sant Adrià ronda 4

Hola,

Aquesta setmana no hi ha hagut ronda al Tupinamba perquè el dimecres era festiu. Tot i que, pensant-ho una mica, els escaquistes juguem més partides en festius que en laborables (dissabtes, diumenges…) així que a mi no m’hagués importat jugar.

Sant Adrià ronda 4

Un diumenge de contrasts que només ens va donar un punt de tres possibles i cares llargues al cotxe de tornada. Si haguessim d’extreure una norma general basant-nos només en aquesta ronda aquesta seria: “quant més pateixes, menys puntues”. I es que, mentre en Lluis i en Pere suaven per defendre posicions inferiors i lleugerament passives jo hem trobava amb el punt al sarró en 16 jugades. Però no avancem aconteixements i anem pas a pas, com els peons…

Al Lluis i al rival els va costar posar-se d’acord en quina obertura jugar. Un plantejava la italiana, l’altre ho boicotejava, l’un contra-atacava oferint un gambit, l’altre, tossut, el rebutjava. En qualsevol cas la partida va començar amb 1. e4 e5 però la posició del mig joc semblava més una lluita posicional i, de fet, la partida es va decidir per culpa d’un peo negre dèbil a c7 i un bon reguitzell de maniobres. Malauradament les maniobres de’n Lluis apuntaven a un peó d’f3 ben resguardat pels seus germans de g2 i g4 i es va trobar jugant sense pla.

Per la seva banda, en Pere tenia una partida molt incòmode. I no només per la categoria del rival (Miquel Fernandez-Diaz) sino pel fet de que aquest és un conegut árbitre d’escacs i es coneix prou bé les regles. Així doncs, en Pere no va poder fer saltar un cavall d’f8 a c6, d6 o fins i tot e4 on hagués fet molt de mal i va tenir que defendre pasivament el seu rei per culpa de la pressió que un peó enemig a f5 exercia. Això sí, la dama de’n Pere, solidària a més no poder, va intentar multiplicar-se per paliar la poca activitat dels seus companys d’exercit. Pèro no, una dama sola no pot lluitar contra dama i dos cavalls (prenc nota mental d’això) i tot i realitzar un pas a un final prou digne amb només un peo de menys, la posició era insalvable.

Poca cosa puc dir de la meva partida. És per tots conegut que els afeccionats als escacs comprem molts llibres però n’utilitzem pocs. Després d’aquest diumenge puc dir que ja n’he amortitzat un ja que hem vaig trobar en una posició coneguda, amb colors invertits i temps de més i, per si això no fos poc, amb complicacions tàctiques que jo recordava “per sobre” i el meu rival tenia que trobar en el tauler. Un petit detall tactic hem va donar una torre neta en la jugada 16 i poc es podia fer a partir d’aqui. Ara el torneig es posa tan bé que només el puc espatllar!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari