Tupinamba ronda 6, Sant Adrià ronda 3

Hola mare, surto a internet!

Tupinamba ronda 6

S’apropa la recta final del torneig i les opcions de donar la campanada pràcticament s’han esvaït.

En Pere va lluitar el que va poder i més en una posició incòmode on la mala estructura de peons permetia molt bon joc per a les peces rivals. Tot i tenir la iniciativa que les peces blanques li otorgaven no es va veure en cap moment que la partida es pogués resoldre a favor seu. Això i el fet que al rival un empat no li feia pas mal van decidir la partida. La part bona de l’empat és que en Pere es va poder assabentar abans que jo de la justicia futbolística que en Mouriño demanava cap als seus jugadors.

La meva partida hem va agradar força tot i la derrota final. Penso que va ser molt instructiva ja que tothom, rival inclòs, ens pensavem que la meva posició era molt favorable però a l’hora de la veritat el seu rei va tenir molta feina però pocs problemes i el meu només va treballar per llençar la corona davant d’un mat inevitable molt ben trobat per part del meu rival. En el moment clau de la partida vaig fer una entrega de qualitat que hem donava molts petits detalls a favor però una debilitat llavors inapreciable en la meva segona fila. Quan ja estava calculant com coronaria el meu peó passat a sisena hem vaig trobar amb totes les peces majors sobre el meu rei. I és que el rival, un vell conegut, és un artista en aquest tipus de partides de doble fil. Està clar que per guanyar jugadors d’aquest nivell s’han de fer moltes coses bé…

Sant Adrià ronda 3

En Lluis va jugar en un d’aquells taulers on per veure la partida tens que molestar a 5 parells de cadires així que no vagi poder seguir la seva partida gaire bé. Segons hem va comentar en el cotxe es va trobar un 1700 d’aquells que no te’n pots refiar. Després de portar un avantatge posicional gràcies a un fianchetto sense alfil, la partida es va decidir en un pas a un final de peons dels que es guanyen per experiència. Justament allò que el 1700 no tenia… encara.

Partida de pacte de no agressió d’en Pere contra un rival clàssic: David Vigo. Quantes vegades han jugat i quantes vegades han fet taules! Ara bé, que ningu s’enganyi. Tot i que sabiem que l’empat tenia tots els números la partida es va jugar amb les espases en alt. En David, a qui conec des dels juvenils, és un rival sòlid difícil de batre. I parlant de solidesa, davant hi havia en Pere… Taules sense discusió.

Partida anglesa on vaig poder posar en practica una variant assajada. Llàstima que no no en sàpiga tant com els que fan els videos i no vaig jugar tot lo precís que es requeria. Afortunadament al migjoc tenia les idees més clares i quan la partida va embogir un parell de detalls tàctics hem van donar una posició guanyadora. La setmana que ve jugo en la primera taula on “la maledicció del ranking alt” segueix fent estralls. Encara no ha guanyat mai el favorit per ranking i això a mi ja hem va bé doncs jugarem el número 7 i contra el 10 (jo).

La setmana que ve més.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari