Tupinamba ronda 5, Sant Adrià ronda 2

Una setmana més teniu el 2×1 en cròniques. Sembla el Caprabo això!

Tupinamba ronda 5

Partida seriosa d’en Pere que li permet complir amb la seva obligació suïssa. Bé, que no em malinterpreti ningú… No em consta que tingui cap euro en aquell país (és mala època per deixar aquests temes sense esclarir), sino que em refereixo a que ha guanyat a un rival que si fem cas al ranking era inferior a ell. El rival li va plantejar una partida de complicacions, deixant entrar la dama voluntariament o no per b2 i a1 menjant alfil i torre pel camí mentre li preparava un atac contra el seu rei. A l’hora de la veritat l’atac eren focs d’artifici i en Pere va poder defendre el monarca (la peça d’escacs, no pas el de veritat que cada cop té més fronts oberts i menys peons cubrint-lo).

Per part meva una partida d’aquelles que podriem anomenar èpiques. Si la setmana passada hi havia pressa per fer un nombre decent de jugades i anar a veure el barsa aquesta vam tenir la lluita de la present i de l’anterior ronda. Quasi 100 jugades complertes per acabar jugant torre i peo de torre contra torre fins que ja no hi havia res per provar. Però comencem pel principi, l’obertura. Variant de la india de rei saemish on al blanc no li deixen enrocar llarg. Després d’unes quantes maniobres la posició recordava a un gambit Volga però amb un peó negre a a6. Sortint del migjoc hem trec de sobre la iniciativa negre “perdent” un peó que hem semblava que no li duraria gaire i efectivament vaig encertar. Les meves peces van quedar molt més actives i poques jugades després encara entrego un altre peó però aquest cop per deixar-me’n un de passat a d6 amb un cavall a c6 que dominava la torre enemiga d’f8. Quan més felices me les prometia cometo un error d’aquells que sempre surten en els llibres (maleïdes jugades intermitges…). De tenir una posició guanyadora passo a tenir un final de torres perdut. Afortunadament el karma hem guardava un petit gir en forma de descuït del meu rival que converteix un final amb dos peons contra cap en un final de torre i peó de torre contra torre. Taules teòriques que s’allarguen 20 jugades.

Sant adrià ronda 2

Aquest cop no s’ha de repetir cap sorteig i podem començar més o menys a l’hora prevista.

Al Lluis la sort se li gira en contra i després d’haver trobat aparcament al costat del local de joc es menja un peó enverinat que li fa perdre peça. Tot i això aguanta la partida força bé i durant algunes jugades fins i tot podia semblar que cauria algun peó més en compensació. El rival també se n’adona i després de recolocar totes les peces en posicions segures s’emporta el punt.

En Pere continua agafant bones sensacions de l’obertura i va aconseguir tot el que s’havia proposat de la seva partida. Bona presió sobre el centre, avanç de peons en el flanc de dama per fer fora les peces defensores de e4 i d5 i un cop tàctic per rematar la posició. Guanyava així a un rival perillós que la setmana passada havia derrotat al número 1 del torneig.

Per part meva em van plantejar una variant molt desequilibrada del gambit de dama: variant botvinnik de la semieslava. Hem va quedar clar que al meu rival no tenia ganes de jugar posicionalment i jo, que sempre intento ser cortès, li vaig acceptar el guant. Ara bé, un parell de jugades passives del negre hem van permetre col·locar totes les peces bé i la tàctica va acabar de decidir la partida.

Com a anècdota el tauler número 1 del torneig va tornar a viure una sorpresa, aquest cop a cost del segon jugador del rànking. Comença a fer por jugar al capdavant del torneig com a cap de serie…

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari