TORDERA A 4,5 – IDEAL CLAVÉ 5,5

“Alea jacta est” (els daus ja estan tirats), que deien els clàssics. Avui el primer equip es jugava bona part de les possibilitats de permanència i s’ha trobat amb un combatiu quadre que, tornant al clàssic romà, també ha “veni, vidi, vici”. I nosaltres hem vist com les nostres opcions s’aprimaven considerablement i ja depenen, molt probablement, del que siguem capaços de fer la darrera ronda a Reus.
Però comencem pel principi. El matí ha començat esplèndid, primaveral, que feia una mica d’ànsia tancar-se a jugar en un local podent disfrutar de la bonança només de treure el cap a fora. Però el deure és el deure, i tots sabíem el que estava en joc. Nosaltres i ells, que han presentat un equip compacte i amb ganes de brega.
El matx ha començat de manera cordial, i durant la primera hora de joc es palpava un equilibri espès. Ha hagut de passar la segona hora per començar de veure algun resultat. En Pere ha signat unes taules després de portar la iniciativa i d’haver comptat amb algunes possibilitats de victòria, però en un moment en què també apareixia l’ombra d’un possible daltabaix. En Ferran ha jugat la que segons ell pot ser la seva darrera holandesa, i s’ha vist embolicat en una espessa xarxa que li ha costat peça, després posició i finalment el punt. Si el mur de pedra vol dir que tu t’estavelles contra un mur quan ataques i les pedres te les va tirant només l’adversari, potser sí que val més canviar de plantejament…
En Carles ha aguantat amb sang freda l’envestida del riival i n’ha sortit amb guany material, però la nit en blanc que arrossegava per tenir el fill amlalt li ha acabat passant factura i ha acabat retent el monarca. En Josep Maria ha jugat una altra de les “seves” partides, amb iniciativa i bon control de joc, que també ha acabat amb repartiment de punts. En Joan ha patit per la partida i pel rellotge, i no ha tingut altra opció que cedir el punt. En Pau, en canvi, després que no li han acceptat una proposta de taules, ha triat una opció força més interessant que s’escriu amb dues creus darrera la jugada. És un guió que es repeteix. I que es repeteixi!!
Al davant, l’Eduard s’ha trobat que avui li entregaven la dama a ell (ja no es respecta res!), la situació inversa de la setmana passada. La llàstima ha estat que el seu contrincant avui sí que ha trobat la manera ce construir una fortalesa inexpugnable, i l’empat ha estat inevitable. Qui escriu, en una partida força completa, també ha signat l’armistici en no haver-hi ja cap possibilitat de lluitar pel punt sencer, malgrat que en diferents moments semblava que es posaria a l’abast.
I, amb el cinc a tres per ells, quedaven dues partides per intentar col·locar l’empat al general. En Juan Pedro, vista la situació, ha fet allò que ell sap fer millor: guanyar una partida que no es pot guanyar. O almenys és el que es pensava el seu adversari, que encara deu estar buscant per on li ha entrat la pilota. I en Josep, que ha manat tot el matí i tenia un cert avantatge, ha vist també conm de mica en mica se li desfeia als dits de manera que, en signar les taules, estava ja tot dat i beneït.
La veritat és que ens hem quedat tots una mica decebuts, però no pas prou com per no poder disfrutar després del dinar de germanor al Beltran9. Segurament la millor manera d’acabar aquesta jornada que qui sap si haurà estat decisiva.
La carta que ens queda l’haurem de jugar lluny, a Reus. I això serà diumenge vinent. Ja en parlarem.

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=102

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: TORDERA A 4,5 – IDEAL CLAVÉ 5,5

  1. Retroenllaç: Analisi post-mortem per equips 2013 « Escacs Tordera

Deixa un comentari