COLON SABADELL B 4,5 – TORDERA A 5,5

Si la setmana passada exposàvem que havíem perdut només per un parell de detalls, el mateix podríem dir d’aquesta. S’ha sumat que podíem comptar de nou amb el primer equip al complet, amb la incorporació d’en Juan Pedro, al fet que avui el tercer equip del Sabadell tingués un partit crucial, la qual cosa ha comportat que el reforcessin en detriment del segon, el que nosaltres havíem d’afrontar.
Hem arribat molt bé a la capital vallesana, seguint el camí traçat per en Joan, que s’ho havia preparat perfectament. En un local certament envejable, còmode i espaiós, hem començat el matx. Una ullada a les llistes denotava, tal i com ha reconegut el delegat sabadellenc en conversa abans d’engegar els rellotges, que només els quatre primers taulers eren els titulars i ens treien un ampli avantatge; la resta, confegida per les circumstàncies, era sensiblement inferior als nostres jugadors, cosa que feia preveure un partit segurament no tan costerut com hauríem suposat a priori.
Ha transcorregut la primera hora de joc, sense que cap partida prengués prou color per poder vaticinar res. I de la mateixa manera s’ha escolat la segona. En general no semblava pas que ningú patís especialment, i es feia difícil aventurar pronòstics.
Ha estat al caire de la tercera hora quan, amb la victòria clara d’en Ferran, que ha jugat un esquema que coneix a fons i ha donat una lliçó d’estratègia, i les taules gairebé sobre el temps d’en Joan, en posició que segurament era millor per a ell que per al vallesà, quan el matx ha començat a perfilar-se ja una mica més.
No ha trigat gaire, però, qui escriu en haver d’ajeure el rei, víctima d’un atac de mat en no haver sabut ser més resolutiu en l’atac propi. Empat, doncs, al caseller.
En poca estona, llavors, s’ha arribat a la conclusió al primer tauler, on en Josep, de nou amb febre ( i van ja …!) ha retut el monarca quan, en fer un recompte rutinari de peces s’ha adonat que en duia dues de menys. En Juan Pedro, però, ha restablert ràpidament l’equilibri al marcador quan ha culminat un final dels que en ell són clàssics, en que el rival pensa fins el darrer moment que no ha de témer res ,,, fins que ja és massa tard. Quina visió que té, el nostre jugador!
En aquell moment, amb dos punts i mig per a cada equip, quedaven encara cinc partides, de les quals quatre tenien més bon aspecte per a nosaltres que per a ells. En Carles ha afusellat en un final superior que feia estona que ja no tenia color. En Pau ha acceptat unes taules en un final que, si bé era superior per a ell, també és cert que potser no es podia forçar. En Pere ha jugat una partida en què ha fet el que ha volgut, com ha volgut i quan ha volgut, de manera que quan ja estava cansat de jugar només ha hagut de parar el parany i agafar peix. I amb el cinc al nostre favor, en Josep Maria ha concedit unes taules en posició que només amb un bufet hauria caigut del nostre costat, però que com que donava el matx, no ha dubtat ni un moment. Quina esportivitat, la d’en Josep Maria!
Finalment, la partida de l’Eduard, després de passar per fases que semblaven de no retorn, ha arribat en un punt en què l’equilibri semblava portar inevitablement al repartiment, però una lleugera imprecisió després de tanta tensió ha fet quedar el punt a Sabadell.
Un molt bon resultat de cara a les aspiracions de permanència, a l’espera dels altres resultats. Tindrem un final de lliga emocionant. Diumenge vinent rebem l’Ideal Clavé, amb tot en joc. Fa venir salivera.

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=97

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: COLON SABADELL B 4,5 – TORDERA A 5,5

  1. Ferran Gurri diu:

    La salvació és possible! Aquest diumenge partida interessant. Previsiblement serà un encontre amb tots els taulers d’elo semblant. El premi de la victòria: salvació matemàtica.

Deixa un comentari