TORDERA “A” 1,5 – LLEIDA 8,5

Un dels partits contra un dels candidats a Divisió d’Honor, el que hem jugat aquest mati al nostre local. I amb un resultat final que, si bé és inapel·lable, ben cert és que potser no reflecteix gaire el que s’ha vist a l’Emili Vendrell.
Anem per parts. Un matí glacial, amb temperatura que pugnava per arribar al zero des de sota. S’ha notat perquè, a diferèncoia d’altres jornades, quan faltaven pocs minuts per engegar també érem molt pocs per a poder fer-ho. El gruix ha arribat gairebé sobre el rellotge. Igual com ho ha fet l’equip visitant, que presentava tota l’artilleria. Un cop d’ull a les dues llistes deixava clara, sense marge d’error, la teòrica superioritat visitant: els nou primers taulers ens superaven d’entre cent vint a dos-cents punts ELO. Només el darrer donava un cert avantatge local.
I ha començat el matx. I ha passat una hora. I tot estava per decidir. I ben entrada la segona hora han començat de saltar alguns resultats. L’Eduard ajeia el rei després de lluitar força estona en inferioritat de condicions. En Pau, però, resolia en taules el seu duel, amb una eslava de les que tan bé juga.
Al caire de la tercera hora és quan s’ha decidit el gruix del matx. En Josep Maria deixava de resistir una posició plena de peons, però gairebé tots del contrari. I al primer tauler, en Josep cedia també davant el joc precís, aparentment fàcil però enormement mestrívol d’en Jorge González. També en Carles havia d’abandonar en no haver pogut trobar la manera de desempallegar-se d’una debilitat que s’ha anat fent crònica. En Pere ha salvat mig punt després de patir algunes incomoditats , però amb el pols ferm i les idees clares. I en Fernando, al desè, també ha acceptat les taules que li proposava el rival tot i que ell estava probablement millor, però amb l’espasa del temps que començava ja d’amenaçar-lo.
Qui escriu ha abatut també el rei després d’haver portat el comanament de la partida en gairebé totes les fases, però en no ser capaç d’aturar un contraatac que ha resultat decisiu. Segurament hi ha hagut pecat d’ambició: qui sap si no hauria valgut més forçar les taules uns moviments abans!
Un final sembant han tingut les dues partides restants. Ni en Ferran ni en Joan han aconseguit salvar res en unes posicions que, com a mínim en aparença, semblaven prou prometedores.
I és que, un cop passat el temporal, una anàlisi en fred ens porta a concloure que l’equip de la Terra Ferma ens ha guanyat només per dos petits detalls: el primer és que ells eren superiors, i el segon és que nosaltres érem inferiors. I la conjunció d’aquests dos insignificants aspectes ens ha resultat fatal. Només això!
Perquè, pel que fa al joc, els comentaris que se sentien coïncidien a dir que ens ho havíem passat bé. Doncs, perfecte! Com diu aquell acudit del pòquer, guanyar deu sel l’hòstia!
De mica en mica ens anem quedant sense oportunitats de mantenir la categoria, però això no treu que continuem sortint a jugar amb empenta i ganes. La setmana vinent cap a Sabadell. Un altre matx-ball.

Una cosa més. Seguint el suggeriment que de manera molt encertada ens fa arribar en David Martos, adjuntem l’enllaç a l’acta de l’encontre, amb tota la informació que fa al cas.

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=92

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: TORDERA “A” 1,5 – LLEIDA 8,5

  1. Ferran Gurri diu:

    Puntuar a Sabadell no és impossible. Som-hi!

Deixa un comentari