UGA B 6,5 – TORDERA A 3,5

Un matí maratonià, el que hem viscut avui a Barcelona. I no pas en el sentit de la durada, que també permetria aquesta qualificació, sinó en el sentit real de la paraula: avui es disputava aquesta cursa i aquest fet ens ha marcat el començament del matx.
Després del viatge habitual, fèiem l’entrada a la ciutat comtal amb el temps ja una mica just quan, agafant-nos per sorpresa, ens hem trobat que no podíem travessar la Gran Via per enfilar Via Laietana. Tomba Passeig de Gràcia amunt i aparca com puguis. Però això no era res comparat amb la dificultat de travessar una Gran Via on una gernació passava corrent i no deixava a penes espai per poder creuar. L’única solució, creuar corrent com ells però del biaix! O sigui, que una mica de marató també l’hem feta.
Amb tot, en arribar al local de la Uga, ex local del Barcelona, ex local del Vulcà, ens hem trobat que només érem quatre. Sort que al cap de poc ha arribat en Josep i, amb cinc, ja podíem començar. La resta ha arribat amb els seus bons deu minuts de retard, just després d’en Carles, que també s’ha trobat com nosaltres.
Finalment, a tres quarts tocats de deu les partides havíen posat ja la directa i de mica en mica anaven prenent temperatura. La primera hora de joc s’ha escolat amb força igualtat. En el curs de la segona algunes de les partides ja començaven d’agafar color, però res encara que semblés definitiu. Si algú hagués proposat una porra, segurament hi hauria hagut pronòstics per a tots els gustos. La confrontació de les dues llistes deixava clar que l’equip local tenia una davantera teòricament més forta que la nostra (els cinc primers taulers ens treien una mitjana propera als cent punts d’ELO), la resta de taulers presentava la situació contrària, si bé amb no tanta diferència a favor nostre. Per un moment hem pensat que teníem també les nostres possibilitats.
Llavors, però, al caire ja de la tercera hora, han començat a saltar resultats. L’Eduard cedia després d’haver fet una entrega potser un xic massa precipitada. En Pau s’enduia unes taules d’una partida que ha controlat perfectament. En Josep Maria també signava l’empat en posició que probablement tampoc no donava res més. En Pere tenia un ensurt en deixar-se una mica de material, però amb sang freda i saber fer també amarrava mig punt. En Joan ha jugat una partida magnífica i, quan més bé ho tenia per rematar, ha acceptat les taules mirant de reüll un rellotge immisericorde que ja li estava picant l’ullet. En Josep ha resistit fins on era possible lluitant en posició segurament inferior i ha acabat per tombar el rei. Igual com ho ha hagut de fer en Carles en una posició força embolicada que se li ha girat en contra. En Juan, que havia controlat força bé tota la partida, s’ha decidit a proposar taules … però tot seguit li ha passat per alt una dama que en aquell moment li feia realment falta. I per descomptat li ha passat també per alt el punt. I qui escriu, que avui no ha pogut seguir amb gaire detall les altres partides perquè ha hagut d’aguantar l’assalt del setè de cavalleria, un cop havien ja passat els cavalls, i tot i que el campament estava desolat, ha pogut treure una mica de pit i arrabassar-li el punt sencer a l’admirat (pel cronista) Richard Guerrero.
Un resultat que, a pilota passada, ens ha deixat una mica amb la sensació que “ha anat de poc”. És clar que això no és pas nou, per a nosaltres!
Diumenge vinent ens ve a casa la gent de la Terra Ferma. Hem passat l’equador del campionat, però això encara no està. En parlem la setmana entrant.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: UGA B 6,5 – TORDERA A 3,5

  1. Ferran Gurri diu:

    Per quan la subasta de la planilla / derrota signada del Richard Guerrero?

Deixa un comentari