TORDERA A 4 – TÀRREGA 6

Nova jornada del Campionat de Catalunya per Equips i nova derrota per al nostre primer.
Avui rebíem la visita del Tàrrega, equip potent que ja comptàvem que no ens posaria pas les coses fàcils. La primera incògnita era si podríem fer l’equip previst, perquè portem una setmana amb la grip que sembla que ens hagi agafat mania. De fet, faltaven només vuit o nou minuts per engegar i encara ens faltaven cinc jugadors! Per sort, els dubtes s’han esvaït al darrer moment i ens hem assegut a jugar al complet (amb la baixa, és clar, d’en Juan Pedro, que suplia en Juan Bayón en la seva primera actuació a primera categoria).
Gent molt afable, els targarins, i hem engegat les partides amb cordialitat i a l’hora.
La sensació que es respirava durant la primera hora de joc era d’un gran equilibri, només desviat en alguns taulers per avantatges que semblaven força mínims. I el temps ha anat corrent.
Al primer tauler en Josep que jugava contra un rival fort i contra una grip encara més forta, ha hagut de cedir davant un contraatac mortal, malgrat haver conduït la partida amb notable energia.
En Joan, sense premura de temps, s’ha defensat molt correctament i ha anat portant la partida cap a un empat. Mentrestant en Pere anava estrenyent el setge al centre del tauler, però amb l’ull posat al monarca negre, i al final ha acabat tenint premi. Un punt que situava encara les coses en empat tècnic.
A en Ferran sí que pot dir-se que se li ha escapat la victòria pel forat dels gats: Un parell de cops ha comentat, en aixecar-se, que no havia afinat prou i que havia tingut al punt de mira tot el punt. El cert és que una de les vegades era inapel·lable. Llàstima, perquè ha hagut de conformar-se amb mig punt.
La partida d’en Josep Maria avui era de les que semblen abocades a les taules ja des de bon començament. En pocs moviments s’havien canviat pràcticament totes les peces i quedava un final dels que en Josep Maria acostuma a jugar amb mestria. Però de vegades les coses no van com sembla que haurien d’anar, i el cas és que s’ha trobat amb una posició insalvable. Avantatge per als de l’Urgell
Empat lluitat d’en Pau, que probablement ha tingut algunes opcions de victòria durant bona part de la partida, tot i que en aquestes categories sobint això no són més que miratges.
En Carles ha ensopegat en una posició difícil, força complexa i que és probable que hagués pogut caure també del nostre cantó. De mica en mica el punt començava a anar-se’n cap a ponent.
Al segon tauler, l’Eduard ha tret petroli d’una posició que semblava força compromesa i ha salvat un final d’aquells que ell sap salvar, amb més sang freda que en Rajoy quan menteix.
Ja molt al final del matí, amb els rellotges que ja començaven d’amenaçar a tutti quanti, les dues partides que quedaven també han abocat a empats. Molt meritori el d’en Juan, que ha sabut remuntar la pèrdua d’un peó i fins n’ha arribat a arrabassar un ell. Bom començament a la categoria! El protagonista avui ha aconseguit jugar una partida (la setmana passada va jugar una parida) i amb una mica de sang freda ha anat controlant els embats del contrari fins que, passades les cinquanta jugades i sense gaire res a gratar hem signat l’armistici.
Un nou punt que se’ns evapora, però el cert és que en tot moment hem tingut la sensació que no estem tan lluny de poder aconseguir-ho. Potser al final haurem de lamentar que no hi hagi partit de tornada…!
Però, en tot cas, encara hem de completar la primera volta, i la seguirem diumenge vinent, amb virus o sense, a Barcelona, a l’estadi de la UGA B. En parlarem.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: TORDERA A 4 – TÀRREGA 6

  1. Ferran Gurri diu:

    Quina llastima, perdem pero els matxs són sempre disputats… Tan avui com el dia de Cerdanyola un parell de detalls en un o dos taulers estan decidint la balança. Ara ens ve el tourmalet però encara no està tot perdut!

Deixa un comentari