TORDERA A 4,5 – CERDANYOLA B 5,5

Ens ha faltat una mica de sort? No hem tingut el dia? Hem tingut l’empat a tocar? … No cal pas donar-hi gaires voltes. El Cerdanyola, amb un equip nodrit de jugadors joves amb ELO inferior en gairebé tots el taulers, ens ha donat un bany de bon joc i s’han emportat el punt sencer ben merescudament cal al Vallès.
El matx ha començat amb molta normalitat, però ja des dels primers compassos s’ha començat a flairar que teníem al davant jugadors a qui no els espantava la brega, i que veníen amb ganes. En Ferran s’ha trobat ben aviat en una posició que recordava aquelles atraccions de la casa del terror que hi ha a les fires. Qui escriu també s’ha començat de trobar incòmode ja en l’obertura i ha hagut de cedir material per intentar una resistència que al capdavall era inútil. En Josep, en canvi, al primer tauler donava un recital de joc efectiu per endur-se el punt sencer.
En Pere ha fet una francesa de les que li agraden, però, a diferència del que passa a Mali, aquí les armes franceses no han estat suficients per agafar el punt sencer. Mentrestant en Josep Maria suava per defensar una posició que se li ha girat sense gairebé ni adonar-se’n i, traient petroli d’on no n’hi havia ha esgarrapat un altre mig punt. També en Joan, que ha dominat clarament el seu encontre, s’ha trobat amb unes taules pràcticament forçades. Una cosa semblant al que s’ha trobat en Juan Pedro, que afegia un altre empat a la llista. En Carles ha fet una partida molt completa: agafo una qualitat, paro les amenaces, torno la qualitat a canvi de posició millor i remato. Ho diuen tots els llibres.
L’Eduard, malgrat que avui jugava amb avantatge (” Avui tinc avantatge, jugo amb negres!”) no ha trobat els forats precisos per descarregar l’artilleria i entretant els peons del rival havien entrat fins a la cuina sense demanar permís. De res li ha valgut intentar una resistència numantina.
I la cirereta final l’ha posada en Pau. 5 a 4 per ells i la seva partida encara viva. La pudor de taules se sentia des de Fogars. Però en Pau és com és, i ha aguantat bé la pressió dels rivals que l’encerclaven. Una mica de tangana quan el contrari ha reclamat taules per repetició de manera poc ortodoxa, però el fet és que la posició ja no donava més de si. Victòria, repeteixo que ben merescuda, dels visitants. I la setmana vinent, cap a Mollet.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: TORDERA A 4,5 – CERDANYOLA B 5,5

  1. Ferran Gurri diu:

    Avui he fet una partida homenatge als vells temps. Concretament als temps on aprenía a moure les peces.

  2. Angelats diu:

    Avui he vist el comentari que vas fer la setmana passada. I, lligant-lo amb el que fas avui, sempre podem pensar que el gran Misha en la partida que has jugat potser hauria trobat la manera de treure l’hipopòtam i de trobar una sortida al laberint que tenies muntat. Coses més grosses va fer…!

Deixa un comentari