ASSALT AL CONGRÉS

CONGRÉS 1,5 – TORDERA “A” 8,5

Aquest matí, a dos quarts de deu, s’alçava novament el teló de la competició que, per al nostre club, és la més interessant: el Campionat de Catalunya per Equips.
Bé, de fet, dir que el teló s’alçava a aquella hora és només una manera de dir-ho, perquè ja feia força estona que el primer equip havia començat un “stage” pels voltants de la Meridiana de la mà d’en Joan, que ha servit perquè arribéssim al local del Congrés només gràcies als bons oficis d’en Pere. I allí ens esperava un equip que, si bé confrontant les llistes d’Elo era semblant al nostre (si de cas amb una mica de superioritat pel nostre costat) també és cert que és un equip molt experimentat, veterà de la categoria.
El matx ha començat amb normalitat, i al cap d’una hora les espases estaven enlaire i no era pas possible preveure cap desenllaç amb claredat. Regnava l’equilibri en tots els taulers.
Ha hagut de passar gairebé una altra hora perquè en Pere signés unes taules, i al cap de poc també ho feia en Josep al primer tauler. I llavors ha arribat la primera canonada: en Ferran, després d’haver-nos posat a tots el cuquet de la intriga quan vèiem com li corria el rellotge, tres vegades més ràpid que al rival, ha donat un cop de maça per emportar-se el regal que aquest li feia i ha sumat el primer punt sencer.
No ha pas trigat en Juan Pedro a signar també un altre empat, en una posició de les seves en què, si hi hagués hagut necessitat, segurament n’hauria tret petroli. El matx, però, pintava ja una mica del nostre color, i ha preferit deixar-ho així.
I llavors ha engegat el bombardeig. En Josep Maria s’ha fet un empatx de peons i ha estabornit el rival a cops de torre i de cavall. Un altre punt. En Pau amb una Alekhine que faria content el seu mateix inventor ha hagut d’admetre, un cop recomptades les peces, que tenia una qualitat de més (i, probablement més qualitat) i no ha tingut altre remei que guanyar. En Joan se sumava també a la festa culminant amb estil una posició amb atacs en enrocs oposats. L’Eduard, que es veu que encara no ha après a perdre, també ha arrabassat el seu punt després d’apropiar-se sense el permís del contrari d’un peó. El cronista, que després de dominar força bé ha ofert taules en arribar a una posició morta, també ha hagut de guanyar quan el rival no s’ha conformat i ha provat de forçar. I en Carles, que durant una bona estona ha estat en una posició que semblava una trinxera americana de Guadalcanal, ha tingut prou sang freda (quin un, ell, per perdre els nervis!) i imposar inapel·lablement la seva superioritat.
Un matí tan rodó com inesperat. Tant de bo no sigui l’últim!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: ASSALT AL CONGRÉS

  1. Ferran Gurri diu:

    M’agradaria aclarir que el meu rellotge funcionava perfectament. El motiu de l’enorme diferència de temps amb el meu rival és que estava rumiant de quantes maneres diferents es pot treure un hipopòtam d’un pantà.

  2. Retroenllaç: Analisi post-mortem per equips 2013 « Escacs Tordera

Deixa un comentari